Bé, després d'un excessiu temps sense pujar cap article torno a ser aquí per repassar l'actualitat
de la millor lliga del món, i de pas ja iniciar el repàs als equips favorits a endur-se el títol en la Conferència Oest i arribar a les Finals.
La veritat és que repassar la NBA és difícil. Ahir mateix es van jugar 13 partits. Lògicament també és difícil fer un resum mensuals perquè hi ha molts factors a tenir en compte i 30 equips a analitzar. Així que seguiré com sempre, analitzar i repassant els equips en zona playoff.

Alguns van pronosticar que aquesta temporada sí, que aquesta temporada la Conferència Est estaria millor que la Oest per fi, ja que porta tota la dècada (passada) de capa caiguda. Res més lluny de la realitat: Segons els màxims experts NBA dels EEUU els favorits pel títol de lliga són altre cop més de l'Oest que de l'Est. Estem parlant doncs dels Lakers, els Spurs, els Mavericks per l'Oest i de Boston i Miami per l'Est. I alerta amb Utah i Oklahoma City, també de l'Oest.

ACTUALITAT NBA:

Coses i equips a destacar en l'Est:

Miami Heat:

Després de passar un mal tràngol a l'inici de lliga quan es van arribar a posar 8-9, els Heat han acabat demostrant que són un equip de campionat i que poden anar molt en serio. Els jugadors reserva compleixen i el Big Three de LeBron, Wade i Bosh funciona a les mil meravelles. A més, el jove tècnic Erik Spoelstra ha sabut congeniar els caràcters dels jugadors i evitar que LeBron i Wade es segueixin discutint pel lideratge de l'equip. El problema que tenen però, es gros. O més aviat pot ser-ho algun dia, tot i que ja ho saben. Aquest Big Three està fent al voltant de 73 punts per partit (Wade promitja 25ppp, LeBron 25ppp i bosh 19ppp), una autèntica barbaritat, que si bé els està fent guanyar molts partits pot convertir-se en una lacra el dia que un d'ells estigui de baixa, perquè lògicament no tenen recanvis a la seva altura. Aquesta setmana passada, LeBron 2 partits de baixa 2 derrotes de l'equip.
Tot i això actualment tenen un rècord V-D millor inclús del que s'esperava a aquestes altures. Un 30-12 que els situa 4ts de la Lliga en aquest barem.
Comentar també que si bé l'equip va donar una mostra de poder el dia de nadal contra Lakers al Staples Center val a dir que Lakers van jugar un pèssim partit i que això no son playoffs. En els playoffs se suposa que si els pupils de Phil Jackson es troben als Miami Heat a les Finals se'ls tindran estudiats fins a la més ridícula minuciositat.

Boston Celtics:

Poc a comentar d'aquest gran equip que aquestes últimes setmanes ha tingut la baixa de Garnett i alguna derrota que no trenca la bona inèrcia de l'equip. Amb un rècord de 31-9 estan on s'esperava que estesin. Amb bona aportació de Ray Allen malgrat la seva edat. S'havia especulat molt sobre el que podien arribar a patir sense Garnett i els aficionats dels Celtics ja recordaven la temporada 2008-2009 on els Celtics sense Garnett no van poder arribar ni a les Finals, perdent contra Orlando en la final de Conferència Est. Doncs d'això res de res, a dia 17 de gener Garnett recuperat, 19 punts i victòria contra un rival directe com són els Orlando Magic.
Magnífica notícia pels Celtics. Necessiten el seu particular Big Three en plena forma. Sense oblidar el sempre infravalorat Rajon Rondo, un dels millors bases de la NBA.

Chicago Bulls:
Cridats a ser la sorpresa de la lliga aquest any junt amb Miami (que de sorpresa poc) han tingut molta mala sort. Van patir durant més de mes i mig la baixa de l'ala-pivot titular Carlos Boozer, ben bé a l'inici de la temporada (el van fitxar que venia lesionat de Utah). I van perdre bastants partits. I quan Boozer va tornar, allà mitjans novembre. Va jugar nou partits amb Joakim Noah, el center titular, i quan portaven 7 seguits guanyats al següent Noah es va lesionar de gravetat, i tot i que va seguir jugant alguns partits l'equip ha decidit operar-lo i serà baixa 2 mesos i mig. Tot i això Derrick Rose segueix al peu del canó, i mantenen un bon record de 28-13.
A destacar el gegant turc Omer Asik, de 2'13m, que alguns recordareu del Fenerbahçe, que tot i els pocs minuts aporta molt en intimidació, i també Kyle Korver, gran tirador.

