No faré una crònica del partit. Ho trobo innecessari en un partit que han vist no sé quants centenars de milers de persones. I tampoc la faria si el resultat m’agradés més. El partit va ser lleig, i sorprenentment poc intens. El Barça no va estar fi, i la circulació de la pilota no era ràpida. Personalment no ho entenc, i va ser una gran decepció. Entenc perfectament el cop dur i definitiu que va suposar el segon gol del Madrid, però els 70 minuts anteriors van ser molt dolents, amb múltiples errades de concentració i de falta d’intensitat. I com acostuma a passar en partits així, es busquen culpables. Messi no va estar bé, Puyol va fallar al primer gol, Valdés no va estar bé al segon gol i també s’ha endut moltes crítiques Guardiola. Comencem parlant de Guardiola, i l’alineació.

Guardiola va sortir amb defensa de 3, i deixava a la banqueta a Alexis, Piqué i Cesc. Com es filtrava al matí, l’onze del Barça era el format per: Valdés / Puyol, Mascherano, Adriano /Alves, Xavi, Busquets, Thiago / Iniesta, Messi, Tello. Així doncs, Thiago i sobretot Tello eren les grans sorpreses del partit. No van estar especialment bé, però no se’ls pot culpar absolutament de res. Ja sabem com va això, les crítiques sempre venen a posteriori, i pel resultat. Hi va haver una jugada a la segona part on Thiago fa una gran assistència entre línies cap a Tello, que remata de primeres sol davant Casillas i falla. Si Tello fa aquest gol hauria sigut obra de les dues sorpreses de Guardiola, i tothom l’estaria alabant. Són detalls, i com ja vaig escriure al post anterior, no sempre cauen de banda del Barça. Guardiola va estar bé? Per mi, no.

En pincipi, era molt interessant la posició de Tello, atacant a Arbeloa. No va acabar de funcionar, i esperava que donés entrada a Alexis, molt més aviat del que ho va fer. Alexis pot ser moltes coses, però aporta una intensitat que faltava al camp. I no sé fins a quin punt se li pot retreure, però no semblava que hagués mentalitzat prou als seus jugadors ahir. Potser va creure que ja sabien i tenien clar que es jugaven la lliga, però va semblar que no van sortir amb la mentalitat que ens tenen acostumats en aquests grans partits. Avui el drama és molt més gran del que hauria de ser. La substitució de Xavi preocupa i ens demostra que té alguna cosa més del que ens diuen.

Comença a ser evident que hi ha cas Piqué, i fins i tot hi ha rumors de filtracions del vestuari. Es una evidència que es va filtrar l’onze de Guardiola, i molta gent apunta diferents culpables. En definitiva, un bon merder. Per aquest motiu vull recordar que dimarts el Barça es juga la temporada contra el Chelsea, i els ànims i la temporada poden ser molt diferents si es remunta la eliminatòria. Jo no sóc partidari de cremar-ho tot, però per aquells que si volen fer-ho, només demano 3 dies. Espereu al partit contra el Chelsea. Jo encara veig al Barça amb ganes de guanyar la Champions.

I res més. Des d’aquí felicito al Madrid pel títol de lliga. Guanyant al Camp Nou han demostrat que es mereixen aquesta lliga. Una altra cosa són les formes, però ells el que volien era guanyar. Potser estem felicitant als que han agredit, insultat, robat i denunciat falsament, però els del Barça som així. Ahir no hi va haver cap tangana ni robatori arbitral. Deu ser perquè el que va guanyar no va ser el Barça. Que se’n riguin, o que no s’ho prenguin seriosament, però els del Barça ens ho creiem: som i serem.

 

Llegir més...

La imatge que encapçala la notícia resumeix el partit a la perfecció: Guardiola va acabar completament satisfet amb els seus jugadors. I no m’estranya. El Barça va tenir ahir un dels partits més plàcids de l’any, amb dos gols d’Alexis, un de Pedro i un de Messi. Busquets va estar excels, Iniesta i Xavi van remenar la pilota com van voler, Cuenca també va fer un partidàs... fins i tot la línia defensiva ( un altre amb només 3 homes) també va destacar. Adriano va jugar el seu tercer partit consecutiu com a titular, i no va tenir molèsties físiques ans el contrari. Mascherano va recuperar 21 pilotes sense perdre’n cap, i Puyol confirma que viu en una tercera, quarta o ja podem dir eterna joventut. Amb la entrada de Tello, Muniesa i Montoya el Barça va acabar el partit amb 10 homes de la casa, dels quals 8 eren catalans. Independentment del que ha passat al Calderón, els culers podem estar ben contents.

El partit no va tenir història. El Getafe té molt complicat aspirar a la UEFA, però al mateix temps està salvat del descens. Així doncs, la intensitat amb la que va sortir al camp tampoc va ser especialment gran. Els jugadors van tornar a demostrar que fan cas a tot el que diu Guardiola, i van sortir a pressionar i a córrer com si la lliga s’acabés ahir mateix. No van trigar a arribar les primeres ocasions, i de seguida Alexis marcava el primer després d’una assistència de Messi amb el pit. L’àrbitre va anul·lar un gol fantasma a Xavi, molt dubtós, però el segon del Barça va arribar encara a la primera meitat. Messi i Iniesta van combinar en una jugada preciosa, que Messi es va encarregar de culminar amb el seu 39è gol a la lliga. A final de temporada, sumant totes les competicions, estic segur que Messi entre gols i assistències arribarà als 100. Ara mateix està amb 61 gols i 24 assistències, que sumen 85. És una animalada. Per tots aquests que encara el menyspreen, recordar que Messi porta 61 gols aquesta temporada i que Maradona va fer-ne 84 a Nàpols tots els anys que hi va ser.

A la segona part el Getafe va anar desapareixent, i més quan va ser fulminat amb el tercer i quart gols, separats només per un minut. En el tercer Messi trobava el desmarcatge de Cuenca, que anava fins la línia de fons i centrava per la rematada de cap d’Alexis. El quart va ser obra de Pedro, al pentinar endarrere una falta centrada per Messi. Era el minut 74, i el marcador ja no es va moure més, i contents van quedar els del Getafe. Amb més punteria, sobretot de Messi, ahir hauríem pogut veure una golejada d’aquestes històriques. El cap de setmana, al camp del Llevant, serà una altra història.

