Aquest d'aquí la esquerra és el director del diari Marca, que substitueix al mediàtic Eduardo Inda. Si, el "meu arxi-enemic". En principi qualsevol canvi que signifiqués treure a Eduardo Inda com a director del diari més llegit a Espanya era positiu, i de fet així va ser. Ja no hi han videoblogs, ni El Punto Sobre la I, ni les auto-referències en portada d'Eduardo Inda. El que no ha canviat és la línia editorial del diari. Això significa que les mentides interessades, la cobertura total i absoluta del Madrid, les ganes de desestabilitzar al Barça, i l'odi a tot el que faci tuf a Calderón segueixen, entre moltes altres coses.
I com molts suposo vau veure ahir, les portades segueixen creant independentistes. Que de que estic parlant? Que si el diari Marca és el més llegit d'Espanya, jo crec que ja hi ha gent que es fa independentista per vergonya d'aquest fet.
Que el Barça guanyés 1-3 al Madrid feia 3 dies no hi té res a veure, malpensats.  
La portada és aquesta:

Per mi el millor de la portada és la duresa del titular. La contundència. Villa en venda.
A la lletra petita ja parlen en doble condicional, com per exemple "si arriba una bona oferta podria marxar al gener".
Un entrenador va dir que si Cristiano hagués marcat el Madrid podria haver guanyat el clàssic de la setmana passada. El diari Marca ho va aprovar i li va agradar la explicació.
Un altre entrenador, fa uns mesos va dir: si l'assistent s'hagués equivocat, el Barça podria haver guanyat la final de la Copa.

La única diferència entre els dos és que un és del Barça i l'altre del Madrid. Mourinho i Guardiola. El salvador i el maligne. Però el Marca segueix sense reconéixer el que és molt evident. Són del Madrid, van en contra del Barça, i qualsevol cosa que no sigui futbol els interessa una merda. Però ells segueixen parlant de diari plural, poli esportiu. Per tots els espanyols. I pel que sembla llegint la editorial d'avui, el director Óscar Campillo s'ho creu.

Aquí ús la deixo sencera, per si la voleu llegir.
http://www.marca.com/2011/12/15/opinion/editorial/1323907654.html

I escric aquí lo millor, els greatest hits:

• MARCA ni miente ni entra en operaciones interesadas. Ninguna noticia en la que no creamos será publicada. Cal que escrigui una rèplica?
• No nos reconocemos en las categóricas palabras de Pep Guardiola de ayer, como tampoco en las de la temporada pasada cuando invocó una misteriosa Central Lechera. Collons, que no ho veus que escrivint això ho esteu reconeixent !?!?!

Pels dos finals, hi deixo una foto com a rèplica de tant categòrica informació.

• El Barcelona ha ocupado la portada de MARCA cuando ganó la Liga

Portada claríssima pel Barça, oi tant

• Como cada vez que un club o deportista español compite en el mundo, MARCA informa y se alegra con sus triunfos. 

Marca alegrant-se dels triomfs de Marta Domínguez.

I que ha provocat aquesta editorial i sensació d'ofesos del diari Marca? Doncs la resposta cruel, malvada i perniciosa de Josep Guardiola. Va dir, atenció als menors d'edat i persones impressionables:
"Marca miente".

Gràcies Pep. Així potser més gent se n'adona.

Llegir més...

Ahir, a un dia del dia de la hispanitat, el diari Sport va sortir amb aquesta portada. Almenys no han aprofitat a treure-ho avui, "dia de la raza" i festa d'orgull nacional. Per no posar més política en un blog esportiu, valdrà més que pari, perquè podria estar estona escrivint i tampoc és això. Ho deixaré amb un senzill i escuet: 12 d'octubre? Res a celebrar.

Doncs això, que després dels últims dies l'Sport (i també Mundo Deportivo) ja m'havien caigut molt baix, parlant de qualsevol bestiesa del Barça en comptes d'altres temes. Repassem els dies previs a la portada del toro:

3 entrenadors catalans en els 3 equips catalans a la ACB vs Messi

Vettel campió del món vs fitxatges 2012

Marc Gasol i lockout NBA vs vergonya absoluta d'un diari de Barcelona

Doncs ja va sent hora de començar a comprar el 9 esportiu, no? A mi em tenen convençut. No tot és Barça, portades de l'Espanyol a vegades, i a més en català. Creixent, cada cop millor diari. Per si no queda clar ho escric: el recomano.

