Durant aquesta setmana, i tot i els problemes de blogger, vam preguntar al blog quins dos equips arribarien a les finals de la NBA, i així saber qui serien els guanyadors de conferència. Com que les sèries anaven avançant, cada cop estava més clar qui serien els finalistes de conferència. Sobretot amb la sèrie Lakers-Mavericks, ja que després del 3-0 ningú més va votar per l'equip de Pau Gasol. I com està passant ara mateix, la gent tampoc s'ha acabat de decidir entre els Grizzlies i els Thunder. La enquesta no era senzilla, i queda demostrat amb que aquesta temporada ha canviat molt la NBA. Hem de tenir en compte que els 4 finalistes de conferència de l'any anterior ja estan eliminats, i no eren precisament mals equips. Lakers, Celtics, Suns i Magic ja estan fora de la competició, i semifinalistes com els Spurs, Cavaliers i Utah Jazz tampoc han repetit semifinal. Molts canvis.

Aquest post no serà per anàlisis dels equips, ni probabilitats de cara a les finals. Jo no sóc l'expert en NBA, i només puc dir que tant de bo els Grizzlies, que vaig veure ahir a la matinada en directe es plantin a la final de conferència. I un cop allà, els Mavericks no són un equip imbatible ni molt menys.

OEST

Evidentment, a la final hi seran els Mavericks, i l'altre finalista està entre els Grizzlies i els Thunder. 

Molts pocs vots pels Lakers, i vull recordar que la enquesta estava disponible quan els Lakers anaven perdent 1-0 només.

EST

Increïble falta de fe en Atlanta, però es comprensible ja que Derrick Rose és l'MVP, i només per això els Bulls ja són molt favorits. Miami també ha superat als Celtics en les votacions, i això que en tots els partits els Celtics han estat a punt de guanyar i només uns parcials a l'últim quart els han et perdre.

En definitiva, les finals de conferència pels nostres seguidors i lectors seran Miami - Bulls i Mavericks - Grizzlies. A l'est ho han encertat, i a l'oest falta un partit. Veurem diumenge.

Llegir més...

Bé, ja han començat els playoffs de la NBA. I m'han pillat enmerdat amb molta feina, però sense desistir a una de les meves passions, aquí estic, per narrar "L'hora de la veritat": els mesos on el bàsquet NBA cambia en algunes vessants (sobretot la defensiva) i on els campions demostren el que valen. Aquí no valen rècords de temporada regular ni alts i baixos físics, ni la majoria del que hagis fet durant tots els 82 partits de una temporada regular que per mi segueix sent massa comprimida i amb masses partits. Aquí un equip que ha fet pena durant la regular perquè tenia algun lesionat important es pot endur el títol sense majors problemes, i moltes sorpreses es poden donar on menys les esperes.

Totes les eliminatòries han disputat ja el seu primer partit, i realment no hi ha hagut masses sorpreses però les 2 que hi ha hagut han sigut les més bèstie

s que es podien donar: Lakers i Spurs, potser els 2 màxims candidats a l'anell, han perdut a casa seva contra el 7è i el 8è classificat respectivament.

Aquí ve el meu resum d'aquet inici de playoffs. Començant avui per les eliminatòries de l'Est i demà de l'Oest, i amb el següent contingut:

Un breu resum de cada eliminatòria i el seu resultat actual

El meu pronòstic de cara als següents partits

Anàlisis de les eliminatòries de l'Est:

Chicago Bulls 1 - Indiana Pacers 0

El millor equip de la regular, Chicago Bulls, amb un estratosfèric 62-20, va complir pronòstics i va guanyar el primer partit contra el pitjor equip de llarg que ha entrat als playoffs. Indiana, classificat 8è amb un rècord negatiu (37-45) va dominar això sí durant gairebé tot el partit, amb un gran Danny Granger amb 24 punts (el millor jugador que tenen) i amb la seva millor notícia de la temporada, l'eclosió de Tyler Hansbrough (un 4 de 2,09m i 25 anys) que en va fer 22.