Atlanta Hawks:
El que es veia a venir. Bon equip, però que segueix patint en defensa i que els costa molt guanyar a fora. No son un equip guanyador. I per ser equip guanyador necessites a jugadors molt guanyadors, capaços de guanyar-te aquells partits ajustats als últims segons del 4t quart o de la pròrroga. Els Lakers tenen Kobe, els Spurs Duncan o Ginóbili, els Celtics Pierce o Ray Allen. Als Hawks els falta una figura d'aquest estil, per guanyar aquests partits ajustats que marquen la diferència.

Orlando Magic:
Tindré feina per analitzar aquest equip. El cas és que tenia bona pinta a inicis de temporada, i segueix tenint bona pinta ara, però entremig, el dia 18 de desembre es va produir un d'aquests traspassos a 3 bandes que fan que analitzar aquesta lliga sigui més complicat, ja que els sol traspàs canvia el futur de 3 franquícies i de part de la conferència est: (http://www.businessinsider.com/phoenix-suns-orlando-magic-trade-vince-carter-marcin-gortat-hedo-turkoglu-jason-richardson-2010-12). El cas és que Orlando va tancar un acord amb els Phoenix Suns per repescar a Hedo Turkoglu, el magnífic escorta turc que els va conduir a les finals 2009 contra Lakers, i que es veu que trobaven a faltar, i a Jason Richardson, un vell conegut de la lliga que va ser la imatge dels Golden State Warriors durant 6 anys i que els últims anys havia estat entre Charlotte i Phoenix. El cas és que segueix en bona forma, i a pesar de ser un dels millors matadors de la dècada ha aportat uns meritoris 20punts i 6 rebots de mitjana durant tota la seva carrera.
Per adquirir aquestes 2 estrelles els Magic es van haver de despendre de varis jugadors. El mediocre però físic pívot Marcin Gortat, el poderós 4 Mickael Pietrus i una estrella més de capa caiguda que no ha tingut la sort esperada a Orlando: Vince Carter.

El cas de Vince Carter és important, ja que parlem d'una estrella amb talent suficient per haver-ho estat tot en aquesta lliga. Sempre l'ha perseguit a la seva carrera el fet de tenir lesions esporàdiques i breus però que trunquen la seva continuïtat, i a Orlando ha confirmat també un dels rumors d'aquells que corren entre els aficionats: en els moments importants, no busquin a Vince Carter. No sol aparèixer.
També van enviar 3 milions de $ cap a Phoenix i una futura primera elecció del Draft NBA.
I van adquirir també un tal Earl Clark, que desconeixo [ hi ha més de 400 jugadors a la lliga no els conec tots!! ;) ].

Bé, amb aquest traspàs fet les coses no acaben. Per l'altra banda van tancar un traspàs amb els Washington Wizards per adquirir el magnífic jugador i millor capullo Gilbert Arenas per l'excel·lent 3-4 Rashard Lewis. El cas és que Gilbert "Agent 0" Arenas portava unes quantes temporades a Washington malgastant el seu talent en tonteries i judicis, és a dir sent més notícia fora de la pista que dins, on ni se l'esperava. I Rashard Lewis portava dos anys bastant dolents.

Des de el meu parer crec que Orlando surt beneficiat de l'acord a tres bandes, ja que ni Carter ni Lewis rendien l'esperat per ser un equip tant guanyador com per poder arribar a les finals. I així es tornen a posar sota els designis d'un jugador al que tenen molta estima com és Turkoglu i de pas també donen una oportunitat a Arenas de que sigui el que havia pogut ser. És a dir, magnífic jugador i excels anotador.
A veure què passa amb aquests Magic. I si van a millor o a pitjor després d'aquest multi-traspàs.
A destacar la magnífica i inesperada temporada que està fent l'ala-pivot de 2'03m i 113kg Brandon Bass. Amb 12 punts 6 rebots està sent referència a dins junt amb el jugador franquícia Dwight Howard (ahir 33p 13r en la derrota ajustada contra Celtics fora).


