Aquesta imatge mostra els resultats de la enquesta sobre la lliga. Just després del partit contra Osasuna, quan el Barça va caure a 10 punts de distància del Madrid. La pregunta era com veieu la lliga? Hi havien 2 opcions optimistes, que es van emportar 8 vots. En canvi, sumant les 3 opcions pessimistes, tenim 13 vots, que demostren la dificultat real de remuntar aquesta distància al Madrid. A hores, d'ara, un mes després, els vots encara serien molt més pessimistes ja que la distància és la mateixa i queden molts menys partits. Admiro als optimistes, ja que jo vaig votar la opció perduda, i no hi puc fer res. La veia així fa setmanes, i la segueixo veient així ara.

Aquesta enquesta és de fa encara més temps. Em va sorprendre molt la resposta, la veritat. La pregunta era quin any creieu que ha sigut millor? L'any 2009 va ser el dels 6 títols, i el 2011 ha sigut el dels 5 títols, fallant només a la Copa del Rei. Numèricament sembla lògic el resultat, però jo trobo que ha sigut més meritori el 2011. El Madrid ho ha posat molt més difícil, i el joc del Barça ja se'l coneixien tots els rivals, però tot i això han guanyat Lliga, Champions i els 3 títols posteriors (SuperCopes i Mundial de Clubs). Era una decisió difícil, i suposo va pesar més la il·lusió dels 6 títols per primera vegada i la novetat que va ser el joc d'aquell equip fabulós. Tant de bo totes les enquestes fossin així.

Perquè aquesta enquesta, per exemple, no es tan alegre pel barcelonisme. A banda de demostrar que me les guardo ordenades i bé (amb el Si/No que es veu no tindria ni idea de que preguntava), aquesta enquesta mostra el pessimisme culer endèmic. La pregunta parlava de la renovació de Guardiola. Més concretament, preguntava si creieu que Guardiola renovaria. No vaig preguntar si volíeu que Guardiola renovés ( un 100% mai interessa en un resultat d'enquesta), preguntava que es el que pensàveu que passaria. Ho vaig fer per intentar animar-me, i no m'ha servit per res. Va guanyar el no, amb certa diferència. Molts opinen que si hagués volgut renovar, ja ho hauria fet. Jo ja no se que pensar.

I finalment, la última enquesta que hi ha hagut al blog. La pregunta era que hauria de fer la Junta del Barça amb els àrbitres. Resultat molt divertit, o curiós de la enquesta. La opció que està seguint la Junta, només ha rebut un vot. Això vol dir que pràcticament tots el que voleu és que es decideixin d'una vegada. Parlar-ne a mitges com fins ara no és una opció. Empat a les opcions no parlar-ne o parlar-ne obertament. Jo sóc dels que no volem que en parlin, però que prou dir coses a mitges i mala sort, i pinta malament i després pitjor. Fins i tot preferiria que en parlessin obertament, però el que no suporto és aquestes insinuacions i declaracions mossegant-se la llengua fins a cert punt. Però és l'habitual en aquesta junta, tristament.

A partir d'ara, intentaré posar enquestes i comentar-les quan s'acabin.

Llegir més...

Ja fa uns dies del clàssic, i el Barça fins i tot ja ha guanyat un altre títol. Però durant la setmana posterior al clàssic al blog hi havia la enquesta per votar al que vosaltres pensàveu va ser el millor jugador. I qui havia de dir que en una enquesta pel millor jugador d'un partit entre el Barça i el Madrid el més votat seria Puyol. I més tenint en compte que aquest partit va acabar amb 3 gols del Barça.
Puyol era sempre el millor jugador del Barça però quan el Barça perdia, en els foscos anys de Serra Ferrer, el retorn de Van Gaal, i el "gasparisme" en general. Però a banda de que Puyol fos el més votat, també s'ha de destacar que el resultat ha estat molt repartit, i gent com Iniesta, Busquets i Alexis han estat molt a prop del gran capità. De fet, dels onze titulars només 3 no han rebut cap vot, demostrant el gran partit en conjunt que va fer el Barça.

Veiem els resultats en aquest gràfic:

24 vots, una gran participació un cop més

La veritat és que jo vaig estar fins l'últim moment per decidir-me entre Puyol i Busquets. La meva primera impressió, i el que em sembla vaig escriure a la crònica, és que Puyol va ser el millor. El que passa és que com m'esperava Mascherano a l'onze titular, la sorpresa positiva que va ser Puyol va poder amb qualsevol altre jugador. Però amb el pas dels dies, recordant el partit de Busquets em van anar entrant els dubtes. A 40 minuts o així del final de la enquesta estaven empatats i vaig ser jo el que vaig desempatar, i em vaig quedar amb Puyol. No hi van haver més vots.

I per molts més anys que duri!

Llegir més...

Com sempre, després d'un gran partit molts aficionats esperen veure que diran els periodistes. Si a més el Barça guanya, com últimament acostuma a passar, els culers esperem amb tota la mala intenció del món llegir/veure/escoltar els periodistes que han anat inflant el globus madridista. La veritat és que no he vist res de Punto Pelota, així que en aquest aspecte m'haureu d'ajudar. Sé poc del que ha dit Roncero, Monsieur findeciclo Hermel, i demés fauna habitual del programa. Del que si ús parlaré és sobretot, del diari/radio/televisió del Marca. Si, aquell diari arxi-enemic meu. Perquè entenc que fa ràbia el diari As, inventor del terme villarato i espanyol castizo típic, però va a fer menys mal al Barça que l'altre. El propi Relaño parla de que el Barça és més que el Madrid. És millor, ho era, i ho segueix sent. Però ui, quan canviem de diari...

• Sara Carbonero, la quasi periodista, en la contra-portada del diumenge es va sortir un cop més. Parlava dels 3 candidats a la Pilota d'Or, i assegurava que no van defraudar. Doncs o és pensa que els 3 finalistes són els de l'any passat, o va confondre a Cristiano amb Alexis.
• José Vicente Hernáez: no passa res, el dissabte el Madrid es torna a posar líder, de fet mai ho ha deixat de ser, i la lliga serà del Madrid. NO passa res, el futbol és així. 
• A Radio Marca, Miguel Serrano en sorprenia amb aquestes declaracions disculpant a Marcelo, que li va negar la mà a Piqué al final del partit. Diu que potser Piqué li va estar dient mono, xita, o ximpanzé, que negar-li la mà és insuficient. Que s'havia de comportar com un mono i fotre-li una patada al cap.

Aquest recull és via @lalibretadevangaal
Si algú té algun altra frase mítica (sobretot dels "amics" de Punto Pelota) la pot deixar als comentaris.