Publicat originalment a diarigran.cat

Llegir més...

Dia de San Valentí, dia que sortia el nou disc dels Amics de les Arts, i partit del Barça. Lo primer depèn molt de cadascú, el segon crec que en general ha anat bé, i el Barça no va defraudar a ningú. De menys a més, agafant confiança amb el pas dels minuts, el Barça va acabar el partit com Messi: retrobat amb ell mateix, feliç, i amb il·lusions renovades. I ahir no va ser Messi el millor, sinó l'home de la foto. Alexis va fer probablement el millor partit des de que és al Barça, i no només pels dos gols. Va recordar a Villa en els desmarcatges en profunditat, tota la estona oferint-se i fixant la defensa rival. Un molt bon partit, que com sempre va complementar amb un treball defensiu i de desgast impressionant. Cada vegada convenç a més gent, i els diners que va costar van quedant a l'oblit, com en el cas d'Alves i Mascherano. Sort que Guardiola no sabia fitxar. Hleb i Chigry sempre estaran en boca dels més crítics, però amb el temps els fitxatges han millorat i de quina manera.

Com he dit, el Barça va anar de menys a més, i sobretot va ser culpa del Bayer Leverkusen. En totes les declaracions prèvies ja ho intuíem, però la sensació i voluntat d'inferioritat va ser molt gran. Van sortir tots tancats al seu camp, amb un davanter centre no habitual per tenir més homes menys ofensius i tot. Així doncs, el Barça tocava i tocava, però sense gaire profunditat ni perill clar. Era un partit d'aquells de mastegar sorra, i esperar la única o poques oportunitats que el rival et concedís. I això va arribar a pocs minuts del descans, amb una pilota que recuperava Messi al mig del camp i assistia per Alexis, que no fallava en l'u-contra-u. Sense gaire més, es va arribar al descans.

Piqué fora de la convocatòria

La segona part el Leverkusen va sortir amb una mica més de ganes d'atacar. I com últimament li passa, el Barça va rebre gol en la primera mig aproximació del rival. Un gol amb molts rebots, a empentes i rodolons, i que de fet va ser una centrada d'un lateral rematada per l'altre. Amb Piqué a la grada, no sembla que la fragilitat defensiva sigui només d'un home, sinó més aviat una cosa general. Pot ser que lo de Piqué a la grada no fos un càstig, ja que al cap de setmana ni Masche ni Alves poden jugar, però ho va semblar i ho comparteixo. El Bayer, lògicament, es va animar i va treure més el cap per atac, però amb ràfegues puntuals i sense posar en gran problemes al Barça. A més, en pocs minuts una genial assistència de Cesc va permetre a Alexis fer el segon, després de driblar el porter.
Amb l'1-2, el partit estava per sentenciar la eliminatòria, i així va ser. Després de marcar 1 gol en els 29 xuts anteriors (comptant altres partits), Messi per fi va tornar a marcar. I l'1-3 si que sembla definitiu. I més pel que es va veure damunt el camp.


T11/12 1/8 UEFA CL: Bayer Leverkusen 1-3 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Bayer Leverkusen: Leno; Corluka (Da Costa, 90), Friedrich, Schwaab, Kadlec; Reinartz, Rolfes (Kiessling, 77); Schürrle (Bellarabi, 90), Castro, Bender; i Renato Augusto.

FC Barcelona: Valdes; Dani Alves, Mascherano, Puyol, Abidal; Cesc, Busquets; Iniesta (Thiago Alcántara, 61), Messi, Adriano (Pedro, 69); i Alexis (Cuenca, 86)

Llegir més...

Des d'ara ja dic que m'hauria agradat tornar amb més bon peu, i millors notícies, però tenim el que tenim. I tenim una lliga impossible, una final de Copa, i la il·lusió de la Champions. I moltes més coses. Però no vull caure en els dos tòpics més fàcils, que ja estan sortint per tot l'entorn barcelonista. Un es parlar de que queda la Champions, i que guanyant Copa i Champions serien 5/6 títols i tant contents. L'altra versió, es no dir res, i parlar de mala sort, conxorxes arbitrals i no veure que alguna cosa ha passat i passa en aquest equip a la Lliga. Com sempre passa, els dos tòpics tenen part de raó. I és que si el Barça guanya la Champions i Copa, haurà estat una temporada fantàstica. I que els arbitratges no ajuden, com amb els fores de joc d'ahir. Però la lliga no s'ha perdut per això. Ah, i si. Jo ho escric, sentint-ho molt. La lliga està perduda.

Dura derrota al Reyno de Navarra

Ahir el partit va ser un exemple de com s'ha perdut la lliga. I la culpa, es dels jugadors que han guanyat 13/16 títols. De Messi, Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta, Alves, Abidal, Busquets i Pedro. D'aquests 9 jugadors, que sense voler-ne destacar algun més que un altre, els partits fora de casa a la lliga, no han sortit com en anys anteriors a jugar-los. No vull parlar de falta d'actitud, sinó que en anys anteriors i havia un excés - positiu, evidentment - d'actitud i ganes. Guardiola portava anys avisant, i aquesta temporada ha estat evident. En els partits importants puntuals, l'equip no falla. En esforços curts, aquest equip és el millor del món. Els problemes a la lliga venen des de l'inici del campionat, però en Champions, Copa, o Mundial de Clubs l'equip ha sortit amb una altra actitud. Només cal comparar resultats. Ens fa ràbia als aficionats veure com l'equip és capaç d'acabar els partits com un tro, com ahir per exemple, havent regalat un munt de minuts de desgana i d'ocasions al rival.

Osasuna va sortir amb ganes, com sempre davant el seu públic, i en 20 minuts va fer dos gols en dues arribades. Molta efectivitat, el segon hauria d'haver estat anul·lat i tot el que volguem, però el Barça no feia res. Messi no estava inspirat, Pedro aquest any és una ombra d'ell mateix, i la defensa estava especialment malament. Amb Piqué com l'exemple més clar, que surt retratat als tres gols. Com gaudiran a la capital del regne amb el partit de Piqué després de les seves declaracions en la prèvia...