Llegir més...

La resposta sembla el diari Marca, però estaríem mentint. El diari Marca ensopega 200 vegades (a l'any) amb la mateixa pedra. Evidentment, la pedra és el Barça.

No diré que el Barça es molt favorit per la SuperCopa, però potser en percentatges posaria un 55% Barça 45% Madrid. En canvi, per la redacció del Marca tot es veu molt diferent. A més de la gran i oportunista portada que veiem, hi ha una pàgina a dins el diari, que en la meva opinió, ho supera.

Podeu triar quina de les dues imatges ús agrada més. Jo tinc molts dubtes.

Perdó per només parlar de la premsa, però és que com últimament sempre escric:
Que arribi la SuperCopa ja!

Llegir més...

El color de la enveja sempre ha estat el verd. De fet, la expressió és verd d'enveja. Però amb portades com la d'avui del diari Marca, el color de la enveja és el blanc. Com molts sabeu, en aquesta gira per Estats Units el Barça ha fet diversos actes de promoció. Entre tots els actes, la premsa n'ha destacat dos: la trobada de Bill Gates amb Sandro Rosell i Guardiola, i el partit benèfic on van jugar entre altres Kobe Bryant i Guardiola. Podeu veure/recordar la imatge clicant aquí.
Evidentment, amb la falta de notícies de futbol, els diaris de Barcelona van córrer a donar-li una importància desmesurada, traient-ho en portada i posant-ho com la notícia principal a les webs respectives. Encara que no van poder evitar treure a Thiago i a Cesc en portada, cosa que sembla obligada en aquest estiu.


Doncs avui, com podeu veure a la imatge que encapçala el post, el diari Marca ha aprofitat la més mínima oportunitat per treure en portada una figura mundial amb la samarreta del Madrid. Com sempre passa amb aquests atacs d'enveja, poden ser els típics de pati d'escola amb exemples com
- ' rebota rebota y en tu culo explota '
- ' el que lo dice lo es, el mundo al reves '

Exemple portada Kobe Bryant

I a més, no es donen compte de la diferència. Kobe juga un partit vestit de blaugrana, amb Guardiola de company d'equip i fa declaracions dient que es seguidor del Barça i que si el Barça de bàsquet el truca en cas de lockout, s'ho pensaria. Usain Bolt posa amb la samarreta del Madrid a les mans, i declara que li agradaria provar de jugar a futbol. A les pàgines interiors, llegint la entrevista et trobes amb declaracions d'Usain Bolt on reconeix que es seguidor del Manchester United. També molt bona és la resposta a la pregunta: "Parla sovint amb Cristiano Ronaldo?"
- "Miro els gols que fa, és un gran jugador. Personalment només hem parlat una vegada."

S'ha de ser molt del Madrid, o redactor del Marca, per voler fer creure que Kobe i Bolt són casos semblants. També podeu dir que els patrocinadors de Kobe són els mateixos del Barça (Turkish Airlines i Nike). Hi ha una mica de tot.

Que arribi la SuperCopa ja!

Llegir més...

Aquesta és la portada d'avui del diari As. Com potser alguns sabeu, ahir el Barça estava a Washington. Durant el matí, i com ja havia fet anys anteriors al Central Park de Nova York, el Barça volia fer una sua sessió d'entrenament en un parc públic. Més que res, per la foto, per la imatge del Barça entrenant al costat de la Casa Blanca. El Barça no havia demanat els permissos adequats i quan portaven pocs minuts, la policia de Washington els va informar que un grup superior a les 20 persones es considera manifestació, i que no està permès a x metres de distància de la Casa Blanca. El Barça no va tenir més remei que marxar a l'hotel, on van entrenar al gimnàs que es va fer construïr especialment Michael Jordan els anys on va jugar als Washington Wizards, els últims de la seva carrera.

El resum pel diari As d'aquests fets el podeu veure i admirar en la portada. Una altra manera d'explicar la notícia seria: el Barça passeja per la Casa Blanca i acaba al gimnàs provat de Michael Jordan. Maneres d'explicar les coses, vaja.

I abans de passar a l'altre diari del Madrid, vull deixar constància d'una notícia del diari As, de fa uns quants dies. És 100% autèntica:

 Pels que ús atreviu a llegir la notícia, el link de la web de l'As, el deixo aquí.