De la porra del blog, tenim un guanyador en el resultat però en l'alineació + sistema de joc la cosa està menys clara. Tots ens vam equivocar en posar a Mascherano, ja que va jugar la parella Puyol i Piqué. La opció de que Alves jugués d'extrem/migcampista ja la vaig endevinar jo al primer comentari, i més gent ha anat en aquest sentit. Em va saber greu no posar-ho al comentari de la porra, però també vaig escriure fa uns 10 dies que Busquets aniria intercanviant la posició de mig centre amb la de central quan l'equip ho necessités. Així doncs, felicito al Quim per endevinar el resultat de 1-3, que no era precisament dels més habituals o fàcils de posar. Endevinar una alineació i sistema de Guardiola és virtualment impossible. Encara no n'ha repetit cap aquesta temporada.

I per acabar, vull agrair als habituals del blog que majoritàriament siguin optimistes. Jo vaig pensar molt en que votar, i reconec que vaig votar que era pessimista. Sóc dels barcelonistes "de tota la vida" que s'han convertit. Guardiola m'ha canviat la manera de veure el Barça i els ànims, però ahir era pessimista. No era pessimista de cara a les semifinals de la Champions de la temporada passada, ni ho he sigut aquesta SuperCopa. Però tenia males sensacions de cara aquest dissabte, independentment de l'alineació i els 3 defenses, que m'encanten i no hi tinc problema. Qüestió de sensacions. Sort de vosaltres.

Optimisme que es menjava al pessimisme.

La enquesta nova, que és de les més incertes que hem posat últimament, pregunta qui va ser el millor futbolista del Barça en el clàssic. Recordeu passar a votar durant la setmana.

I acabat el clàssic, ara toca el Mundialet de Clubs. Serà el cinquè títol del 2011?

Llegir més...

Fa dies teníem al blog una enquesta on preguntàvem quin sistema del Barça ús agrada més: l'habitual i clàssic 4-3-3 o la novetat de la temporada: el 3-4-3. I amb la excusa d'aquesta enquesta, farem una repassada d'aquests dos sistemes, explicant-los gràcies a certes entrades del blog del gran Martí Perarnau. Si no el coneixeu, podeu passar a mirar el seu blog aquí. I a través de Martí Perarnau, anem amb la primera "sorpresa", i és que el 4-3-3, en moltes ocasions és en realitat un altre sistema. Podríem parlar d'un 2-3-3-2. Sí, així de complicat, i amb 4 línies.

Guanya el 3-4-3, però no per gaires vots

De manera més clara, doncs:

• 2: Els dos centrals, dins el cercle central
• 3: un lateral (el menys ofensiu, normalment el de la banda esquerra), el migcentre i un interior (Xavi, o el que organitza)
• 3: l'altre lateral (Alves), l'altre interior, que és més mitja-punta, i Messi
• 2: dos davanters oberts a les bandes

Evidentment, aquest sistema només el podem veure quan davant hi ha un equip d'aquells ultra-defensius. El partit al camp del BATE va ser el primer on clarament vam veure aquest sistema, i després l'hem anat veient en altres partits, com davant el Sevilla, o el Viktoria Pilzen.

La novetat d'aquesta temporada és el 3-4-3. Un sistema que provoca molta por a l'aficionat, ja que el fet de només tenir 3 defenses fa por. Contra València i Milan són els dos partits on més s'ha vist aquest sistema amb tot el que comporta. El mig del camp acostuma a ser un luxe, un espectacle com mai s'havia vist. Reunir a Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc/Thiago i Messi és acollonant. Així de clar, i així de contundent. Els gols són preciosos, de combinació per passadissos interiors impossibles, i tot i les sensacions encara no s'ha perdut mai amb aquesta defensa. En principi, aquesta defensa la planteja Guardiola quan el rival no juga amb dos extrems definits, per guanyar així una superioritat al mig del camp, però també l'hem vist altres dies. Els partits acostumen a ser molt més vistosos, amb més ocasions pels dos equips. I si el Barça té més ocasions, amb la qualitat dels seus davanters acostuma a sortir-ne guanyador.

Busquets, polivalència que obre moltes opcions

Molts ja es pregunten si el 3-4-3 provat a Milan era l'experiment definitiu per sortir al Bernabeu amb defensa de 3. Dependrà de Guardiola, però no ho veig impossible. Si el Madrid li dóna per sortir amb un trivot al mig del camp, els 3 defenses es podrien encarregar home a home amb els atacants. Quins 3 homes serien ja no ho sé. Probablement jo posaria a Alves a la dreta, Piqué al mig i Abidal a la esquerra. Però ni Puyol ni Mascherano es mereixen faltar en aquest partit. El mig del camp format per Busquets, Xavi, Iniesta i Cesc s'hauria de menjar ( i més per la superioritat numèrica) al teòric trivot de Lass, Khedira i Xabi Alonso. Amb Messi de fals nou, Villa jugaria a la banda esquerra on no hi hauria un lateral ofensiu, ja que Ramos jugaria de central. Alexis o Pedro estarien amb Marcelo, controlant-lo i ajudant a Alves a tapar Cristiano.
Si el Madrid surt amb el 4-2-3-1 habitual, 4-3-3 i menys provatures. O si, que Guardiola és un geni. no ens n'hem d'oblidar.  El Barça té una avantatja davant el Madrid, i és que pot passar de 3-4-3 a 4-3-3 molt fàcilment, ja que homes com Alves, Busquets i Mascherano poden jugar en posicions de defensa o mig del camp. El Madrid no està tan acostumat a canviar de sistema durant el partit. I jo aprofitaria això, la veritat. En tot cas, falta molt, i no se sabrà res fins que comenci el partit.

Llegir més...

Avui torna la lliga de futbol i el Barça. Durant la setmana passada, en la enquesta del blog preguntàvem quin tema seria el més comentat i parlat durant aquesta llarga aturada de pràcticament 15 dies. Les opcions, poc originals ho reconec, eren:

• Neymar al Madrid
• Neymar al Barça
• Tévez al Madrid
• Crisi al Barça
• Dependrà dels resultats a la lliga

I així van anar les votacions:

Votació molt repartida

Al final, com hem vist, no s'ha parlat de cap d'aquests temes. Em sorprèn sobretot que no s'hagi dit res de Neymar (en qualsevol dels dos equips) ni de Tévez al Madrid.
La primera part de l'aturada va estar centrada en la sentència del comitè de competició respecte l'agressió lleu!?! de Mourinho a Tito Vilanova. Però després, i gràcies a una enquesta del diari AS, s'ha parlat de que el Barça és l'equip amb més seguidors d'Espanya, i que el Madrid és el més odiat. Amb aquestes dos notícies l'entorn i premsa més barcelonista / madridista ja n'han tingut prou per emplenar continguts. Ja vaig comparar dies enrere portades del diari Sport i el diari el9, i és que em sembla una vergonya que en aquest estat, si la premsa no parla de futbol ja no sap parlar de res més.
És igual que hagi començat la ACB.
O és igual que Vettel guanyés el seu segon campionat del món.
Com tampoc importa els quarts i les semi finals del Mundial de Rugby.
Ni el campionat del món de motociclisme.
Ni l'inici de la EHF d'Handbol.