A la segona part van entrar Cuenca i Tello per Pedro i Puyol. I com no, van revolucionar el partit. El primer gol del Barça va venir d'una centrada de Cuenca, i el segon va ser amb una bona acció de Tello. El problema va ser que just després de marcar el 2-1, Osasuna va tornar a marcar, el que va suposar un cop brutal, i com es va veure, definitiu. Oportunitats perdudes, aturades del porter i un gol ben anul·lat (després de mirar 3 o 4 repeticions) no van servir per emportar-se ni un punt del Reyno de Navarra. I per cert, qui van ser els millors?

Bartra i Muniesa entrenant amb el primer equip

Doncs els que he deixat fora de la llista: Alexis, Cuenca, Cesc, Tello i Thiago. Els nous, els jugadors que com diu Guardiola, no tenen la panxa plena. Encara ho tenen tot per guanyar, i són el futur d'aquest equip. No estic matant a Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés, Abidal i Alves.  Juntament amb Messi, Pedro, Busquets, Piqué i els canterans que l'any que ve passen a formar part del primer equip (Bartra, Montoya, Muniesa, i Dos Santos) i gent com Sergi Roberto, Sergi Gómez, Deulofeu el futur pinta malament. I si en fer la transició d'aquest Barça al futur només perdem una lliga, podrem estar més que contents. He escrit 11 noms amb 24 anys o menys. Si creiem en aquest sistema de cantera i en els valors del club, ho hem de demostrar. Aquest any és l'any de l'eclosió de Thiago, de Tello i de Cuenca. De moment, ja és el millor en aquest aspecte de la era Guardiola. I estem a febrer.



T11/12 J23 Liga BBVA: CA Osasuna 3-2 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.


CA Osasuna: Andrés Fernández; Marc Bertran, Sergio Fernández, Flaño, Raitala; Nekounam, Puñal; Nino (Lolo, min. 77), Raúl García (Damià, min. 88), Cejudo i Lekic (Ibrahima, min. 70).

FC Barcelona: Victor Valdés; Alves, Puyol (Tello, min. 46), Piqué (Cesc, min. 70), Abidal; Mascherano, Thiago, Sergi Roberto; Alexis, Messi i Pedro (Cuenca, min. 46).

Dedicat al Vili, que ahir hem va recordar que tenia el blog desactualitzat. Això és que de tant en tant entra per aqui!

Llegir més...

Avui hi ha una vinyeta, no sé si a l'Sport o al MD, que diu: felicitats madridistes, ja l'heu cabrejat. I hi estic molt d'acord. Messi, ja sigui per la trepitjada de Pepe o perquè per fi ha agafat el puntet de forma que li faltava, va tornar al 100%. I el 100% de Messi és demolidor pels rivals. Un golàs de cap, que els millors davanters rematadors el firmarien, i dos gols maradonians per tancar el hat trick. A més, assistències definitives, una falta llençada al pal, i l'habitual repertori en l'u-contra-u. Per aquells que encara mantenen que Cristiano és més complet, ahir Messi va llençar una falta millor del que ho ha fet Cristiano en tota la temporada i ja porten el mateix número de gols de cap. Així doncs, tot i que Cristiano encara encapçala la llista del pichichi, Messi s'ha posat les piles. Ara ja només falten els penals.

I l'altra notícia igual o més important que el "retorn" de Messi, va ser també el retorn del Barça fora de casa. Potser una cosa va lligada amb l'altra, però la veritat és que el Barça, marcador a banda, va mostrar una actitud, intensitat i concentració molt superior al que havíem vist en tots els partits de fora de casa exceptuant el Bernabeu. Més mèrit encara, en l'estadi que va fer-ho. El Màlaga és un equip que amb més regularitat i sense problemes de lesions hauria d'estar en la quarta-cinquen posisició, i fa pocs dies va estar a punt d'eliminar el Madrid a la Copa del Rei. Amb més perill ofensiu que defensiu, el primer quart d'hora va aguantar bé al Barça, repartint-se ocasions i accions ofensives. El minut clau va ser el minut 13, on Valdés va fer 3 aturades a Isco, i el Barça va semblar despertar del tot. Poc a poc el domini creixia, i els últims 20 minuts de la primera part van ser un allau de joc damunt la porteria del Màlaga. En una altra - i no és la primera ni la segona de la temporada - bona centrada d'Adriano Messi va sorprendre rematant molt bé amb el cap, i va arribar el primer. Només la poca punteria i la bona feina de Caballero van evitar el segon abans del descans.

Puyol, Cesc, Pedro i Xavi a la banqueta

La segona part el Barça va sortir com havia acabat la primera, i en 2 minuts Alexis ja havia fet el segon després d'una bona jugada d'Adriano, rematada per Thiago. Alexis va caçar el rebuig del porter. Sense temps per païr el cop del segon, Messi es va rifar mig Màlaga pel centre de la seva defensa, i va sentenciar el partit. Els següents minuts van ser més de futbol control, tenint la pilota com ho fa el Barça, amb poques arribades dels dos equips. Messi va tornar-se a inventar una jugada des del mig del camp, i el 0-4 va fer que la relaxació arribes al Barça. Entre els canvis i el marcador, es va veure més perill del Màlaga en els últims 5 minuts del que s'havia vist durant tot el partit. Era el minut 85, i no hi va haver gaire temps per més. Bona victòria, i ara a rebre el dimecres el Madrid. I a eliminar-lo.




Málaga CF Caballero; Gámez, Demichelis, Mathijsen, Monreal; Cazorla (Recio, m. 78), Maresca (Rondón, m. 60), Camacho, Eliseu; Isco i Van Nistelrooy (Sebastián Fernández, m. 60).

FC Barcelona Valdés; Alves, Mascherano, Piqué, Abidal; Thiago Alcántara, Busquets, Adriano (Dos Santos, m. 67), Iniesta (Pedro, m. 73); Messi i Alexis Sánchez (Cuenca, m. 64).

Gols 0-1, M. 32: Messi. 0-2, M. 47: Alexis Sánchez. 0-3, M. 50: Messi. 0-4, M. 81: Messi. 1-4; M. 85: Rondón.

Llegir més...

Feia temps que no veiem un partit així al Camp Nou, mèrit del Betis o desmèrit del Barça?

El partit tenia bona pinta pels interessos blaugranes, s’intuïa una altra golejada presidida per l’oferiment a la grada de la Pilota d’Or i pel trofeu del Mundial de Clubs.