Però de la mà de l'anàrquic per compulsiu anotador Derrick Rose els Bulls van acabar remuntant. Rose serà MVP de la temporada regular i va demostrar el perquè amb 39 punts, 6 r i 6a, tot i fer un 0-9 en triples. El triple final per sentenciar la victòria el va anotar Kyle Korver, qui sinó, l'únic triplista que tenen.

Futur: No veig gaire més color que això, pronostico un 4-1 al final de l'eliminatòria, però els Bulls farien bé de no refiar-se, Indiana no té el gran equip aquest any però és una franquícia bastant guanyadora i a casa rendeixen sempre. Crec que Bulls pasaran, però veig a Rose massa semblant a Wade, cada cop més, i si els seus companys no aporten més (sobretot les altres dos estrelles de l'equip Noah i Boozer, ambdós jugadors interiors) es poden complicar la vida. Sobretot amb Granger a davant, un molt bon anotador.

Miami Heat 1 - 0 Philadelphia 76ers

Difícil rival l'hi ha acabat tocant a Miami (58-24). Els Sixers (41-41) han acabat fent una molt meritòria temporada amb l'equip que tenen i és un rival molt físic i incòmode. Tot i això Miami es va acabar apuntant el primer partit a casa, gràcies com no al seu Big Three. Bosh va aportar 25p i 12r, LeBron 21p 14r i 5 a i Wade, tot i els seus problemes físics i de migranya 17p, 7r i 5a.

Poca cosa més van aportar els reserves dels Heat. Tot i que el fitxatge de Mike Bibby com a base titular els dona més garantia d'èxit en els moments difícils de playoffs, com a mínim per pujar la pilota i assistir, tirar no crec que pugui tirar molt...

Pel que fa a Philadelphia destacar el mal partit de la seva estrella, Iguodala, que va acabar amb només 4 punts, tot i que va fer 8r i 9a això sí. Elton Brand va aportar 17 punts, Jrue Holiday 19 i Thaddeus Young 20 punts i 11 rebots. Malgrat una bona remontada final dels Sixers els Heat van saber aguantar l'embestida i assegurar l'importantíssim primer partit de l'eliminatòria.

Futur: Veig un 4-1, a no ser que Iguodala es marqui algun partit estratosfèric que defineixi per ell sol el partit. I vist el 1r, no té la pinta. I a no ser que Wade acabi arrastrant els problemes físics que estan causant que molts reporters de la NBA es preguntin si podrà aguantar tots els playoffs.

Espectacular per cert el camp de Miami, absolutament tots els aficionats amb samarretes de color blanc per donar suport a l'equip, molt en la línea del que van fer els Thunder l'any passat en l'eliminatòria contra els Lakers. Espectacular.

Boston Celtics 1- 0 New York Knicks

L'eliminatòra amb més morbo de totes. La rivalitat de les 2 ciutats més importants del Nord-Est d'EEUU, i probablement de tota la costa est junt amb Miami i que al final han quedat emparellades en primera ronda.

Boston i New York no es cauen bé, hi ha molta rivalitat entre les 2 ciutats. I en el bèisbol. Però pel que fa al bàsquet no cal buscar-li treus peus al gat: Boston és la franquícia més llegendària i amb més títols (junt als Lakers) I New York només va guanyar algun anell els anys '70.

Pel que fa al 1r partit de la sèrie, victòria in extremis de Boston amb un triple final de Ray Allen, com no, el millor tirador de triples de tots els temps. No cal esperar menys d'una llegenda com ell.

Pel que fa a Celtics com sempre tots els Big 4 ho van fer bé, i més ara que són playoffs. I es van veure ajudats inesperadament gairebé podria dir per l'aportació de Jermaine O'Neal.

Pel que fa als Knicks, molts i molts de fallos de la seva gran estrella Carmelo Anthony, un gran jugador però que mai ha destacat gens en els moments decisius. On els Celtics demostren perquè guanyen inclús els partits que juguen fatal.

