<strong>NBA 2010-2011 Alternatives EST</strong>

Bé, després de alguns dies de baixa barraquil torno amb el repàs dels aspirants al títol en la conferència EST!! En aquest cas, la 2a alternativa al poder de Miami i Boston, Chicago!

Chicago Bulls: Què dir d'aquesa franquícia que tothom no sàpiga. Nascuda el 1966, el cas és que amb la tonteria és la 3a franquícia amb més anells 1r) Boston amb 17 2n) Lakers amb 16 [això sembla un Barça Madrid!!, o pitjor la lliga escocesa amb el Celtic i el Rangers....] i llavors tenim Chicago amb 6. Guanyats tots ells durant la última dècada del segle XX amb un tal Michael Jordan. (1991-92 fins 1993-94 i 1995-96 fins 1997-98). Desde llavors... el silenci i un fosquíssim túnel.

Desde el final del llegat de la llegenda Jordan hi ha molts noms i jugadors, però desde el 1999, temporada del lockout i durant el 3peat dels Lakers poca cosa important a nombrar.

2004: Aquest és l'any on els Bulls començen a veure que algun dia podran intentar a tornar a fer algo important. Es va fitxar amb els resultats dels bons drafts (i males temporades lògicament) de les temporades anteriors a bons jugadors: Ben Gordon, Chris Duhon i Luol Deng. Aquests 2 últims encara en plantilla. I tambè van a arribar a l'equip Kirk Hinrich i Andrés Nocioni, que ho va fer prou bé.

Més tard van arribar Tyson Chandler, Ben Wallace, Joe Smith i Shannon Brown. Cap d'ells es va mantenir gaires anys en la franquícia pero com a mínim l'equip competia per llocs de playoff.

Cal recordar que durant aquesta dècada la Conferència Est ha estat molt inferior, i entrar en playoffs en aquesta conferència era molt més fàcil que entrar-hi en la Oest, sinó que li preguntin als Grizzlies de Pau Gasol o a Portland o Phoenix.

El cas és que podies entrar a la 8a plaça de playoffs amb un balanç V-D negatiu, és a dir, amb un per exemple 38-46, i els Bulls rondaven aquests resultats.

2008: Arribada de Derrick Rose com a 1a elecció del Draft 2008. Recordeu aquest nom, el jugador franquícia actual dels Bulls i un dels point-guards o bases purs a destacar de la lliga. Al seu voltant Chicago va començar a confabular sobre aconseguir passar rondes de playoff. Es tracta d'un base rapídissim i excel·lent anotador, amb molta capacitat atlètica i, cosa molt important, molt bona visió de joc per repartir assistències.

Diuen que pots montar equips decents arran de pívots purs molt i molt bons, o escortes anotadors estil Jordan o Kobe; i, com a última opció, a partir d'un gran base que fa molt millors els mediocres dels seus companys. Aquest era el cas de Chicago els últims 2 anys. Però aquest any els Bulls van més en serio i han cambiat. Aquest any han rodejat Derrick Rose d'alguns més que bons jugadors, el principal: Carlos Boozer (actualment lesionat a la mà, fins finals de Novembre).

Carlos Boozer és un poderós 4 amb bona mà i molta presència física que ve de Utah després de varies excel·lents temporades, amb elevadíssims promitjos d'anotació i de rebots (últims anys: 19ppp-11rpp).

Podria ser titular en molts equips NBA, sinó en tots, i en els Bulls serà una de les peçes claus de la temporada en el joc interior. Allà l'acompanyarà un altre bon pivot, elegit pels Bulls al draft:

Joakim Noah. Un jugador de 2'11m del que no soc fan però que es un excel·lent rebotejador, però la seva anotació es mediocre. (14ppp-15rpp). I un dels reforços de l'estiu: Omer Asik, la bèstia turca de 2'13m que en aquest inici de temporada s'està guanyant la confiança del tècnic Tom Thibodeau.

Dintre l'esquema de joc interior, i tambè com a titular indiscutible junt amb Boozer, a priori, trobem a Luol Deng, un Bulls desde fa 6 temporades i que aquesta mateixa nit ha deixat constància de la seva capacitat anotadora amb 40 punts contra Portland.

Per la part que ens falta, perímetre, trobem a part de l'esmentat Rose a Keith Bogans, un mediocre aler-escorta i a Kyle Corver, el clon de Ashton Kutcher en la NBA i especialista en triples. De fet, no és mal jugador, i també te alguna bona penetració - a canasta- de tant en tant.

També trobem, actualment titular, a Taj Gibson. Mediocre aler amb primitjos de 13ppp l'any passat.

Com a base reserva està CJ Watson, que havia jugat amb Pau Gasol a Memphis i que com a mínim és ràpid.. si el fan jugar, perquè ser el suplent del jugador franquícia...

I com a últim han fitxat aquest estiu el jugador pèl-roig de Boston, Brian Scalabrine. Un alt pivot que pot aportar experiència, poc més.

Pros: Derrick Rose. Pot decidir un partit, sembla que porti genètica Jordan a dins i pot fer 40 punts si cal per guanyar el partit, un jugador agressiu i guanyador. Tambè és un gran assistent i bon tirador.

Carlos Boozer, del seu rendiment es veurà on aspiren aquests Bulls. La parella Luol Deng- Noah confirma un poderós joc interior.

Contres: Banqueta mediocre, i poc profunda. Alers mediocres, el punt feble de l'equip. El base reserva no és recambi de garanties i faltaran punts exteriors. Falta d'experiència en playoffs.

PD: Crec que poden fer bona temporada, però que estan lluny de Orlando en el propòsit de ser candidats alternativa a l'est. Reconeixo que no coneixo molt alguns alers joves que tenen com Bogans i Gibson, a veure si em sorprenen. De ells depen que el perímetre funcioni, i seria clau en el devenir de la temporada.

I el següent dia: CANDIDATS SORPRESA EN LA CONFERÈNCIA EST, és a dir, equips que poden fer bona temporada i algo en els playoffs.

In memoriam ídem.