 

Guardiola sortia amb tota l’artilleria al mig del camp, una defensa de 3 amb Piqué i Alves a la banqueta, i una davantera amb Messi, Alexis i Cuenca.

El Barça no va tenir el control del joc en els primers 10 minuts i el Betis va disposar d’algunes clares ocasions de gol, però qui perdona ho acaba pagant, en dos minuts el Barça va posar el 2-0 al marcador, un gerro d’aigua freda per l’equip andalús. Xavi que celebrava el seu partit 400 en lliga va obrir la llauna aprofitant el rebuig del xut al pal de Cesc, i Messi va fer el segon rematant una centrada d’Alexis dins de l’àrea petita.

Amb el 2-0 vam tornar a veure un Barça gris, on el Betis no va renunciar fins que va trobar el seu gol, gol que feia justícia i trencava una ratxa de 9 mesos sense rebre un gol en lliga al Camp Nou. El Barça no desplegava el seu futbol i el millor era anar al descans.

La segona part va començar igual que la primera i el Betis va empatar als 6 minuts amb un gran gol, un altre gol que feia justícia vit lo vist en el terreny de joc. Amb el 2-2 ja es començava a veure tot negre, perdó, tot blanc, però el Barça per fi va despertar, amb un gran Iniesta i amb un participatiu Alexis, que va ser l’encarregat de marcar el tercer gol gràcies a un foro xut, el Barça va poder emportar-se una victòria molt més difícil del que es pensava. Messi va fer el quart de penal.

La lliga segueix a 5 punts, el Madrid no falla però tampoc juga a res, això es futbol.

T11/12 J19 Liga BBVA: FC Barcelona 4-2 Real Betis (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1

Barcelona: Valdés; Puyol, Mascherano, Abidal; Busquets, Xavi, Iniesta (Adriano, m.88), Cesc (Thiago, m.83); Alexis, Messi i Cuenca (Alves, m.46).

Betis: Casto; Isidoro, Dorado, Mario, Nacho; Cañas, Iriney (Roque Santa Cruz, m.46); Salva Sevilla (Matilla, m.57), Jefferson Montero, Rubén Castro i Molina (Ustaritz, m. 73).

Gols: 1-0, m.10: Xavi. 2-0, m.12: Messi. 2-1, m.32: Rubén Castro. 2-2, m.52: Roque Santa Cruz. 3-2, m.75: Alexis. 4-2, m. 85: Messi, (p).

Llegir més...

Era un partit per demostrar moltes coses. Tant pel Barça com pel Madrid. El Barça ja tornava a ser qüestionat per la premsa espanyola, i el Madrid venia de guanyar 14 partits consecutius, i en una ratxa immillorable. Eufòrics, el Madrid sabia que era la seva oportunitat de no només distanciar el Barça a la classificació, sinó de donar un cop moral a l'etern rival. I quan en el segon 22 de partit el Madrid es va avançar, la cosa pintava molt malament pel Barça. Que si 9 punts de distància, que si fortalesa física del Madrid, problemes en els desplaçaments aquesta temporada... tots els fantasmes culers es van aparèixer de cop. I com sempre passa des de l'arribada de Guardiola, ja es va encarregar l'equip de donar la volta al marcador, i així als ànims dels aficionats.

El capità va fer ahir un partidàs

L'alineació del Madrid sorprenia, ja que de l'esperat trivot defensiu vam passar al doble pivot habitual, amb Lass i Xabi Alonso i Ozil de mitja punta. També sorprenia la posició de Coentrao al lateral dret. I anem a parlar de l'alineació del Barça, i veure qui s'hi va acostar més a la nostra porra. Teòricament, el Barça va sortir amb un 4-3-3, i amb la sorpresa de Puyol acompanyant a Piqué en defensa. En la davantera jugaven Cesc, Messi i Alexis, intercanviant-se posicions constantment. Però si els hem de col·locar Cesc va actuar més aviat per la dreta, Messi pel mig i Alexis desgastant a Marcelo. Però els 4 en defensa van durar molt poc, i encara haurien durat menys si no hagués estat pel gol de Benzema al primer minut. El partit va acabar sent amb defensa de 3, amb Puyol a la dreta (amb Cristiano), Piqué al mig (amb Benzema) i Abidal a la esquerra (amb di Maria). I en aquesta posició de central/lateral dret vam tenir el que per mi va ser el millor del partit: Carles Puyol. A més, i com a molts aficionats del Barça, Puyol no estava en les teòriques alineacions titulars. Mascherano va ser el sacrificat, però costa imaginar que ho hauria fet millor que el gran capità. Etern i enorme Puyol.

Casillas lamentant-se una vegada més

El partit hauria pogut estar condicionat totalment pel gol inicial de Benzema, però el Barça va demostrar una fortalesa mental molt gran, i a anys llum de la del Madrid.  Perquè Cristiano cada cop que veu el que fa Messi en atac, alguna cosa li passa. I quan veu a Piqué, Puyol i Valdés, el peu se li arronsa i no és el jugador que acostumem a veure als resums dels partits del Madrid. Però no només ell: les cares de Xabi Alonso a cada gol del Barça, Marcelo refusant donar la mà a Piqué al final del partit, els crits de Casillas als seus companys... tot el Madrid té una barcelonitis molt clara, i se saben inferiors. Moltes portades, molts rècords golejadors, i molt fum, però la realitat va colpejar ahir a Madrid amb una virulència pitjor que el 5-0 de fa un any, o que quan el gloriós 2-6. Perquè tot i que el resultat tampoc va ser tant escandalós com aquests altres resultats, el Madrid sabia que estava en el seu millor moment de forma, en el segon any de Mourinho ( que suposadament sempre són millors) jugava a casa i podia deixar la lliga sentenciada. Res més lluny de a realitat.

I res més, deixo aquí el vídeo amb els gols del partit. Ja sé que aquest post no és una crònica, però em costa molt de creure que ahir algú que llegeixi aquest blog no veiés o escoltés el partit.
I si, és una mica tard per penjar el post, però les celebracions ahir van ser intenses, i ús deixaré amb el concepte de "sangre de heavy". Els que van veure el partit ahir amb mi ja ho entendran. 



Reial Madrid: Iker Casillas; Coentrao, Pepe, Ramos, Marcelo; Xabi Alonso, Lass (Khedira, min.63), Özil (Kaká, min.58); Di María (Higuaín, min.68), Cristiano i Benzema.

