No hi va haver miracle blanc. El Madrid, com molts ja veníem dient, se li ha acabat el cicle que fa menys de 2 setmanes havia començat després de guanyar al Barça. Sóc una mica oportunista, però és que ens va fer mal sentir segons quins comentaris del Barça Regal. Entenc els madridistes, i les ganes de que hi hagi un canvi de cicle real, però haurien d'haver anat amb una mica més de compte. Com al futbol van amb compte, ja que són conscients que si el Barça guanya la Champions el canvi de cicle (per molt que guanyin la lliga) no existirà al 100%. El Madrid té un molt bon equip, lluitarà per la lliga Endesa, però ja veurem qui la guanya. Els dos bascos ( Bilbao i Caja laboral) poden sorprendre a qualsevol dels dos grans, i no ho veig gens clar. El Madrid està molt a prop del Barça, però s'haurà de veure en un playoff qui es millor. Llavors si que es podran fer declaracions. Si guanyés al Barça en playoffs, ja pots dir que Navarro no és un líder i que de 10 finals n'hauries guanyat 10. Però guanyar una Copa del Rei quan els últims 4 anys el Barça ha guanyat 2 lligues, 2 Copes, 3 Supercopes i una Eurolliga sembla poc. Tot i que repeteixo, els entenc.

A més, no cal obviar la diferència dels grups. El grup del Madrid, i ja ho vaig dir en el seu moment, no era un grup gens fàcil. Els equips de la teva mateixa lliga sempre són més complicats ja que et coneixen més. A més, el Madrid es va trobar am 2 equips que tenen un base extraordinari, que els sap posar en greus problemes. Aaron Jackson del Bilbao i Bo McCalebb del Montepaschi han sigut determinants en els enfrontaments contra el Madrid, i en la seva eliminació. Només cal veure els números de Llull contra aquests rivals. Si ha de defensar, no pot ser tan decisiu en atac. És molt bo, però no és Michael Jordan que ho feia tot. Des d'aquí felicitar al Bilbao, que després de guanyar-li l'average al Madrid havien de guanyar a un clàssic de la competició com el Montepaschi i guanyar fora a Unicaja. I ho han fet. Patint, però estan a quarts. I amb la recompensa de jugar contra el totpoderòs CSKA. Sembla que el seu camí es quedarà als quarts, però no està gens malament per ser la seva temporada de debut a la competició.

El Barça ja estava classificat com a primer de grup, amb el factor pista a favor, i el seu gran desig era evitar el Panathinaikos, que porta molt mal record de l'any passat. Els grecs no van fallar, però la sorpresa va ser que un Emporio Armani Milan, ja eliminat, guanyés al Fenerbahce i permetés al Unics Kazan classificar-se com a segon. Així doncs, el rival del Barça seran ell russos, que ja es van trobar a la primera volta i el Barça els va guanyar a la seva pista i al Palau. La confiança excessiva, el principal escull pel Barça. La resta del quadre ha quedat així:

SuperManager - Jornada 22

L'anterior jornada ja deia que seria difícil, i la veritat és que va ser una jornada de puntuacions baixes, i on necessitaves tenir a Llull, de Colo o Doellman per tenir molts punts. A la jornada 23, els jugadors de Madrid, Fuenlabrada, Estudiantes i Valladolid no estaran disponibles, i podran ser canviats sense comptar els 3 canvis habituals. Així doncs, si tenim a 2 jugadors del Madrid i un de l'Estudiantes, per exemple, podrem fer 6 canvis la setmana que ve. Per la següent, la 24, hi hauran 4 canvis per poder tornar a posar jugadors dels equips que he esmentat. Però per fer-ho més complicat tot, Granger és dubte i Freeland també per la seva lumbàlgia.  Seguint a l'Estu, aquest cap de setmana debuta Tariq Kirskay, habitual d'altres temporades al Supermanager, i jugador interessant. Surt a un preu interessant.

• Llompart, Cabezas, Llull / Marcelinho / Javi Rodríguez / Prigioni
• Vidal, Panko, de Colo, San Emeterio / Navarro / Micah Downs / Kirskay / Saul Blanco 
• Davis, Ivanov, Freeland, Caner Medley / Mirotic o Reyes / Asselin / Heitssheimer / Augustine / M. Bjelica

Ja vam veure la setmana passada que si Freeland juga no té problemes per valorar. Poso a Mirotic i Reyes pel canvi extra de la setmana següent, però em costa molt decidir-me. Amb els dubtes de Freeland, potser seria recomanable treure a anko per poder gastar els dos extra-comunitaris als pivots. Així, a Davis se li pot afegir Caner Medley, Doellman o Augustine. Apureu les últimes informacions si podeu. Jo ho faré.

Llegir més...

El Barça ja és primer de grup matemàticament, i a més és l'únic equip imbatut de la Eurolliga. Eidson és baixa durant 3 o 4 setmanes, però Rabaseda sembla continuar amb el seu bon moment de forma. Per tant, ni crisi ni problemes mentals. Es va perdre la final de Copa, hi han jugadors que no estan funcionant com s'esperava (Wallace), però les opcions de guanyar els dos grans títols de la temporada encara són alts. Que si veig al Barça favorit de la Eurolliga? NO. Des que va començar al Eurolliga que insisteixo en que el favorit és el CSKA. A la lliga potser si que encara és favorit, però molt a prop del Madrid. El factor pista potser serà decisiu, però encara queda moltíssima lliga. Però tornem a la Eurolliga, que a falta d'una sola jornada encara té moltíssimes coses per decidir.

Panathinaikos ha de guanyar a la difícil pista de l'Unics Kazan, que es juga la classificació. Fenerbahce guanyant i esperant la derrota de l'Unics Kazan es classifica. Recordem que el segon d'aquest grup serà el rival del Barça Regal.
Al grup del CSKA, evidentment ja primer de grup, Galatasaray i Olympiakos es jugaran entre ells la segona posició de grup. I arribem al grup "espanyol".
En aquest grup, Unicaja està eliminat. El partit clau és el Montepaschi Siena - Madrid. El Madrid ha de guanyar. Si Bilbao perd a Màlaga, estaria classificat com a primer. Si Bilbao guanya, Madrid ha de guanyar de 22 per ser segon de grup, o de 29 per ser primer (hi hauria triple empat). Molt difícil, ho sé.
El Madrid va estar guanyant de 20 al Barça Regal fa menys d'una setmana, però a Siena serà molt difícil. I quan has de guanyar d'una diferència tan gran, no ho acostumes a fer. Esperar la derrota de Bilbao a Màlaga també és molt esperar. És, sense dubte, el partit més important en la història del club.

Porra ràpida dels grups: 

• Grup E: CSKA, Olympiakos
• Grup F: Montepaschi i Bilbao
• Grup G: Panathinaikos i Fenerbahce
• Grup H: Barça i Maccabi

S'assemblen bastant a la porra inicial que vaig fer quan el sorteig. Aquí ho podeu recordar

SuperManager - Jornada 21

Difícil. Dubtes. Post-Copa. Impossible. M'ho he mirat, m'ho he mirat més del que podríeu pensar, però no tinc molts arguments per explicar l'equip que poso. Monedes a l'aire, intuïcions. Sobretot en els pivots.

• Granger,  Llompart, Cabezas / Marcelinho / Javi Rodríguez / Prigioni
• Vidal, Panko, San Emeterio, Rafa Martínez / Micah Downs / Navarro / de Colo / Saul Blanco 
• Davis, Ivanov, Freeland, Caner Medley / Asselin / Heitssheimer / Augustine / M. Bjelica / Lampe

Davis és dubte. No sé que és més arriscat: treure'l o deixar-lo. Últimament, quan es dubte no juga. Jo crec que jugarà, però ves a saber. Després de la Copa que ha fet, no m'acabo de refiar tant de Huertas, i Llompart i Cabezas estan en un gran moment. San Emeterio fa millor pinta que Rafa o de Colo aquesta setmana, però mai es sap. Dels pivots, Asselin fa molt bona pinta. Imperdonable no tenir a Teletovic ni als possibles, però no me n'acabo de refiar. Lampe debuta a la ACB, i pels que tenen poc broker pot ser una molt bona opció.

