El Madrid, com últimament, no va jugar bé. Va patir inesperadament, es va complicar el partit, i Mourinho i els seus van estar protestant durant tot el partit. I com gairebé sempre, va acabar traient el partit endavant. Remuntant, amb més cor que cap. Amb allò tant espanyol de la “fúria”, el “coraje”, la “casta” i demés adjectius que els veiem molt lluny. Així doncs, el Barça sortia al camp del sorprenent Llevant a 7 punts, i amb la obligació de guanyar per tenir la opció de complicar la lliga al Madrid. I ha costat moltíssim.


El Barça va començar bé, sortint amb molta intensitat i obrint el joc a les bandes. Sortia amb 3 defenses, i amb Pedro i Alexis d’extrems. Reservant a Iniesta, Thiago i Xavi s’encarregaven d’organitzar el joc, amb Cesc de mitja-punta. Al darrere Mascherano i Puyol s’han encarregat de vigilar a l’únic referent ofensiu del Llevant: Koné. Els primers 15 minuts probablement han sigut dels millors del Barça. La mobilitat dels homes d’atac era total, i moltes vegades arribava Thiago com a home més avançat. Ni Thiago, ni Messi, ni Pedro van estar prou encertats, i així s’arribava al minut 23, el minut del gol del Llevant.

El Llevant es va trobar un córner, i en un mal refús de Valdés la pilota impacta a les mans de Busquets, i això a la lliga espanyola es penal. Les tenia enganxades al pit, i no n’ha tret cap benefici, però aquí es penal. Res a dir.


El gol va donar ànims al Llevant, que sense haver fet res en atac es veia per davant en el marcador. A més, el Barça va acusar el cop i no va fer pràcticament res fins el descans, que vindria molt bé pels ànims culers.
Guardiola sorprenia traient a Xavi del camp i donant la oportunitat a Cuenca, que era el que necessitava l’equip. Cuenca es va enganxar a la dreta, a fer d’extrem, i va revolucionar el partit. No se’n va anar cada vegada, no va fer moltes ocasions, però donava sensació de perill constant i obria el camp, creant espais. El millor de la segona part, i creixent cada dia.

Poc a poc el Barça anava tancant més i més al Llevant al seu camp, fins el gol de Messi al minut 65. Una gran paret dins l’àrea amb Alexis permetia a Messi trobar una petita escletxa, i aconseguir per fi marcar el gol que suposava l’empat. Quedaven 25 minuts, i el Barça tenia totes les opcions de victòria encara.

I no va costar gaires minuts. Tot just al minut 72 l’assistent xiulava un penal un pèl rigorós sobre Cuenca, però que si es vol, es pot xiular. No hi ha dubte de que des de Madrid es criticarà moltíssim aquest penal i es justificarà tot amb aquesta acció. Messi no ha fallat, marcant el seu segon gol de la nit, el 41 a la Lliga i el 63 de la temporada. Aquests números semblen insuperables, però la realitat ens diu que cada any millora; fa por de pensar-hi. Si els 27 anys són la edat típica on es diu que el futbolista està al seu màxim nivell, encara ens queden anys per veure’l al màxim.


Els últims minuts van ser de patir, i patir, i patir fins el xiulet de l’àrbitre, que va arribar inexorablement. Ni Valdés ni Alexis van veure targeta, i això significa que d’aquí una setmana podrem veure el millor onze disponible per enfrontar-nos al Madrid. Jo sóc dels que deia i pensava que la Lliga està impossible. Ara, ja m’ho crec tot. Aquest equip m’ho fa creure tot. Primer el Chelsea, després el Madrid, i al final el triplet. I perquè no?

Llegir més...

La imatge que encapçala la notícia resumeix el partit a la perfecció: Guardiola va acabar completament satisfet amb els seus jugadors. I no m’estranya. El Barça va tenir ahir un dels partits més plàcids de l’any, amb dos gols d’Alexis, un de Pedro i un de Messi. Busquets va estar excels, Iniesta i Xavi van remenar la pilota com van voler, Cuenca també va fer un partidàs... fins i tot la línia defensiva ( un altre amb només 3 homes) també va destacar. Adriano va jugar el seu tercer partit consecutiu com a titular, i no va tenir molèsties físiques ans el contrari. Mascherano va recuperar 21 pilotes sense perdre’n cap, i Puyol confirma que viu en una tercera, quarta o ja podem dir eterna joventut. Amb la entrada de Tello, Muniesa i Montoya el Barça va acabar el partit amb 10 homes de la casa, dels quals 8 eren catalans. Independentment del que ha passat al Calderón, els culers podem estar ben contents.

El partit no va tenir història. El Getafe té molt complicat aspirar a la UEFA, però al mateix temps està salvat del descens. Així doncs, la intensitat amb la que va sortir al camp tampoc va ser especialment gran. Els jugadors van tornar a demostrar que fan cas a tot el que diu Guardiola, i van sortir a pressionar i a córrer com si la lliga s’acabés ahir mateix. No van trigar a arribar les primeres ocasions, i de seguida Alexis marcava el primer després d’una assistència de Messi amb el pit. L’àrbitre va anul·lar un gol fantasma a Xavi, molt dubtós, però el segon del Barça va arribar encara a la primera meitat. Messi i Iniesta van combinar en una jugada preciosa, que Messi es va encarregar de culminar amb el seu 39è gol a la lliga. A final de temporada, sumant totes les competicions, estic segur que Messi entre gols i assistències arribarà als 100. Ara mateix està amb 61 gols i 24 assistències, que sumen 85. És una animalada. Per tots aquests que encara el menyspreen, recordar que Messi porta 61 gols aquesta temporada i que Maradona va fer-ne 84 a Nàpols tots els anys que hi va ser.

A la segona part el Getafe va anar desapareixent, i més quan va ser fulminat amb el tercer i quart gols, separats només per un minut. En el tercer Messi trobava el desmarcatge de Cuenca, que anava fins la línia de fons i centrava per la rematada de cap d’Alexis. El quart va ser obra de Pedro, al pentinar endarrere una falta centrada per Messi. Era el minut 74, i el marcador ja no es va moure més, i contents van quedar els del Getafe. Amb més punteria, sobretot de Messi, ahir hauríem pogut veure una golejada d’aquestes històriques. El cap de setmana, al camp del Llevant, serà una altra història.

Publicat originalment a diarigran.cat

Llegir més...

M’agrada parlar de futbol. De veritat. Però és que parlant només de futbol no es poden fer cròniques del Barça que ho cobreixin tot. I és que molts rivals ja saben que futbolísticament, no hi ha res a fer. Ni res a dir. I, dins les seves possibilitats, intenten fer tot el que poden. Jo no criticaré al Saragossa per deixar la gespa altíssima i amb flors. Si no hi ha cap normativa que ho prohibeixi, endavant. Almenys no hi havien ratolins, talps o altres petits mamífers.

El problema segueix a la federació espanyola, que té unes normes caducades, i pre-constitucionals en molts aspectes. Les campanyes de crear trending topics al twitter, des de Madrid, val més ni entrar-hi. Des d’aquí ja escric #roboalgetafe per avançar feina. I res més, ja m’he desfogat una mica. Anem al futbol.