FC Barcelona: Víctor Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Abidal; Busquets, Xavi, Iniesta (Pedro, min.89); Alexis (Villa, min.84), Cesc Fábregas (Keita, min. 78) i Messi.

Llegir més...

Superat amb nota el partit previ contra un dels equips revelacions de la temporada. Amb la victòria del Madrid a Gijón ens posem a 3 punts i amb un partit més. La golejada va venir acompanyada d’un bon joc dels blaugranes.

L’equip amb l’absència de Piqué només tenia a Busquets com a possible baixa al Bernabeu per acumulació de targetes, Guardiola el va treure del camp amb el 3-0. Villa va tornar a ser suplent, i  Cuenca va sortir d’inici, i  el xaval va mullar una altra vegada, ja en porta dos, i Guardiola sembla esta molt content amb el seu rendiment. A més Alexis ja comença a mostrar la seva qualitat i marca gols, que és lo important. Cesc, que està sent un dels millors de l’equip va fer un doblet que el converteix com el segon màxim golejador. Messi, va fer l’enèsim gol al Camp Nou .

Com de costum la primera part va ser molt millor que la segona, amb un 3-0 i a 8 dies vista del clàssic, ningú se’l vol perdre, i el llevant tampoc li semblava del tot mal el resultat, poques arribaves i ben resoltes per Valdés, que encara no ha rebut cap gol a casa en lliga.

El partit va deixar bona sensació als aficionats, ara caldrà veure l’equip fora de casa, que aquesta any li esta costant molt, i davant del Madrid. Guardiola encara no ha perdut al Bernabeu des de que es entrenador, esperem que al ratxa encara continuï un parell de anys més per lo menys!

Barcelona: Valdés; Puyol (Alves, min.36), Mascherano, Abidal, Sergio Busquets (Keita, min.46), Xavi, Iniesta, Cesc (Pedro, mi.72), Cuenca, Messi i Alexis.

Llevant: Munúa; Javi Venta (Rubén, min.64), Ballesteros, Del Horno (Gustavo Cabral, min.75), Juanfran, Farinós, Xavi Torres, Iborra (El Zhar, min.58), Valdo, Koné i Pedro López.

Gols: 1-0: Cesc, min.3. 2-0: Cesc, min.33. 3-0: Cuenca, mi.37. 4-0: Messi, min.55. 5-0: Alexis, min.60.

Llegir més...

Després de l’ensopegada a Getafe ens veiem les cares contra un altre equip madrileny on nomes valia la victòria. Un dia fred i amb la pitjor entrada de la temporada a l’estadi no va ajudar gaire a fer un partit brillant, però si treballat del Barça, tot i el 4-0 al marcador.

El Rayo va jugar sense complexos molts minuts del partit i va tenir clares ocasions de marcar.

Guardiola repetia l’atac que no va poder marcar en Getafe, però el Barça en el Camp Nou no té res a veure amb el Barça de visitant.

En els primers minuts el Barça no estava a gust, els vallecans pressionaven i disposaven d’ocasions per obrir el marcador, però com es diu normalment, qui perdona ho acaba pagant, Alexis es va treure un gran xut al minut 28 que va espantar els fantasmes del Camp Nou, la cosa ja pintava millor. Ja a les acaballes de la primera part, Alexis va fer el segon aprofitant un pilota que se li va escapar a Xavi, un doblet pel xilè que li anirà molt bé per agafar confiança i poder demostrar el que realment val. 2 minuts després, un altre necessitat de gols, Villa, va fer el tercer. 3-0 a la primera part, premi excessiu pel joc desplegat.

La segona part va començar amb el clàssic gol de Messi, que no podia faltar amb la seva cita amb el gola l’estadi. Partit tancat i a donar descans als jugadors més necessitats. La resta de minuts no hi va haver gran cosa, però si hi va haver temps per la polèmica. Piqué va provocar la cinquena groga d’una manera exageradíssima, una gran equivocació, i  més quan es sabia que tots els ulls estarien posats en ell. Fins i tot l’àrbitre va riure i es va endur una ovació al mostrar la targeta. Ara Piqué pot ser sancionat amb un altre partit extra.

Dissabte toca el Llevant un altre cop a l’estadi, partit importantissim. Adriano serà baixa per una nova lesió.

Barcelona: Valdés; Alves, Mascherano, Piqué, Abidal; Keita, Xavi (Thiago, m.54), Iniesta (Cesc Fàbregas, m.56); Alexis (Adriano,, m.71), Messi i Villa.

Rayo Vallecano: Cobeño; Arribas, Labaka, Jordi Figueras; Casado, Movilla, Javi Fuego (Rafa García, m.54), Botelho, Míchel (Tamudo, m.46); Michu i Lass (Piti, m.69)

Gols: 1-0, m.29: Alexis. 2-0, m.41: Alexis. 3-0, m.43: Villa. 4-0, m.49: Messi.

Llegir més...

Clara victòria davant d'un equip de Champions en el primer partit de Lliga. Un Barça enorme que continua guanyant i no dóna símptomes de deixar de fer-ho, jugui bé o jugui malament sap tirar endavant els partits, com tot equip campió.

L'equip arribava amb hores baixes en defensa, fins a 5 jugadors entre lesions i sancions. Un mal de cap per Guardiola però que va saber trobar-hi una solució improvisant una defensa de 3 amb un únic defensa, Abidal. Mascherano i Busquets acompanyaven al francès en les feines defensives. Keita va jugar al mig envoltat de "jugones", Iniesta, Cesc i Thiago. Xavi no va sortir d'inici i tampoc es va notar.

El Barça era amo i senyor del partit, amb un submarí groc que no portava perill a la porteria de Valdés, era qüestió de temps que el marcador s’obrís. Al minut 25 Thiago es va estrenar en Lliga marcant un bol gol, a més va donar dues assistències. A les acaballes dels primers 45 minuts Cesc va tornar a "mullar" i va posar el 2-0 a l’electrònic. La segona part va ser més del mateix, van sortir Xavi i Villa. Alexis, un altres dels nous, va poder estrenar-se davant la seva nova afició marcant el tercer de la nit. El 3-0 ja matava el partit, però encara faltava aparèixer el de sempre. Si aquesta Lliga sembla ser que serà un lluita entre Barça i Madrid, el Pichichi sembla que també ho serà, Messi va marcar dos gols responent al hat-trick de Cristiano.
El campionat ha començat igual que com va acabar, amb els dos grans passant per sobre dels rivals de manera alarmant. La pròxima parada serà a Sant Sebastià davant la Reial Societat, abans però, toca setmana de seleccions, esperem que tots retornin sense lesions.