Llegir més...

Dura derrota, i moment anímic clau pel futur de la ACB. Veurem com evolucionen els dos equips. El Barça de Xavi Pascual no havia perdut mai dos partits consecutius contra el Madrid, i fins avui era una evidència que li tenia la moral menjada. Però avui hem vist un partit que molts no esperàvem. Avui hem vist un Barça superat, sense pal·liatius. Un Barça que no ha sabut parar al Madrid, que no ha sabut atacar-li, i que ha tingut moltíssims problemes en tots els aspectes. La plantilla del Madrid és més jove, més ambiciosa, i podríem començar a assumir-ho: amb més talent ofensiu. El Barça es basa en una defensa increïble - de les millors d'Europa - però no ha sabut aturar al Madrid. I si una cosa teníem tots clara; era que un partit a 90 punts el guanyaria el Madrid. I així ha estat.

Barça Regal - Madrid 74-91
El Barça ha anat a remolc tot el partit. Llull ha marcat el ritme del partit i les diferències de seguida, i el Madrid amagava amb escapar-se, però la entrada de Sada ha servit per què l'anotació dels blancs es frenés, almenys de moment. Ningú del Barça Regal semblava especialment inspirat, i el Madrid veia com Suárez, Singler, o Llull estaven fent bona feina i rendint com s'espera d'ells. Del Barça, no podies parlar de bon partit sinó de donar la cara. I estaven donant la cara Sada, potser una miiiiica Navarro, Mickael i N'Dong. El Madrid podria haver trencat el partit a l'inici del tercer quart, però els millors moments del Barça han igualat el partit. Sobretot Lorbek però acompanyat amb Navarro han posat el Barça a un sol punt, fins a un 51-52. No em cal mirar-ho o repassar-ho, me'n recordo perfectament d'aquest marcador.

El Madrid torna a guanyar la Copa 19 anys després

Perquè després del temps mort de Laso, ha aparegut Boom-boom Carroll. Un 2+1 i un triple seus tornava a desenganxar el Madrid del marcador, però això no era el pitjor. El pitjor és que Carroll, inèdit fins aquell moment, havia despertat. Un parcial demolidor , amb un torrent de cistelles exteriors fàcils i sense errades catapultaven el Madrid, sentenciaven al Barça, i acabaven amb la emoció. Els 14 han sigut 17, i han arribat als 20. 20 punts de diferència, irremuntables per un Barça que no sabia ni d'on li havien caigut tots aquells punts. Llull no ha volgut acabar el partit sense arrodonir el seu festival, i una assistència seva d'esquenes amb algunes penetracions marca de la casa han segellat el seu merescudíssim MVP.
El càstig potser és molt gran, Carroll, Llull i Suárez han fet el millor o un dels seus millors partits de l'any, però el Barça no hauria guanyat aquest partit de cap manera. Potser hi hauria hagut més emoció, però a la pista s'ha vist una diferència ofensiva massa gran.

I ara, el dur però necessari 1x1 del Barça Regal.

Optimisme en la enquesta, sense recompensa.

• Sada - aporta defensa, treball i bons minuts de descans al base titular. Dels pocs que ha estat millor que el seu equivalent al Madrid ( Sergio Rodríguez). Partit decent i salvable.
• Marcelinho - el pitjor. És el base titular d'un equip candidat a tot, i aquesta Copa no ha actuat així. I a la final ha estat ridiculitzat per Llull. Preocupant en les últimes setmanes
• Navarro - el seu estat físic real és una incògnita, i es fa difícil de valorar el seu partit. Si està al 100%, no ha fet un bon partit. Si realment té problemes físics importants, ha fet un partit justet, despertant massa tard.
• Rabaseda - clarament de més a menys. Ha sortit amb molta il·lusió, ganes de córrer i intensitat, però s'ha acabat desfent. El partit li ha vingut enorme
• Eidson - Fluix, però hem de tenir en compte que ha acabat lesionat. Extremadament irregular, i més pel que ha costat, se l'ha fitxat per ser factor diferencial en partits així i avui no ho ha estat.
• Mickael - Millor del que acostuma aquesta temporada, però sembla que no serà el millor 3 d'Europa com era abans de la lesió. No podia perdre en el duel amb Suárez, i ho ha fet.
• Ingles - Desdibuixat, sense lloc en aquest equip. No acabava d'entendre el seu fitxatge, i amb tot això d'haver de triar el jugador descartat, encara es fa més prescindible. Té moments, però mai en partits clau.
• Lorbek - Un dels pocs que no ha estat malament. De la seva mà s'ha cregut en la remuntada i la victòria, li ha costat entrar al partit. Prou bona defensa a Mirotic.
• CJ Wallace - Realment és ell el pitjor del partit, però esperava més de Marcelinho que d'ell. Insegur en atac, insegur en defensa, insegur en la passada. Ho hem de dir ben alt: mal fitxatge, no calia tota la polèmic del Congo per un jugador que no aporta RES a l'equip.
• N'Dong - El millor. 19 punts, 9 rebots ofensius, 3 esmaixades, 2 taps i 33 minuts jugats.
• Vázquez - No ha fet mals minuts, però era una temeritat treure a N'Dong de la pista. M'hauria agradat veure'l juntament amb N'Dong, i més tenint en compte el que ha aportat CJ Wallace quan donava descans a Lorbek.
• Perovic - El descartat. Sincerament no vaig entendre que fos el descartat en comptes d'Ingles. Era l'únic que podia aturar a Begic, ja que són molt semblants. Sincerament, tampoc hauria canviat res.

El Barça Regal s'aixecarà. Està molt bé posicionat per quedar primer de grup al Top-16, i està primer de la Lliga. Tindrà temps per superar aquest cop. El problema és el canvi de mentalitat del Madrid. El final de lliga pinta emocionant i bonic.

Llegir més...

És la meva primera Copa del Rei de bàsquet, i la veritat és que és una passada. Sempre havia escoltat, vist i llegit que l'ambient és increïble. Aficions que es porten bé, molt bon rotllo, espectacle intens de bàsquet en 4 dies... de tot per l'aficionat. I ja que la última que es va disputar a Barcelona va ser uns mesos abans del meu naixement, en aquesta no podia fallar. A més, el Barça Regal està en clares opcions de guanyar-la. No em va costar gens convèncer a 4 amics, i tant ràpid com vam poder, ens vam comprar els abonaments pels 4 dies, al bon preu de 100 € per persona. Per 7 partits d'aquest nivell, considero que és un preu més que raonable. Jo repeteixo segur.

L'afició culé, fidel a l'equip

No faré cròniques dels partits de quarts i semis, però si que vull explicar les sensacions i el que ha anat passant al Palau Sant Jordi. Per començar, i el més destacat, l'alta assistència. Des del dijous a les 19:00, partit que obria la competició, l'estadi ha estat sempre amb més de 10.000 espectadors. Les aficions estan agrupades en zones, i destaquen 2 per damunt de totes. La del Barça, per ser la més nombrosa ja que és la local, i sobretot la del Baskonia. Una afició impagable, que avui ha estat cridant, ballant i saltant dues hores després de la eliminació del seu equip. I sense cap mal perdre ni problema amb els aficionats barcelonistes, ans el contrari. Els càntics de "Baskonia, Baskonia" per part dels aficionats blaugranes sempre han estat respostos amb un "Barcelona, Barcelona". Incansables, envejables. Allò que sempre es diu del caràcter Baskonia.