Futur: Pronostico un 4-0 o un 4-1. New York té bon equip (i pèssim entrenador) però depenen massa d'Anthony i Stoudemire, i Billups ja fa anys que no és el que era. Això no vol dir que qualsevol dels partits d'aquesta sèries Anthony acabi amb 40 punts o Stoudemire amb 35, però Celtics són superiors, tot i la mala gestió que van fer al traspassar Kendrick Perkins als Thunder. A veure que poden fer els celtics Jeff Green i Nenad Krstic en aquest playoffs.

Ara, si algun aspecte de l'eliminatòria es la més sangrantment desfavorable als Knicks és l'entrenador. Doc Rivers dels Celtics és un gran entrenador, però el diga-li entrenador diga-li basura amb potes d'entrenador dels Knicks... mare de déu.

El cas és que Mike D'Antoni va ser bon jugador de bàsquet, bon base del Olimpia Milano, on va aconseguir 5 lligues italianes i 2 Eurolligues, però

llavors s'hauria d'haver dedicat a la pesca submarinista a les Illes Fiji, on diuen que hi ha molts taurons... A opinió personal, això sí, D'Antoni és el pitjor entrenador de la NBA i considero una blasfèmia que pugui entrenar l'equip d'una ciutat d' 11 millons d'habitants. Pels qui no el coneixin com a entrenador Mike D'Antoni havia entrenat ja un altre molt bon equip varis anys: els Suns de Nash, que amb l'equipàs que tenien van estar 4 temporades per sobre els 50 partits guanyats però que en playoffs feien pena sempre. Ningú els tenia en consideració de veritat de cara al títol. Perquè? Doncs perquè els títols es guanyen a partir de la defensa, i Mike D'Antoni no només és un entrenador ultraofensiu i que ignora les zones i el concepte de defensa. Sinó que a més a més és l'inventor de la filosofia "7 seconds or less" és a dir, tirar en els primers 7 segons de les possessions. A priori per tenir més possessions i fer més punts. Però que comporta defensar poc i seleccionar menys el tir.

Equips com els Suns o aquests Knicks optarien a coses reals amb entrenadors més defensius. Ho deixo aquí, allà els Knicks i la seva gestió basquetbolística, lamentable les últimes 3 DÈCADES...

Perdonint-me l'agressiva reflexió, però "algú ho havia de dir" ;)

Un equip amb Stoudemire, Anthony i Billups no pot acabar amb un 42-40. Quan van arribar en mitja temporada els 2 últims a NY...estaven millor!!

Orlando Magic 0 - 1 Atlanta Hawks

Sorpresa relativa a Orlando. Orlando (52-30) va patir el millor joc col·lectiu dels Hawks (44-38) i a pesar del partidàs en majúscules de Dwight Howard - 46 punts i 19 rebots !!!- i el bon partit del renovat Jameer Nelson - 27 punts- van perdre el primer partit de l'eliminatòria a casa.

Pels Hawks va decidir sobretot Joe Johnson, amb 25 punts. Van ajudar també els 23 de l'escorta titular Jamaal Crawford, els 15 de Josh Smith i els 18 del dominicà Al Horford.

Futur: Crec que la sèrie se l'emportaran els Magic, però pot estar molt igualada. De llarg la més igualada de l'Est. Pronostico un 4-3 pels Magic, però amb el primer partit guanyat a fora potser els Hawks poden donar la campanada i classificar-se. Dependrà segurament de com els Hawks paren a Dwight Howard. En aquest primer partit no van poder de cap manera, però igualment es van emportar el partit degut al mal partit dels altres jugadors d'Orlando - molt malament Turkoglu, Bass i Jason Richardson-. Quan els altres estiguin més encertats els Hawks, que no són precissament la millor defensa de la lliga poden patir.

Zaza Pachulia, pivot titular dels Hawks ha d'aportar molt més en defensa davant Howard, però tampoc li podem demanar miracles davant una bèstia com Howard..

Demà l'Oest i a seguir disfrutant de la NBA (i dels Barça-Madrid que queden!). Salutacions.