T11/12 J2 Liga BBVA: FC Barcelona 5-0 Villarreal CF (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1.

Barcelona: Valdés; Mascherano, Sergio Busquets, Abidal; Keita, Thiago, Iniesta (Xavi, min.56), Cesc (Dos Santos, min.70); Alexis, Pedro (Villa, min.67) i Messi.

Villarreal: Diego López; Zapata, Gonzalo, Musacchio, Oriol; Marchena, Bruno, Borja Valero (Camuñas, min.50); Cani (Wakaso, min.64), Nilmar (Senna, min.61) i Rossi.

Llegir més...

Les últimes 24 hores han sigut intenses al Barça, i com es deia als mitjans, ha sigut necessària la confirmació del fitxatge d'Alexis per poder deixar marxar a Bojan a la Roma. I comencem amb Alexis Sánchez. No faré una descripció del jugador, perquè fa prop d'un mes el nostre expert en futbol internacional va fer una descripció completa del jugador. La podeu recordar aquí. Així doncs, hem de centrar-nos en el tema econòmic. Els famosos 26 milions fixes + 11'5 variables. els 11'5 milions de variables són un misteri de moment, però confiem en que la junta de Rosell ens detalli - o filtri- les condicions, com acostuma a fer. Si per una cosa destaca aquesta junta, és per la seva claredat i transparència.

Val a dir que Alexis em recorda molt al cas de di Maria l'any anterior. No els vull comparar tècnicament, ni per les qualitats. Són extrems ràpids, però amb diferents característiques. Del que vull parlar és del fitxatge. El Madrid va fitxar a di Maria per 25 milions. Tothom s'ho havia cregut i aquesta va ser la informació que s'havia donat. El que passa és que quan es va tancar el període de fitxatges, el 31 d'agost, el Benfica va haver de declarar les condicions del fitxatge, ja que a Portugal és obligatori. I allà va saltar la sorpresa: als 25 milions de fix s'hi havien d'afegir 11 de variables. Di Maria venia de ser el millor jugador d'una lliga menor, i en principi no arribava amb el cartell de titular indiscutible. Amb Cristiano, Benzema i Higuain la titularitat li semblava barrada.
No cal que senyali els punts en comú amb Alexis, oi? Les dues diferències que per mi juguen al favor del Barça són que Alexis ve d'un lliga més complicada, i que si no és més conegut és perquè és xil·lè. Un argentí o brasiler sempre destaca més i té més nom.
Des d'aquí espero que doni el mateix rendiment o superior, piscines al marge.

I anem al cas Bojan. On tampoc m'estendré explicant les seves dificultats en jugar al Barça. Era molt evident que aquesta temporada era la que per fi sortiria del Barça, i ara falta veure si torna i si per fi aconsegueix triomfar al màxim nivell. Al final la Roma pagarà 12 milions al Barça pel traspàs de Bojan, però el Barça té una opció de recompra obligatòria per 13 milions. Així que, mirant-ho des d'un punt de vista més pràctic, el Barça cedeix a Bojan a la Roma 2 anys, i això li costa un milió. Del sou del jugador se'n fa càrrec l'equip italià, així que si Bojan torna com el piccolo capo cannonieri a canvi d'un milió, serà un negoci rodó. Sincerament, crec que el Barça ha aconseguit un molt bon tracte amb el tema Bojan, ja que hi té molt poc a perdre i tot per guanyar.
A la roda de premsa on s'ha acomiadat de l'afició, companys i cos tècnic hem vist un Bojan evidentment trist per deixar el club de la seva vida, i que ha deixat molt clar que amb Guardiola mai hi ha hagut "feeling".

I per acabar, Oriol Romeu. El mig centre titular del Barça B la temporada passada només va sonar amb força al mercat d'estiu de la temporada passada per pujar al primer equip i ser el suplent de Busquets. Finalment es va fitxar a Mascherano, i la veritat és que mai més es va sentir a parlar de Romeu al primer equip. A Guardiola no li acaba d'agradar el perfil de Romeu, que es molt més destructor que passador. Està molt lluny de Busquets en la lectura del joc, i això li resta moltes opcions d'arribar al primer equip, i més amb Mascherano tapant-li molts possibles minuts. És molt jove, i té temps de millorar el seu joc, així que la idea de Guardiola era anar deixant passar el temps. Però el Chelsea és molt temptador per un jove jugador, i tot apunta a que oriol Romeu acabarà al Chelsea. Amb la lesió d'Essien, Oriol Romeu passaria a ser el mig centre suplent del Chelsea de Villas-Boas. Es parla de 5-6 milions de traspàs amb opció de recompra, però no es coneix el preu de la recompra. Dubto molt que el Chelsea accepti un tracte com la Roma, però aquesta junta i Bertomeu en particular ens està demostrant ser molt bons negociadors. I si com Bojan, està dos anys al Chelsea foguejant-se a la Premier i a la Champions i torna molt millor jugador i amb més experiència, el Barça haurà fet bon negoci.

Massa qualitat al primer equip, i massa al segon. Les opcions de recompra poden ser la solució. O no?

Llegir més...

Abans d'ahir, estava mirant la televisió al migdia, i van començar a fer anuncis al canal que jo tenia posat. Vaig començar a fer zàping, i vaig veure que a Antena 3 feien els esports, i ho vaig deixar per veure si ensenyaven el gol d'Alexis Sánchez contra Estònia, que no l'havia vist. I si, el van ensenyar, però només una imatge del jugador davant la porteria i una pilota entrant. No vaig veure res, només una pilota creuant la línia de la porteria i un jugador que deien que era Alexis.
Molt bé, ja estic acostumat en aquestes coses. Quan el Barça vol fitxar un jugador, ensenyen xut seus que para el porter, o que van al pal. En canvi, si és el Madrid, ensenyen el millor gol possible, i uns detalls tècnics que sembla el nou Messi. Però no, és van superar.