New York Knicks: S'esperava que fessin una bona temporada, per fi, i l'estan fent. Després de més de 15 anys de les bones temporades amb Pat Ewing i tot i les 3 últimes derrotes porten un 22-18 que pot millorar gràcies a que per fi New York ha trobat un jugador franquícia que pugui liderar l'equip. El cas és que New York és segurament la ciutat més important del món, i en els circuits interns americans sempre s'ha comentat que NY tenia equip de beisbol (l'equip de beisbol local NY Yankees és un equip guanyador) però no de bàsquet.
Aquest any amb el lideratge del portent físic Amar'e Stoudamire (ahir 41 punts) que ha trobat un bon aliat en el base de l'equip Raymond Felton(18p-4 r-9a de mitja), en l'aler alt italià Danilo Gallinari (15p-5r de mitja) i en el 4 poderós Wilson Chandler (17p-6r de mitja).
La millor notícia de l'equip és la reivindicació de Felton com un gran base tot i que sempre és més fàcil jugar amb jugadors com Stoudamire sinó que li preguntin com el troba a faltar Steve Nash..

Cal estar a l'expectativa d'aquests Knicks. Depenen molt de les aportacions brutals de Stoudamire però poden fer playoffs amb facilitat si es mantenen així.


I demà Actualitat Conferència Oest i resum dels Lakers, que va sent hora ;)



In memoriam T.P.O.

Llegir més...

Bé, avui sí, última entrada sobre la conferència Est després d'1 mes exacte desde l'inici de la lliga.

Després d'aquest primer mes podem començar a treure algunes conclusions sobre les expectatives que s'havien creat i sobre quins equips realment apunten alt i quins eren una mica més pa que formatge, com es diria a Catalunya.

Els standings ara mateix estan així:

1r) Boston: 11-4

2n)Orlando: 10-4

3r)Chicago: 8-5

4t)Atlanta: 9-7

5è) Indiana: 7-6

6è)Miami: 8-7

7è)New York: 8-8

8è)Cleveland: 6-8

Que volen dir aquests resultats a aquestes altures? Doncs que les prediccions eren correctes. Boston i Orlando estan on havien d'estar, és a dir, 1rs i 2ns, amb els Celtics contant amb 2 jugadors que han millorat la seva aportació en el joc respecte l'any passat: Shaq O'Neal i Nate Robinson, des d'ara, jugadors claus pels Celtics i més amb la lesió de Perkins.

I pels Orlando, tot i la lesió de Vince Carter segueixen en el bon camí.

Atlanta i Chicago estan també on eren esperats, com a alternatives reals: 4t i 3r.

Coses a destacar en aquest inici de campanya: El mal inici de Miami Heat. Em pararé aquí per explicar aquest tema, el tema més comentat en aquest mes que portem.

Es sabia que amb el "Hype" o expectació creada aquest estiu al voltant de l'arribada de Lebron i Bosh per jugar amb Wade als Heat hi hauria molts equips, sinó tots, que els hi jugarien amb moltes ganes, o ràbia en alguns casos. El cas és que Miami s'ha trobat un públic entregat al seu equip en tots els camps que ha jugat. Això, en la NBA, no sempre es dona en lliga regular. En la NBA els equips juguen 41 partits de regular a casa, i el públic nord-americà com ja sabreu és públic de gent més o menys amb diners (els abonos són cars) que venen de treballar 8-10 hores i que al arribar al partit al vespre el veuen relaxadament amb una Coca-Cola de litre, uns nachos i un frankfurt. El públic comença a pressionar en el 3r o 4t quart si les coses van malament, exceptuant pistes entregades com les de Boston o Detroit que són algo diferents.

El cas és que el fet de marxar a Miami han creat més rebuig en els aficionats que pas simpatia. La decisió de LeBron de traïr els seus aficionats de tota la seva carrera NBA a Cleveland i anar-se'n a una altra ciutat va crear moltes antipaties. La gent ho va veure com un acte de traició, la mateixa que hagués passat si Jordan hagués marxat de Chicago. Es van fer enquestes d'antipatia respecte celebritats i LeBron sortia com el jugador en actiu de qualsevol esport nord-americà que queia més malament, tot i ser probablement el millor jugador de bàsquet.