Totes les aficions estan en contra del Madrid. I això potser està una mica malament dir-ho, però és molt divertit. El partit contra el Mad-Croc Fuenlabrada va ser el partit més divertit per l'espectador neutral. Les xiulades al Madrid, i protestes per accions polèmiques eren unànimes, i sempre en contra. Els aficionats madridistes- més nombrosos del que ús podeu pensar- gairebé no se'ls escoltava i només treuen el cap quan guanyen de més de 10 punts. A la final, espero que la tendència segueixi així i els aficionats rivals ens animin.

Molt bona la mascota de l'Alacant

I per acabar, també vull parlar de l'animació dels descansos, temps morts i moments entre els partits. El dijous la cosa va començar bé, ja que en el duel basc vam viure un duel de mascotes, fins i tot una cursa de mascotes. El que ja no em va agradar tant són els concursos populars de triples i d'esmaixades, que van ser - i ja era previsible - d'un nivell molt baix. l'speaker no callava i intentava animar un ambient que ja n'estava d'animat, i es feia molt pesat. Semblava que tenien moltes activitats, balls, animacions i samarretes que regalar, i ho van anar tirant molt ràpid. En 2 hores del dijous ja havien llençat 3 vegades samarretes, esmaixades amb llit elàstic, cursa de mascotes, duel de crits d'aficions, kiss-cam, concurs de triples amateur i els balls de les cheerleaders. No calia saturar tant al personal, la veritat. S'han anat moderant i tant divendres com dissabte la cosa ha estat millor. Es nota que feia anys que no es feia la Copa per aquí, però no haurien de passar 25 anys més abans de fer la següent.

Llegir més...

Aquesta tarda comença la Copa , i aquest és el quadre amb els encreuaments i horaris.

Com veiem, la Copa arranca amb el derbi basc, un partit molt atractiu pel gran moment del Lagun Aro, que sembla poder plantar batalla al Caja Laboral, que porta 11 semifinals consecutives en aquesta competició i intentarà tirar d'experiència. Els dos bases del Lagun Aro juntament amb l'encert de Vidal i Panko seran claus per tenir opcions de superar a Prigioni, San Emeterio, Teletovic i companyia.
40% Lagun Aro - 60% Caja Laboral

Encara el dijous, l'equip local i màxim favorit debuta contra l'Alacant, la sorpresa del campionat que en les últims partits ha baixat una mica. Llompart, Ivanov i les aparicions d'homes exteriors són les armes principals d'un Alacant que confia en el bloc i la seriositat per poder posar nerviós al Barça Regal. I és aquest últim aspecte, els nervis, l'únic que pot frenar a un Barça que arriba bé a la Copa. Amb Navarro cada cop millor després de la seva lesió, Vázquez ha agafat el to que tenia N'Dong al principi, i Huertas, Eidson i Lorbek acompanyen sempre. Si Mickael i algun altre fa un bon partit, i bona copa, el Barça és favorit.
20% Lucentum Alacant - 80% Barça Regal

Divendres, la jornada arrancarà per mi amb el partit més igualat i de pronòstic més incert. L'Unicaja arriba a la Copa en el pitjor moment del campionat, i el Banca Cívica (antic Cajasol) és un rival d'aquest que costa guanyar i no et permet que t'escapis en el marcador. El duel Davis-Freeland serà clau, i amb els problemes defensius d'Unicaja les últimes setmanes, si Joan Plaza porta el partit a la baixa anotació, tenen opcions clares.
50% Banca Cívica - 50 % Unicaja Màlaga

Per tancar els quarts, i "compensar" el partit anterior, ve el partit més desigualat. El Fuenlabrada (Mad-Croc des de la setmana passada) és un equip que no té experiència en competicions així, i que ha perdut homes molt importants durant la temporada. Ha anat fitxant, però cada cop de manera més desesperada i de lligues inferiors. Té homes exteriors capaços de tot, però sempre és molt arriscat dependre de triples i encert dels exteriors. El Madrid, si defensa una mica, no hauria de tenir problemes. Tot i que de vegades li dóna per no defensar durant 40 minuts.
10% Mad Croc Fuenlabrada - 90% Madrid

No oblideu votar a la enquesta de qui guanyarà la Copa, a la dreta del blog.

El millor és que jo estaré al Palau, i amb altres col·laboradors del blog. Visca la Copa!

Llegir més...

LA CLIPPERS

Aquesta temporada sí que sí. Amb el fitxatge estrella de Chris Paul, el millor base NBA junt amb Rondo o Rose, els Clippers tenen molt bona pinta i estan jugant molt bé. La unió de Chris Paul amb Blake Griffin ja crea il·lusió per si sola, però s'ha creat un bon grup de jugadors amb el veterà Billups -recentment lesionat-, el center DeAndre Jordan, el triplista ex-Cavalier amb LeBron Mo Williams,

l'aler Caron Butler i el base reserva Foye.

El cinc titular és molt competent, i presenta una de les millors duples de la lliga, tant en qualitat com en ambició guanyadora: Paul-Griffin.

Chris Paul està fent els seus números, de absolut all-star amb els seus característics 25-5-10, mentre que Griffin sempre aporta uns

magnífics 20-10, com a mínim. DeAndre no és el gran anotador, ni molt menys, però els funciona per donar seguretat i defensa dins la zona.

Aspiracions i futur:

Els veig absolutament segur dins de playoffs, en una posició entre el 3r i el 5è si segueixen així, però la baixa per lesió important de un gran jugador com Billups, que estava rendint més de l'esperat als Clippers - té 34 anys- els pot restar bastant quan arribi el moment important en els playoffs. Allà l'experiència és molt important, i trobaran a faltar Billups, que pel que tinc entès en té per tota la temporada sencera per culpa del tendó d'aquiles.

Acaben de incorporar Kenyon Martin per substituir-lo, tot i que Kenyon és un 4 i no un base, però tot i que hi surten perdent em sembla una bona incorporació. De moment porten un 16-8, però si que en els moments més importants dependran molt de les decisions i encert de Chris Paul.

MINNESOTA TIMBERWOLVES

Probablement l'equip revelació de l'any junt amb els Sixers o els Clippers. L'encertadíssima incorporació del noi del Masnou, el nostre compatriota Ricky Rubio, un jugador amb grans qualitats pel contraatac ràpid i les assistències s'adequa molt a l'esquema de joc NBA,

més que al FIBA, i la cosa millora quan l'equip al que recala és més ràpid i anàrquic ja que compta amb un entrenador, Rick Adelman, que generalment ha imposat aquest estil en els seus equips. Només cal recordar els Kings de primer lustre del segle XXI.

La destacadíssima feina de Kevin Love, estrella i líder de l'equip, en l'apartat anotador i rebotejador - és el jugador NBA amb més dobles-dobles- i les bones incorporacions efectuades (donat els pèssims resultats de temporades anteriors tenien rondes de draft molt bones, tot cal dir-ho):

Derrick Williams, actual nº 2 del Draft és un gran jugador amb bon tir i bon físic, i que amb els seus 20 anys promet i molt, Beasley el teòricament

millor aler i amb molt bona capacitat anotadora i física, i la incorporació o manteniment de secundaris com Tolliver, Ellington, Barea (jugador clau en els Dallas campions l'any passat) o Webster garanteixen una segona unitat bastant capaç.

La incorporació progressiva de Rubio en el cinc titular va crear que Ridnour quedés relegat a base reserva, però vist que no tenen un escorta millor - Beasley o Williams són 3 clars- últimament Adelman s'està assentant en l'esquema més efectiu de situar de titulars els 2 junts,

amb Ridnour d'escorta i Rubio de base pur.

Els 2 jugadors estan rendint molt bé, i inclús amb percentatges de tir millors dels que s'esperaven, sobretot tinguent en compte els dubtes que hi havien aquí Catalunya i europa en quant al tir de mitja o llarga distància de Ricky.

L'última característica important a destacar, molt positiva per l'equip és l'eclosió de Nikola Pekovic com a center titular. Suposo que quant Kevin Love fa un dia un partit amb 30 rebots te n'alegres però quant ho fa en 5 partits seguits és probable que tinguis un problema.