El Barça va sortir sense Busquets, Xavi i Iniesta. I com molts recordàvem, l’últim partit que va passar això va ser el 3-2 contra Osasuna. I veient els primers 20 minuts, els fantasmes d’Osasuna passaven pel cap ja no d’alguns, sinó de tothom. El Barça jugava lent, previsible, i no dominava el partit. Va tenir sort de que Valdés va aturar un penal, però finalment el Saragossa va marcar. Amb el gol Guardiola en va tenir prou i va reestructurar l’equip. Del 4-3-3 amb Keita de migcentre es va passar al 3-4-3, amb Thiago fent de migcentre i Alves d’extrem. El joc va millorar mínimament, però el que va canviar els ànims del Barça va ser el gol de Puyol, després d’una errada del porter Roberto. Molt sovint el Barça ha de fer bon joc perquè arribin els gols. Ahir, van ser els gols els que van portar al bon joc. I parlo de gols en plural perquè el segon, que capgirava el partit, arribava dos minuts després del gol de Puyol. I qui sinó, Messi.

Per acabar de calmar el Barça, un jugador del Saragossa va veure la segona groga, i va ser expulsat. Expulsió estúpida, però justa. Evidentment, per alguns sectors de Madrid no. És aquí on va començar l’atracament del Barça, segons diuen.


Semblava que el pas pels vestidors serviria al Barça per sortir més tranquil, a contemporitzar i relaxar un partit molt intens. No va ser així, i el Barça dominava, però amb masses problemes. El gol de la sentència no arribava, i el Saragossa sense tenir ocasions clares, no baixava els braços. Guardiola va donar entrada a Busquets per un gris Keita, i el partit es va calmar. Finalment, a 5 minuts del final, Paredes va cometre penal sobre Alexis i Messi el va transformar, posant l’1-3 i sentenciant el partit. En temps afegit Pedro encara va tenir temps per marcar el quart, que sembla un càstig excessiu per un bon i combatiu Saragossa que va estar ingenu en accions decisives com la expulsió o el penal del final.

A 4 punts tot es veu molt més possible, i millor. Però la clau es guanyar el clàssic, i a poder ser sortint líders del Camp Nou. I no ho dic pel barça, sinó pels dos equips.



Publicat originalment a Diari Gran del Sobiranisme

Llegir més...

Partit que entra  en la historia del barcelonisme, Messi ja és mite vivent del club. Amb els tres gols davant el Granada, Messi es converteix en el màxim golejador de la historia del Barça superant els 232 gols de Cèsar i encara tenim Messi per a estona.

El partit, apart de poder aconseguir aquest rècord, que si no era en aquest partit seria en el següent, era important per poder posar-se a 5 punts del Madrid, i començar a retallar els 10 punts de diferència. El partit es va posar de cara molt aviat i als 17 minuts ja anaven 2-0 amb gols de Xavi i Messi. Partit controlat i jugant contra un equip que es juga la vida es va baixar una marxa i vam arribar al descans amb aquest marcador.

 La segona part va ser com la primera, però a la inversa, als 15 minuts el Granada ja havia fet 2 gols i posat la por al cos. El primer gràcies  a una rematada de cap i el segon d’un penal fet per Alves. Amb 30 minuts per davant Messi va tornar a sorgir per superar a Cèsar i posar el 3-2 amb un gol quasi idèntic al seu primer gol amb la samarreta del Barça davant l’ Albacete. Un gol que portava la tranquil·litat a l’estadi i més quan Tello va marcar el quart. Messi va voler arrodonir la nit amb l’enèsim  hat-trick fent el cinquè. El tercer del Granada va venir amb un altre penal d’Alves que significava la seva expulsió i la seva sanció pel partit amb el Mallorca, problemes a la línea defensiva ja que Adriano torna a estar lesionat, sembla ser que no pot jugar més de dos partits seguits.

El Barça retalla 4 punts al Madrid en 3 dies, ara la diferencia es de 6 punts i falta que visitin el Camp Nou el mes que ve. Canguelo.

 Barcelona: Víctor Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Adriano (Mascherano, m.46); Keita, Xavi, Thiago (Iniesta, m.72); Cuenca, Alexis (Tello, m.72) i Messi.

Granada: Julio César; Cortés, Mainz, Borja Gómez, Siqueira; Jara (Uche, m.46), Moisés Hurtado (Abel Gómez, m.70), Mikel Rico, Dani Benítez; Martins; i Ighalo (Geijo, m.78).

Gols: 1-0, m.4: Xavi. 2-0, m.17: Messi. 2-1, m.55: Mainz. 2-2, m.62: Siqueira. 3-2, m.67: Messi. 4-2, m.82: Tello. 5-2, m.86: Messi. 5-3, m. 89: Siqueira.

T11/12 J29 Liga BBVA: FC Barcelona 5-3 Granada CF (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Llegir més...

Victòria plàcida ahir al Pizjuan encara que la relaxació de la segona part va fer passar mals moments als culers més vintage i pessimistes. Tercera victòria fora de casa en lliga, i ratxa de 7 victòries consecutives comptant totes les competicions en les que participen els blaugranes. És curiós que el Barça agafi el to ara en ple més de març, però si ens ho mirem bé potser anirà bé i tot de cara als compromisos europeus i la final de Copa del rei.
Guardiola repeteix a cada roda de premsa que la Lliga està impossible i alguns es pregunten per què?. És quasi segur que en l’improbable cas que el Barça ho guanyi tot d’aquí fins el final de temporada, el Madrid no perdrà 10 punts. Ara només queda acabar amb dignitat el campionat de la regularitat i obligar al Madrid que sigui capaç d’assolir el rècord de punts, de gols i del que puguin.
Abans de comentar el partit d’ahir, hauríem de parlar de dos temes molt importants de l’actualitat blaugrana. Primer de tot l’afer Abidal que finalment s’ha confirmat el que ja ens temíem, la necessitat de trasplantar-li un fetge nou. Estic segur que es tornarà a recuperar bo i que serà un periple llarg i feixuc on necessitarà el suport de tothom i una voluntat de ferro que només tenen persones com el gal blaugrana.
Segon, la vida continua i la competició no s’atura i la mala sort va assenyalar amb el dit als culers divendres passat al sorteig de la Champions. El camí serà llarg i espinós però res que no estigui a l’abast del millor equip del món per arribar a Munic. A quarts de final el rival serà el Milan, i què?, i a semifinals tocarà el guanyador del Chelsea-Benfica, i què?.

Per altra banda sembla que Madrid i Bayern es jugaran el lloc per arribar a la final, però per molt difícil que sigui pronosticar un favorit m’ensumo una final històrica Barça-Madrid. Ara però val més no pensar-hi, i anar a poc a poc. Recapitulem i tornem a Sevilla.
A Sevilla el Barça va demostrat el seu potencial i que de final de cicle res de res. La primera part va ser una de les millors jugades fora de casa de l’era Guardiola. No hi ha paraules per descriure la velocitat en que es movia la pilota. Impressionant ! Un Cesc Fàbregas fent de mariscal de camp provocant múltiples ocasions i arribades blaugranes a l’area del Sevilla. Veient el gol de Xavi de falta directe i un altre majestuós de l’extraterrestre Argentí que van sentenciar el partit a la primera part podem dir amb justicia que el Sevilla pot estar content del seu porter i de la mala punteria dels davanters blaugranes.
Si no heu vist el 0-2 de Messi, intenteu trobar-lo per internet perquè és d’hemeroteca dels sibarites més purs. Ara bé, la segona part del partit el to del Barça no ha estat el mateix i el Sevilla ho ha aprofitat per intentar treure alguna cosa del partit. Sort que cap davanter del Sevilla ha estat gaire inspirat en la rematada final, i que a les acaballes del partit Guardiola ha pogut donar un mínim de serenor donant descans a Xavi i Adriano. Abans, l’incansable africà Keita havia substituït a Cesc per intentar ancorar una mica més el mig del camp.