O Barça, o Madrid, o res.

Llegir més...

L'any passat el Barça va fer 96 punts, i si no va passar dels 100 va ser perquè la distància amb el Madrid i els compromisos de Copa i de Champions van fer que els últims partits es baixés la guàrdia. Dels últims 7 partits, el Barça en va guanyar 4 i va perdre punts respecte al Madrid, i els va mantenir respecte el tercer, el València. L'empat al camp del Llevant, i sobretot l'empat contra el Deportivo al Camp Nou van ser resultats fora de l'habitual ratxa del Barça. Al final, el Barça li va treure 4 punts al Madrid, més el goal-average. Doncs partint dels 99 de la Lliga de Pellegrini, i dels 96 de la passada,  la setmana passada vam preguntar al blog si creieu que aquesta temporada serien necessaris més punts que la passada per proclamar-se campió. I amb aquest començament més aviat irregular, la resposta estava clara:

O veieu el Barça molt fort o el Madrid molt fluix

El no ha guanyat clarament, i suposo que els partits contra Levante i Racing han influït en la resposta. Així com el 5-0 del Barça contra l'Atlético. La enquesta es va fer un dia abans del partit contra el Levante, així que va ser simple casualitat. La veritat és que jo també penso que no seran necessaris fer més de 96 punts. Potser el Barça en fa més de 96, però no sé si el Madrid arribarà als 93. Dec ser un optimista, però ara mateix aquesta és la sensació que tinc. Però partint de la base que el Llevant és co-líder, encara falta molt. Moltíssim.

Llegir més...

Fa un any i un dia, al blog hi havia un post exactament igual que aquest, on preguntàvem quin seria el màxim golejador de la Champions 2010/2011. Va sortir, com no, Leo Messi. El podeu recordar aquí. Per cert, en aquella enquesta van votar 13 persones en 15 dies, i en la d'aquesta temporada en menys de 10 dies hi han 25 vots. I això em fa escriure aquest post amb un somriure d'orella a orella, la veritat.
Doncs aquí estem, un any després, amb la mateixa pregunta i una resposta igual, o més contundent encara. Messi, Messi i sempre Messi. I això que en el primer partit no va marcar! Les altres opcions eren Cristiano, Wayne Rooney, Agüero, Mario Gómez, Ibra, Drogba i Hulk. Increïblement, en la primera jornada només va marcar un jugador d'aquesta llista dels millors davanters d'Europa. I va ser Hulk de l'Oporto, que no ha tingut cap vot. Com tampoc han rebut cap vot Drogba ni Ibrahimovic. Però veiem els que si han rebut vots:

15/25 vots per Messi!

Les votacions, amb números van quedar així:

• Messi: 15
• Cristiano: 4
• Agüero: 4
• Rooney: 1
• Mario Gómez: 1

La veritat em sorprèn veure els pocs vots a Rooney, i més amb el grup tant fàcil que té. Però si la classificació de màxims golejadors de la Champions queda així, tampoc m'estranyaria. I dedicaré un post als lectors i seguidors del blog, felicitant-vos pel vostre bon ull. A més, si Messi és el màxim golejador, també serà un bon senyal pel Barça. ;)

Llegir més...

Ja s'ha acabat la llarguíssima fase de grups , que de fet ha sigut doble, i per fi tenim els quarts de final. Un triple a tauler a 2 segons del final m'ha fet fallar el pronòstic que vaig fer fa dies, però no hi ha hagut grans sorpreses. Finlàndia no ha obrat el miracle, Alemanya i Turquia han confirmat les males sensacions i Geòrgia tampoc ha pogut sorprendre. Espanya sembla que està cada partit més en forma, i França i Lituània es postulen com les úniques opcions a disputar l'or a un combinat espanyol que és molt favorit. Les quatre seleccions del grup F fan pinta de caure eliminades als quarts de final, però tot això s'haurà de veure a partir del dimecres. Una cosa està segura: ara si comença lo bo. Com si no haguéssim vist ja bons partits, ara venen els més importants. Els de cara o creu. A més de pronòstics i creuaments, vull repassar individualment a les seleccions, breument.

Espanya: Com he dit, cada partit semblen millors i només la lesió d'un Pau Gasol estelar podria frenar la selecció favorita. I potser ni així.
França: Tot i la vergonya de no "disputar" el duel que tothom volia veure contra Espanya, només els últims anys de fallar en els moments importants treuen favoritisme a una selecció que està defensant molt bé, atacant bé i que té Tony Parker.

L'últim partit de Nowitzki?

Lituània: Selecció coral, on tots els homes són importants i no hi ha una gran super estrella, últimament la parella Valanciunas i Jasikevicius estan sent claus. Però potser el següent partit seran Pocius i Kalnietis.
Sèrbia: defensa. Sense defensa no es poden guanyar campionats, i tot i tenir un dels millors atacs de la competició la fragilitat darrere els està complicant molt les coses. Com sempre, Teodosic té el cap on no toca massa estones.
Alemanya: Tot i tenir fins l'últim partit per classificar-se, mai van donar la sensació que podien. Cada partit que passava s'esperava el partit on Nowitzki guanyaria el partit sol, però no va arribar mai. En el duel decisiu contra Lituània ho va intentar, però va acabar amb un horrorós 4/17 en el tir. Alemanya es queda sense Jocs Olímpics, i és molt possible que Nowitzki ja no torni a jugar mai amb la selecció.
Turquia: Fora de Turquia sempre els passa el mateix. Una selecció amb evidents problemes en el joc exterior, que jugava caminant, no ha tingut mai opcions reals. Una de les decepcions més grans del campionat, i és que també es queda sense Jocs Olímpics. I recordem que és la subcampiona del món.