I Adelman ho va saber veure: el problema era que estava molt sol defensivament dins la zona, per això n'agafava tants, "masses".

El recent posicionament de Pekovic (conegut center montenegrí de 2,11m amb bones temporades en el Panathinaikos, i en el Partizan durant el lockout)

com a center titular ha significat la seva eclosió. Sol passar quan dones més de 30 minuts als jugadors que valen. I la dupla interior amb el més versàtil i àgil Love no pot fer més que beneficiar l'equip.

Aspiracions i futur

Personalment m'encanta l'equip que tenen i l'estil de joc que fan, però sí és cert que és un equip molt jove al que falta experiència per exemple a l'hora de guanyar fora de casa, d'amarrar algunes victòries i ens alguns moments clau. Kevin Love ha de ser les mans per on passin

les pilotes calentes, però amb lo poc que porten junts com a equip és molt difícil que en playoffs amb camp en contra puguin donar la sorpresa.

Els col·loco dins playoffs si segueixen amb la progressió actual i si milloren en defensa. A partir de llavors el que vingui serà de més, com a mínim aquest any.

Hi ha molta competència en l'oest per les places de 6 a 8, sempre, però aquest any els veig ja al nivell d'equips com Memphis, Utah o Phoenix.

Llegir més...

Feia dies que no hi havia resum de la lliga ACB, i aprofito el duel català per tornar-hi. L'únic equip que ha canviat d'entrenador en tota una volta ha sigut el València, i és comprensible després de quedar fora de la Copa del Rei. Unicaja està en mala ratxa, i Madrid i Barça s'escapen poc a poc en la classificació. Aparentment Unicaja i Caja Laboral es jugaran la tercera i quarta posició, i del cinqué al vuité hi han molts candidats. València despertarà, així com el BIlbao que ja fa setmanes que va cap amunt. Sembla difícil que ALacant es mantingui en la bona ratxa de la primera volta, però són ferms candidats a acabar entre els vuit primers. Banca Cívica (antic Cajasol), Bruesa de San Sebastià i Fuenlabrada també estaran allà. Falten 16 partits, així que pot passar de tot, i FIATC Joventut i/o Assignia Manresa podrien acabar en playoff si agafen una bona ratxa, encara que es fa difícil d'imaginar. Que ja estarà molt sol el Barça a la Copa. Esperem tingui companyia catalana als playoffs pel títol.


Barça Regal - UCAM Múrcia 90-53
Partit sense història, que confirma la teoria de que el Barça està agafant el to físic de cara la Copa del Rei. A més, el bon moment de Ingles i Vázquez i els ànims de l'equip després de superar al Maccabi a Tel Aviv també van ajudar. I això que el primer quart va acabar amb només 10 punts del Barça, i el marcador favorable a l'equip visitant. La bronca/retocs de Pascual van funcionar, i ja al segon quart el Barça Regal va trencar el partit, amb un parcial demolidor de 25-8.
Després del descans, el Barça va sortir concentrat per evitar que es repetís el que havia passat al primer quart, i de fet el 34-14 de parcial va deixar el partit vist per sentència, i l'últim quart van ser 10 minuts de les escombraries. Bon partit de tots els blaugranes, sense la participació de Navarro que va jugar més minuts del que hauria sigut recomanable el dijous a la Eurolliga. I si ja arriba Navarro en forma a la Copa, la cosa pintarà bé.
Per cert, després dels 37 punts de marge, el Barça es va quedar a 3 punts del liderat per l'average global amb el Madrid. 

FIATC Joventut - Assignia Manresa 92-79

El retorn de Pere Tomàs

Partit amb 3 fases molt marcades. El primer quart, va ser bonic per l'espectador, amb intercanvi de cistelles i igualat. A més, amb cistelles espectaculars i esmaixades. El segon quart feia pinta de seguir així, fins que els àrbitres s'ho van carregar. Sap greu dir-ho així, però és el que va passar. Es van equivocar en algunes decisions en contra del Joventut, i quan l'entrenador va començar a protestar, li van xiular dues tècniques. L'Assignia va aprofitar els tirs lliures i el desconcert general per anar-se'n al descans amb 4 punts d'avantatge. La tercera i última fase va ser la segona part, on un Joventut motivat i enfadat amb els àrbitres va sortir a per totes i va superar sobretot per ganes al Manresa. La millor notícia pel Joventut, a part de la victòria, va ser el retorn del seu capità: Pere Tomàs. Pot ser clau per la recuperació de l'equip, pel que significa i pel que pot donar a l'equip a la pista. Al Manresa Downs i Doellman van jugar un gran partit, però ni la defensa ni altres jugadors importants van estar prou bé. També va tornar Javi rodríguez, que necessitarà uns partits per tornar a agafar el ritme.

http://www.acb.com/resulcla.php

Llegir més...

El retorn inesperat de Navarro el passat diumenge contra el CAI donava ànims renovats a un Barça Regal que no acaba d'estar al 100%. El partit a Tel Aviv, era el partit més difícil del TOP-16 i clau per les aspiracions blaugranes de quedar primers de grup. Les últimes victòries per pocs punts i patint fins el final ja se'ns ha explicat que són degudes al treball físic per estar al màxim a la Copa del Rei. Queden 3 setmanes per la Copa, així que si no es en aquesta jornada se suposa que en breu tornarem a veure un Barça que trenca el partit al primer quart i guanya amb comoditat. I si, que ja ha tornat un tal Joan Carles Navarro. Personalment, la derrota del Panathinaikos a casa contra l'Unics Kazan em preocupa molt, ja que recordem, si el Barça es primer de grup es trobarà amb el segon de grup G. Ara mateix, el Barça és primer i Panathinaikos es segon. Podeu recordar la taula del TOP-16 i encreuaments clicant aquí.


Maccabi Tel Aviv 57 -  Barça Regal 71

Bon partit d'Ingles

El Barça va començar fallant molt en atac, i sense poder parar als americans del Maccabi. El Maccabi és un equip molt semblant a l'any passat, canviant Pargo i Perkins de l'any passat per Mallet i Langford, que havien fet 15 dels 19 punts del seu equip al primer quart. Per sort, el que si va fer bé el Barça - sobretot personalitzat en Perovic - va ser aturar a Schortsanitis, que va fer dues faltes en atac molt ràpid i no va entrar gaire en joc. L'aparició de Navarro en pista va servir al Barça per igualar el partit, però sense poder-se escapar mai ni molt menys. Era un partit travat, amb pocs punts, i duríssim.
I això va ser clau, ja que el Maccabi és un equip ofensiu. En un partit on les defenses predominen, el Maccabi no tenia les de guanyar. era qüestió de que el Barça ajustés el seu atac, i això ha passat en el millor moment pels blaugranes: a l'últim quart.
Ingles i Lorbek han sigut els estilets del Barça, que ha anotat 27 punts en l'últim quart, amb un parcial final de 2-13 en els últims 3 minuts. Els 19 punts del primer quart han sigut la millor anotació d'un Maccabi que no ha estat capaç de passar de 15 punts en cap dels altres quarts.

SuperManager - Jornada 18

Comença la segona volta, amb molts jugadors tornant a jugar i per tant molts i molts dubtes. Com sempre, vaja. Freeland, Javi Rodríguez, Navarro, Mirotic i Valters tenen problemes físics o tornen de lesió. En principi han de jugar tots, però la quantitat de minuts o el seu rendiment és una incògnita.