En definitiva, un partit que torna a confirmar el mal any de Piqué, l’intent repetit de recuperació de Pedro, però també l’excel•lent nivell que es troba l’equip d’en Pep. Si segueixen així estic segur que els aficionats gaudiran encara de moments estel•lars bo i les traves que puguin trobar per part dels àrbitres, federacions o cavernes “ lecheras” .
Senyors, voler és poder i aquest barça vol i pot !

T11/12 J28 Liga BBVA: Sevilla FC 0-2 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Llegir més...

Partit pràctic del Barça, on la notícia - a banda del resultat - va ser el retorn del 3-4-3 des de l'inici del partit. En moments puntuals havíem vist el 3-4-3, com en la segona part contra l'Osasuna, però feia mesos que Guardiola no feia sortir als seus homes amb només 3 defenses.
Pel que es va veure durant el partit, de defenses en realitat només n'hi havia dos. Alves, com ja fa sempre, no parava de pujar i baixar la banda.
El mig del camp, i també feia dies, vam veure la millor versió del Barça i segurament del món. Busquets de mig centre, Xavi i Iniesta organitzant i creant joc, i a davant Cesc i Messi entre la mitja punta i el fals davanter. Un luxe per qualsevol aficionat al futbol, la veritat.

Va costar crear ocasions de gols, però al cap de 20 minuts el perill era més evident i així, al minut 29, va arribar el gol de Messi després d'una bona passada de Cesc. Un gol de 9, rematant una pilota a l'àrea petita. El gol no va canviar gens el plantejament del Racing, i el Barça va seguir picant pedra, i esperant el desgast dels jugadors rivals. Era un partit avorrit, ja que tota la estona era el mateix: el Barça amb la pilota, intentant entra a l'àrea, i quan el Racing perdia la bola el Barça la recuperava gairebé sense voler. En tot el partit el Racing no va xutar ni una vegada a porta, i el perill va ser mínim.
El segon del Barça va arribar del penal menys clar dels 3 que hi van haver, però si l'àrbitre ho volia xiular podia. Messi no va fallar, i segueix enratxat. Com també segueix la seva ratxa, però negativa, Pedro. El necessitarà el Barça, així que la seva recuperació seria molt positiva.

T11/12 J27 Liga BBVA: Real Racing Club 0-2 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Racing de Santander Mario Fernández; Francis, Álvaro, Bernardo, Cisma; Colsa (Adrián, min 62), Gullón; Arana, Diop, Munitis (Jairo, min 70); i Babacar (Stuani, min 46).

FC Barcelona Valdés; Alves, Mascherano, Puyol; Busquets, Xavi (Keita, min 83), Iniesta, Cesc Fabregas; Cuenca (Tello, min 73), Messi i Pedro (Adriano, min 87).

Llegir més...

Nit màgica a Europa i cap a quarts de final per la porta gran. Un resultat d’escàndol davant d’un Bayer Leverkusen que estava més pendent de demanar la samarreta a Messi que d’intentar la remuntada. Al final es van emportar un gran record de Messi, els 5 gols que els hi va marcar.

Guardiola va sortir em tot l’equip, no va donar descans a ningú, la Champions és l’objectiu principal, tot hi el 1-3 de l’anada, calia assegurar la eliminatòria. Els alemanys que venien de guanyat al Bayern de Munich, no van donar senyals ni  de voler guanyar el partit , ja no parlo de remuntar, es van dedicar a defensar i que passessin els minuts, equip molt molt fluix La primera part va acabar amb un doblet de Messi que deixava la eliminatòria vista per sentència. Els segons 45 minuts van començar amb el hat-trick de Messi acompanyats d’un doblet de Tello, jugador que té molt bona pinta, vertical i elèctric, i cada partit deixa molt bona sensació. També va haver temps per dosificar a Xavi i Iniesta. A les acaballes del partit, els alemanys van poder marcar el seu gol de l’honor, això si, un golàs.

L’home del partit va ser Messi, desprès d’una setmana sense jugar, es va carregar les piles i es va convertir en el primer jugador en marcar 5 gols en un partit de la Champions, l’argentí continua superant rècords.

Passem a quarts i cap jugador es perdrà el partit d’anada per acumulació de targetes, Puyol era l’únic en perill, però va ser baixa. Benfica, Apoel i Milan són alguns dels possibles rivals a quarts.

Diumenge anem a Santander, partit fora de casa, signatura pendent aquesta temporada. No podem fallar.

T11/12 1/8 UEFA CL: FC Barcelona 7-1 Bayer Leverkusen (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano, Adriano (Muniesa, min.63); Xavi (Keita, min.53), Busquets, Fàbregas; Iniesta, Messi i Pedro (Tello, min.53).

Bayer Leverkusen: Leno; Castro, Schwaab, Omer Toprak, Kadlec; Reimartz, Bender (Schürrle, min.55), Rofes, Renato Augusto (Oczipka, min.66); Kiessling i Derdiyok (Bellarabi, min.55).

Gols: 1-0, min.25: Messi. 2-0, min.42: Messi. 3-0, min.49: Messi. 4-0, min.55: Tello. 5-0, min.57: Messi. 6-0, min.62: Tello. 7-0, min.85: Messi. 7-1, min.91: Bellarabi.

Llegir més...

El partit del Calderón podria o hauria de suposar un canvi de mentalitat. Es va jugar com altres partits fora de casa, però es va tenir mes encert i ajuda arbitral del que acostumava a passar aquesta setmana. Va ser un partit que el Barça dominava prou comòdament, que se li va complicar amb molta facilitat, i que va acabar patint. Per falta de temps, per cert, no he escrit res del tema del Barça i el veto a Punto Pelota. Felicitats a Sandro, crec que ha fet bé. Va ser intolerable el que van fer, i de vegades el del Barça de bons semblaven tontos. Ara se li ha donat una publicitat extra a Punto Pelota que no es mereixen, però s'ha enviat un missatge important a la resta. Honestos, humils i poc provocadors, però no imbècils. Encara que llavors surt Vilarrubí i es carrega la imatge i el rigor de la junta en un moment. Vivim en una polèmica continua, i no m'agrada. Com sempre ens deia ma mare a mi i a la meva germana: "Dos no es barallen si un no vol". I aquí no hauríem de voler, encara que costi.

Tornem al futbol, al partit d'ahir. Un partit amb dos parts molts diferenciades. Moltíssim. Pels que el recordeu o vau veure, es va assemblar bastant al de Leverkusen d'ara fa uns dies. L'Atlético va sortir amb molta por del Barça, amb les línies molt endarrerides i amb més ganes de no perdre que de guanyar. El Barça va fregar el 80% de possessió en gairebé tota la primera part, però d'ocasions molt poques. En la més clara, gol d'Alves després d'una bona combinació entre Messi i Cesc. L'Atlético va rascar molt, i es va emportar un munt de targetes grogues ben merescudes. Ja ho sabíem tots, però a la segona part es va constatar aquella llei no escrita que treure una targeta costa relativament poc, però la segona ja és molt més difícil. Una tendència que no afavoreix al Barça, i que de tant en tant desquicia a algun jugador. La entrada de Cesc ahir al fil del descans n'és la prova.