Llegir més...

Bé, després d'un excessiu temps sense pujar cap article torno a ser aquí per repassar l'actualitat
de la millor lliga del món, i de pas ja iniciar el repàs als equips favorits a endur-se el títol en la Conferència Oest i arribar a les Finals.
La veritat és que repassar la NBA és difícil. Ahir mateix es van jugar 13 partits. Lògicament també és difícil fer un resum mensuals perquè hi ha molts factors a tenir en compte i 30 equips a analitzar. Així que seguiré com sempre, analitzar i repassant els equips en zona playoff.

Alguns van pronosticar que aquesta temporada sí, que aquesta temporada la Conferència Est estaria millor que la Oest per fi, ja que porta tota la dècada (passada) de capa caiguda. Res més lluny de la realitat: Segons els màxims experts NBA dels EEUU els favorits pel títol de lliga són altre cop més de l'Oest que de l'Est. Estem parlant doncs dels Lakers, els Spurs, els Mavericks per l'Oest i de Boston i Miami per l'Est. I alerta amb Utah i Oklahoma City, també de l'Oest.

ACTUALITAT NBA:

Coses i equips a destacar en l'Est:

Miami Heat:

Després de passar un mal tràngol a l'inici de lliga quan es van arribar a posar 8-9, els Heat han acabat demostrant que són un equip de campionat i que poden anar molt en serio. Els jugadors reserva compleixen i el Big Three de LeBron, Wade i Bosh funciona a les mil meravelles. A més, el jove tècnic Erik Spoelstra ha sabut congeniar els caràcters dels jugadors i evitar que LeBron i Wade es segueixin discutint pel lideratge de l'equip. El problema que tenen però, es gros. O més aviat pot ser-ho algun dia, tot i que ja ho saben. Aquest Big Three està fent al voltant de 73 punts per partit (Wade promitja 25ppp, LeBron 25ppp i bosh 19ppp), una autèntica barbaritat, que si bé els està fent guanyar molts partits pot convertir-se en una lacra el dia que un d'ells estigui de baixa, perquè lògicament no tenen recanvis a la seva altura. Aquesta setmana passada, LeBron 2 partits de baixa 2 derrotes de l'equip.
Tot i això actualment tenen un rècord V-D millor inclús del que s'esperava a aquestes altures. Un 30-12 que els situa 4ts de la Lliga en aquest barem.
Comentar també que si bé l'equip va donar una mostra de poder el dia de nadal contra Lakers al Staples Center val a dir que Lakers van jugar un pèssim partit i que això no son playoffs. En els playoffs se suposa que si els pupils de Phil Jackson es troben als Miami Heat a les Finals se'ls tindran estudiats fins a la més ridícula minuciositat.

Boston Celtics:

Poc a comentar d'aquest gran equip que aquestes últimes setmanes ha tingut la baixa de Garnett i alguna derrota que no trenca la bona inèrcia de l'equip. Amb un rècord de 31-9 estan on s'esperava que estesin. Amb bona aportació de Ray Allen malgrat la seva edat. S'havia especulat molt sobre el que podien arribar a patir sense Garnett i els aficionats dels Celtics ja recordaven la temporada 2008-2009 on els Celtics sense Garnett no van poder arribar ni a les Finals, perdent contra Orlando en la final de Conferència Est. Doncs d'això res de res, a dia 17 de gener Garnett recuperat, 19 punts i victòria contra un rival directe com són els Orlando Magic.
Magnífica notícia pels Celtics. Necessiten el seu particular Big Three en plena forma. Sense oblidar el sempre infravalorat Rajon Rondo, un dels millors bases de la NBA.