I passem al Marca. El diari on viuen la obsessió de Neymar. Se'l creuen tant seu, celebren els seus gols com els seus, que de vegades obliden el que significa propietat. I la propietat del jugador és del Santos. Però això no els frena de treure portades com aquesta d'aquí la dreta.
Bàsicament, i com resumeixen a la primera pàgina del diari, estan indignats amb l'actitud del jugador. Com parteixen de la base que el jugador ha nascut per i vol jugar al reial Madrid, no entenen com el jugador celebra gols en el club de la seva vida besant l'escut, o com pot protagonitzar els anuncis del Santos de cara al Mundial de Clubs. A la següent pàgina continuen amb Neymar, on ja parlen d'exigències per part del Madrid. Finalment, tanquen el tema Neymar a la quarta pàgina amb el titular un golàs amb un missatge directe al Madrid. Per la meva salut, no he intentat llegir les seves explicacions.

I aqui deixo el recull de titulars. Prepareu-vos.

Per favor, que arribi la SuperCopa ja.

Llegir més...

 

 Aquesta imatge és un fragment de la portada del Marca d'avui. Així manipulen, enganyen i modifiquen la informació. Perquè no diuen cap mentida, no. El Barça ha tancat la Masia, residència i sobretot símbol del planter que tants i tants èxits ha portat al club. Però el Barça ha tancat la Masia, per deixar-la per actes institucionals. La trasllada on ja hi han totes les instal·lacions esportives, inclonet-hi les instal·lacions pel planter. La nova Masia serà més gran, amb més capacitat, i amb millors instal·lacions. Per molta il·lusió que vulguin vendre als seus lectors, la realitat és la que és. El planter del Barça funciona millor que mai, demostrat amb l'últim torneig sub-21, on no hi havia cap madridista i si molts blaugranes titulars. O el triplet del juvenil del Barça. O la tercera posició del Barça b a la lliga Adelante. O tantes i tantes coses, que no acostumen a sortir a la portada del Marca, per motius més que evidents.

Però la portada té un tema central molt pitjor. Si, molt pitjor.

No sé que puc aportar a la de coses que et venen al cap al veure aquesta portada. Per mi, el millor és una idea, una condició, una il·lusió: Que passarà si Neymar no fitxa pel Madrid i acaba a un altre club? Les comparacions amb Robben eren ridícules, i amb el temps han quedat retratats. Les comparacions amb Cristiano, amb portades del tipus Cristiano pilota d'or, o Cristiano és més complet que Messi, també han quedat com portades divertides pel barcelonisme.
La frase "el brasileño intenta el asalto al trono del azulgrana como mejor jugador del mundo" només es mereix ser resposta amb una frase que va dir el gran Xavi Hernández:
Qualsevol que es compara amb Messi acaba... com acaba. Perdent.

Deixo aquí també un vídeo de la nova Masia, acabant-se. No he vist aquest vídeo per la web del Marca. No l'hauré buscat bé.

Llegir més...

A falta de notícies importants, les mínimament relacionades amb l'esport ja serveixen. Almenys per aprofitar per parlar bé del Barça.

Quan li diuen a Obama que el número 10 és el número dels líders, ell diu com jo, i com Messi. I després de dir Messi, fins i tot from Barcelona.

Com he dit, aquesta notícia per si sola diu molt poc, i fa més o menys il·lusió en funció de l'admiració personal envers Obama. Personalment, jo sóc dels que ens ha fet molta il·lusió, ja que admiro a Obama per moltes coses que no venen al cas en un blog esportiu. Així que res de comentar el meu nivell de coneixement polític, o res de comentar les maldats d'Obama, com els presos de Guantánamo o el famós tret a l'ull de Bin Laden. Com podeu pensar, no són aquests dos temes el motiu de la meva admiració.

El que importa més d'aquest gest d'Obama, que agradi o no és una personalitat mundial, és que demostra que el món reconeix la superioritat del Barça. El Barça és el club de moda, el millor club de futbol del món i la referència d'aquest esport. I Messi és el símbol de tot això, i del Barça. El que ens passa és que a l'estat veí és l'únic lloc del món que no ho veu així. Són més sorollosos, tenen més poder i són més grans que nosaltres, però si els comparem amb tot el planeta no són més que un petit reducte, com el del poble de l'Astèrix. I potser si que l'Astèrix ens cau més o menys bé a tots, però és ficció. Com molt del que publiquen per allà.

