Doncs sí, al final de tot, tot i tot ja tenim temporada!

El lockout es va arreglar bàsicament per la vena nostàlgica dels americans vers el partits de NBA el Christmas Day i el New Year’s Day i tot es va resoldre.

Una altra cosa és que just quan acabi la temporada allà el juny no es tornin a reprendre les negociacions, ja que de fet, no es van resoldre les disputes i percentatges que enfrontaven les 2 parts. Simplement, s’ha resolt perquè interressen els ingressos i perquè hi ha molts sectors (i molt poderosos) que han apretat molt, desde els creadors de videojocs de bàsquet a les cadenes de televisió, passant pels acomodadors dels pavellons o als que treballen en el “merchandising” oficial de la NBA. En fi, que mou millonades arreu del món i s’havia d’arreglar. Al juny ja hi haurà temps per tornar a parlar.

Jo soc dels que segueixen pensant que tenen més raó els propietaris dels equips –recordo que 22 dels 30 equips que formen la NBA presenten greus pèrdues econòmiques desde fa varis anys- i als jugadors que cobren tant reduir-se el salari en un percentatge del 3-5% no seria gaire greu que diguèssim... Per posar un exemple, aquest any Kobe Bryant cobrarà una mica més que Messi i CR7: JUNTS!! Això sense comptar uns ingressos per publicitat que doblen fàcilment el salari dels seus respectius equips..

En fi, ja parlarem d’això al juny. Ara toca parlar de la temporada 2011-2012. I sí, serà una temporada molt atípica: la temporada regular passa dels 82 partits de SEMPRE als 66 (menys la del 1r lockout del ’98), a causa del lockout que ha causat la pèrdua de més de 45 dies de competició, la suspensió de la pretemporada habitual del mes d’octubre – i conseqüent creació d’una mini pre-temporada que va durar del 20 al 24 de decembre – i la condensació encara més bèstia de partits intersetmanals (aquest any el més normal serà jugar 4 partits per setmana i no 3).

El cap de setmana de l’All-Star 2012 en el Amway Center d’Orlando, Florida ha quedat intacte i es disputarà del 23 al 26 de febrer de 2012, la setmana següent a la gran Copa del Rey de la ACB, i sí, a menys de 2 mesos d’avui dia 27 de decembre! Encara que sembli una broma. És a dir, que ens aquestes exactes 9 setmanes s’ha de disputar la meitat de la temporada regular, 33 partits en 63 dies = 0,52 partits per dia; tocar jugar més de 1 partit cada 2 dies..

I quant aquest 66 partits acabin i es resolguin les eliminatòries de playoffs doncs el de sempre, si arribes a Les Finals pots acumular 7+7+7+7 partits en aproximadament mes i mig. I avall que fa baixada, que alguns dirien.

És la llei de les televisions, l’espectacle, els diners, la competició més pura i salvatge i qui no s’afanya no agafa el tren.

En quant a l’inici de la temporada va començar aquest passat diumenge, dia de Nadal, amb varis partits espectaculars posats a mida: Knicks 106- 104 Celtics, Lakers 87- 88 Bulls, Miami 105 - 94 Dallas, Orlando 89 – 97 Oklahoma City, LA Clippers 105 - 86 Golden State.

A priori els equips candidats al títol més clarament son els Bulls, Heat, Thunder, Lakers i Mavericks.

Equips clàssics dels últims anys com els Celtics, amb excessius anys a les esquenes, els Lakers, una renovació de plantilla mal feta i els Mavericks (defensors del títol), que s'han renovat força però que tenen excessiva rotació de jugadors sense un patró gairé clar, s'ha de veure si responen a les expectatives, de moment tant Lakers com Mavs han començat amb un 0-2 negatiu.

Dels equips que fan bona pinta m’agradaria destacar a priori i en un brevíssim resum als renovats Clippers de Chris Paul-Griffin-Billups-DeAndre Jordan, uns Grizzlies que van arribar molt lluny l’any passat, uns Knicks que dependran massa de Carmelo-Stoudemire, i inclús els Nuggets de Denver, que tenen una equilibrada i llarga plantilla.

Cal recordar que amb una temporada més curta els playoffs a l’Oest rondaran a priori sobre les 40 i poc victòries i sobre les 30 i poc a l’Est, del total de 66 partits de regular.

A partir d’avui s’enceten doncs repassos exhaustius a cada divisió de cada conferència. 

Començarem per la Conferència OEST i per una de les divisions més potent de totes, la divisió SOUTHWEST.

Pròximament aquí, a www.tenimunblog.com

Llegir més...

Bé, torno a estar aquí per resumir i aportar-vos l’informació més actual de la NBA: les Finals, que ara mateix disputen els Miami Heat i els Dallas Mavericks.
He de confessar que m’he allunyat aquests dies una mica de l’actualitat de la NBA, no és que vagi en contra de cap dels 2 equips que resten, realment me la porta bastant fluixa qui guanyi aquest any, però és el que passa quan eliminen els equips que poden tenir algun tipus de sintonia, o simpatia, encara que sigui mínima, vers l’espectador europeu, espanyol, o català. Amb l’eliminació dels Lakers en semifinals, dels Grizzlies, dels Thunder, i dels Bulls ja no prolifero gaire simpatia per cap dels 2 equips que queden. Però Mavericks i Heat han arribat merescudament a la final i els hi hem de reconèixer.