Chicago Bulls:
Cridats a ser la sorpresa de la lliga aquest any junt amb Miami (que de sorpresa poc) han tingut molta mala sort. Van patir durant més de mes i mig la baixa de l'ala-pivot titular Carlos Boozer, ben bé a l'inici de la temporada (el van fitxar que venia lesionat de Utah). I van perdre bastants partits. I quan Boozer va tornar, allà mitjans novembre. Va jugar nou partits amb Joakim Noah, el center titular, i quan portaven 7 seguits guanyats al següent Noah es va lesionar de gravetat, i tot i que va seguir jugant alguns partits l'equip ha decidit operar-lo i serà baixa 2 mesos i mig. Tot i això Derrick Rose segueix al peu del canó, i mantenen un bon record de 28-13.
A destacar el gegant turc Omer Asik, de 2'13m, que alguns recordareu del Fenerbahçe, que tot i els pocs minuts aporta molt en intimidació, i també Kyle Korver, gran tirador.

Atlanta Hawks:
El que es veia a venir. Bon equip, però que segueix patint en defensa i que els costa molt guanyar a fora. No son un equip guanyador. I per ser equip guanyador necessites a jugadors molt guanyadors, capaços de guanyar-te aquells partits ajustats als últims segons del 4t quart o de la pròrroga. Els Lakers tenen Kobe, els Spurs Duncan o Ginóbili, els Celtics Pierce o Ray Allen. Als Hawks els falta una figura d'aquest estil, per guanyar aquests partits ajustats que marquen la diferència.

Orlando Magic:
Tindré feina per analitzar aquest equip. El cas és que tenia bona pinta a inicis de temporada, i segueix tenint bona pinta ara, però entremig, el dia 18 de desembre es va produir un d'aquests traspassos a 3 bandes que fan que analitzar aquesta lliga sigui més complicat, ja que els sol traspàs canvia el futur de 3 franquícies i de part de la conferència est: (http://www.businessinsider.com/phoenix-suns-orlando-magic-trade-vince-carter-marcin-gortat-hedo-turkoglu-jason-richardson-2010-12). El cas és que Orlando va tancar un acord amb els Phoenix Suns per repescar a Hedo Turkoglu, el magnífic escorta turc que els va conduir a les finals 2009 contra Lakers, i que es veu que trobaven a faltar, i a Jason Richardson, un vell conegut de la lliga que va ser la imatge dels Golden State Warriors durant 6 anys i que els últims anys havia estat entre Charlotte i Phoenix. El cas és que segueix en bona forma, i a pesar de ser un dels millors matadors de la dècada ha aportat uns meritoris 20punts i 6 rebots de mitjana durant tota la seva carrera.
Per adquirir aquestes 2 estrelles els Magic es van haver de despendre de varis jugadors. El mediocre però físic pívot Marcin Gortat, el poderós 4 Mickael Pietrus i una estrella més de capa caiguda que no ha tingut la sort esperada a Orlando: Vince Carter.

El cas de Vince Carter és important, ja que parlem d'una estrella amb talent suficient per haver-ho estat tot en aquesta lliga. Sempre l'ha perseguit a la seva carrera el fet de tenir lesions esporàdiques i breus però que trunquen la seva continuïtat, i a Orlando ha confirmat també un dels rumors d'aquells que corren entre els aficionats: en els moments importants, no busquin a Vince Carter. No sol aparèixer.
També van enviar 3 milions de $ cap a Phoenix i una futura primera elecció del Draft NBA.
I van adquirir també un tal Earl Clark, que desconeixo [ hi ha més de 400 jugadors a la lliga no els conec tots!! ;) ].

Bé, amb aquest traspàs fet les coses no acaben. Per l'altra banda van tancar un traspàs amb els Washington Wizards per adquirir el magnífic jugador i millor capullo Gilbert Arenas per l'excel·lent 3-4 Rashard Lewis. El cas és que Gilbert "Agent 0" Arenas portava unes quantes temporades a Washington malgastant el seu talent en tonteries i judicis, és a dir sent més notícia fora de la pista que dins, on ni se l'esperava. I Rashard Lewis portava dos anys bastant dolents.