• Granger, Marcelinho, Llompart / Javi Rodríguez / Cabezas
• Vidal, Panko, Rafa Martínez, San Emeterio / Micah Downs / Navarro/ de Colo / Saul Blanco 
• Davis, Ivanov, Heittsheimer, Caner Medley / Freeland / Augustine/ Doellman / M. Bjelica

Amb l'estat de forma actual de Downs, em sembla gairebé obligat tenir o a Panko o a Downs d'extracomunitari d'alers. Tenir els dos, per culpa de Paul Davis, ja ho prohibeixo directament. També em costa molt deixar fora dels imprescindibles a Caner Medley, però crec que hi poden haver més diferències en els alers. El partit teòricament assequible de Heittsheimer i el retorn de Freeland donen més opcions en els pivots. Marcelinho voldrà recuperar-se del mal partit en la eurolliga, però si l'heu de fitxar tampoc és una prioritat. Els altres 3 bases que recomano tenen opcions clares de fer una bona jornada, i a més són nacionals que sempre va bé. Navarro no crec que torni a fer uns números com davant el Cai (12 de 12 en tirs lliures en 15 minuts), però ja sabem tots com és. Saul Blanco és un altre des que ha tornat a Fuenlabrada, i està molt barat.
I encara no el poso en llista, però s'ha de vigilar a Pere Tomàs. Imprescindible durant moltes jornades la temporada passada, per fi jugarà aquesta. Capità i ànima del Joventut, en breu començarà a fer bons números. Segur.

Llegir més...

Bé, un cop acabada aquesta ronda de clàssics amb la conseqüent i agradable eliminació del patètic, lamentable i ridícul real mandril, i el macarra del seu entrenador, torno a ser aquí per començar amb el meu tema, amb els resums dels equips més interessants en la NBA.

La veritat sigui dita, volia fer un resum per cada equip, però coneixent-me, que sempre acabo convertint el que havia de ser un breu resum d'un equip mediocre com per ex els Bobcats en un resum de foli i mig, he decidit que només resumiré els equips més interessants. Dels equips sense aspiracions ni a playoffs en fare un brevíssim repàs, o per dir-ho més clar:

Se que si em llegiu no és per veure'm parlar dels Bucks, sinó per saber més coses dels Lakers, d'en Marc Gasol, de l'efecte Ricky, en resum, de coses que ens impliquen més als catalans seguidors del bàsquet que no pas l'actuació de X jugador dels Nets?. Comencem:

San Antonio Spurs

Pocs canvis en el si de l’equip texà. Segueixen amb el trident d’estrelles Ginóbili-Parker-Duncan però Duncan ja en compta 35 i pico anys i es reparteix bastant els minuts amb la gran aposta de futur dels Spurs en aquesta posició Thiago Splitter, al que coneixem molt bé del seu pas impressionant per la lliga ACB, i de 5 actua de titular DeJuan Blair, un pívot baix i passat de pes, que no destaca per la tècnica però que ocupa molt, que és el que sovint se li demana a un center NBA.

Richard Jefferson tambè és una peça molt important en l’apartat ofensiu i han fitxat a T.J. Ford, base ex-Raptor amb Calderón.

Matt Bonner segueix sent el triplista pur de l’equip, Gary Neal (va passar pel Barça unes setmanes fa 2 anys deixant males sensacions) l’any passat hi va fer una gran temporada, però no té físic i gaudeix de pocs minuts i Danny Green, un jugador molt jove i de l’estil físic de Neal (són escortes amb cos de base) està sent la sensació (inesperada) de l’equip, aprofitant la baixa de Ginóbili.

Aspiracions i futur: L’edat dels seus jugadors més importants és ja a aquestes altures un factor molt negatiu. Ni Parker per físic, ni Ginóbili (que a sobre s’ha trencat un dit de la mà) o Duncan per edat poden competir amb estrelles joves com Derrick Rose, LeBron o Durant. Segueix sent això sí un equip molt competiu, que per defensa, intensitat, experiència i seriositat mai serà un equip mediocre de mitja taula. Estaran a dalt, com sempre, però no els veig passant a més que Semifinals de Conferència (2ª ronda), i la competència en l’Oest estarà encarnissada, amb 3-4 partits guanyats/perduts poden marcar la diferència per ells i per tothom en quedar 3rs o quedar 6ens.

New Orleans Hornets

Una franquícia amb molts problemes econòmics, que ja venen de llarg a causa d’entre altres coses de l’huracà Katrina que va devastar gran part de l’àrea metropolitana i va inundar un 85% de la superfície de la ciutat l’agost del 2005, que els va obligar a canviar de ciutat per disputar els partits de local i va causar que la gent deixés d’acudir en massa i seguir a l’equip, parlant clar, tenien coses molt més serioses de què preocupar-se.

Desde llavors i degut a la falta de comprador per ser una franquícia deficitària la pròpia lliga va comprar la franquícia. Una franquícia que havia arribat lluny els últims anys en playoffs gràcies sobretot al base Chris Paul, que ha sigut l’estrella total d’aquest mercat post-lockout. Al final CP3 ha acabat als Clippers de Los Angeles, tot i que el seu pretendent més important havien sigut els Lakers, però la Lliga va vetar aquest traspàs per involucrar jugadors massa importants –Paul, Gasol, Bynum – i perquè, segons la meva opinió i la de molts, hagués donat la sensació que el lockout no havia arreglat res – els equips més poderosos podien fitxar qui sigui i pagar quota d’ excès en límit salarial i avall -.

El cas és que a New Orleans van arribar procedents dels Clippers 3 jugadors, tots 3 bons jugadors: Chris Kaman, pívot de 29 anys que portava molts anys a Clippers fent-ho bastant bé, un 4-5 de promitjos 14-9 (quan l’equip funciona i guanya es clar, perquè Clippers.. ja se sap..) i que ha de ser una de les referències en els renovats Hornets, Al-Farouq Aminu, un bon ala-pívot que s’ha revaloritzat aquestes últimes dos temporades, i Eric Gordon, un dels escortes joves amb més futur (va formar part de l’equip olímpic USA) i anotador compulsiu (21ppp aquest any), i tambè ha arribat fa poc Gustavo Ayón, un center ben conegut pels fans de la ACB ja que n’era el jugador més ben valorat abans de marxar i estava cridat a ser-ne l’MVP claríssimament, de moment gaudeix de molt pocs minuts però pot ser una peça interessant pels Hornets.

Per la seva part, Belinelli, Ariza (ex-Laker) i la sensació de l’any passat Greivis Vasquez han d’aportar punts desde l’exterior.

Aspiracions i futur: No entraran a playoffs, això està clar, i serà una temporada difícil pels nous Hornets, no per la pèrdua de Chris Paul sinó pel fet de conjuntar molts jugadors nous que no es coneixen de res (cal recordar que molts dels que ja hi eren tampoc porten gens junts) i la falta greu de joc interior. Ni Kaman ni Okafor (que mai ha tornat a l’estatus de jugador que desde els Bobcats havia fet la sensació de que podia ser un clar All-Star) són solvents davant de pívots com Marc Gasol, Howard o Bynum-Gasol, i això els pot fer molt mal durant la temporada. Jo faria jugar molt més Ayón.. esperem que s’hi adapti bé, li desitjo el millor.

Houston Rockets

A Houston van apostar aquests últims 2 anys per 2 grandíssims jugadors, un era Tracy McGrady que estava cridat a ser un dels millors alers de la història i un altre era el gegant xinès Yao Ming, de 2’31m. Cap dels dos va sortir bé, bàsicament per culpa de les lesions. Els genolls de McGrady sempre van ser el seu taló d’aquiles des que es va podruïr la primera lesió, i alhora, el genoll esquerre de Yao Ming va ser un lastre que va fer que el gegant s’hagués de perdre tants partits les últimes 3-4 temporades que al començar aquesta ja va dir prou, que es retirava, el genoll no li aguantaven els seus 2’31m durant 82 partits o més..

A partir d’aquí doncs res, renovació i a intentar-ho de 0, però és lògic veure que l’objectiu ha canviat de l’ambició al títol a l’ambició a entrar a playoffs.

Van trobar un bon i interessant recanvi per Ming en l’ex-ACB Luis Scola, i no ha decepcionat, és l’absolut referent per dins, en anotació i en rebots, mentres que per fora ho és l’aler Kevin Martin, jugador molt tècnic i amb gran capacitat anotadora.