Sembla ser que no estan sent les finals amb més audiència de la història, l’antipatia general a EEUU vers la figura de LeBron James és un cas d’estudi. Fa exactament un any era un dels ídols més prominents de tot l’esport americà. Un xaval jove, que havia revolucionat la NBA desde la seva arribada i que havia portat l’equip que el va draftejar a saborejar l’èxit i a tocar gairebé el títol (els Cavs van perdre una final contra els Spurs). Els hi havia tornat la gratitud i la confiança que li havien dipositat. Una bèstia física que equiparen amb Michael Jordan però que te millors promitjos en rebots i assistències que His Airness.
Però tot això es va truncar quan va fer les maletes cap a la estiuenca i calurosa Miami. Els fans dels Cavaliers s’ho van prendre molt malament, criminalment malament. I sembla que molts aficionats de la NBA es van confraternitzar més a favor dels fans que de LeBron. En una espècie de sarau i moviment social que no se ben bé si ha sigut perquè volen així queixar-se de l’excès de mercantilitat i mercenarisme que hi ha en la lliga (brutal), o simplement perquè consideren que les formes del seu adéu no van ser les adequades.
Bé, el cas és que si abans la majoria de gent els importava bastant poc si LeBron li anava bé o malament, a mesura que els Heat han anat passant rondes la gent s’ha anat posant en contra d’aquests Miami Heat que es troben a un pas de guanyar l’anell. Resumint-ho, la gent ho veuria com un anell guanyat a costa de reunir 3 grans jugadors superant el límit salarial i sense gaires valors. Uns valors que sí que tenen per exemple a Boston, un dels equips que transmet més valors a nivell mundial. Els mateixos valors que la gent espera veure en l’esport i que l’esport ha de transmetre a la vida social de les persones. Sacrifici, esforç, tenaçitat, etc. etc. (Vaja, aquí Catalunya en tenim un exemple bén clar: els valors que fan acte d’absència en equips com el Real Madrid, i que el Barça s’ha encarregat de rentabilitzar ;).

Bé, feta la reflexió, passem a l’actualitat NBA que és el que interessa.
Miami va eliminar Chicago Bulls, en una sèrie molt igualada però que resumiria en un factor clau: els Bulls pateixen molt quan Derrick Rose no està fi. Tenen un equip més compensat, amb un joc interior defensivament millor, però els falta una peça molt important per ser realment un equip campió de la NBA: un segon anotador; consistent i regular. I a hores d’ara no el tenen. Sí es veritat que tant Boozer com Deng poden fer partits de més de 30 punts, però les seves mitjanes d’anotació ronden els 15ppp. En canvi a Miami tenen un trio que ronda els 27-26-21ppp. Sense excepció, ja que quan Wade és absent surt LeBron, i sinó Bosh.
Després d’eliminar els Bulls, era l’hora de les finals. Dallas havia eliminat els Thunder, de manera més còmode del previst, en partits igualats però amb poca defensa, i on varis jugadors de Dallas van demostrar que tenen més veterania i cap per jugar els moments importants. Una veterania que no tenen les 2 estrelles dels Thunder, ni Durant ni Westbrook van saber jugar bé els minuts finals. I allà van perdre l’eliminatòria. Una llàstima per un equip que personalment m’agrada molt, però són molt joves i s’advenen molts bons anys pels Thunder si mantenen aquest bloc.
Arribades les finals, Dallas i Miami es veien les cares amb aventatge de camp per Miami, que va acabar 2n de la seva conferència per 3rs els Dallas en la seva.
L’eliminatòria ha estat transcorreguent per l’esperat: el big three de Miami vs Dirk Nowitzki que contraresta i equipara amb la nul·la profunditat de banqueta de Miami contra la notable banqueta de Dallas. Tot s’equipara i fa d’aquesta final una de les més igualades dels últims anys.

En els primers partits, a destacar el bon partit de Shawn Marion en el 2n, clau de la victòria de Dallas, i la magnífica defensa de Udonis Haslem sobre Nowitzki en el 3r partit, inclosa l’acció defensiva en l’últim tir del partit que Nowitzki va fallar.
Poc més a comentar; molta igualtat, el Big Three rendint a un nivell excel·lent com sempre, tant en atac com en defensa – tant LeBron com Wade són 2 dels millors defensors de la lliga, no cal oblidar-ho -, l’eclosió en el 2n partit de Bosh, liderant els seus, i per part de Dallas: Dirk, Dirk i algun secundari de luxe com l’eclosionat Barea, Kidd, Chandler, Marion o Terry. Dallas té més bloc, ja ho he dit.
Amb 1-1 les finals, tal i com va dir Marion en roda de premsa post-partit, les finals passaven a ser al millor de 5. I ara, amb el 2-2 passen a ser al millor de 3.
Amb aventatge, històricament parlant, per Miami, que és l’equip amb el factor camp a favor a hores d’ara.
Ahir en el 4t, altre cop màxima igualtat, amb marcador favorable a Dallas per 86-83, amb la sensació que els equips arriben molt cremats en atac i que es centren més en la defensa, amb un partit bastant dolent en anotació de LeBron (3-11, 8 punts; però 9 rebots i 7 assistències..), i amb un Nowitzki amb febre que se’n va anar als 21. Per un tirador la febre no importa, l’anella és el mateix, queda confirmat.
Ara doncs, arribem al moment clau del moment clau. Els 3 partits finals de la Final de la NBA. Qualsevol jugada, qualsevol despiste, pot ser clau en el devenir d’un títol que els 2 equips anhelen amb moltes ganes. Només Wade en té ja un d’anell, i el 1r sempre és el més important. Recordin Wembley ’92 ;)

