<strong>J28 Sevilla 0 - Barça 2</strong>

Victòria plàcida ahir al Pizjuan encara que la relaxació de la segona part va fer passar mals moments als culers més vintage i pessimistes. Tercera victòria fora de casa en lliga, i ratxa de 7 victòries consecutives comptant totes les competicions en les que participen els blaugranes. És curiós que el Barça agafi el to ara en ple més de març, però si ens ho mirem bé potser anirà bé i tot de cara als compromisos europeus i la final de Copa del rei.
Guardiola repeteix a cada roda de premsa que la Lliga està impossible i alguns es pregunten per què?. És quasi segur que en l’improbable cas que el Barça ho guanyi tot d’aquí fins el final de temporada, el Madrid no perdrà 10 punts. Ara només queda acabar amb dignitat el campionat de la regularitat i obligar al Madrid que sigui capaç d’assolir el rècord de punts, de gols i del que puguin.
Abans de comentar el partit d’ahir, hauríem de parlar de dos temes molt importants de l’actualitat blaugrana. Primer de tot l’afer Abidal que finalment s’ha confirmat el que ja ens temíem, la necessitat de trasplantar-li un fetge nou. Estic segur que es tornarà a recuperar bo i que serà un periple llarg i feixuc on necessitarà el suport de tothom i una voluntat de ferro que només tenen persones com el gal blaugrana.
Segon, la vida continua i la competició no s’atura i la mala sort va assenyalar amb el dit als culers divendres passat al sorteig de la Champions. El camí serà llarg i espinós però res que no estigui a l’abast del millor equip del món per arribar a Munic. A quarts de final el rival serà el Milan, i què?, i a semifinals tocarà el guanyador del Chelsea-Benfica, i què?.

Per altra banda sembla que Madrid i Bayern es jugaran el lloc per arribar a la final, però per molt difícil que sigui pronosticar un favorit m’ensumo una final històrica Barça-Madrid. Ara però val més no pensar-hi, i anar a poc a poc. Recapitulem i tornem a Sevilla.
A Sevilla el Barça va demostrat el seu potencial i que de final de cicle res de res. La primera part va ser una de les millors jugades fora de casa de l’era Guardiola. No hi ha paraules per descriure la velocitat en que es movia la pilota. Impressionant ! Un Cesc Fàbregas fent de mariscal de camp provocant múltiples ocasions i arribades blaugranes a l’area del Sevilla. Veient el gol de Xavi de falta directe i un altre majestuós de l’extraterrestre Argentí que van sentenciar el partit a la primera part podem dir amb justicia que el Sevilla pot estar content del seu porter i de la mala punteria dels davanters blaugranes.
Si no heu vist el 0-2 de Messi, intenteu trobar-lo per internet perquè és d’hemeroteca dels sibarites més purs. Ara bé, la segona part del partit el to del Barça no ha estat el mateix i el Sevilla ho ha aprofitat per intentar treure alguna cosa del partit. Sort que cap davanter del Sevilla ha estat gaire inspirat en la rematada final, i que a les acaballes del partit Guardiola ha pogut donar un mínim de serenor donant descans a Xavi i Adriano. Abans, l’incansable africà Keita havia substituït a Cesc per intentar ancorar una mica més el mig del camp.

En definitiva, un partit que torna a confirmar el mal any de Piqué, l’intent repetit de recuperació de Pedro, però també l’excel•lent nivell que es troba l’equip d’en Pep. Si segueixen així estic segur que els aficionats gaudiran encara de moments estel•lars bo i les traves que puguin trobar per part dels àrbitres, federacions o cavernes “ lecheras” .
Senyors, voler és poder i aquest barça vol i pot !

T11/12 J28 Liga BBVA: Sevilla FC 0-2 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.