La segona part va ser molt diferent. Independentment del gol al minut 3, d'un córner amb un rebot desafortunat de Busquets, l'Atlético va sortir com a mínim 20 metres més avançat respecte els primers 45'. El gol els va anar molt bé per creure en les seves possibilitats, i el domini va passar a ser seu. El Barça li costava sortir del seu camp, i quan sortia li faltava claredat d'idees. Fos per la falta de ritme o per què encara no està al 100%, ahir Xavi es va dil·luir amb el pas dels minuts, i fins i tot penso que hauria d'haver estat substituït. Cesc i Xavi encara no saben jugar junts en un mig del camp de 3 persones, i això em preocupa. No molt, ja que Cesc va aprenent poc a poc, però és un tema a pulir. Evidentment no vull criticar a Cesc, que és el segon màxim golejador i segon màxim assistent de l'equip. Per mi li passa com a Iniesta. Té una posició on es clau, boníssim. És la de mitja-punta quan es juga en 3-4-3. Quan el treus d'aquesta posició, com Iniesta quan el posa d'extrem, és un jugador molt bo, però que no pot donar aquella "màgia" extra, que el fa únic. En aquesta segona part l'àrbitre va regalar dos fores de joc que no ho eren i no va veure un penal de Busquets. Sort. Qui també ens va fer un regal va ser la defensa de l'Atlético, no demanant barrera. I aquest regals Messi no els desaprofita, com ja veure - si encara no ho heu fet - al vídeo d'aquí sota. I al final, com sempre, Valdés salvant els mobles.

Per cert, jo crec que Guardiola amb la seva frase "La lliga no la guanyarem, no els agafarem" NO critica els àrbitres veladament. Però si el partit d'ahir el Madrid no el va perdre, ja no sap com en pot perdre algun. Senzillament això. I jo penso igual. Això si, l'àrbitre els va ajudar bastant tirant cap a molt.

T11/12 J25 Liga BBVA: Atlético de Madrid 1-2 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Atlético de Madrid: Courtois; Juanfran, Miranda, Godín, Filipe; Koke (Salvio, m. 77), Gabi, Tiago, Arda Turan (Silvio, m. 86); Falcao i Adrián

FC Barcelona: Víctor Valdés; Dani Alves (Cuenca, m. 71), Puyol, Mascherano, Abidal; Xavi, Busquets, Iniesta; Cesc (Pedro, m. 77), Alexis (Piqué, m. 84) i Messi

Llegir més...

I el Barça va tornar a aparèixer. Possiblement el millor partit  d’aquest 2012. Feia molts partits que no tenia aquella sensació de no voler que el partit acabes, malauradament pels barcelonistes l’àrbitre va xiular el final.

Va ser un partit rodó, Messi va tornar a marcar, i no un, ni dos, ni tres, si no 4 gols. El seu segon poker i es possa a un sol gol del Pichichi. El mig del camp va estar espectacular,  Iniesta, Cesc i Busquest van donar una exhibició. Xavi s’ho mirava des de la banqueta, però als minuts finals va sortir per fer el cinquè desprès d’uns partits lesionat. Pedro va agafant la forma i Alexis segueix fent grans partits. Tello va tornar a tenir minuts, aquest cop no va marcar però segueix donant grans sensacions, no s’ho penso dos cops a l’hora de buscar al defensa, molt vertical aquest xaval, m’agrada. Un altre canterà que va tenir minuts va ser Montoya, amb l’absència d’Alves, ell va ser el lateral titular.

 

Tot jugar un gran partit, el Barça va tornar a regalar un gol, en el gol del Valencia Valdes va dubtar, i si dubtes estàs mort, per sort el gol es va quedar en anècdota. Amb el 2-1, Valdes va fer una gran parada i ens va salvar d’un injust empat.

Si s’ha de posar un punt negatiu, seria l’eficàcia amb el gol, en condicions normals el partit hagués acabat amb un resultat que possiblement faria pensar en la dimissió de l’entrenador rival, per sort per a ells, nomes va ser una maneta. Diego Alves i el pal, en dos ocasions, ens va privar d’una golejada d’escàndol. No va ser fins a 15 minuts del final que vam fer el 3-1.

La lliga segueix a 10 punts, una distància molt gran i al mateix temps bastant injusta, no crec que hagi tanta diferència entre els dos equips. Si no patíssim tantes lesions i poguéssim tenir tots els jugadors en plenes condicions segurament la situació seria bastant diferent.

Diumenge que ve ens anem al Calderon, partit difícil i històricament amb molts gols, no podem fallar més.

T11/12 J24 Liga BBVA: FC Barcelona 5-1 Valencia CF (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Barcelona: Valdés; Montoya, Piqué, Puyol, Abidal, Sergio Busquets, Cesc (Thiago, min.77), Iniesta (Xavi, min.86), Alexis, Messi i Pedro (Tello, min.68).

Valencia: Diego Alves; Miguel (min.26), Rami, Víctor Ruiz, Mathieu, Albelda, Tino Costa (Topal, min.82), Feghouli, Jonas, Piatti (Jordi Alba, min.66) i Soldado.

Gols: 0-1: Piatti, min.8. 1-1: Messi, min.22. 2-1: Messi. min.27. 3-1: Messi, min.76, 4-1: Messi, min.85. 5-1: Xavi, min.90+1.

Llegir més...

Dia de San Valentí, dia que sortia el nou disc dels Amics de les Arts, i partit del Barça. Lo primer depèn molt de cadascú, el segon crec que en general ha anat bé, i el Barça no va defraudar a ningú. De menys a més, agafant confiança amb el pas dels minuts, el Barça va acabar el partit com Messi: retrobat amb ell mateix, feliç, i amb il·lusions renovades. I ahir no va ser Messi el millor, sinó l'home de la foto. Alexis va fer probablement el millor partit des de que és al Barça, i no només pels dos gols. Va recordar a Villa en els desmarcatges en profunditat, tota la estona oferint-se i fixant la defensa rival. Un molt bon partit, que com sempre va complementar amb un treball defensiu i de desgast impressionant. Cada vegada convenç a més gent, i els diners que va costar van quedant a l'oblit, com en el cas d'Alves i Mascherano. Sort que Guardiola no sabia fitxar. Hleb i Chigry sempre estaran en boca dels més crítics, però amb el temps els fitxatges han millorat i de quina manera.

Com he dit, el Barça va anar de menys a més, i sobretot va ser culpa del Bayer Leverkusen. En totes les declaracions prèvies ja ho intuíem, però la sensació i voluntat d'inferioritat va ser molt gran. Van sortir tots tancats al seu camp, amb un davanter centre no habitual per tenir més homes menys ofensius i tot. Així doncs, el Barça tocava i tocava, però sense gaire profunditat ni perill clar. Era un partit d'aquells de mastegar sorra, i esperar la única o poques oportunitats que el rival et concedís. I això va arribar a pocs minuts del descans, amb una pilota que recuperava Messi al mig del camp i assistia per Alexis, que no fallava en l'u-contra-u. Sense gaire més, es va arribar al descans.