Rússia: primera de grup, però amb sensacions molt diferents a Espanya. Rússia ha tingut sort de caure en la banda fàcil del quadre, i ha superat molts partits patint. Com a exemple l'últim partit, contra Macedònia, on han guanyat amb un triple contra tauler a l'últim segon. Es trobaran amb Sèrbia, i serà un dels partits amb resultat més incert.

Enorme Bo McCalebb

Macedònia: la sorpresa del torneig. Ha estat a res de passar com a primera de grup, i amb McCalebb al nivell i regularitat que està oferint tot és possible. Gran torneig de moment, i les semifinals ja serien un somni. Lituània és un os dur de rossegar.
Grècia: Grècia és Grècia, amb la competitivitat que això suposa. Les múltiples baixes s'estan notant, però gent com Koufos, Clathes i Zisis estan donant el pas endavant que s'esperava. En principi, França tindrà problemes per superar-los.
Eslovènia: Malament, molt malament. Només ha guanyat contra rivals molt inferiors, i fins i tot ha patit per superar a Finlàndia en l'últim partit on s'ho jugava tot. No hauria de posar en problemes a Espanya.
Finlàndia: molts teníem la il·lusió de que guanyés a Eslovènia i donés la sorpresa, però la realitat és que són una selecció molt limitada en centímetres, físics, experiència i de tot en general. Ha deixat empremta a l'eurobasket.
Geòrgia: ja feina pinta d'outsider, i això ha estat. Hauria d'haver superat a Finlàndia, però no van poder amb la il·lusió i els triples finlandesos.

Per acabar, deixo el resultat de la enquesta del favorit de l'eurobasket:

Lituània o Espanya? Doncs es trobarien a semifinals, mai a la final

Els 6 del grup E. La veritat és que el sorteig va ser molt desigual, però és la gràcia dels sorteigs purs. Els creuaments de semifinals serien Lituània- Espanya i França- Sèrbia. La meva aposta és aquesta, i no vull anar més enllà. Sèrbia encara esta a temps de refer-se. O potser passa Rússia, o Grècia. O Macedònia es carrega Lituània. A saber.

Llegir més...

La primera jornada no vam tenir lliga degut a la vaga de futbolistes. El tema ja és vell però aprofitant la enquesta de la setmana passada repassarem breument les reivindicacions dels futbolistes i les al·legacions de la LFP.

Els futbolistes que ja en l'últim any van amenaçar amb diverses vagues, avortades en aconseguir les seves reivindicacions, en aquesta ocasió s'han vist abocats a la convocatòria de la mateixa davant la posició inamovible de la Lliga de Futbol Professional (entitat que aglutina els clubs - empreses esportives- que militen en 1a i 2a divisió). A dia d'avui són una gran quantitat els clubs que sent de 1a i 2a estan acollits a un concurs de creditors de forma voluntària per tal d'aconseguir una manera d'escapar-se del deute astronòmic que per la mala gestió dels seus dirigents han anat assumint i que en molts dels casos els principals perjudicats són els propis jugadors i els empleats del club. Mentrestant equips com el Saragossa, tot i estar en aquesta situació, es permet el luxe, i és que és un luxe, de gastar milions d'euros en fitxatges i fins i tot pagar 400.000 euros per comprar una plaça de 2a B pel seu equip filial que militava en 3a. I mentrestant, jugadors sense cobrar des de fa mesos. No hi ha dubte que part de la culpa, que estiguem en aquesta situació és dels propis futbolistes i també dels seus representants que dia rere dia es mouen en xifres astronòmiques, però davant el vici de demanar hauria d'estar la virtut de no donar, cosa que els clubs no han sabut o no han volgut aplicar i acceptaven signar contractes que eren incapaços d'assumir.

Astiazaran, el dirigent visible de la LFP

Això últim és el que ha generat la fugida cap endavant que la LFP ha pres pel que fa als horaris per als partits en aquesta temporada. Hi hauran partits des de les 16 hores del dissabte fins les 22 de diumenge, respectant únicament el període de les 14 a 16 hores dels diumenges, per evitar coincidir amb els Grans premis de motociclisme i Fórmula 1, amb aquesta mesura s'eliminarà el futbol en pagament per programa passant a emetre vuit partits a la setmana en els canals temàtics de futbol més coneguts. Però això no és tot, si alguna cosa ha anat unit al futbol des de temps històrics és la ràdio, element indispensable perquè l'esport rei a Espanya aconseguís ser el més seguit, ja que ara els clubs pretenen que les ràdios paguin un cànon per poder retransmetre els partits, el que demostra la incapacitat de generar recursos que tenen, ja que amb els diners de televisió, travesses, cromos, sembla que no els és suficient.

En fi. Sembla que els 200 milions d'euros que se'ls deuen als jugadors s'han assegurat de que se'ls pagarà, i per això es va aixecar la vaga. Nosaltres vam preguntar qui creieu que tenia raó en aquesta vaga: els jugadors, la LFP o una mica els dos.

Sembla que doneu la raó als jugadors, i bastant clarament

Llegir més...

Em sorprendria molt que algú entengui al 100% el motiu d'aquest títol, ja que ha part de l'evident joc de paraules, el títol es refereix a una entrada de fa exactament un any. Fa un any ja es parlava de plantilla curta, fins el fitxatge d'última hora de Mascherano. Aquell article/enquesta es titulava "no la tenim petita" i el podeu recordar aquí. Doncs aquesta passada setmana vam preguntar que amb les altes i baixes que s'han produït, quin dels dos grans del futbol espanyol tenien millor plantilla: Barça o Madrid. Molts pocs madridistes discutirien que el Barça té un onze titular millor que el Madrid i segurament millor que ningú a Europa. Però la profunditat de la banqueta ja és un tema més discutible, i que s'ha de mirar més a fons.

Abans de res, mirem el resultat de l'enquesta:

Gairebé un 66% de vots favorable al Barça

Primer mirem els onzes titulars dels dos equips. El del Madrid potser no està tant clar, però varia un jugador com a molt.

Porter: Valdés  //  Casillas
Defensa: Alves, Puyol, Piqué i Abidal  //  Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo
Mig del camp: Busquets, Xavi, Iniesta  //  Xabi Alonso, Khedira, Ozil
Davanters: Pedro, Messi, Villa  //  di Maria, Benzema, Cristiano

I a partir d'aquesta base, mirem els suplents, també per línia. Subratllo els que pràcticament es poden considerar titulars o que si són titulars el nivell de l'equip no es resenteix teòricament.