Com entendre aquesta antipatia? LeBron va triar Miami. Miami està considerada una de les ciutats d'EEUU amb més vida nocturna, sol, turisme, espais d'oci, latinos i hispanos muntant festes reaggeton a tots els clubs. És a dir, molt diferent de les ciutats grises i amb mal temps del cinturó de negocis i industrial del Nord-est (NY, Chicago, Philadelphia, Detroit, Boston, New Jersey, etc.). Es podria comparar amb Los Angeles, tot i tenir Miami 450.000hab i LA 12milions.

El cas és que Miami de moment, no funciona. Se'ls va lesionar Udonis Haslem, el seu millor home desde la banqueta, Wade està tirant amb uns porcentatges.. paupèrrims (últims 3 partits: 1-13, 1-14 i 6-21) i Bosh està tinguent problemes d'espatlla (espasmes).

Resultat: 3 derrotes seguides i 8-7.

I seguint en aquest detallat anàlisis, parlarem d'alguna revelació.

Indiana Pacers:, un d'aquells pocs equips de la NBA que mai fa una mala temporada, a l'estil de Utah o San Antonio, d'aquells equips que rarament baixen mai del 41-41 en victòries, ni en èpoques de vaques "flaques". Sembla que pot fer millor temporada que l'esperada. Amb Larry Bird ocupant ja el càrreg de director de la franquícia i amb el seu aler franquícia Danny Granger és un equip difícil de guanyar a casa seu, al Conseco Fieldhouse, -em sembla que encara es diu així el pavelló-. Ha de vigilar però en els partits a fora.

New York: Equip extremadament renovat aquest últim estiu, bastant jove i amb ganes de millora respecte els pèssims resultats que porta aquesta franquícia desde temps de Pat Ewing (any '95!!!). New York és potser la ciutat més important del món en molts aspectes i no es mereix que el seu equip de bàsquet sigui un etern perdedor. A veure si no tornen a crear més expectació de la que realment treuen a final de temporada. El cas és que amb el fitxatge d' Amar'e Stoudemire, un dels millors 4 de la lliga provinent de Phoenix, i amb l'excel·lent progressió de Raymond Felton (18p-4r-8a) poden aspirar a play-offs.

En observació: A veure com ho fan aquest any Gallinari i Fields.

Cleveland: Després de quedar-se desolats amb la marxa de Shaq a Boston i LeBron a Miami s'esperava menys d'aquest equip. I lògicament que notaran les baixes, però el cas és que quan abans l'equip jugava en excès per LeBron ara es reparteixen més l'anotació i els minuts, i juguen més o menys igual perquè el bloc és el mateix que acompanyava l'ex-aler estrella: Daniel Gibson, Varejao, Jamario Moon (fitxat l'any passat de Toronto, bon 4 molt atlètic), Mo' Williams i Anthony Parker (ex-Maccabi fa 3 anys i Raptor fa 2).

I han reforçat el bloc amb 1 gran jugador (algo havien de guanyar amb la marxa de LeBron, diners per gastar ja que lògicament James cobrava com una superestrella): Antawn Jamison, jugador veterà de ja 34 anys que s'havia passat molts anys a Washinton i Golden State sense aconseguir mai títol, port aportar punts i experiència.

Problemes: Joc interior, Varejao pràcticament sol no es garantia.

Bé senyors, aquí acabo el meu extens repàs a la Conferència Est, tot i que en seguirem parlant, i volia fer un últim esment: ja vaig comentar que segurament la Conferència Oest acabaria sent millor que la Est, i sembla que el temps m'està donant la raó.

El cas és que Lakers segueixen intractables (13-2), San Antonio ha començat espectacularment (13-1), contra pronòstic degut a l'edat de les seves superestrelles Ginóbili, Parker i Duncan, i ara mateix porten 12!! victòries seguides. L'equip revelació ha sigut en l'Oest, els New Orleans Hornets (11-3) que van començar la lliga intractables amb un 8-0. I tot seguit encara tenim equips clàssics de l'Oest que sempre estan allà: Utah, amb el gran Deron Williams!! (11-5), Dallas (10-4) i els Oklahoma City Thunder de Durant i Westbrook (10-5).