Piqué fora de la convocatòria

La segona part el Leverkusen va sortir amb una mica més de ganes d'atacar. I com últimament li passa, el Barça va rebre gol en la primera mig aproximació del rival. Un gol amb molts rebots, a empentes i rodolons, i que de fet va ser una centrada d'un lateral rematada per l'altre. Amb Piqué a la grada, no sembla que la fragilitat defensiva sigui només d'un home, sinó més aviat una cosa general. Pot ser que lo de Piqué a la grada no fos un càstig, ja que al cap de setmana ni Masche ni Alves poden jugar, però ho va semblar i ho comparteixo. El Bayer, lògicament, es va animar i va treure més el cap per atac, però amb ràfegues puntuals i sense posar en gran problemes al Barça. A més, en pocs minuts una genial assistència de Cesc va permetre a Alexis fer el segon, després de driblar el porter.
Amb l'1-2, el partit estava per sentenciar la eliminatòria, i així va ser. Després de marcar 1 gol en els 29 xuts anteriors (comptant altres partits), Messi per fi va tornar a marcar. I l'1-3 si que sembla definitiu. I més pel que es va veure damunt el camp.


T11/12 1/8 UEFA CL: Bayer Leverkusen 1-3 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Bayer Leverkusen: Leno; Corluka (Da Costa, 90), Friedrich, Schwaab, Kadlec; Reinartz, Rolfes (Kiessling, 77); Schürrle (Bellarabi, 90), Castro, Bender; i Renato Augusto.

FC Barcelona: Valdes; Dani Alves, Mascherano, Puyol, Abidal; Cesc, Busquets; Iniesta (Thiago Alcántara, 61), Messi, Adriano (Pedro, 69); i Alexis (Cuenca, 86)

Llegir més...

Desprès de tres partits empatant per fi ens em retrobat amb la victòria, això si, vam acabar demanant l’hora. Era un dia molt molt fred, poca gent a l’estadi i a sobre a les 22 de la nit, ingredients per no esperar un gran partit. El Madrid acabava de guanyar el seu partit i el Barça es veia obligat a guanyar per no dir adéu definitivament a la Lliga.

Més d’un es deuria espantar al veure l’alineació, Xavi, Busquets, Piqué, Alexis i Abidal a la banqueta, Guardiola apostava per Dos Santos al mig i per Tello i Cuenca a la davantera. Per sort tot va sortir bé. Alguns van poder descansar, com Xavi, que últimament ho està jugant tot. El partit podia haver acabat amb un marcador molt més ampli que el 2-1.

Tot i marcar el primer als 10 minuts gràcies a un gol de Tello, no va ser fins al minuts 72 que Messi va donar tranquil•litat als aficionats, una tranquil•litat que va durar únicament dos minuts , una errada en defensa, ja van moltes aquesta temporada, revivia una real Societat que buscava puntuar. Messi va fallar moltes ocasions, Puyol va demanar el canvi, Busquets podia tenir la cama trencada… era un d’aquells partits que existia la mala sort, poder va ser culpa del gat negre que va salar a la gespa, o de la Siberiana, però gràcies a Déu, els 3 punts no van volar de Can Barça. Seguim a 7 punts i ens espera un mes molt dur, ja arriba la Champions.


T11/12 J22 Liga BBVA: FC Barcelona 2-1 Real Sociedad (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Barcelona: Valdés; Alves, Puyol (Abidal, m.76), Mascherano, Adriano; Dos Santos (Busquets, m.76 (Piqué, m.82), Thiago, Cesc; Tello, Messi i Cuenca.

Reial Sociedad: Bravo; Carlos Martínez, Mikel González, Iñigo Martínez, Cadamuro; Aranburu, Markel, Rubén Pardo (Llorente, m.78); Xabi Prieto (Aguirretxe, m.83), Griezmann; i Ifrán (Vela, m.58).

Gols: 1-0. m.9: Tello. 2-0, m.72: Messi. 2-1, m.74: Vela.

Llegir més...

Avui hi ha una vinyeta, no sé si a l'Sport o al MD, que diu: felicitats madridistes, ja l'heu cabrejat. I hi estic molt d'acord. Messi, ja sigui per la trepitjada de Pepe o perquè per fi ha agafat el puntet de forma que li faltava, va tornar al 100%. I el 100% de Messi és demolidor pels rivals. Un golàs de cap, que els millors davanters rematadors el firmarien, i dos gols maradonians per tancar el hat trick. A més, assistències definitives, una falta llençada al pal, i l'habitual repertori en l'u-contra-u. Per aquells que encara mantenen que Cristiano és més complet, ahir Messi va llençar una falta millor del que ho ha fet Cristiano en tota la temporada i ja porten el mateix número de gols de cap. Així doncs, tot i que Cristiano encara encapçala la llista del pichichi, Messi s'ha posat les piles. Ara ja només falten els penals.

I l'altra notícia igual o més important que el "retorn" de Messi, va ser també el retorn del Barça fora de casa. Potser una cosa va lligada amb l'altra, però la veritat és que el Barça, marcador a banda, va mostrar una actitud, intensitat i concentració molt superior al que havíem vist en tots els partits de fora de casa exceptuant el Bernabeu. Més mèrit encara, en l'estadi que va fer-ho. El Màlaga és un equip que amb més regularitat i sense problemes de lesions hauria d'estar en la quarta-cinquen posisició, i fa pocs dies va estar a punt d'eliminar el Madrid a la Copa del Rei. Amb més perill ofensiu que defensiu, el primer quart d'hora va aguantar bé al Barça, repartint-se ocasions i accions ofensives. El minut clau va ser el minut 13, on Valdés va fer 3 aturades a Isco, i el Barça va semblar despertar del tot. Poc a poc el domini creixia, i els últims 20 minuts de la primera part van ser un allau de joc damunt la porteria del Màlaga. En una altra - i no és la primera ni la segona de la temporada - bona centrada d'Adriano Messi va sorprendre rematant molt bé amb el cap, i va arribar el primer. Només la poca punteria i la bona feina de Caballero van evitar el segon abans del descans.

Puyol, Cesc, Pedro i Xavi a la banqueta

La segona part el Barça va sortir com havia acabat la primera, i en 2 minuts Alexis ja havia fet el segon després d'una bona jugada d'Adriano, rematada per Thiago. Alexis va caçar el rebuig del porter. Sense temps per païr el cop del segon, Messi es va rifar mig Màlaga pel centre de la seva defensa, i va sentenciar el partit. Els següents minuts van ser més de futbol control, tenint la pilota com ho fa el Barça, amb poques arribades dels dos equips. Messi va tornar-se a inventar una jugada des del mig del camp, i el 0-4 va fer que la relaxació arribes al Barça. Entre els canvis i el marcador, es va veure més perill del Màlaga en els últims 5 minuts del que s'havia vist durant tot el partit. Era el minut 85, i no hi va haver gaire temps per més. Bona victòria, i ara a rebre el dimecres el Madrid. I a eliminar-lo.




Málaga CF Caballero; Gámez, Demichelis, Mathijsen, Monreal; Cazorla (Recio, m. 78), Maresca (Rondón, m. 60), Camacho, Eliseu; Isco i Van Nistelrooy (Sebastián Fernández, m. 60).

FC Barcelona Valdés; Alves, Mascherano, Piqué, Abidal; Thiago Alcántara, Busquets, Adriano (Dos Santos, m. 67), Iniesta (Pedro, m. 73); Messi i Alexis Sánchez (Cuenca, m. 64).

Gols 0-1, M. 32: Messi. 0-2, M. 47: Alexis Sánchez. 0-3, M. 50: Messi. 0-4, M. 81: Messi. 1-4; M. 85: Rondón.

Llegir més...

Feia temps que no veiem un partit així al Camp Nou, mèrit del Betis o desmèrit del Barça?

El partit tenia bona pinta pels interessos blaugranes, s’intuïa una altra golejada presidida per l’oferiment a la grada de la Pilota d’Or i pel trofeu del Mundial de Clubs.