Porters: Pinto, filial // Adan, filial
Defensa: Mascherano, Adriano, Fontàs, Maxwell, filial // Arbeloa, Coentrao, Albiol, Varane
Mig del camp: Cesc Fàbregas, Keita, Thiago, Mascherano  //  Sahin, Coentrao, Granero, Altintop, Kaka
Davanters: Alexis Sánchez, Afellay, filial  //  Higuain, Coentrao, Callejón, Pedro León

Empaten 5 a 5 en el tema dels suplents. Probablement se'm nota que sóc del Barça al subratllar a Thiago com a pràcticament titular i no a Sahin, però la pretemporada serveix per aquestes coses. Thiago ha jugat a un gran nivell i ja està en la dinàmica del Barça, i Sahin encara no ha pogut debutar per la lesió. Mascherano i Coentrao els he posat a més d'una línia degut a la seva polivalència, i a més els dos estan subratllats en dues línies diferents. Coentrao no considero que aporti en la davantera el que aporta di Maria. En el mig del camp i en la defensa si.

El que es demostra amb els suplents és que el Barça si ha donat un pas endavant, ja que Cesc i Alexis aportaran, i molt, a l'equip. En canvi, dels 5 fitxatges del Madrid (Callejón, Varane, Sahin, Altintop i Coentrao) només Coentrao aporta de moment a l'equip, i s'espera que Sahin ho faci com a suplent i complement de Xabi Alonso en la creació. Amb l'onze titular igual que l'any anterior, sembla que aquesta temporada el Barça ha millorat la diferència entre banquetes amb el Madrid, com a mínim igualant-la. Florentino encara no ha fitxat el galàctic de cada temporada, però ningú pot preveure quin jove del planter blaugrana explotarà aquest any a part de Thiago. Tot pinta a que Fontàs o algun defensa del filial poden donar el salt de qualitat definitiu. Si n'hi ha de temps fins a maig!

Llegir més...

Aquest home, típic mascle alfa espanyol fort, passional, i orgullós del seu país, és Rafa Nadal. A més, és del Madrid i no se n'amaga. Però Rafa Nadal cau bé a una gran part de la població espanyola, incloent-hi els catalans del Barça. Nadal és del Madrid, però és d'aquells aficionats que reconeix la superioritat blaugrana, així com el seu bon joc i aportació a la selecció espanyola. A més, a diferència d'altres esportistes espanyols, és humil per damunt de tot. A hores d'ara encara manté que Federer és millor tenista que ell, amb més tècnica i qualitat. I quan va perdre a MAdrid contra Djokovic el primer que va dir és que ja no pensava en el número 1, que era qüestió de temps que el perdés. Nole se'l mereixia i en aquesta temporada, admetia que estava molt per sobre seu.

I així podria seguir. Però ja coneixem tots al tennista de Manacor. Aquest post ve de la enquesta de la setmana anterior, on preguntàvem quin dels 3 esportistes següents queia millor als nostres lectors i seguidors:
- Alberto Contador
- Rafa Nadal
- Fernando Alonso

Va ser una enquesta igualada, on Rafa Nadal va ser el més votat amb 9 vots. Contador en va rebre 7 i Alonso 6. Potser Contador ha rebut més vots per fer la enquesta amb el Tour encara calent, però la veritat és que amb Alonso si que hi ha bastant debat, amb molta gent a qui no li cau excessivament bé.

6 dies per la SuperCopa, on podrem tornar a veure l'esport més popular, i que últimament porta més alegries als catalans: el futbol. El futbol del Barça.

Llegir més...

La setmana de Cadel Evans. Però abans, si no t'has llegit i t'interessa, pots repassar com van anar les dues primeres setmanes aquí.
Quedaven sis etapes, i el tour es decidiria en 5. La última, el passeig per Paris i els camps Elisis, mai compta per la general. De les 5 etapes, 4 eren als Alps i la última abans de Paris, una contrarelotge individual. Les etapes dels Alps anaven de menys a més, i així com la primera no hi havien gaires ports de categoria, la última va ser només uns 100 kilòmetres, que pujaven el Galibier i acabaven amb l'ascens al mític Alpe d'Huez. Per sort pels ciclistes, abans d'aquestes 5 etapes duríssimes i decisives, tenien un dia de descans. I abans de començar la repassada etapa a etapa, també cal repassar com estava la classificació en la part alta, com estaven les distàncies entre els favorits.

Voeckler seguia sorprenentment líder, però tothom tenia molt assumit que el màxim miracle al que podia aspirar era el podi. Frank Schlek tampoc estava molt clar que tingués opcions reals d'acabar en la segona posició final, i sobretot que acabés davant el seu germà i teòric líder de l'equip Andy. Cadel Evans cada Tour acaba tenint una etapa de muntanya on perd molt de temps i així les opcions al Tour, i el mateix es pot dir d'Ivan Basso. Per tancar el grup, Samuel Sánchez aspirava a repetir als Alps el bon paper dels Pirineus per poder somiar amb el podi i finalment Contador. Ell mateix assegurava que no estava bé físicament, que el genoll li feia mal, però que intentaria atacar. La diferència amb els Schleck semblava molt gran, però era possible.

Aliança entre Alberto i Samu

I els plans de Contador no es van fer esperar. En un dia aparentment tranquil pels favorits, va atacar amb canvis de ritme fins que ho va aconseguir i es va escapar del grup. Evans i Samuel Sánchez el van seguir, però només Samu entrava als relleus. La llarga baixada feia pensar que el grup atraparia a Contador, però els 3 escapats van fer una gran baixada, amb molt de risc i valentia, i encara van aconseguir distanciar-se més. Al final, Evans va aprofitar-se d'unes cames menys cansades i es va escapar 3 segons de Contador i Samu. Voeckler i Frank Schleck perdien 18 segons, Basso 51 i Andy, que havia baixat amb molta por, 1:06. A més, en aquesta etapa va néixer una aliança que es va veure molt en les últimes etapes d'aquest Tour. Samuel Sánchez i Alberto Contador.
La etapa següent va servir per veure com Contador i Samuel intentaven retallar temps amb el sistema que tant bé els havia funcionat el dia anterior. Arriscant moltíssim, en una baixada molt complicada, van aconseguir deixar enrere als favorits. La imatge de Voeckler entrant al jardí d'una casa, sortint-se de la carretera, demostra les ganes que hi posava per mantenir el mallot. El problema per Contador i Samu va ser que quan s'acabava la baixada hi havien 3 kilòmetres plans, que van servir perquè el grup retallés les diferències i així fer inútil la bona baixada dels espanyols. Voeckler va perdre 27 segons, però mantenia el mallot.