PD: Amb el tema de la febre un redactor NBA ha equiparat Nowitzki amb Jordan (pel partit de Jordan de 40 punts amb 40 de febre): res més lluny de la realitat, l’atleticisme, explosivitat i contundència defensiva de Jordan no estan a l’abast ni de Nowitzki ni de cap mortal. Vaja, aquesta és la meva opinió.
Dallas o Miami? 3 partits per definir un any. Estarem atents.

PD2: Pels que voleu informació més detallada i anàlisis més tècnics, no deixeu de visitar el Twitter del mestre, Antoni Daimiel. Fa 4 dies va penjar una bona valoració, la teniu aquí:

http://blogs.canalplus.es/daimiel/2011/06/conclusi%C3%B3n-hubo-un-partido-durante-41-minutos-y-otro-en-los-%C3%BAltimos-siete-dallas-mavericks-ofreci%C3%B3-en-esos-%C3%BAltimos-at.html

Saluts i visca el bàsquet.

In memoriam ídem.

Llegir més...

Durant aquesta setmana, i tot i els problemes de blogger, vam preguntar al blog quins dos equips arribarien a les finals de la NBA, i així saber qui serien els guanyadors de conferència. Com que les sèries anaven avançant, cada cop estava més clar qui serien els finalistes de conferència. Sobretot amb la sèrie Lakers-Mavericks, ja que després del 3-0 ningú més va votar per l'equip de Pau Gasol. I com està passant ara mateix, la gent tampoc s'ha acabat de decidir entre els Grizzlies i els Thunder. La enquesta no era senzilla, i queda demostrat amb que aquesta temporada ha canviat molt la NBA. Hem de tenir en compte que els 4 finalistes de conferència de l'any anterior ja estan eliminats, i no eren precisament mals equips. Lakers, Celtics, Suns i Magic ja estan fora de la competició, i semifinalistes com els Spurs, Cavaliers i Utah Jazz tampoc han repetit semifinal. Molts canvis.

Aquest post no serà per anàlisis dels equips, ni probabilitats de cara a les finals. Jo no sóc l'expert en NBA, i només puc dir que tant de bo els Grizzlies, que vaig veure ahir a la matinada en directe es plantin a la final de conferència. I un cop allà, els Mavericks no són un equip imbatible ni molt menys.

OEST

Evidentment, a la final hi seran els Mavericks, i l'altre finalista està entre els Grizzlies i els Thunder. 

Molts pocs vots pels Lakers, i vull recordar que la enquesta estava disponible quan els Lakers anaven perdent 1-0 només.

EST

Increïble falta de fe en Atlanta, però es comprensible ja que Derrick Rose és l'MVP, i només per això els Bulls ja són molt favorits. Miami també ha superat als Celtics en les votacions, i això que en tots els partits els Celtics han estat a punt de guanyar i només uns parcials a l'últim quart els han et perdre.

En definitiva, les finals de conferència pels nostres seguidors i lectors seran Miami - Bulls i Mavericks - Grizzlies. A l'est ho han encertat, i a l'oest falta un partit. Veurem diumenge.

Llegir més...

Bé, després d'un excessiu temps sense pujar cap article torno a ser aquí per repassar l'actualitat
de la millor lliga del món, i de pas ja iniciar el repàs als equips favorits a endur-se el títol en la Conferència Oest i arribar a les Finals.
La veritat és que repassar la NBA és difícil. Ahir mateix es van jugar 13 partits. Lògicament també és difícil fer un resum mensuals perquè hi ha molts factors a tenir en compte i 30 equips a analitzar. Així que seguiré com sempre, analitzar i repassant els equips en zona playoff.

Alguns van pronosticar que aquesta temporada sí, que aquesta temporada la Conferència Est estaria millor que la Oest per fi, ja que porta tota la dècada (passada) de capa caiguda. Res més lluny de la realitat: Segons els màxims experts NBA dels EEUU els favorits pel títol de lliga són altre cop més de l'Oest que de l'Est. Estem parlant doncs dels Lakers, els Spurs, els Mavericks per l'Oest i de Boston i Miami per l'Est. I alerta amb Utah i Oklahoma City, també de l'Oest.