El tercer gol de Xile va arribar des del llançament d'un penal, que li van fer a Alexis. I la veritat, és una piscina d'Alexis, que no el toquen i fa creure a l'àrbitre que l'han fet caure. 3 repeticions del penal! Evidentment, després de les 3 repeticions del penal, van posar imatges de Neymar, i van ensenyar un gol seu de fa més d'un any, on se'n va de mig equip brasiler i fa un golàs. Si aquell partit és contra un equip de tercera divisió a al Copa això no importa a ningú.

El diari As també ha penjat l'important i imprescindible vídeo de la piscina d'Alexis, recordant als seus lectors que Alexis ja està preparat per venir al Barça, ja que sap fer teatre com els blaugranes. El podeu veure aquí

I tornem a parlar de Neymar, que ahir va marcar el primer gol del seu equip i que va guanyar la Libertadores. Ja és el nou Pelé, diuen que va marcar 42 gols al temporada passada i fins i tot ens arribaran a fer creure que tenir un fill (reconegut) als 18 anys l'ha fet madurar més de pressa.
No cal que digui els mitjans que parlen així de Neymar, oi?

Però buscant, buscant, fora de la caverna, trobes fotos del nou Pelé ahir que també són interessants. Però es poc conegut, segur que deu ser un germà bessó maligne. Mai no ens amagarien informació així:

Com a reflexió final, quin resultat creieu que sortiria d'una enquesta que preguntés: quin jugador és més anti-esportiu? Alexis per fer teatre o Neymar?
3 possibles resultats, depenent de qui respon.

1. Els lectors del Marca/As diuen que Neymar, però per un marge de 45-55%.
2. El lectors de l'Sport/Mundo Deportivo diuen que Neymar, amb un 5-95%.
3. Els periodistes del Marca i l'As diuen que Alexis, amb un 99%. L'1% restant és acomiadat.

Llegir més...

Alexis Sánchez, qui sembla prop de tancar el seu fitxatge pel FC Barcelona, és un jugador xilè que actualment juga a l’Udinese italià. Anteriorment també havia jugat al Cabreda del seu país, equip on va debutar com a professional, al Colo-Colo i al River Plate.

El Niño Maravilla, com també és conegut, ha estat un dels pilars de l’euro-Udinese, juntament amb Di Natale. Cal recordar que l’Udinese ha acabat quart a la Serie A, per tant jugarà Champions la temporada vinent. En aquest any l’Alexis ha aconseguit 12 gols i 11 assistències en 28 partits i a la ment em ve els seus 4 gols el dia que l’Udinese va guanyar 7-0 al Palermo.

Pot jugar d’extrem per les dues bandes encara que es desenvolupa millor entrant amb diagonal des de la dreta. Crec que tampoc ho faria malament jugant d’enganche entre el centre del camp i els davanters, tot i això mai l’he vist jugar en aquesta posició.

Superdotat tècnicament i amb un gran control per portar la pilota als peus, Alexis és un punyal des de la banda; on desborda i centra amb facilitat. Les seves conduccions a l’estil Messi han tornat boges a les defenses de la Serie A aquest any. A més, d’aquesta facilitat per desbordar al rival se li ha de sumar una gran velocitat. També va bastant bé de cap tot i la seva altura 1’68m. En canvi, i com a punt en contra, el veig bastant individualista en algunes accions, però he parlat amb gent que l’ha seguit abans i m’han dit que anteriorment era molt més xupón.

La seva adaptació és un altre punt que em preocupa del seu fitxatge. Mai ha jugat a la lliga BBVA, i ara em podeu dir: si la Serie A és molt defensiva! Doncs crec que les defenses poden ser més agressives però la lliga espanyola té defenses més ràpids i podríem dir que més complerts.

Tot i això, AS7 –Alexis Sánchez 7, com l’han batejat aquest any a Udine- té un gran experiència a nivell internacional tan de club com de seleccions. Amb tan sols 16 anys va debutar a la Copa Libertadores, màxima competició sud-americana de clubs. En el seu pas pel River Plate, va saber que era jugar sota la pressió de guanyar obligatòria –la situació actual del River em podria fer perdre credibilitat, però en el seu moment tenia equip per guanyar-. Amb la roja de Xile ha jugat 32 vegades com a internacional absolut, aconseguint 12 gols ens aquests partits. També va jugar el Mundial de Sudàfrica 2010 sent un fix a les alineacions de Marcelo Bielsa. I d’aquí quinze dies jugarà la Copa Amèrica 2011 que es juga a Argentina.

Aquest any ha guanyat el premi al millor jugador de la Serie A de l’any que atorga la Gazzetta dello Sport; d’aquí el meu títol. Segur que quan l’heu llegit us deu haver sobtat però aquí teniu la meva explicació.

El seu preu, per a mi, seria d’uns 24 milions d’euros i no pagaria més per a ell. L’Udinese demana una quantitat propera als 40 milions d’euros, jo no els pagaria.

Dit això, si el seu preu té una certa coherència i contant que té 22 anys i molt futur per endavant no és una mala opció per fitxar-lo. També crec que té un perfil diferent a Rossi per tant, el Barça haurà de decidir si vol un as dels gols com l’italià o un jugador amb més perfil de banda, però amb facilitat per marcar i assistir, com el jove xilè. Quina és la millor opció? Crec que això és més una elecció del cos tècnic del Barça.

A continuació un vídeo-repertori del jugador:

Fotografies propietat de Google.

Llegir més...

La gent blaugrana som un cas especial. Fins i tot podríem assegurar que som únics. Perquè quan tot va bé, critiquem al president. Perquè quan tot va bé, ens fa por pensar el que passarà quan vagi malament. I perquè quan tenim el millor equip de la nostra història, patim per veure qui fitxarem, quan en el fons, i si ho pensem molt, és evident que vindrà a ser suplent i que tampoc tindrà una importància cabdal en el devenir de la propera temporada. A no ser que és lesioni un titular, és clar. I amb la idea de que es pugui lesionar un titular ja tornem al principi de la idea: el patiment sense remei. Sense cura. Un culé neix (o es fa). Un culé pateix. Un culé pateix més. I finalment, i sobretot si està vivint els temps actuals, un culé gaudeix. I com es gaudeix després de tant patiment, eh!