Exhibició d'escalador d'Andy Schleck

I s'arribava a la etapa reina. La més dura, la més llarga, i la que va ser més espectacular. I tot va ser gràcies a Andy Schleck, que es va treure totes les etiquetes possibles de conservador. A 60 kilòmetres de meta va fer un canvi de ritme que cap dels favorits va voler o poder seguir. Quan es va coronar el port, ja estava a més d'un minut dels favorits, i tot i que tot feia pensar que a la baixada, o al pla anterior a l'últim port, Andy perdria temps, no va ser així. El grup va baixar molt relaxat, i Andy es va anar trobant ciclistes que estaven fugats, i així va crear un grup on no anar sol i poder fer més relleus. Els més de 20 kilòmetres de pla tampoc van servir perquè cap equip aconseguís retallar en cap moment distàncies amb Andy, que va arribara tenir més de 4 minuts sobre els favorits. Contador ho va intentar, però ningú li entrava al relleu. Fins que s'hi va posar cadel Evans. Sorprenent a tothom, Evans va fer un canvi de ritme que molt pocs van poder seguir, i menys encara van poder seguir fins el final. Poc a poc retallava temps amb Andy, i a pocs kilòmetres pel final COntador no va poder més i no el va poder seguir. Increïblement, una vegada més, Voeckler va aconseguir mantenir el mallot groc per 15 segons. Andy es postulava com el gran favorit, i el seu germà mantenia les opcions a poc més d'un minut. Evans es posava a menys d'un minut d'Andy, i Contador i Samu estaven a més de 4 minuts eprdent les opcions de victòria, i molt probablement de podi.

El millor de la muntanya

Però Contador és molt Contador. En una etapa de 109 kilòmetres, el madrileny va atacar a 92 kilòmetres pel final. Només Andy el va poder seguir, tot i que Samuel Sánchez anava sol entre els favorits i els dos escapats. Coronat el primer port, Samuel Sánchez va arriscar a la baixada fins a tornar a contactar amb Andy i Alberto. En l'ascensió final, Andy ja no va poder seguir a Contador, i es va formar un grup amb Evans, els dos Schleck, Voeckler i Basso. Basso, Voeckler i Frank Shleck anaven perdent temps, i per davant a Samu i Contador se'ls va unir el jove Rolland, que a 2 kilòmetres pel final va fer un canvi de ritme que Contador ja no va poder seguir. 34 segons va retallar Alberto, que no eren suficient ni per optar al podi. A més, Samuel Sánchez es feia amb el mallot de la muntanya l'últim dia, així que estaria al podi de Paris. Molt merescut premi per un ciclista que en gairebé totes les etapes de muntanya va ser dels primers.

Contrarelotge i final. Andy defensava 57 segons respecte a Evans, que semblaven pocs. Andy mai havia destacat per ser bon contrarelotgista, però amb el mallot groc en joc, els ciclistes sempre treuen més del que s'espera. Aquesta vegada no va ser així, i en pocs kilòmetres es va veure que Evans retallaria els 57 segons sobradament. Frank si que va aconseguir defensar la seva posició respecte a Voeckler, i Contador aconseguia la cinquena posició amb una gran contrarelotge, on va quedar a 1:06 del guanyador Tony Martin. Evans només va cedir 6 segons respecte el guanyador, i Samuel Sánchez va quedar setè en la contrarelotge, una molt bona posició per un ciclista de les seves característiques. 

Evans guanya el seu primer Tour amb 34 anys, i Andy Schleck ja ha quedat 3 vegades en segona posició. El podi el tanca Frank Schleck, per davant d'un sorprenent Voeckler. Contador sempre recordarà la etapa del Galibier on va perdre 4 minuts, però definitivament no ha estat el seu Tour. El millor de la muntanya, com ja he dit, va ser Samuel Sánchez. El millor equip va ser el Garmin, i el millor jove el francès Pierre Rolland. El mallot verd de la regularitat va ser per Mark Cavendish, però amb polèmica. Les cinc victòries d'etapa són incontestables, però li van perdonar certes sancions en les etapes de muntanya. No sóc un expert i no vull dir alguna cosa que no sigui veritat així que ho deixaré així.

Fins el 2012!

Llegir més...

Comencem un doble especial sobre el Tour 2011. Aquesta primera entrega cobrirà les dues primeres setmanes, que van ser clarament menys emocionants que la espectacular última setmana, on els favorits han decidit anar a per totes i intentar guanyar. Les dues primeres setmanes van ser més de control i desgast. I és que el recorregut del Tour aquest any feia que fins la etapa número 12 no s'arribes als Pirineus, deixant així moltes etapes inicials de pla, el terreny dels sprinters. Un cop arribat els Pirineus, només hi havien dues etapes per "descansar " i ja arribaven els Alps i la contrarelotge final. A més, s'eliminava la etpa pròleg i a la segona etapa teníem la contrarelotge per equips, molt curta. Però ja el primer dia van tenir una sorpresa inesperada.

Contador i Andy, relaxats a l'inici del Tour

I la sorpresa no va ser precisament a l'arribada. La etapa la va guanyar el favorit pels experts en arribades amb pujada, el belga Gilbert. La sorpresa va ser la pèrdua de 1'14'' de Contador respecte a tots els favorits. Contador es va veure implicat en una caiguda múltiple provocada per un espectador, així que ja començava amb 1'14'' de desavantatge sense tenir-ne cap culpa. I la segona etapa no va millorar. Com era previsible, la contrarelotge per equips va fer perdre més temps encara a Contador respecte els germans Schlek, i contra Cadel Evans, qui es posava a un segon del líder Hushovd. 24 segons més, i ja eren 1'38''. I amb la tercera etapa va arribar la normalitat. Arribada en grup, i el torn pels sprinters; victòria de Farrar. A la quarta etapa vam veure un Contador disposat a retallar temps on fos, i en un petit tram final de pujada es va escapar del grup amb més corredors. Es va quedar amb la mel als llavis, ja que la victòria va ser per Cadel Evans, però almenys va recuperar 8 segons als Schlek, i els va demostrar que estava disposat a atacar quan i com fos. Hushovd va aconseguir seguir de líder.

Primer dia de problemes

La cinquena etapa va veure com Cavendish, el millor sprinter del món, aconseguia la seva primera victòria del Tour. Durant la etapa van haver-hi moltes caigudes, i Contador va tornar a veure-s'hi implicat. Aquesta vegada no va perdre temps, però si que es va endur un cop al genoll que a punt va estar de fer-lo abandonar el Tour. Només la llunyania de les etapes més exigents, i la seva ambició i condició de favorit el van fer seguir. Tot i que la següent etapa tampoc seria fàcil i tranquil·la.