ACTUALITAT NBA:

Coses i equips a destacar en l'Est:

Miami Heat:

Després de passar un mal tràngol a l'inici de lliga quan es van arribar a posar 8-9, els Heat han acabat demostrant que són un equip de campionat i que poden anar molt en serio. Els jugadors reserva compleixen i el Big Three de LeBron, Wade i Bosh funciona a les mil meravelles. A més, el jove tècnic Erik Spoelstra ha sabut congeniar els caràcters dels jugadors i evitar que LeBron i Wade es segueixin discutint pel lideratge de l'equip. El problema que tenen però, es gros. O més aviat pot ser-ho algun dia, tot i que ja ho saben. Aquest Big Three està fent al voltant de 73 punts per partit (Wade promitja 25ppp, LeBron 25ppp i bosh 19ppp), una autèntica barbaritat, que si bé els està fent guanyar molts partits pot convertir-se en una lacra el dia que un d'ells estigui de baixa, perquè lògicament no tenen recanvis a la seva altura. Aquesta setmana passada, LeBron 2 partits de baixa 2 derrotes de l'equip.
Tot i això actualment tenen un rècord V-D millor inclús del que s'esperava a aquestes altures. Un 30-12 que els situa 4ts de la Lliga en aquest barem.
Comentar també que si bé l'equip va donar una mostra de poder el dia de nadal contra Lakers al Staples Center val a dir que Lakers van jugar un pèssim partit i que això no son playoffs. En els playoffs se suposa que si els pupils de Phil Jackson es troben als Miami Heat a les Finals se'ls tindran estudiats fins a la més ridícula minuciositat.

Boston Celtics:

Poc a comentar d'aquest gran equip que aquestes últimes setmanes ha tingut la baixa de Garnett i alguna derrota que no trenca la bona inèrcia de l'equip. Amb un rècord de 31-9 estan on s'esperava que estesin. Amb bona aportació de Ray Allen malgrat la seva edat. S'havia especulat molt sobre el que podien arribar a patir sense Garnett i els aficionats dels Celtics ja recordaven la temporada 2008-2009 on els Celtics sense Garnett no van poder arribar ni a les Finals, perdent contra Orlando en la final de Conferència Est. Doncs d'això res de res, a dia 17 de gener Garnett recuperat, 19 punts i victòria contra un rival directe com són els Orlando Magic.
Magnífica notícia pels Celtics. Necessiten el seu particular Big Three en plena forma. Sense oblidar el sempre infravalorat Rajon Rondo, un dels millors bases de la NBA.

Chicago Bulls:
Cridats a ser la sorpresa de la lliga aquest any junt amb Miami (que de sorpresa poc) han tingut molta mala sort. Van patir durant més de mes i mig la baixa de l'ala-pivot titular Carlos Boozer, ben bé a l'inici de la temporada (el van fitxar que venia lesionat de Utah). I van perdre bastants partits. I quan Boozer va tornar, allà mitjans novembre. Va jugar nou partits amb Joakim Noah, el center titular, i quan portaven 7 seguits guanyats al següent Noah es va lesionar de gravetat, i tot i que va seguir jugant alguns partits l'equip ha decidit operar-lo i serà baixa 2 mesos i mig. Tot i això Derrick Rose segueix al peu del canó, i mantenen un bon record de 28-13.
A destacar el gegant turc Omer Asik, de 2'13m, que alguns recordareu del Fenerbahçe, que tot i els pocs minuts aporta molt en intimidació, i també Kyle Korver, gran tirador.

Atlanta Hawks:
El que es veia a venir. Bon equip, però que segueix patint en defensa i que els costa molt guanyar a fora. No son un equip guanyador. I per ser equip guanyador necessites a jugadors molt guanyadors, capaços de guanyar-te aquells partits ajustats als últims segons del 4t quart o de la pròrroga. Els Lakers tenen Kobe, els Spurs Duncan o Ginóbili, els Celtics Pierce o Ray Allen. Als Hawks els falta una figura d'aquest estil, per guanyar aquests partits ajustats que marquen la diferència.

Orlando Magic:
Tindré feina per analitzar aquest equip. El cas és que tenia bona pinta a inicis de temporada, i segueix tenint bona pinta ara, però entremig, el dia 18 de desembre es va produir un d'aquests traspassos a 3 bandes que fan que analitzar aquesta lliga sigui més complicat, ja que els sol traspàs canvia el futur de 3 franquícies i de part de la conferència est: (http://www.businessinsider.com/phoenix-suns-orlando-magic-trade-vince-carter-marcin-gortat-hedo-turkoglu-jason-richardson-2010-12). El cas és que Orlando va tancar un acord amb els Phoenix Suns per repescar a Hedo Turkoglu, el magnífic escorta turc que els va conduir a les finals 2009 contra Lakers, i que es veu que trobaven a faltar, i a Jason Richardson, un vell conegut de la lliga que va ser la imatge dels Golden State Warriors durant 6 anys i que els últims anys havia estat entre Charlotte i Phoenix. El cas és que segueix en bona forma, i a pesar de ser un dels millors matadors de la dècada ha aportat uns meritoris 20punts i 6 rebots de mitjana durant tota la seva carrera.
Per adquirir aquestes 2 estrelles els Magic es van haver de despendre de varis jugadors. El mediocre però físic pívot Marcin Gortat, el poderós 4 Mickael Pietrus i una estrella més de capa caiguda que no ha tingut la sort esperada a Orlando: Vince Carter.