 

Guardiola sortia amb tota l’artilleria al mig del camp, una defensa de 3 amb Piqué i Alves a la banqueta, i una davantera amb Messi, Alexis i Cuenca.

El Barça no va tenir el control del joc en els primers 10 minuts i el Betis va disposar d’algunes clares ocasions de gol, però qui perdona ho acaba pagant, en dos minuts el Barça va posar el 2-0 al marcador, un gerro d’aigua freda per l’equip andalús. Xavi que celebrava el seu partit 400 en lliga va obrir la llauna aprofitant el rebuig del xut al pal de Cesc, i Messi va fer el segon rematant una centrada d’Alexis dins de l’àrea petita.

Amb el 2-0 vam tornar a veure un Barça gris, on el Betis no va renunciar fins que va trobar el seu gol, gol que feia justícia i trencava una ratxa de 9 mesos sense rebre un gol en lliga al Camp Nou. El Barça no desplegava el seu futbol i el millor era anar al descans.

La segona part va començar igual que la primera i el Betis va empatar als 6 minuts amb un gran gol, un altre gol que feia justícia vit lo vist en el terreny de joc. Amb el 2-2 ja es començava a veure tot negre, perdó, tot blanc, però el Barça per fi va despertar, amb un gran Iniesta i amb un participatiu Alexis, que va ser l’encarregat de marcar el tercer gol gràcies a un foro xut, el Barça va poder emportar-se una victòria molt més difícil del que es pensava. Messi va fer el quart de penal.

La lliga segueix a 5 punts, el Madrid no falla però tampoc juga a res, això es futbol.

T11/12 J19 Liga BBVA: FC Barcelona 4-2 Real Betis (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1

Barcelona: Valdés; Puyol, Mascherano, Abidal; Busquets, Xavi, Iniesta (Adriano, m.88), Cesc (Thiago, m.83); Alexis, Messi i Cuenca (Alves, m.46).

Betis: Casto; Isidoro, Dorado, Mario, Nacho; Cañas, Iriney (Roque Santa Cruz, m.46); Salva Sevilla (Matilla, m.57), Jefferson Montero, Rubén Castro i Molina (Ustaritz, m. 73).

Gols: 1-0, m.10: Xavi. 2-0, m.12: Messi. 2-1, m.32: Rubén Castro. 2-2, m.52: Roque Santa Cruz. 3-2, m.75: Alexis. 4-2, m. 85: Messi, (p).

Llegir més...

Aquest blog no té ni un any i mig, i ja hem escrit sobre 6 competicions on el Barça ha participat. Quan va començar el Barça era el vigent campió del món de clubs, i ja ho torna a ser. Vivim un somni, i de moment ja dura 3 anys. Són uns anys immillorables, que segurament no tornarem a viure quan s'acabi aquest cicle. Però, com intentem promoure des d'aquest blog, i si aquest cicle no acaba mai? I si el cicle es torna etern? Impossible? Més estrany em sembla que Raul torni a la selecció espanyola, però això si que hi ha gent que ho veu. Curiós.

Del partit voleu dir que cal fer crònica? Els molt ressacosos se'ls devia passar la ressaca al veure la primera part. Els que la vau veure tampoc ús cal, i els pocs que no la van veure ja deveu haver-ho vist tot.
El que si s'ha de destacar, a part dels 13 títols i tots els rècords i història que acostuma a fer el Barça, va ser el sistema de joc.

Puyol va amargar la final a Neymar

Potser és exagerat, però aprofitant les paraules de l'entrenador del Santos, ahir es va poder parlar d'un 3-7. Si, sense cap davanter i amb 7 migcampistes. El sistema somiat per Guardiola, com deien els entesos, era omplir el camp de migcampistes. Ahir, Busquets feia de migcentre. A partir d'aquí, hi havia Xavi, Cesc, Thiago, Iniesta i Messi remenant la pilota al mig del camp i Alves fent d'extrem. La velocitat de pilota que van aconseguir aquests jugadors va ser tan gran que el Santos no la veia, i sobretot els 60 primers minuts, el Barça va fer el que va voler, com va voler, i quan va voler. Perquè a part dels 4 gols, van haver-hi 2 pals, algun penal que no es va repetir per televisió, algun fora de joc que tampoc es va repetir, i ocasions per ampliar encara més el marcador. Amb el partit totalment al sac, el Barça va abaixar una mica el ritme, i Ganso i Neymar van poder aparèixer una mica, sobretot Neymar. Així també es va poder lluir Valdés. Festa total, fins el minut 90.

El fet que els jugadors del Santos ni ploressin, en aquelles típiques imatges d'un finalista que ha perdut, demostra que feia molts minuts que ho tenien assumit. Les declaracions de l'entrenador, Neymar, i altres jugadors van ser de les més contundents que he escoltat d'un rival. S'ha de jugar el partit contra l'Hospi, però el 2011 està pràcticament acabat. I ha estat un any molt bo. Per números no supera el 2009, però a vosaltres, quin ús ha agradat més? Voteu a la dreta del blog.

I de cara a final d'any, hi haurà un vídeo amb el record de tots els títols i partits més importants que s'han guanyat. I amb música molt "nadalenca". De moment, ús deixo el vídeo amb els gols d'ahir:

T11/12 Final FIFA CWC: Santos FC 0-4 FC Barcelona (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1

Santos: Rafael; Danilo (Elano, min. 30), Edu Drácena, Bruno Rodrigo, Durval, Leo; Henrique, Arouca, Ganso (Ibson, min.83); Borges (Kardec, min.78) i Neymar

FC Barcelona: Valdés; Puyol (Fontas, min.85), Piqué (Mascherano, min.56), Abidal; Alves, Busquets, Xavi, Thiago (Pedro, min 78); Iniesta, Cesc; i Messi.

Llegir més...

Superat amb nota el partit previ contra un dels equips revelacions de la temporada. Amb la victòria del Madrid a Gijón ens posem a 3 punts i amb un partit més. La golejada va venir acompanyada d’un bon joc dels blaugranes.

L’equip amb l’absència de Piqué només tenia a Busquets com a possible baixa al Bernabeu per acumulació de targetes, Guardiola el va treure del camp amb el 3-0. Villa va tornar a ser suplent, i  Cuenca va sortir d’inici, i  el xaval va mullar una altra vegada, ja en porta dos, i Guardiola sembla esta molt content amb el seu rendiment. A més Alexis ja comença a mostrar la seva qualitat i marca gols, que és lo important. Cesc, que està sent un dels millors de l’equip va fer un doblet que el converteix com el segon màxim golejador. Messi, va fer l’enèsim gol al Camp Nou .

Com de costum la primera part va ser molt millor que la segona, amb un 3-0 i a 8 dies vista del clàssic, ningú se’l vol perdre, i el llevant tampoc li semblava del tot mal el resultat, poques arribaves i ben resoltes per Valdés, que encara no ha rebut cap gol a casa en lliga.

El partit va deixar bona sensació als aficionats, ara caldrà veure l’equip fora de casa, que aquesta any li esta costant molt, i davant del Madrid. Guardiola encara no ha perdut al Bernabeu des de que es entrenador, esperem que al ratxa encara continuï un parell de anys més per lo menys!

Barcelona: Valdés; Puyol (Alves, min.36), Mascherano, Abidal, Sergio Busquets (Keita, min.46), Xavi, Iniesta, Cesc (Pedro, mi.72), Cuenca, Messi i Alexis.