I més problemes per Contador

Per dues vegades va tenir problemes amb la seva bicicleta, i ja feia la sensació que tanta mal sort no era normal. La sisena etapa va ser molt dura degut al vent i la pluja, però va ser el jove noruec Hagen qui millor se'n va saber sortir per guanyar la etapa i demostrar que les bones coses que es diuen d'ell estan justificades. La tranquil·litat va arribar a la setena. Tranquil·litat per Contador, ja que el vent va tornar a fer de les seves i varis ciclistes van caure. El més destacat va ser Wiggins, que va haver d'abandonar el Tour per un problema amb el seu canell. La victòria d'etapa va ser pel totpoderós Cavendish. En la vuitena etapa Contador va intentar recuperar més temps, però aquesta vegada Andy Schlek se li va enganxar en tot moment, i no va poder recuperar res. Va guanyar Rui Costa, i Hushovd aconseguia retenir el maillot groc, un dia més. En la novena, la fuga del dia va triomfar i va significar el canvi de líder. El francés Voeckler era el nou líder, amb més de 2 minuts de marge sobre els grans favorits. La desena etapa va ser relaxada, la típic de pla, on Cavendish va demostrar que és humà i només va poder quedar segon. El guanyador va ser Greipel. El que passa és que Cavendish és molt Cavendish, i en la etapa següent va aconseguir venjar-se de Greipel, guanyant per davant seu. I així vam arribar a la dotzena etpapa. Arribava la muntanya. Arribaven els Pirineus.

Voeckler, líder inesperat

L'arribada dels Pirineus va ser la demostració dels problemes físics de Contador. Els favorits van treure el cap a les primeres posicions, i així darrere del guanyador, Samuel Sánchez, va entrar frank Schlek a 10'', Basso/Andy/Evans a 30'' i Contador a 43''. Així doncs, Contador perdia 13'' respecte al seu gran rival. Voeckler entrava al darrere de Contador, salvant així el maillot groc de manera sorprenent. La 13ena tenia muntanya, però l'arribada estava massa lluny dels ports del Pirineu, i la etapa va ser dels fugats del dia. Hushovd, el qui havia sigut el líder, va guanyar la etapa amb autoritat.
El Pirineu s'acabava a la catorzena etapa, i totes les mirades estaven als germans Schlek, que tenien aparentment una bona oportunitat de deixar a Contador sense opcions de victòria final. Malauradament per l'espectador, no va ser així. La etapa va ser una de les més decepcionants que es recorden, almenys en etapes de muntanya. L'únic que va intentar atacar va ser Samuel Sánchez, però aquesta vegada es va veure superat al final del port per Vanendert, que va ser el guanyador de la etapa. Els favorits, després de minuts i minuts de mirar-se amb por i no fer res, van entrar tots junts exceptuant Andy Schlek, que va esprintar al final per retallar dos segons als seus rivals. I amb tot això, Voeckler seguia de groc, i ben content.

Abans de la jornada de descans, vam tenir una etapa plana sense sorpreses, on Cavendish va aconseguir la seva quarta victòria que deixava pràcticament sentenciada la classificació de la regularitat. Contador sortia viu dels Pirineus, Evans aguantava més que bé, i els Schlek semblava que havien perdut una oportunitat d'or. A més, Samuel Sánchez tenia opcions de podi si repetia la seva bona actuació dels Pirineus als Alps. Però la part decisiva arribarà en el següent post. De moment, ho deixem aquí.

Llegir més...

A falta d'altres competicions, moltes mirades estaven posades en la Copa Amèrica. A més des de l'òrbita blaugrana-madridista, hi havien bastants punt d'interès. Els blaugranes volien seguir la selecció argentina, on hi ha Milito, Mascherano i sobretot Messi. A més sempre podien seguir el Brasil per veure a Alves i a Neymar, el jugador que vol fitxar el Madrid. Però els partits més interessants eren els de Xil·le, i així poder veure al imminent fitxatge blaugrana: Alexis Sánchez. Però com molts heu llegit, vist o escoltat, l'actuació dels equips grans ha estat una decepció, amb el punt àlgid dels quarts de final. Eliminades la Colòmbia de Falcao, l'Argentina, el Brasil i Xil·le.

I durant els últims 10 dies haviem preguntat a una enquesta al blog per les vostres reaccions vers la Copa Amèrica. La pregunta era amb que ús quedeu de la Copa Amèrica fins el moment. Hi havien les opcions de:

• Alexis sembla bo
• les crítiques a Messi
• Neymar decepciona
• És una decepció en general
• No la segueixo

Alexis i Messi principal atracció pels blaugranes

Alguns no la seguiu i alguns heu contestat que és una decepció en general. Però parlant dels jugadors, la gent no entén com una vegada més els mitjans critiquen a Messi, agrada el paper d'Alexis Sánchez, i decepciona Neymar.

La veritat, totes les opcions són vàlides per mi. No entenc el tema de Messi, Alexis m'ha agradat, Neymar està verd per ser el crack de Brasil i la competició és una decepció en joc i resultats. Evidentment, la opció de que no la segueixo no va amb mi, i menys quan fan tots els partits en obert pel youtube. Per repassar els quarts i les semis de la Copa Amèrica amb més profunditat haureu d'esperar a que el ME1899 acabi el seu post. És tant imminent com el fitxatge d'Alexis. ;)

Llegir més...

Amb aquesta nova imatge/logo queda inaugurada oficialment la temporada 2011/2012 al blog. Després d'uns dies amb el blog caigut, ja tornem a tenir-ho tot a ple rendiment, i d'aquí poc esperem encara millorar la velocitat del temps de càrrega del blog i petits detalls interns. Esperem que ús agradin les novetats, com el menú desplegable amb un munt de categories: a la pestanya barça hi ha l'apartat del futbol, del bàsquet, del futbol sala i institucional. En el bàsquet hi ha NBA, ACB, eurolliga i altres competicions FIBA, com el passat Mundial o la futura eurocopa. A més, no deixeu de visitar les noves pestanyes sobre nosaltres o de contacte.
La barra de cerca està millorada, amb el text més centrat i visible i hem arreglat definitivament les millores amb les imatges flotants. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos clicant a la imatge que acompanya aquestes línies.

Tancat aquest tema, passem a la última enquesta del blog, on preguntàvem quin nou esport voldríeu que tinguéssim al blog. Les opcions eren futbol sala, tenis, segona divisió, handbol o altres. Abans de que es tanqués la enquesta, vam estrenar col·laborador de futbol sala, així que alguns podeu titllar la enquesta d'inútil i que no en farem cas. Veiem els resultats abans de seguir-ne parlant:

Fa mesos que busquem un col·laborador que parli de tenis, i veient els resultats buscarem amb més intensitat. A més, com a blog que promou el català per damunt de tot, haurem d'intentar parlar de segona divisió aquesta temporada que hi haurà quatre equips catalans. Sabadell, Girona i Nàstic acompanyaran al Barça B en la lliga "Adelante", amb objectius molt diferents.