Des de el meu parer crec que Orlando surt beneficiat de l'acord a tres bandes, ja que ni Carter ni Lewis rendien l'esperat per ser un equip tant guanyador com per poder arribar a les finals. I així es tornen a posar sota els designis d'un jugador al que tenen molta estima com és Turkoglu i de pas també donen una oportunitat a Arenas de que sigui el que havia pogut ser. És a dir, magnífic jugador i excels anotador.
A veure què passa amb aquests Magic. I si van a millor o a pitjor després d'aquest multi-traspàs.
A destacar la magnífica i inesperada temporada que està fent l'ala-pivot de 2'03m i 113kg Brandon Bass. Amb 12 punts 6 rebots està sent referència a dins junt amb el jugador franquícia Dwight Howard (ahir 33p 13r en la derrota ajustada contra Celtics fora).


New York Knicks: S'esperava que fessin una bona temporada, per fi, i l'estan fent. Després de més de 15 anys de les bones temporades amb Pat Ewing i tot i les 3 últimes derrotes porten un 22-18 que pot millorar gràcies a que per fi New York ha trobat un jugador franquícia que pugui liderar l'equip. El cas és que New York és segurament la ciutat més important del món, i en els circuits interns americans sempre s'ha comentat que NY tenia equip de beisbol (l'equip de beisbol local NY Yankees és un equip guanyador) però no de bàsquet.
Aquest any amb el lideratge del portent físic Amar'e Stoudamire (ahir 41 punts) que ha trobat un bon aliat en el base de l'equip Raymond Felton(18p-4 r-9a de mitja), en l'aler alt italià Danilo Gallinari (15p-5r de mitja) i en el 4 poderós Wilson Chandler (17p-6r de mitja).
La millor notícia de l'equip és la reivindicació de Felton com un gran base tot i que sempre és més fàcil jugar amb jugadors com Stoudamire sinó que li preguntin com el troba a faltar Steve Nash..

Cal estar a l'expectativa d'aquests Knicks. Depenen molt de les aportacions brutals de Stoudamire però poden fer playoffs amb facilitat si es mantenen així.


I demà Actualitat Conferència Oest i resum dels Lakers, que va sent hora ;)



In memoriam T.P.O.

Llegir més...

Bé, després de alguns dies de baixa barraquil torno amb el repàs dels aspirants al títol en la conferència EST!! En aquest cas, la 2a alternativa al poder de Miami i Boston, Chicago!

Chicago Bulls: Què dir d'aquesa franquícia que tothom no sàpiga. Nascuda el 1966, el cas és que amb la tonteria és la 3a franquícia amb més anells 1r) Boston amb 17 2n) Lakers amb 16 [això sembla un Barça Madrid!!, o pitjor la lliga escocesa amb el Celtic i el Rangers....] i llavors tenim Chicago amb 6. Guanyats tots ells durant la última dècada del segle XX amb un tal Michael Jordan. (1991-92 fins 1993-94 i 1995-96 fins 1997-98). Desde llavors... el silenci i un fosquíssim túnel.

Desde el final del llegat de la llegenda Jordan hi ha molts noms i jugadors, però desde el 1999, temporada del lockout i durant el 3peat dels Lakers poca cosa important a nombrar.

2004: Aquest és l'any on els Bulls començen a veure que algun dia podran intentar a tornar a fer algo important. Es va fitxar amb els resultats dels bons drafts (i males temporades lògicament) de les temporades anteriors a bons jugadors: Ben Gordon, Chris Duhon i Luol Deng. Aquests 2 últims encara en plantilla. I tambè van a arribar a l'equip Kirk Hinrich i Andrés Nocioni, que ho va fer prou bé.

Més tard van arribar Tyson Chandler, Ben Wallace, Joe Smith i Shannon Brown. Cap d'ells es va mantenir gaires anys en la franquícia pero com a mínim l'equip competia per llocs de playoff.

Cal recordar que durant aquesta dècada la Conferència Est ha estat molt inferior, i entrar en playoffs en aquesta conferència era molt més fàcil que entrar-hi en la Oest, sinó que li preguntin als Grizzlies de Pau Gasol o a Portland o Phoenix.