El cas de Vince Carter és important, ja que parlem d'una estrella amb talent suficient per haver-ho estat tot en aquesta lliga. Sempre l'ha perseguit a la seva carrera el fet de tenir lesions esporàdiques i breus però que trunquen la seva continuïtat, i a Orlando ha confirmat també un dels rumors d'aquells que corren entre els aficionats: en els moments importants, no busquin a Vince Carter. No sol aparèixer.
També van enviar 3 milions de $ cap a Phoenix i una futura primera elecció del Draft NBA.
I van adquirir també un tal Earl Clark, que desconeixo [ hi ha més de 400 jugadors a la lliga no els conec tots!! ;) ].

Bé, amb aquest traspàs fet les coses no acaben. Per l'altra banda van tancar un traspàs amb els Washington Wizards per adquirir el magnífic jugador i millor capullo Gilbert Arenas per l'excel·lent 3-4 Rashard Lewis. El cas és que Gilbert "Agent 0" Arenas portava unes quantes temporades a Washington malgastant el seu talent en tonteries i judicis, és a dir sent més notícia fora de la pista que dins, on ni se l'esperava. I Rashard Lewis portava dos anys bastant dolents.

Des de el meu parer crec que Orlando surt beneficiat de l'acord a tres bandes, ja que ni Carter ni Lewis rendien l'esperat per ser un equip tant guanyador com per poder arribar a les finals. I així es tornen a posar sota els designis d'un jugador al que tenen molta estima com és Turkoglu i de pas també donen una oportunitat a Arenas de que sigui el que havia pogut ser. És a dir, magnífic jugador i excels anotador.
A veure què passa amb aquests Magic. I si van a millor o a pitjor després d'aquest multi-traspàs.
A destacar la magnífica i inesperada temporada que està fent l'ala-pivot de 2'03m i 113kg Brandon Bass. Amb 12 punts 6 rebots està sent referència a dins junt amb el jugador franquícia Dwight Howard (ahir 33p 13r en la derrota ajustada contra Celtics fora).


New York Knicks: S'esperava que fessin una bona temporada, per fi, i l'estan fent. Després de més de 15 anys de les bones temporades amb Pat Ewing i tot i les 3 últimes derrotes porten un 22-18 que pot millorar gràcies a que per fi New York ha trobat un jugador franquícia que pugui liderar l'equip. El cas és que New York és segurament la ciutat més important del món, i en els circuits interns americans sempre s'ha comentat que NY tenia equip de beisbol (l'equip de beisbol local NY Yankees és un equip guanyador) però no de bàsquet.
Aquest any amb el lideratge del portent físic Amar'e Stoudamire (ahir 41 punts) que ha trobat un bon aliat en el base de l'equip Raymond Felton(18p-4 r-9a de mitja), en l'aler alt italià Danilo Gallinari (15p-5r de mitja) i en el 4 poderós Wilson Chandler (17p-6r de mitja).
La millor notícia de l'equip és la reivindicació de Felton com un gran base tot i que sempre és més fàcil jugar amb jugadors com Stoudamire sinó que li preguntin com el troba a faltar Steve Nash..

Cal estar a l'expectativa d'aquests Knicks. Depenen molt de les aportacions brutals de Stoudamire però poden fer playoffs amb facilitat si es mantenen així.


I demà Actualitat Conferència Oest i resum dels Lakers, que va sent hora ;)



In memoriam T.P.O.

Llegir més...

Bé, avui sí, última entrada sobre la conferència Est després d'1 mes exacte desde l'inici de la lliga.

Després d'aquest primer mes podem començar a treure algunes conclusions sobre les expectatives que s'havien creat i sobre quins equips realment apunten alt i quins eren una mica més pa que formatge, com es diria a Catalunya.

Els standings ara mateix estan així:

1r) Boston: 11-4

2n)Orlando: 10-4

3r)Chicago: 8-5

4t)Atlanta: 9-7

5è) Indiana: 7-6

6è)Miami: 8-7

7è)New York: 8-8

8è)Cleveland: 6-8

Que volen dir aquests resultats a aquestes altures? Doncs que les prediccions eren correctes. Boston i Orlando estan on havien d'estar, és a dir, 1rs i 2ns, amb els Celtics contant amb 2 jugadors que han millorat la seva aportació en el joc respecte l'any passat: Shaq O'Neal i Nate Robinson, des d'ara, jugadors claus pels Celtics i més amb la lesió de Perkins.

I pels Orlando, tot i la lesió de Vince Carter segueixen en el bon camí.

Atlanta i Chicago estan també on eren esperats, com a alternatives reals: 4t i 3r.

Coses a destacar en aquest inici de campanya: El mal inici de Miami Heat. Em pararé aquí per explicar aquest tema, el tema més comentat en aquest mes que portem.

Es sabia que amb el "Hype" o expectació creada aquest estiu al voltant de l'arribada de Lebron i Bosh per jugar amb Wade als Heat hi hauria molts equips, sinó tots, que els hi jugarien amb moltes ganes, o ràbia en alguns casos. El cas és que Miami s'ha trobat un públic entregat al seu equip en tots els camps que ha jugat. Això, en la NBA, no sempre es dona en lliga regular. En la NBA els equips juguen 41 partits de regular a casa, i el públic nord-americà com ja sabreu és públic de gent més o menys amb diners (els abonos són cars) que venen de treballar 8-10 hores i que al arribar al partit al vespre el veuen relaxadament amb una Coca-Cola de litre, uns nachos i un frankfurt. El públic comença a pressionar en el 3r o 4t quart si les coses van malament, exceptuant pistes entregades com les de Boston o Detroit que són algo diferents.