Doncs de moment el futbol sala ja serà una secció més aquesta 2011/2012. I fins al setembre encara tenim temps de trobar a més gent. L'important és que creixem, i que dia a dia sou més els que ens seguiu.

I no em vull oblidar de recordar els resultats del concurs on tenimunblog.com es va presentar. Al concurs de la pàgina fulltimedeportes.com vam quedar segons, a certa distància del guanyador, "Crónometro de récords" al que felicitem des d'aquí. El concurs de c@ts encara no està tancat el període d'inscripcions i pel que fa al de premis blocs, el dilluns 11 es podrà començar a votar. A veure si també ens va bé com al de fulltimedeportes.

Gràcies pels vostres vots, suport i comentaris. De veritat.

Llegir més...

Ja que moltes vegades el treball de la junta directiva es valora només amb els resultats esportius, vaig voler diferenciar-ho clarament i proposar dues enquestes: la del barça i la de la junta.
Com potser recordeu, la nota més posada al Barça va ser la de un 9, i crec que era molt evident que la Junta de Sandro Rosell no tindria tanta sort.
El primer any és difícil, i si una cosa no podem negar a Sandro i la seva junta, és que han fet moltes coses. Moltes decisions, i moltes de compromeses. Moltes decisions que no tornaré a repassar ja que ho vaig fer en el seu moment, i ho podeu recordar aquí.
 Qatar, beisbol i Supercopa. 3 paraules que fan canviar la cara a Rosell, i que el fan parlar malament en públic. Li entren els nervis, i la seva poca facilitat pels discursos.

Però si tot el que tenim a criticar-li són només aquests 3 temes, se'm fa molt difícil suspendre'l. O potser no, tot depèn de la importància que els hi donem.

Hi ha un 0, hi ha un 10, i la opció més votada és el suspens raspat. Però si fem una mitjana, hi han més vots en les opcions d'aprovar que en les de suspendre. 14 suspensos i 16 aprovats. Però si ho fem en números, surt un 4'83. Per fer-ho en números les opcions dobles agafo la notja mitjana. Així, del 1-2 agafo 1'5 , del 3-4 un 3'5 i així. Sumant totes les notes ens surt 145, que dividit pels 30 vots, ens dóna el 4'833. Serem bons, i no com certes universitats politècniques de catalunya, i els hi donarem setembre, per poder recuperar. Aquest setembre serà l'assemblea de compromissaris, i estic segur que els socis criticaran a Rosell i a moltes decisions que ha pres, però l'acabaran aprovant.

Però que pensin en aquesta nota, ja que amb els 16 títols aconseguits, no treure un notable és estrany. Així que alguna cosa deuen fer malament.

Llegir més...

La gent blaugrana som un cas especial. Fins i tot podríem assegurar que som únics. Perquè quan tot va bé, critiquem al president. Perquè quan tot va bé, ens fa por pensar el que passarà quan vagi malament. I perquè quan tenim el millor equip de la nostra història, patim per veure qui fitxarem, quan en el fons, i si ho pensem molt, és evident que vindrà a ser suplent i que tampoc tindrà una importància cabdal en el devenir de la propera temporada. A no ser que és lesioni un titular, és clar. I amb la idea de que es pugui lesionar un titular ja tornem al principi de la idea: el patiment sense remei. Sense cura. Un culé neix (o es fa). Un culé pateix. Un culé pateix més. I finalment, i sobretot si està vivint els temps actuals, un culé gaudeix. I com es gaudeix després de tant patiment, eh!

Que si, que estem tranquils perquè la temporada vinent, fitxem a qui fitem, tindrem un equipàs. Però a falta de futbol tothom està més o menys pendent del mercat de fitxatges. Com per exemple des del blog, on vam preguntar quin fitxatge feia més il·lusió: el de Giuseppe Rossi, el de Cesc Fàbregas o el d'Alexis Sánchez.

Giuseppe Rossi.
Davanter italià del Villa-Real, bastant conegut pel barcelonisme ja que juga a la lliga espanyola i n'hem vist gols, partits, i més gols. Per simplificar.ho al màxim, podríem dir que s'assembla bastant a Villa. Davanter ràpid, amb bona definició amb les dues cames, baixet, i que destaca per sobre de tot pels seus moviments a l'espai.

• A favor: adaptació ràpida, ja que l'estil del Villa-real és molt semblant. Humil, o com a mínim no vindria amb aires d'estrella. Possible abaratiment de la operació incloent Bojan al Villa-Real.

• En contra: Seria un "cromo" repetit. Massa semblant a Villa, tindria dificultats a priori per suplir a Pedrito.

Alexis Sánchez.

Extrem xilè. Molt desconegut per la majoria del barcelonisme, vindria amb la carta de presentació de ser el millor jugador de la lliga italiana aquesta passada temporada. A falta d'un anàlisi molt més exhaustiu (prometo que el farem) podem dir que pot jugar en les tres posicions de l'atac blaugrana, tot i que la més natural seria la d'extrem dret.

• A favor: Polivalència que tant agrada a Guardiola. Faria la feina que no ha pogut fer Bojan aquesta temporada: ser el suplent de qualsevol dels 3 de davant. Possible abaratiment de la operació incloent Jeffren a l'Udinese. (o al Granada)

• En contra: Preu desfassadíssim pel que la gent coneixem d'aquest jugador. Adaptació a la lliga espanyola. Caràcter?

Cesc Fàbregas.
No cal descripció, oi?

• A favor: El suplent perfecte per Xavi o per Iniesta. Durant la temporada i de cara al futur. ADN Barça 100%, 0 problemes d'integració i d'adaptació.

• En contra: taparia la progressió de Thiago i en menor mesura de Sergi Roberto. Pagar tants diners per un jugador que era teu.

Deixo un altre punt que es bo o dolent depenent si voleu més a Cesc que a Thiago.

• Possible abaratiment de la operació incloent Thiago a l'Arsenal.

I qui ha guanyat la enquesta? Doncs el que té menys possibilitats de venir: Giuseppe Rossi. Ja ho he dit, som així. Mai contents del tot. Però l'estiu no ha fet més que començar, ja veurem qui acaba venint. I qui marxa.

12 dels 21 vots per Giuseppe Rossi.

Llegir més...