Que si, que estem tranquils perquè la temporada vinent, fitxem a qui fitem, tindrem un equipàs. Però a falta de futbol tothom està més o menys pendent del mercat de fitxatges. Com per exemple des del blog, on vam preguntar quin fitxatge feia més il·lusió: el de Giuseppe Rossi, el de Cesc Fàbregas o el d'Alexis Sánchez.

Giuseppe Rossi.
Davanter italià del Villa-Real, bastant conegut pel barcelonisme ja que juga a la lliga espanyola i n'hem vist gols, partits, i més gols. Per simplificar.ho al màxim, podríem dir que s'assembla bastant a Villa. Davanter ràpid, amb bona definició amb les dues cames, baixet, i que destaca per sobre de tot pels seus moviments a l'espai.

• A favor: adaptació ràpida, ja que l'estil del Villa-real és molt semblant. Humil, o com a mínim no vindria amb aires d'estrella. Possible abaratiment de la operació incloent Bojan al Villa-Real.

• En contra: Seria un "cromo" repetit. Massa semblant a Villa, tindria dificultats a priori per suplir a Pedrito.

Alexis Sánchez.

Extrem xilè. Molt desconegut per la majoria del barcelonisme, vindria amb la carta de presentació de ser el millor jugador de la lliga italiana aquesta passada temporada. A falta d'un anàlisi molt més exhaustiu (prometo que el farem) podem dir que pot jugar en les tres posicions de l'atac blaugrana, tot i que la més natural seria la d'extrem dret.

• A favor: Polivalència que tant agrada a Guardiola. Faria la feina que no ha pogut fer Bojan aquesta temporada: ser el suplent de qualsevol dels 3 de davant. Possible abaratiment de la operació incloent Jeffren a l'Udinese. (o al Granada)

• En contra: Preu desfassadíssim pel que la gent coneixem d'aquest jugador. Adaptació a la lliga espanyola. Caràcter?

Cesc Fàbregas.
No cal descripció, oi?

• A favor: El suplent perfecte per Xavi o per Iniesta. Durant la temporada i de cara al futur. ADN Barça 100%, 0 problemes d'integració i d'adaptació.

• En contra: taparia la progressió de Thiago i en menor mesura de Sergi Roberto. Pagar tants diners per un jugador que era teu.

Deixo un altre punt que es bo o dolent depenent si voleu més a Cesc que a Thiago.

• Possible abaratiment de la operació incloent Thiago a l'Arsenal.

I qui ha guanyat la enquesta? Doncs el que té menys possibilitats de venir: Giuseppe Rossi. Ja ho he dit, som així. Mai contents del tot. Però l'estiu no ha fet més que començar, ja veurem qui acaba venint. I qui marxa.

12 dels 21 vots per Giuseppe Rossi.

Llegir més...

Aquest d'aquí l'esquerra és Alexis Sánchez. I ho dic així perquè la veritat sigui dita, és un desconegut pel gran públic. És un extrem xilè, que juga a l'Udinese, i vindria a ser el primer suplent de Messi, Villa i Pedro quan no puguessin jugar. De fet, faria la feina que aquest any no ha fet com esperava Guardiola Bojan. Els anàlisis del jugador, característiques, punts a favor i en contra no els posaré en aquest post, i bàsciament perquè no els sé. L'he vist jugar un dia a l'Udinese, i 3 o 4 vegades a la seva selecció. No el conec prou per descriure'l.
I de que va aquest post? Aquest post va de com farà el Barça per abaratir el seu fitxatge. O més ben dit, de com pot fer per abaratir el seu fitxatge. I hem de parlar d'un "camí", amb quatre "punts".

El Sr. Pozzo

• Udinese: el club propietari del jugador. Res més a dir.

• Familia Pozzo: Propietaris de l'Udinese, i per tant del jugador.

• Granada: Club de Segona divisió espanyola, que ahir va aconseguir l'ascens a primera. La familia Pozzo també és la màxima accionista.

• Jeffren. Jugador que interessa al Granada, a més de Jonathan Soriano i Jonathan dos Santos. 

I ara anem a unir els punts, o almenys intentar-ho. L'Udinese és vol vendre a Alexis Sánchez, però és un jugador molt cotitzat i el Manchester City podria arribar a oferir els 40 milions d'euros que l'Udinese n'havia demanat al principi. En principi, el problema per l'Udinese és que Alexis Sánchez no li interessa la opció d'anar al City, i que podria ser com un cas Mascherano: acceptaria venir al Barça cobrant menys, per abaratir el seu fitxatge.

Jeffren, a punt de deixar el barça?

A més, el Barça voldria rebaixar la quantitat del traspàs incloent-hi jugadors que no encaixen en els plans de Guardiola: Jeffren, Jonathan Soriano i fins i tot Jonathan Soriano. El problema pel Barça és que l'Udinese no vol aquest jugadors, que no han sortit mai d'Espanya i no tenen la qualitat per el quart classificat. I la solució va arribar ahir, al camp de l'Elx.
Perquè aquest jugadors que potser no servien per l'Udinese si que interessen i molt a un equip recent ascendit. Per Jeffren i Jonathan Soriano es podria arribar a rebre 10 milions, que puden pujar a 12 si també entra Jonathan dos Santos a la operació. I fa pinta de que l'únic amb opció de recompra seria Jeffren.

Aixi, si Alexis finalment val 28 milions + variables com s'està dient avui per la xarxa, haurem de contar 28 milions dels 45 que es van posar de límit la Junta directiva. Si als 45 milions se li afegeixen els 10 per la venta de jugadors al Granada, ja tindriem 55 milions, que poden ser 65 si Bojan també se'n va a la Roma pel preu que s'està filtrant.
I 65 - 28 = 37 milions. 37 milions que estan molt a prop dels menys de 40 que val Cesc segons Sandro Rosell.

A falta dels fitxatges del joves promeses pel B que en breu podrien pujar al primer equip (Kiko Femenia, José Angel i Andrada) els números són complicats però imaginatius i bons. Si pels 45 milions + ventes poden venir Cesc i Alexis, aquesta directiva haurà fet bon negoci i bons moviments.

Podríem parlar de que Cesc no hauria de venir per no tapar la progressió de Thiago, i que Rossi sembla a priori més home-barça que Alexis, però d'això ja en parlarem en un altre post. Un altre dia.

Llegir més...