El cas és que el fet de marxar a Miami han creat més rebuig en els aficionats que pas simpatia. La decisió de LeBron de traïr els seus aficionats de tota la seva carrera NBA a Cleveland i anar-se'n a una altra ciutat va crear moltes antipaties. La gent ho va veure com un acte de traició, la mateixa que hagués passat si Jordan hagués marxat de Chicago. Es van fer enquestes d'antipatia respecte celebritats i LeBron sortia com el jugador en actiu de qualsevol esport nord-americà que queia més malament, tot i ser probablement el millor jugador de bàsquet.

Com entendre aquesta antipatia? LeBron va triar Miami. Miami està considerada una de les ciutats d'EEUU amb més vida nocturna, sol, turisme, espais d'oci, latinos i hispanos muntant festes reaggeton a tots els clubs. És a dir, molt diferent de les ciutats grises i amb mal temps del cinturó de negocis i industrial del Nord-est (NY, Chicago, Philadelphia, Detroit, Boston, New Jersey, etc.). Es podria comparar amb Los Angeles, tot i tenir Miami 450.000hab i LA 12milions.

El cas és que Miami de moment, no funciona. Se'ls va lesionar Udonis Haslem, el seu millor home desde la banqueta, Wade està tirant amb uns porcentatges.. paupèrrims (últims 3 partits: 1-13, 1-14 i 6-21) i Bosh està tinguent problemes d'espatlla (espasmes).

Resultat: 3 derrotes seguides i 8-7.

I seguint en aquest detallat anàlisis, parlarem d'alguna revelació.

Indiana Pacers:, un d'aquells pocs equips de la NBA que mai fa una mala temporada, a l'estil de Utah o San Antonio, d'aquells equips que rarament baixen mai del 41-41 en victòries, ni en èpoques de vaques "flaques". Sembla que pot fer millor temporada que l'esperada. Amb Larry Bird ocupant ja el càrreg de director de la franquícia i amb el seu aler franquícia Danny Granger és un equip difícil de guanyar a casa seu, al Conseco Fieldhouse, -em sembla que encara es diu així el pavelló-. Ha de vigilar però en els partits a fora.

New York: Equip extremadament renovat aquest últim estiu, bastant jove i amb ganes de millora respecte els pèssims resultats que porta aquesta franquícia desde temps de Pat Ewing (any '95!!!). New York és potser la ciutat més important del món en molts aspectes i no es mereix que el seu equip de bàsquet sigui un etern perdedor. A veure si no tornen a crear més expectació de la que realment treuen a final de temporada. El cas és que amb el fitxatge d' Amar'e Stoudemire, un dels millors 4 de la lliga provinent de Phoenix, i amb l'excel·lent progressió de Raymond Felton (18p-4r-8a) poden aspirar a play-offs.

En observació: A veure com ho fan aquest any Gallinari i Fields.

Cleveland: Després de quedar-se desolats amb la marxa de Shaq a Boston i LeBron a Miami s'esperava menys d'aquest equip. I lògicament que notaran les baixes, però el cas és que quan abans l'equip jugava en excès per LeBron ara es reparteixen més l'anotació i els minuts, i juguen més o menys igual perquè el bloc és el mateix que acompanyava l'ex-aler estrella: Daniel Gibson, Varejao, Jamario Moon (fitxat l'any passat de Toronto, bon 4 molt atlètic), Mo' Williams i Anthony Parker (ex-Maccabi fa 3 anys i Raptor fa 2).

I han reforçat el bloc amb 1 gran jugador (algo havien de guanyar amb la marxa de LeBron, diners per gastar ja que lògicament James cobrava com una superestrella): Antawn Jamison, jugador veterà de ja 34 anys que s'havia passat molts anys a Washinton i Golden State sense aconseguir mai títol, port aportar punts i experiència.

Problemes: Joc interior, Varejao pràcticament sol no es garantia.

Bé senyors, aquí acabo el meu extens repàs a la Conferència Est, tot i que en seguirem parlant, i volia fer un últim esment: ja vaig comentar que segurament la Conferència Oest acabaria sent millor que la Est, i sembla que el temps m'està donant la raó.

El cas és que Lakers segueixen intractables (13-2), San Antonio ha començat espectacularment (13-1), contra pronòstic degut a l'edat de les seves superestrelles Ginóbili, Parker i Duncan, i ara mateix porten 12!! victòries seguides. L'equip revelació ha sigut en l'Oest, els New Orleans Hornets (11-3) que van començar la lliga intractables amb un 8-0. I tot seguit encara tenim equips clàssics de l'Oest que sempre estan allà: Utah, amb el gran Deron Williams!! (11-5), Dallas (10-4) i els Oklahoma City Thunder de Durant i Westbrook (10-5).

És a dir, en l'Est hi ha 2 equips per sobre del 2.0 en victòries-derrotes, en l'Oest: 6 equips.