Llevant: Munúa; Javi Venta (Rubén, min.64), Ballesteros, Del Horno (Gustavo Cabral, min.75), Juanfran, Farinós, Xavi Torres, Iborra (El Zhar, min.58), Valdo, Koné i Pedro López.

Gols: 1-0: Cesc, min.3. 2-0: Cesc, min.33. 3-0: Cuenca, mi.37. 4-0: Messi, min.55. 5-0: Alexis, min.60.

Llegir més...

Després de l’ensopegada a Getafe ens veiem les cares contra un altre equip madrileny on nomes valia la victòria. Un dia fred i amb la pitjor entrada de la temporada a l’estadi no va ajudar gaire a fer un partit brillant, però si treballat del Barça, tot i el 4-0 al marcador.

El Rayo va jugar sense complexos molts minuts del partit i va tenir clares ocasions de marcar.

Guardiola repetia l’atac que no va poder marcar en Getafe, però el Barça en el Camp Nou no té res a veure amb el Barça de visitant.

En els primers minuts el Barça no estava a gust, els vallecans pressionaven i disposaven d’ocasions per obrir el marcador, però com es diu normalment, qui perdona ho acaba pagant, Alexis es va treure un gran xut al minut 28 que va espantar els fantasmes del Camp Nou, la cosa ja pintava millor. Ja a les acaballes de la primera part, Alexis va fer el segon aprofitant un pilota que se li va escapar a Xavi, un doblet pel xilè que li anirà molt bé per agafar confiança i poder demostrar el que realment val. 2 minuts després, un altre necessitat de gols, Villa, va fer el tercer. 3-0 a la primera part, premi excessiu pel joc desplegat.

La segona part va començar amb el clàssic gol de Messi, que no podia faltar amb la seva cita amb el gola l’estadi. Partit tancat i a donar descans als jugadors més necessitats. La resta de minuts no hi va haver gran cosa, però si hi va haver temps per la polèmica. Piqué va provocar la cinquena groga d’una manera exageradíssima, una gran equivocació, i  més quan es sabia que tots els ulls estarien posats en ell. Fins i tot l’àrbitre va riure i es va endur una ovació al mostrar la targeta. Ara Piqué pot ser sancionat amb un altre partit extra.

Dissabte toca el Llevant un altre cop a l’estadi, partit importantissim. Adriano serà baixa per una nova lesió.

Barcelona: Valdés; Alves, Mascherano, Piqué, Abidal; Keita, Xavi (Thiago, m.54), Iniesta (Cesc Fàbregas, m.56); Alexis (Adriano,, m.71), Messi i Villa.

Rayo Vallecano: Cobeño; Arribas, Labaka, Jordi Figueras; Casado, Movilla, Javi Fuego (Rafa García, m.54), Botelho, Míchel (Tamudo, m.46); Michu i Lass (Piti, m.69)

Gols: 1-0, m.29: Alexis. 2-0, m.41: Alexis. 3-0, m.43: Villa. 4-0, m.49: Messi.

Llegir més...

Partidàs a Milan ahir. Barça i Milan van sortir amb alineacions ofensives, i això va provocar que veiéssim un partit d'anada i tornada, però en el fons dominat pel Barça. Perquè la defensa de 3 va donar símptomes de debilitat, però és que el Milan va estar molt bé en contra atacs puntuals, precisos i amb un perill que una hipotètica defensa de quatre no era segur que hagués aturat. EL dibuix del Barça era estrany. 3 al darrere, Busquets i Keita fent una espècie de doble pivot, Xavi organitzant i Thiago més avançat. Per davant, Villa, Cesc i Messi es movien per on els hi semblava. I en aquest descontrol, Cesc i Messi es movien molt bé i d'ells van venir les opcions de perill més clares. En una obertura de Messi, Keita va fer un centre-xut que entre Van Bommel i Xavi van col·locar al fons de la porteria del Milan.
Poc va durar l'alegria als culers, ja que pocs minuts després en un bon contra-atac, amb passada final de l'etern Seedorf, Ibrahimovic superava a Valdés i tenia la seva vendetta particular. El Barça va saber calmar els ànims, i es va anar fent amb el control del partit. En una altra bona triangulació entre Messi, i Cesc el d'Arenys va assistir a Xavi dins l'àrea i va ser empés. Penal una mica justet quan mires la repetició, però en directe ho va semblar molt més. D'aquells penals polèmics, podríem dir.
La polèmica no es va acabar aqui ja que Messi va marcar, però com havia fet "paradinha" l'àrbitre li va treure groga i li va fer repetir el llançament. No va fallar tampoc la segona vegada.
Amb algunes aproximacions més dels dos equips es va arribar a la segona part amb el mal regust del gol d'Ibra.

Ibra va poder-li marcar al Barça.

La segona part va ser més pausada, amb més control del Barça, però el Milan en té prou amb molt poc per fer gol. Una pilota mal refussada dins l'àrea li va caure a Boateng, que va fer un control orientat/ auto-passada espectacular, que va deixar a Abidal que encara el busca, i va superar a Valdés pel pal curt. 2-2, amb una efectivitat del Milan molt gran, i les crítiques a la mala punteria dels davanters blaugranes es focalitzaven en un jugador: David Villa.  Per sort, Messi està per sobre de tot, i si no marca sap assistir de maneres que només ell veu. I amb una passada de mestre, va deixar sol a Xavi perquès superés a Abbiati dins l'àrea. 2-3, molts minuts per davant, i canvis per renovar l'equip. Van entrar primer Alexis - que va tenir el 2-4 en dos remats consecutius dins l'àrea petita - i Pedro per Villa i Cesc. A les acaballes del partit, com a premi per renovar, va entrar Jonathan dos Santos i el BArça va poder aguantar les últimes embestides del Milan.
Primers de grup, i la Champions aparcada fins febrer.

Suposo que el mireu sempre, però avui val molt la pena veure el vídeo amb els gols. Els dos últims són espectaculars.

T11/12 J5 UEFA CL: AC Milan 2-3 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

AC Milan Abbiati; Abate, Nesta (Bonera, min. 65), Thiago Silva, Zambrotta; Van Bommel (Nocerino, min. 72), Aquilani, Seedorf, Boateng; Robinho (Pato, min. 46) i Ibrahimovic.  
FC Barcelona Víctor Valdés; Puyol, Mascherano, Abidal; Sergio Busquets, Xavi, Keita, Thiago (Jonathan dos Santos, min. 91); Messi, Cesc (Pedro, min. 79) i Villa (Alexis, min. 67).

Llegir més...

Dos setmanes sense lliga són molt llargues, i per fi ahir ja tornàvem a tenir partit a l’estadi. Amb les grans distancies que havien fet els jugadors del Barça el virus FIFA tornava  treure el cap.

El Barça rebia a un dèbil Saragossa i donàvem gràcies que així fos, ja que dimecres tenim partit important de Champions. Quan tothom creia que seria un partit de suplents, Guardiola quasi va treure tota la artilleria, Messi i Alexis van ser titulars, únicament Iniesta, Mascherano, Villa i Abidal es van quedar a la banqueta. Cuenca va tornar a ser titular i sembla ser que ja es quedarà en el primer equip, un jugador de banda que centra molt i molt bé.