De la resta m’agradaria destacar Kyle Lowry, un base jove que està fent una sensacional temporada i que junt amb Goran Dragic (ex-TAU també) es reparteixen els minuts de base i de moment estan molt bé, sobretot Lowry.

Dins d’un equip tant renovat (i jove!), també crec que ho poden fer bé Jordan Hill i el center Hasheem Thabeet, que va destacar l’any passat.

Aspiracions i futur: No crec que entrin a playoffs, hi ha massa competència en l’oest com perquè un equip amb tant pocs referents, tant joves i tant poc experimentats hi entri; jugadors com Scola, Martin o Lowry poden guanyar molts partits, però davant de partits contra rivals seriosos no importen 3-4 noms, sinó l’equip o la profunditat de banqueta, cosa que Houston ara mateix no té a tant alt nivell com per estar entre els 8 millors.

PD: Avui 27/01 a les 2am per Cuatro (en obert): MIAMI HEAT - NY KNICKS.

Llegir més...

Per fi va tornar la Eurolliga, i tornava al Palau amb un al·licient insuperable: tornava Basile. Il gran capitano, Basile, Baso, o com l'anomeneu vosaltres, juga ara al Bennet Cantú italià, el primer rival del Barça Regal en aquest TOP-16. Abans de començar el partit va ser homenatjat com es mereixia, i és que Basile és el jugador estranger amb més partits jugats al Barça. L'única llàstima va ser que amb la baixa de Navarro no es va poder veure el duel Basile - Navarro, que hauria sigut molt interessant. I més coneixent les prestacions defensives de l'italià.
Doncs si, Navarro segueix de baixa, i entre aquesta baixa i el treball físic que està fent el Barça per preparar-se de cara a la Copa del Rei, està costant molt anotar. Sort de la defensa.
En els altres grups poques sorpreses, segurament a destacar la derrota del Fenerbahce al camp de l'Unics Kazan. El Madrid també va estar a punt de perdre davant d'un Unicaja sense Freeland, però una cistella de Mirotic a l'últim segon va deixar el 80-81 final. Victòria importantíssima, però cada partit li serà igual de difícil fora de casa. De fet, com a tots els altres 15 participants.

Barça Regal 65 - Bennet Cantú 60

El Barça va començar malament. No fatal, però si malament. Desencertat en el tir, i amb problemes per parar a Denis Marconato que també tornava al Palau. Un inici de 0-8 amb 6 punts de Marconato, ja mostrava el que seria el partit. Difícil, i amb poques distàncies. Quan el Barça ha apretat més en defensa, ha començat a anotar amb més regularitat, però lluny dels registres habituals. Un curt i trist 28-30 al descans era la mostra que el Barça no estava bé.
El pas pels vestuaris no va canviar res, i de fet el quart va tornar a començar amb un 0-8 del Cantú, però la bona feina de Eidson i Marcelinho van fer que al final del tercer quart el Barça ja empatés a 49. I per fi, a l'inici de l'últim quart, el Barça va aconseguir distanciar-se una mica. Un 10-2 deixava el 59-51 al marcador, i la grada respirava una mica. Una baixada física dels italians bastant evident no els ha permès tornar-se a enganxar al partit, i el Barça ha anat controlant fins el 65-60 final. Per cert, l'esmaixada que tancava el partit d'Eidson és espectacular, i no és la primera que fa.
Bon partit també de Marcelinho, Lorbek i Mickael. També de Basile, amb 13 punts i un 5/7 en tirs de camp.

SuperManager - Jornada 17

Jornada decisiva per la Copa del Rei. Manresa, Bilbao, Fuenlabrada, Lagun Aro, Cai Saragossa i València es juguen entrar a la Copa. Amb més opcions uns que altres, però el fet de que estiguin obligats a guanyar per optar a al Copa, es pot resumir en una idea molt bàsica. Si dubtes entre dos jugadors, i un juga en la llista d'equips que acabo d'escriure, posa'l. Perquè quan es juguen alguna cosa acostumen a despuntar els cracks. Tot i que, com sempre, no asseguro res.

• Granger, Marcelinho, Llompart / Javi Rodríguez / Colom
• Vidal, San Emeterio, de Colo , Panko  / Rafa Martínez / Saul Blanco / Bracey Wright
• Davis, Ivanov, Caner Medley,  Zoric / Heittsheimer / Touré/ Augustine/ Doellman / M. Bjelica

Zoric apareix perquè amb la baixa de Freeland està fent bons números. A més, el rival (Manresa) és bastant propici. Entre de Colo i Rafa Martínez poso a de Colo, però és una moneda a l'aire. Com sempre, si sobren extres Panko és una opció fixa, però Paul Davis es fix, i aquesta jornada Caner Medley juga contra la defensa de pivots del Joventut. Heittsheimer cau a la cinquena posició perquè tampoc està molt en forma, i juga contra el Barça al Palau.

Llegir més...

En aquest sorteig, els últims anys hi han hagut tants condicionants i variables que una vegada havia sortit un o dos equips, el grups ja surten sols. Com en la Champions de futbol, un equip no es pot trobar amb un equip del mateix grup de la fase anterior. Abans, hi havia la intenció sempre que fos possible de que no hi haguessin equips de la mateixa lliga en els grups, però ja fa algunes temporades que això no es compleix. Per exemple, aquesta edició hi havien 5 participants de la lliga Endesa i només 4 grups, i per tant algun havia de repetir.  Era una norma obsoleta, on també els equips de la lliga adriàtica patien aquest problema. En fi, que aquesta condició xoca amb els aficionats més habituals del futbol, que estaran molt sorpresos al veure el grup F.

Els dos millors de cada grup es classifiquen pel playoff  que serveix per accedir a la Final Four, de la manera que està explicada a la imatge. El Barça es podria tornar a trobar amb el Panathinaikos, però té la sort d’evitar al CSKA fins la final.

Anàlisis molt breus i prediccions (que fallaré segur, però sempre es divertit)

GRUP E

Amb el CSKA super-favorit per quedar primer, sembla molt difícil que ni Efes ni Olympiakos li puguin disputar aquest honor. Només un mal començament, amb una derrota a casa contra un d’aquests dos rivals farien trontollar la primera posició del gegant rus. Per cert, hi han rumors de que Kirilenko es queda fins a final de temporada. La segona plaça se la jugaran Efes i Olympiakos, i Galatasaray només pot aspirar a guanyar algun partit a casa i complicar les coses a algun dels altres tres.

GRUP F

El grup espanyol, on podem dir que el Madrid ha tingut bastant mala sort. Almenys en la meva opinió, sempre es més complicat trobar-te en fase de grups als equips de la teva lliga, ja que et coneixen molt i costa més mentalitzar els jugadors que allò és la Eurolliga. El Madrid hauria de passar, juntament amb el Montepaschi que només que s’asseguri els partits com a local tindrà mitja classificació a la butxaca. Tant Unicaja com Bilbao han guanyat el Madrid en l’últim any, i Montepaschi tampoc li serà fàcil. Les opcions d’Unicaja i Bilbao les veig iguals. Passen per fer-se forts a casa (sobretot el Bilbao) i sorprendre a Madrid o Montepaschi al seu camp. Difícil, però no impossible. Pinta que serà un grup molt interessant.

Parlo de mala sort pel Madrid perquè en principi qui quedi segon en aquest grup es creuarà contra el CSKA a quarts. No es eliminació automàtica, però és molt, molt difícil.

GRUP G

Un altre grup que sembla bastant obert. Potser Panathinaikos està un punt per sobre la resta d’equips, però costa “eliminar” a algun dels altres 3 de la lluita per la segona posició. Potser l’Unics Kazan és l’equip més dèbil, però el nivell defensiu que ha mostrat al grup del Barça el fa guanyar opcions.