Aquí acabo, següent post:

INICI DE L'ANÀLISIS DE LA Conferència OEST amb Los Angeles LAKERS!!!!

PD: Avui he posat més fotos que mai!!

In memoriam ídem

Llegir més...

Bé, ja som a dia 26 d'Octubre i avui comença la millor lliga del món. la NBA!
Per començar, avui parlarem dels 2 màxims aspirants a arribar a les anhelades Finals en la
Conferència EST.

Aspirants favorits


Boston Celtics: Aquest any a Boston mantenen el Big Three amb Paul Pierce, Kevin Garnett i Ray Allen. Tot i que la denominació de Big Three sembla que ha passat als Miami Heat aquest any, la veritat és que aquest trio d'asos són grandíssims jugadors i amb molta experiència i anys, potser masses, darrera les esquenes; i no cal oblidar que compten amb un dels jugadors més en forma del panorama actual en la lliga, el magnífic i rapidíssim base Rajon Rondo. Un factor que no convé menysprear ja que està al mateix nivell o més que qualsevol dels 3 del Big 3.
Per aquest any Boston s'ha seguit reforçant i afegeixen a la llarga plantilla 2 estrelles: Jermaine O'Neal i Shaquille O'Neal. Jermaine és un dels millors AP de la lliga, i segurament donarà molta competència a Garnett pel lloc titular de 4, donat que Garnett s'està fent gran.
Del segon no cal parlar-ne molt, un dels personatges més coneguts mundialment, que després d'un periple exitós per Miami (1 anell amb Dwayne Wade) i 2 fracassos (Phoenix i Cleveland amb LeBron) entra altre cop a formar part d'una plantilla aspirant a l'anell, en busca del seu 5è.

Pros: L'equip amb més anells de la lliga, crea respecte als rivals i sol ser molt fort sempre a casa, al TD Banknorth Garden. Equip campió el 2008, subcampió gairebé contra pronòstic el 2010. Veterania. Experiència. Bons reforços. Arribada de Von Wafer, un bon triplista. Mantenen l'equip dels últims 3 anys.

Contres: Edats de les estrelles massa altes (34, 35 i 36), candidates a sufrir lesions llargues com l'any passat Garnett. 82 partits de lliga els pot passar factura per no aconseguir massa bona posició cares al playoff, tot i que un cop allà aspiren a tot.

Miami Heat: L'equip de moda i la notícia més comentada de l'estiu a mig món: l'arribada a l'equip de Dwayne Wade campió de l'NBA el 2006 de 2 superestrelles del calibre de Chris Bosh i LeBron James, formant així el nou Big 3.
Alhora, l'equip s'ha reforçat amb jugadors de banqueta però de nivell:

Zydrunas Ilgauskas, un poderós center amb una mà de mitja distància acceptable -ex Cav amb LeBron-; Jamaal Magloire, un bon 4 anotador, amb bona mà i excel.lent físic -ex Hornet-; Juwan Howard, un bon 4 bastant polivalent -ex Dallas i Houston-; Mike Miller, un 3 excel·lent triplista - ex Memphis, amb periples per Minnesota, Washington i Orlando; Eddie House, un 3 referència en la lliga en quant a canell de triple, veterà - ex Celtics l'any passat i Knicks.

També, l'equip ha mantingut el bloc de l'any passat de bons jugadors format per Udonis Haslem i Mario Chalmers que porten ja varis anys junt amb Wade en els Heat; Carlos Arroyo, jugador que pot ser clau en el devenir de la temporada perquè en principi serà el base titular ja que de moment l'entrenador està posant a Wade d'escorta, fitxat l'any passat després d'un periple per Israel (Maccabi Tel-Aviv); Joel Anthony -poderós 4, serà titular com a AP- i James Jones.

Pros: Joventut. Excel.lència en els rols de triplista i de ala-pivot. 3 figures de la lliga, dels millors o els millors en les seves posicions, Wade en la de base (anotador), LeBron en la posició de 2-3 i Bosh en la de 4 (també jugarà bastant de 5 sembla). Ambició. Tenir Lebron James, MVP dels últims 2 anys i referència en tot.

Contres: L'encaix de l'equip i la figura del líder s'haurà de discutir dins la pista, a priori qualsevol pensaria que el líder hauria de ser LeBron, però no crec que Wade li doni la batuta del seu equip, menys quant ell porta 8 anys sent el base titular i jugador franquícia. Aquest és un tema important a resoldre, que crec que ho faran, però s'ha de tenir clar abans de l'última possessió del partit. Banqueta: jugadors de rol però no els hi demanis coses fora de lloc. Falta d'un pivot dominant, Ilgasukas i Bosh poden tenir problemes davant equips molt alts com els Lakers o Boston, i no cal dir-ho davant Dwight Howard.
Arroyo i Joel Anthony no son estrelles, però seran titulars i han de ser consistents i aportar el que l'equip necessiti.

Conjunció del bloc i l'equip, aspirar a guanyar un anell de cop i volta no es digereix tant fàcilment.
Les lesions de les estrelles, tal i com a Boston, poden passar una grandíssima factura a l'equip.

PD: Avui juguen aquest 2 equips entre ells, en el que serà el partit de la jornada. A veure si podem treure una primera impressió de tot això.