És a dir, en l'Est hi ha 2 equips per sobre del 2.0 en victòries-derrotes, en l'Oest: 6 equips.

Aquí acabo, següent post:

INICI DE L'ANÀLISIS DE LA Conferència OEST amb Los Angeles LAKERS!!!!

PD: Avui he posat més fotos que mai!!

In memoriam ídem

Llegir més...

Bé, torno a ser aquí per seguir amb el repàs d'equips "ring contenders", és a dir, candidats al títol.

En aquest cas, avui repassaré el més seriós candidat a ser l'alternativa a Boston i Miami com a guanyadors de la Conferència EST, i així, accedir a Les Finals.






Candidats alternativa a l'Est

Orlando Magic: L'etern rival de Miami Heat en l'estat de Florida és un equipàs, molt del gust del que escriu aquestes línies. Mantenen la base dels últims anys, i ja van demostrar caràcter guanyador i ambició fa 2 anys guanyant la conferència i arribant a les finals contra els Lakers, les quals van perdre per alguns detalls (triples increïbles de Derek Fisher inclosos).

L'any passat van fer uns bons playoffs, pero després de dos "barridos" per 4-0 van caure 4-2 contra uns Boston Celtics que van jugar molt millor els playoffs que la temporada regular.
En el lloc de base titular segueix Jameer Nelson, un bon base anotador, tot i que no de lo millor que corre per la lliga, i amb Jason "chocolate blanco" Williams de reserva. Tenen excel·lents alers titulars de la mà de Vince Carter, excel.lent jugador i bestial anotador, que sembla que ha trobat el seu lloc a Orlando després de perdre una mica el temps a Toronto i New Jersey, i Rashard Lewis, aquest últim un excel.lent triplista i anotador per ratxes que també pot jugar molt bé de 4. De reserves compten aquest any amb bons alers anotadors com J.J.Reddick i han fitxat a Quentin Richardson, bon jugador exterior (va a tots els concursos de triples) provinent de Miami.

I passem a la figura de l'equip, un center anomenat Dwight Howard. Howard, una bèstia parda físicament i que està progressant moltíssim com a anotador i intimidador és l'epicentre de l'equip i de la reestructuració de la franquícia. Una franquícia que va nèxier en l'ampliació de franquícies del '89 i que va viure l'època daurada a mitjans anys 90 (durant la retirada temporal de MJ per jugar a bèisbol a causa de la mort del seu pare), de la mà dels mítics, i joves, Shaq O'Neal i Penny Hardaway - com m'agrada aquella samarreta dels Magic amb línies negres i blaves-. Van perdre però l'anell 4-0 contra els Rockets de Hakeem Olajuwon.

Després van passar anys a les fosques i una mica de llum de la mà del gran Tracy McGrady, però no ha sigut fins l'arribada de Howard que han sortit del túnel. I han sortit bé del túnel.


Pros: Center poderossíssim, dels millors de la lliga.
Poder intimidatori i rebotejador sota el cèrcol.
Bona mà exterior. Bons contraatacs. Equip que funciona, i l'entrenador, Stan Van Gundy té molt a veure amb el rendiment i bon funcionament de l'equip. Vince Carter: si rendeix, pot ser un dels alers dominants de la lliga, com havia estat quan era més jove i matxacava amb el colze dins l'anella.

Contres: Profunditat de banqueta, Howard té a Gortat com ajudant al poste baix, però no és recanvi de garanties, i tampoc ho són l'altre nou fitxtage Chris Duhon, ni Brandon Bass ni Malik Allen [a priori clar]. Pietrus (el germà del que polula per l'ACB) aporta físic i pot rendir bastant això sí. Per dominar la conferència ho han de fer bé contra equips de l'Oest, i aquelles gires poden fer mal a Orlando, sí bé cal recordar que això és un mal i/o perill endèmic per tots els equips de la Conferència Est.

I demà: Chicago Bulls!!



In memoriam ídem

Llegir més...