GRUP H

Segurament el grup on hi han dos classificats més clars a priori. Barça Regal i Maccabi estan més d’un punt per sobre de Zalguiris i Cantú. Em costa molt imaginar-me un escenari on lituans o italians puguin donar la sorpresa, però com ja estic repetint en tots els anàlisis, passa per guanyar a casa. Però no ho vec, la veritat. El Barça voldrà quedar primer, però el record del Panathinaikos de l’any passat pot fer dubtar l’objectiu en funció de l’altre grup. Veurem.

Així doncs, aquesta és la meva predicció dels creuaments de quarts:

(en negreta els equips amb el factor camp a favor)

·      CSKA – Madrid

·      Montepaschi – Olympiakos

·      Panathinaikos – Maccabi

·      Barça Regal - Fenerbahce

Llegir més...

A Montellà de Cadí, bonic poble de Cerdanya que TV3 confon amb el Puigcerdà de mitjans dels 90, hi ha la casa on es va criar ma mare i dels meus avis. Quan era petit m'hi passava cada estiu, i conforme m'he fet gran hi vaig menys però encara m'hi passo alguns dies. El problema és que al anar-hi tan poc no tinc internet, i depenia del internet de l'iphone. Sempre m'havia anat bé fins aquestes vacances de Nadal, que es va quedar l'iphone sense connexió a internet, ni la possibilitat de compartir-la amb el PC. Sense twitter i sense els blogs que m'acostumo a llegir va ser més difícil seguir l'actualitat blaugrana, però la ràdio i el teletext fan miracles. La veritat és que en època de Nadal sembla que no hi hagin gaires esports, però des del dia 30 m'he deixat molts posts sense escriure. Els resumeixo un a un:


Selecció Catalana 0 - Tunisia 0 - 30/12/2011

No estava al camp, però col·laboradors d'aquest blog hi eren, com ha de ser. La veritat és que em sabia greu no ser-hi, però amb el pas dels minuts vaig sentir un lleu alleugeriment, després de veure el partit. El resultat és el de menys, ja que el que importa és el fet del partit i el que hauria de comportar, però la veritat és que el partit va ser força avorridot. Bojan és la estrella de la selecció i em recorda - tot i no fer gol - a Podolski, que sempre ha rendit millor a la selecció que a les competicions de club. Bé Cruyff a la roda de premsa, amb els canvis i repartiment de minuts. Una pena no marcar en alguna de les oportunitats, però és va veure una selecció molt competitiva. Malauradament, els 4 anys (mínim) de govern a Espanya del PP no ajudaran.

Com una puta cabra - 31/12/2011 o potser l'1.

Aquest post potser l'acabo escrivint igualment depenent d'aquest mes de gener i com estiguin els ànims de la Copa del Rei. Veient el missatge/s del Reial Madrid de Nadal, queda molt clara una idea. La Copa del Rei era el somni del madridisme, i la de Mestalla va ser la millor final de la història (també només pel madridisme). No m'estendré molt, però aquest madridisme hauria de recordar que l'equip amb més Copes del Rei és el Barça, i que la final de Mestalla és realment una de les pitjors que almenys jo, recordo. Per no parlar de que la copa del rei té més de 100 anys d'història. El Barça va jugar bé 35 minuts de la segona part, i el Madrid es va dedicar a destruir, agredir alguns jugadors del Barça, i córrer al contra-atac fins que si, va marcar un gol prou maco. No espectacular, tampoc horrible, un gol bo. Correcte. Prou mentides, coi!

El sorteig de la Eurolliga - 3/1/2012
Aquest post està completament escrit, i el penjaré durant aquesta setmana, en la prèvia del TOP-16. El Barça Regal té al Maccabi com a gran rival, i al Benet Cantú i al Zalguiris per completar el grup.


1/8 Copa - Barça 4 - Osasuna 0 - 5/1/2012
"Dolor de pansa", el més destacable d'un partit sense història. El Barça esclafa als rivals al Camp Nou, i Cesc segueix aportant els gols que Villa deixarà de fer durant uns mesos. Messi, sobradíssim, va fer dos gols en pocs més de 20 minuts. Si el Barça fa un gol al camp del Osasuna, n'hauria de rebre 6 per ser eliminat. Aquí, el link per veure els gols en HD i en català

Madrid- Barça Regal i recomanacions SM - 7/01/2012
Veient els meus resultats a la lliga privada, estic content de no haver publicat aquest post ;) Primer i segon, i acostant-me a la primera posició de la general. A més, mai és agradable escriure d'una derrota del Barça Regal. El partit va estar marcat per l'absència de Navarro, i les males condicions físiques de Lorbek. Així, sense els seus dos referents ofensius, els problemes del Barça van ser evidents. Tot i això, el Barça va remuntar la renta de 12 punts del descans, però sense aconseguir posar-se per davant. Al final, es va notar molt la referència i importància de Navarro en aquest equip, i pel Madrid va decidir Pocius. Una pena, ja que a més el Barça va perdre el liderat. Com passa en el futbol, el Madrid cada cop està més a prop i és un rival més difícil.

Llegir més...

Primer de tot, vull clarificar que les recomanacions del SuperManager són serioses, per molt que avui sigui dia 28. Després si ho fan malament mala sort. Tot i que aquesta vegada sempre podré al·legar que era una innocentada, i esborrar aquest text...

Com molts ja sabeu el jugador més car del joc se'n va a la NBA. Trobarem a faltar, i molt a Gustavo Ayón. Per fer-ho més difícil, Navarro està lesionat i no només per aquesta jornada. En té per 3 setmanes més en principi. San Emeterio ve de marcar-se un estratosfèric -10 a la Eurolliga, i els pivots habituals tampoc van tenir una jornada especialment bona. Complicat, no. Lo següent.

SuperManager - Jornada 13

Sense Navarro ni Ayón perdem a dos dels que jo considero fixes, i aquest fet ens obra dos possibles camins. Es pot canviar a Navarro per Rafa Martínez, i a Ayón per Augustine o Davis. Així, els dos extracomunitaris seguirien als pivots. Però, i per mi aquesta és més interessant, també podem canviar a Navarro per Andy Panko i tenir només un extracomunitari als pivots. Avui posaré les dos opcions, però ja avanço que suposo seguiré amb la segona opció:

Opció 1

• Javi Rodríguez, Marcelinho, Granger / Colom / San Miguel
• San Emeterio, Vidal, Rafa Martínez, Panko  / Beiran / Haynes
• Ivanov, Davis, Augustine, Heittsheimer / Freeland  / Mirotic / M. Bjelica

Opció 2

• Javi Rodríguez, Marcelinho, Granger / Colom / San Miguel
• San Emeterio, Vidal, Panko,  Rafa Martínez  / Beiran / Haynes
• Ivanov, Heittsheimer, Davis, Augustine / Freeland  / Mirotic / Caner Medley / M. Bjelica

La última opció de cada posició són jugadors molt barats, per aquells que em dieu que no teniu pressupost. A més com en els alers i pivots els que considero fixes (oh! sorpresa) són els més cars, doncs la veritat és que teniu raó. Per fer els equips que jo poso per aquí es necessitau ns 12 milions de broker. Si en teniu 11 encara es pot mig arreglar, però així tindreu un nom per intentar la sorpresa. I un motiu més per criticar-me una mica als comentaris ;)

San Miguel el poso perquè el València se'ls ha lesionat Markovic, i jugarà molts minuts. De Colo, que també podria jugar de base, és dubte. Haynes el poso per la jornada brutal que va fer la setmana passada, i per què pel preu que té et pot fer més de 5 tranquil·lament. També pot fer un negatiu important, així que compte. L'altre barat és M.Bjelica, el pivot del Caja Laboral. Es un cas com el de Haynes, el poso perquè ve d'una gran jornada, però també perquè sembla que per fi comença a despertar, i més amb la baixa de Seraphin pel lockout.
Pels bojos, diré aquí un nom que ni m'he atrevit a escriure a les recomanacions "oficials". Rakocevic del València. Fitxat la passada jornada, va jugar 20 segons en lliga, va marcar-se un 37 a la Eurocup (perquè Caner Medley no va jugar) i aquesta serà la setmana que debutarà de veritat. Val menys de 200.000. Algú s'hi atreveix?