I demà: altres aspirants alternativa en la Conferència Est, Chicago Bulls i Orlando Magic.


Dedicat a la memòria de T.P.O., d.e.p.

Llegir més...

Se que molta gent esperaria que parlés del tema candent aquestes setmanes, els nous Miami Heat amb Chris Bosh, LeBron James i Dwayne Wade, o sinó el fitxatge de Shaq-attack pels Celtics (sembla que persegueix anells de campió i només va on hi ha un quip aspirant, però després aporta poca cosa...), no. Parlaré del futur de la NBA. No cal comentar que la millor lliga de bàsquet del món te un present bo i assegurat, amb 30 equips dels quals uns 24-25 venen pràcticament totes les localitats en tots els partits i amb una maquinària brutal i millonària en drets d'imatge, contractes de tv, de marques de roba esportiva, de marquèting, etc.. Però té la NBA un futur pròsper?

Es sabut que la qualitat d'una lliga està en els seus jugadors. La NBA va viure una època daurada durant els anys 90 amb la superestrella ( i per mi, el millor esportista de tots els temps) Michael Jordan i els seus Bulls, amb els Jazz de Stockton i Malone (i el gran Jeff Hornacek!), els Rockets de Hakeem "pasos de claqué" Olajuwon, els Suns de Charles Barkley (després en els Rockets amb el trío: Clyde Drexler, Olajuwon i ell), els Supersonics de Gary Payton, i inclús més tard els Magic d'un jove Shaquille O'Neal, així com altres grans equips de l'època: 76ers, Trail Blazers, Lakers.

Després d'aquesta època daurada semblava que la retirada de MJ tocaria de mort la NBA però el triplet dels Lakers, equip amb les millors audiències sempre, va aconseguir mantenir la lliga i després l'aparició del mesies LeBron James en un dels millors drafts de la història -2003: Wade, LeBron, Carmelo Anthony, Chris Bosh, Kaman, Hinrich, David West, Josh Howard, etc.- va aconseguir mantenir la lliga entre les millors del món en quant a espectacle esportiu.

També, l'aparició de rutilants estrelles internacionals del nivell de Nowitzki, Stojakovic, Gasol, Parker, Turkoglu, Ginobili o Yao Ming donava molta projecció internacional a la lliga (la NBA ha aconseguit un gran mercat amb la Xina).

Però arribem a l'actualitat. Els últims 3-4 drafts han sigut bastant dolents, i el del 2010, pràcticament patètic, a excepció dels 3 primers (John Wall, Evan Turner i Derrick Favors).

I a hores d'ara, a falta d'uns quants mesos per l'inici de la temporada 2K10-11 sembla que els jugadors sortits de drafts posteriors al 2003 o vinguts de fora desde llavors pinten ben poc en aquesta lliga.

Si, és veritat que hi ha excepcions com Devin Harris (Nets), Derrick Rose (Bulls), Okafor (Bobcats), Kevin Martin (Sacramento) o els Oklahoma City Thunder de Kevin Durant i els Grizzlies de "xupón" OJ Mayo i Rudy Gay, però son equips que "lluiten" per entrar a playoffs i gràcies.

I sí, també és cert que hi ha jugadors més o menys joves liderant gran equips, però estan més sols que la una (casos de Dwight Howard, Chris Paul o Deron Williams - demanava 1 o 2 bons fitxatges i va i es venen el 2n millor jugador, Carlos Boozer als Bulls...)

L'elit de la NBA (equips aspirants a guanyar l'anell aquesta mateixa temporada), i aquest és el tema del post, està ocupada per jugadors o estrelles veterans o veteraníssims, als quals els hi queden màxim màxim 3-4 anys a rendiment òptim: Kobe Bryant, Garnett, Pierce, Ray Allen, Shaq, Rasheed Wallace, Derek Fisher, Duncan, Ginóbili, Billups, Nowitzki, Jason Kidd, Jason Terry, Steve Nash, Ben Wallace, RIP Hamilton, Vince Carter o Jason Williams.

I fora d'aquests equips punters, ex-estrelles com Iverson, Tracy McGrady o Jerry Stackhouse, que estan pel retiro més que per seguir competint.

És a dir, entre els clarísims 3 equips aspirants aquest any, Lakers vs Celtics vs Heat, només un té una continuïtat i futurs en l'èlit de la lliga assegurat: Miami Heat. Els Celtics van fer una aposta molt forta a curt termini, i els hi va sortir bé al seu moment (1 anell), pero igual que als Lakers (2 anells), el temps va en contra seva - la retirada o baixada de rendiment de Kobe serà mortífera per Lakers-, en canvi Miami Heat té una plantilla molt jove a excepció de Eddie House, Ilgasukas i Juwan Howard que són per aportar experiència.

I des del meu punt de vista, potser aquest any Miami no fa una gran temporada, pero si el trío Wade. Bosh, LeBron segueixen junts i amb reserves decents, poden "fàcilment" conquerir un 3peat d'anells en les pròximes 4-5 temporades, cosa fàcil de dir però no de fer.

PD: Pròxim post, equips amb bons jugadors joves i amb futur a mig-llarg plaç.

Llegir més...