Els 90 minuts van tenir poca historia, i com va sent habitual, l’equip rival quasi no va trepitjar àrea. La primera part va acabar amb un 2-0 i gracies al gran encert del porter. Piqué va obrir el marcador rematant una falta centrada de Xavi, i Messi va marcar a passa de Cesc mentre la defensa badava. El tercer gol va arribar a poc de començar la segona part, Puyol fent de davanter centre va marcar gràcies a una deixada de Keita. Amb el partit enllestit, Guardiola va treure  a Villa, l’asturià necessitat de gols, ahir va poder marcar un gran gol de planxa.

Un 4-0 que demostra que el virus FIFA ja no és tant temible com temporades passades. Ara toca preparar el partit de Champions a San Siro, la primera posició esta en joc.

4. Barcelona: Valdés; Dani Alves, Puyol, Piqué, Maxwell; Xavi (Thiago, min.56), Keita, Fàbregas (Villa, min.77); Alexis (Iniesta, min.56), Messi i Cuenca

0. Saragossa: Roberto; Juárez, Mateos, Lanzaro, Paredes (Abraham, min.80); Barrera (Lafita, min.46), Ponzio, Meira, Juan Carlos, Luis García (Micael, min.46); i Hélder Postiga.

Gols: 1-0, min.19: Piqué. 2-0, min.43: Messi. 3-0, min.55: Puyol. 4-0, min.75: Villa.

Llegir més...

Tarda nit molt intensa la que es va viure a Bilbao diumenge. El partit estava marcat per la pluja i l'estat del terreny de joc, ja que per molt bon drenatge que tingués el camp, a Bilbao pràcticament no havia parat de ploure en 36 hores. Durant la primera part la gespa només estava mullada i relliscosa (eh, Mascherano) però a la segona ja no va aguantar i hi havien molts bassals. Al vídeo amb els gols podeu veure l'estat de la gespa. Així doncs, entre l'estat de la gespa, el desplegament físic dels jugadors del Bilbao, la pluja i l'estadi el partit va ser èpic. Un partidàs d'aquells que són recordats, una batalla entre dos equips que van jugar a guanyar. Acostumats al monòleg del Barça en els partits, veure un diàleg (que no fos contra el Madrid) va ser una alegria, tot i el resultat. Perquè si, l'empat a 2 no va ser un gran resultat. I el Madrid està a 3 punts. 

Resumint: el barcelonisme està dividit. Hi ha els que veuen el vas mig ple, i els que veuen el vas mig buit. Esperem que el vas s'empleni del tot, i ja està. Així tots els del Barça el veuran igual.

El partit va començar amb la sorpresa de la suplència de Villa. Adriano i Cesc acompanyaven a Messi a la davantera, i no és que fessin mal partit, però sobretot en el cas d'Adriano fa estranyar que fos titular per davant de Villa, molt més davanter i amb més gol. El Barça jugava bé, creant oportunitats i dominant al mig del camp com és habitual. L'Athletic, però, no es tancava al darrere. Els laterals pujaven a l'atac, Llorente era un perill constant i Muniain feia de les seves per la zona d'atac. Però no eren l'únic perill dels bascos. Així, en una jugada sense Llorente ni Muniain va arribar el gol de l'Athletic, gràcies a la relliscada de Mascherano a la banda. La reacció del Barça, immediata. Amb un gol molt de l'estil de l'Athletic, Abidal va posar un centre perfecte que Cesc va rematar de cap al fons de la xarxa. Les coses tornaven a estar com al principi. I només havien passat poc més de 20 minuts. 

La primera part va veure ocasions dels dos equips, però el resultat no es va moure. La pluja cada cop era més intensa, i ja es preveia que la segona part costaria molt jugar a futbol.

Basses, tolls d'aigua, i San Mamés. Molts rivals que es van unir a l'Athletic de cara a derrotar el Barça, que va dominar tota la segona part, sense renunciar al seu joc de toc. Les arribades eren més complicades, les ocasions menys clares, i la precisió gairebé impossible, però era el Barça el que estava atacant tota la estona. En una mala passada enrere de Mascherano, l'Athletic es va trobar amb un córner, que sense ni tan sols rematar va ser gol. La pilota va ser mal rebutjada per aprt d'Abidal, i va rebotar amb les cames de Piqué abans d'entrar. Era el minut 80, i el cop moral ( i més tal i com s'havia produït) era duríssim. Però aquest equip està a prova de tot, i va reaccionar de la millor manera possible. Amb Alexis i Villa al terreny de joc, van ser 10 minuts d'atac i gol fins que Messi, al primer minut del temps afegit, es va trobar una pilota solta dins l'àrea per posar l'emapat al marcador. Sort de Messi. Sempre Messi. Pilota d'Or eterna per Messi. 

I ara, la Copa i a descansar. Que toquen amistosos FIFA!!

T11/12 J12 Liga BBVA: Athletic Club 2-2 FC Barcelona (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1

Llegir més...

S'ha acabat la crisis, la mala ratxa, Messi torna a ser bon jugador... ho podeu dir com vulgueu, o simplement es que a vegades no es poden marcar molts gols ni guanyar tots els partits, ja sigui per mala sort o perquè el rival també juga. Han estat dies durs amb critiques oportunistes sobretot vingudes del centre de la península. El 5-0 va posar les coses al seu lloc i  Messi va tornar  marcar, no un, si no tres.

Guardiola va deixar a la fora del onze titular a Xavi, Iniesta, Cesc, Puyol i Piqué i acabat els 45 minuts ningú els trobava a faltar. La primera part va ser bona i va deixar el partit sentenciat. Messi, que va fallar el penal contra el Sevilla, ahir no va fallar des dels onze metres, gol que va servir per obrir el marcador molt aviat. 10 minuts després una gran centrada de Cuenca que va rematar malament Adriano  va servir per fer una assistència sense voler a Messi que va rematar a boca de gol. 2-0 als 25 minuts, als 30 Messi feia el hat-trick rematant una centrada d'Alves. Gran partit dels dos laterals, molt participatius ofensivament i donant assistències.

La segona part amb un 3-0 feia pensar en uns 45 minuts amb menys intensitat i més quan Cuenca es va estrenar com a golejador marcant un gran gol. Amb el partit a la butxaca, Gaurdiola va treure als dos centrals purs que tenim, Piqué i Puyol que practicamnet no han pogut jugar junts, a més va donar minuts a un altre cantera, Deulofeu. Quan tots ja donàvem com definitiu el marcador, Alves al temps afegit es va treure un xut de fora l’àrea que es va colar per la esquadra de Auate i va arrodonir una nit perfecta.Villa va ser substituir per unes molèsties, esprem que no sigui res i acabem amb la lacra de lesions. Valdés, per al seva part porta continua sense encaixar gols, estar a punt d'arribar als 1000 minuts sense haver de treure la pilota de la xarxa.

T11/12 J11 Liga BBVA: FC Barcelona 5-0 RCD Mallorca (RAC1) from FCBarcelonaRAC1

Barcelona: Valdés; Dani Alves, Macherano, Abidal (Piqué, min.46); Thiago, Busquets (Puyol, min.59), Keita; Messi; Cuenca, Villa (Gerard Deulofeu, min.63) i Adriano.
Real Mallorca: Aouate; Joao, Chico, Ramis (Crespi, min.46), Bigas; Cendrós, Martí, Tissone (Zuiverloon, min.46), Nsue, Castro; i Alvaro.

Gols: 1-0, min.13: Messi (p). 2-0, min.21: Messi. 3-0, min.30: Messi. 4-0, min.50: Isaac Cuenca. 5-0, min.90+: Dani Alves.

Llegir més...