Llegir més...

Doncs sí, al final de tot, tot i tot ja tenim temporada!

El lockout es va arreglar bàsicament per la vena nostàlgica dels americans vers el partits de NBA el Christmas Day i el New Year’s Day i tot es va resoldre.

Una altra cosa és que just quan acabi la temporada allà el juny no es tornin a reprendre les negociacions, ja que de fet, no es van resoldre les disputes i percentatges que enfrontaven les 2 parts. Simplement, s’ha resolt perquè interressen els ingressos i perquè hi ha molts sectors (i molt poderosos) que han apretat molt, desde els creadors de videojocs de bàsquet a les cadenes de televisió, passant pels acomodadors dels pavellons o als que treballen en el “merchandising” oficial de la NBA. En fi, que mou millonades arreu del món i s’havia d’arreglar. Al juny ja hi haurà temps per tornar a parlar.

Jo soc dels que segueixen pensant que tenen més raó els propietaris dels equips –recordo que 22 dels 30 equips que formen la NBA presenten greus pèrdues econòmiques desde fa varis anys- i als jugadors que cobren tant reduir-se el salari en un percentatge del 3-5% no seria gaire greu que diguèssim... Per posar un exemple, aquest any Kobe Bryant cobrarà una mica més que Messi i CR7: JUNTS!! Això sense comptar uns ingressos per publicitat que doblen fàcilment el salari dels seus respectius equips..

En fi, ja parlarem d’això al juny. Ara toca parlar de la temporada 2011-2012. I sí, serà una temporada molt atípica: la temporada regular passa dels 82 partits de SEMPRE als 66 (menys la del 1r lockout del ’98), a causa del lockout que ha causat la pèrdua de més de 45 dies de competició, la suspensió de la pretemporada habitual del mes d’octubre – i conseqüent creació d’una mini pre-temporada que va durar del 20 al 24 de decembre – i la condensació encara més bèstia de partits intersetmanals (aquest any el més normal serà jugar 4 partits per setmana i no 3).

El cap de setmana de l’All-Star 2012 en el Amway Center d’Orlando, Florida ha quedat intacte i es disputarà del 23 al 26 de febrer de 2012, la setmana següent a la gran Copa del Rey de la ACB, i sí, a menys de 2 mesos d’avui dia 27 de decembre! Encara que sembli una broma. És a dir, que ens aquestes exactes 9 setmanes s’ha de disputar la meitat de la temporada regular, 33 partits en 63 dies = 0,52 partits per dia; tocar jugar més de 1 partit cada 2 dies..

I quant aquest 66 partits acabin i es resolguin les eliminatòries de playoffs doncs el de sempre, si arribes a Les Finals pots acumular 7+7+7+7 partits en aproximadament mes i mig. I avall que fa baixada, que alguns dirien.

És la llei de les televisions, l’espectacle, els diners, la competició més pura i salvatge i qui no s’afanya no agafa el tren.

En quant a l’inici de la temporada va començar aquest passat diumenge, dia de Nadal, amb varis partits espectaculars posats a mida: Knicks 106- 104 Celtics, Lakers 87- 88 Bulls, Miami 105 - 94 Dallas, Orlando 89 – 97 Oklahoma City, LA Clippers 105 - 86 Golden State.

A priori els equips candidats al títol més clarament son els Bulls, Heat, Thunder, Lakers i Mavericks.

Equips clàssics dels últims anys com els Celtics, amb excessius anys a les esquenes, els Lakers, una renovació de plantilla mal feta i els Mavericks (defensors del títol), que s'han renovat força però que tenen excessiva rotació de jugadors sense un patró gairé clar, s'ha de veure si responen a les expectatives, de moment tant Lakers com Mavs han començat amb un 0-2 negatiu.

Dels equips que fan bona pinta m’agradaria destacar a priori i en un brevíssim resum als renovats Clippers de Chris Paul-Griffin-Billups-DeAndre Jordan, uns Grizzlies que van arribar molt lluny l’any passat, uns Knicks que dependran massa de Carmelo-Stoudemire, i inclús els Nuggets de Denver, que tenen una equilibrada i llarga plantilla.

Cal recordar que amb una temporada més curta els playoffs a l’Oest rondaran a priori sobre les 40 i poc victòries i sobre les 30 i poc a l’Est, del total de 66 partits de regular.

A partir d’avui s’enceten doncs repassos exhaustius a cada divisió de cada conferència. 

Començarem per la Conferència OEST i per una de les divisions més potent de totes, la divisió SOUTHWEST.

Pròximament aquí, a www.tenimunblog.com

Llegir més...

Ahir es va acabar la primera fase de grups de la Eurolliga. A principis de gener hi haurà el sorteig del TOP-16, i és a partir d'aquí on ja viurem partidassos cada setmana, fins la esperada Final Four. Però, a falta del sorteig i anàlisi dels grups en el seu moment, avui toca repassar com ha anat fins ara la Eurolliga. Des del 10-0 del CSKA a la eliminació d'històrics com el Caja Laboral i el Partizan hi ha hagut de tot.

GRUP A

Aquest grup A ha estat el més igualat i emocionant de tots. La sorpresa més gran va arribar ahir, on en un derbi fratricida entre Gescrap Bilbao i Caja Laboral de Vitòria, els homes de negre van eliminar als seus veïns, acostumats a estar per davant seu. Comencen a veure com la tendència que va començar amb la final de lliga de la temporada passada continua. Un cop molt dur pels vitorians, que fa setmanes que busquen algun fitxatge per un equip que no acaba d'anar bé. Fenerbahce i Olympiakos han fet la seva feina, amb més dificultats del previst, i l'altra sorpresa és el Bennet Cantu de Basile, que ha acabat tercer del grup. És el grup on la classificació pel TOP-16 ha esta més cara, amb 5 victòries.

GRUP B

El passeig del CSKA no ha estat tan gran com sembla. Un 10-0 espanta, i si que són molt favorits per estar a la Final Four. Però van superar al Brose Baskets amb un triple a l'últim segon de Teodosic, i van guanyar al Panathinaikos a la pròrroga. Els dos partits, això si, fora de casa. Panathinaikos també ha fet una bona fase de grups, i és que juntament amb el CSKA estava a un nivell molt superior respecte els rivals. Unicaja i ZAlgiris són els altres classificats, complint els pronòstics en un grup molt més avorrit i previsible que l'A.

GRUP C

El grup de la mort. Sens dubte, l'equip on hi havia més candidats per arribar a la Final Four, i on cada jornada hi havia un o dos partits molt atractius. El Madrid ha presentat candidatura al títol completant un molt bona fase, on ha encadenat 6 victòries després d'un començament més irregular. Mirotic i Carroll, a banda de Rudy, han destacat per sobre dels seus companys. La emoció d'aquest grup va ser l'últim partit, que enfrontava a Milan i Partizan a la pista dels serbis. El Milan havia de guanyar de 4 punts, i en un final ple d'emoció i de desencert en els tirs lliures, ho va aconseguir. +6, i classificació pel TOP-16. A l'últim segon, de l'últim quart, de l'últim partit. Scariolo respira.

GRUP D

El grup del Barça, que malauradament per nosaltres ha estat el més desigual i menys emocionant. AL nivell del grup B. Dos equips molt per sobre dels altres, així que pràcticament només importaven els duels entre ells. El Barça va guanyar de 17 al Palau, així que li valia perdre per menys d'aquesta diferència a Siena. Va tenir el partit a la mà, però en un últim quart desastrós va perdre. El partit, si, però no la primera posició del grup. Així esquiva al CSKA.

Que ús ha semblat aquesta primera fase? Tema lockout, CSKA, Caja Laboral sorpreses...

Llegir més...