El cas és que podies entrar a la 8a plaça de playoffs amb un balanç V-D negatiu, és a dir, amb un per exemple 38-46, i els Bulls rondaven aquests resultats.

2008: Arribada de Derrick Rose com a 1a elecció del Draft 2008. Recordeu aquest nom, el jugador franquícia actual dels Bulls i un dels point-guards o bases purs a destacar de la lliga. Al seu voltant Chicago va començar a confabular sobre aconseguir passar rondes de playoff. Es tracta d'un base rapídissim i excel·lent anotador, amb molta capacitat atlètica i, cosa molt important, molt bona visió de joc per repartir assistències.

Diuen que pots montar equips decents arran de pívots purs molt i molt bons, o escortes anotadors estil Jordan o Kobe; i, com a última opció, a partir d'un gran base que fa molt millors els mediocres dels seus companys. Aquest era el cas de Chicago els últims 2 anys. Però aquest any els Bulls van més en serio i han cambiat. Aquest any han rodejat Derrick Rose d'alguns més que bons jugadors, el principal: Carlos Boozer (actualment lesionat a la mà, fins finals de Novembre).

Carlos Boozer és un poderós 4 amb bona mà i molta presència física que ve de Utah després de varies excel·lents temporades, amb elevadíssims promitjos d'anotació i de rebots (últims anys: 19ppp-11rpp).

Podria ser titular en molts equips NBA, sinó en tots, i en els Bulls serà una de les peçes claus de la temporada en el joc interior. Allà l'acompanyarà un altre bon pivot, elegit pels Bulls al draft:

Joakim Noah. Un jugador de 2'11m del que no soc fan però que es un excel·lent rebotejador, però la seva anotació es mediocre. (14ppp-15rpp). I un dels reforços de l'estiu: Omer Asik, la bèstia turca de 2'13m que en aquest inici de temporada s'està guanyant la confiança del tècnic Tom Thibodeau.

Dintre l'esquema de joc interior, i tambè com a titular indiscutible junt amb Boozer, a priori, trobem a Luol Deng, un Bulls desde fa 6 temporades i que aquesta mateixa nit ha deixat constància de la seva capacitat anotadora amb 40 punts contra Portland.

Per la part que ens falta, perímetre, trobem a part de l'esmentat Rose a Keith Bogans, un mediocre aler-escorta i a Kyle Corver, el clon de Ashton Kutcher en la NBA i especialista en triples. De fet, no és mal jugador, i també te alguna bona penetració - a canasta- de tant en tant.

També trobem, actualment titular, a Taj Gibson. Mediocre aler amb primitjos de 13ppp l'any passat.

Com a base reserva està CJ Watson, que havia jugat amb Pau Gasol a Memphis i que com a mínim és ràpid.. si el fan jugar, perquè ser el suplent del jugador franquícia...

I com a últim han fitxat aquest estiu el jugador pèl-roig de Boston, Brian Scalabrine. Un alt pivot que pot aportar experiència, poc més.

Pros: Derrick Rose. Pot decidir un partit, sembla que porti genètica Jordan a dins i pot fer 40 punts si cal per guanyar el partit, un jugador agressiu i guanyador. Tambè és un gran assistent i bon tirador.

Carlos Boozer, del seu rendiment es veurà on aspiren aquests Bulls. La parella Luol Deng- Noah confirma un poderós joc interior.

Contres: Banqueta mediocre, i poc profunda. Alers mediocres, el punt feble de l'equip. El base reserva no és recambi de garanties i faltaran punts exteriors. Falta d'experiència en playoffs.

PD: Crec que poden fer bona temporada, però que estan lluny de Orlando en el propòsit de ser candidats alternativa a l'est. Reconeixo que no coneixo molt alguns alers joves que tenen com Bogans i Gibson, a veure si em sorprenen. De ells depen que el perímetre funcioni, i seria clau en el devenir de la temporada.

I el següent dia: CANDIDATS SORPRESA EN LA CONFERÈNCIA EST, és a dir, equips que poden fer bona temporada i algo en els playoffs.

In memoriam ídem.

Llegir més...