Llegir més...

Abans d'ahir, estava mirant la televisió al migdia, i van començar a fer anuncis al canal que jo tenia posat. Vaig començar a fer zàping, i vaig veure que a Antena 3 feien els esports, i ho vaig deixar per veure si ensenyaven el gol d'Alexis Sánchez contra Estònia, que no l'havia vist. I si, el van ensenyar, però només una imatge del jugador davant la porteria i una pilota entrant. No vaig veure res, només una pilota creuant la línia de la porteria i un jugador que deien que era Alexis.
Molt bé, ja estic acostumat en aquestes coses. Quan el Barça vol fitxar un jugador, ensenyen xut seus que para el porter, o que van al pal. En canvi, si és el Madrid, ensenyen el millor gol possible, i uns detalls tècnics que sembla el nou Messi. Però no, és van superar.

El tercer gol de Xile va arribar des del llançament d'un penal, que li van fer a Alexis. I la veritat, és una piscina d'Alexis, que no el toquen i fa creure a l'àrbitre que l'han fet caure. 3 repeticions del penal! Evidentment, després de les 3 repeticions del penal, van posar imatges de Neymar, i van ensenyar un gol seu de fa més d'un any, on se'n va de mig equip brasiler i fa un golàs. Si aquell partit és contra un equip de tercera divisió a al Copa això no importa a ningú.

El diari As també ha penjat l'important i imprescindible vídeo de la piscina d'Alexis, recordant als seus lectors que Alexis ja està preparat per venir al Barça, ja que sap fer teatre com els blaugranes. El podeu veure aquí

I tornem a parlar de Neymar, que ahir va marcar el primer gol del seu equip i que va guanyar la Libertadores. Ja és el nou Pelé, diuen que va marcar 42 gols al temporada passada i fins i tot ens arribaran a fer creure que tenir un fill (reconegut) als 18 anys l'ha fet madurar més de pressa.
No cal que digui els mitjans que parlen així de Neymar, oi?

Però buscant, buscant, fora de la caverna, trobes fotos del nou Pelé ahir que també són interessants. Però es poc conegut, segur que deu ser un germà bessó maligne. Mai no ens amagarien informació així:

Com a reflexió final, quin resultat creieu que sortiria d'una enquesta que preguntés: quin jugador és més anti-esportiu? Alexis per fer teatre o Neymar?
3 possibles resultats, depenent de qui respon.

1. Els lectors del Marca/As diuen que Neymar, però per un marge de 45-55%.
2. El lectors de l'Sport/Mundo Deportivo diuen que Neymar, amb un 5-95%.
3. Els periodistes del Marca i l'As diuen que Alexis, amb un 99%. L'1% restant és acomiadat.

Llegir més...

by diari marca, evidentment.

"El representante del joven futbolista español del Barcelona Bojan Krkic, Zoran Vekic, aseguró hoy que el delantero catalán está interesado en jugar en el Roma la próxima temporada y en tener como entrenador a Luis Enrique Martínez, al que conoce de las categorías inferiores del club culé."

El problema? Doncs que el representant de Bojan és Ramon Sostres. Potser Ramon Sostres en serbi s'escriu Zoran Vekic, però a mi em sembla que no. Pels que dubten de ramón Sostres, com a mínim era el seu representant fa 5 mesos http://www.ara.cat/esports/barca/Bojan_Krkic_0_393561428.html


Deixo el link aquí, però és molt probable que s'adonin de que el representant de Bojan no és aquest senyor, i per tant, potser ho acaben arreglant. El tema és que ja han passat 3 hores, i sumant...

http://www.marca.com/2011/06/10/futbol/equipos/barcelona/1307711969.html

Per si de cas, deixo el text integre en una captura de pantalla:

M'hauria de començar a inventar notícies jo o que? Potser m'utilitzarien com a font, qui sap.

Llegir més...

Parlo de la afició. Evidentment que no sóc un gurú que marca la tendència de tot el barcelonisme, però la realitat és que aquesta lliga fa moltes setmanes sabem que era del Barça, i era qüestió de temps. Res a veure amb la primera de Guardiola, que venia de 2 anys de lligues del Madrid i es va confirmar després del gloriós 2-6. Com tampoc té punt de comparació amb la de la temporada passada, que va arribar a l'últim partit i després de patir setmana rere setmana ja que el Madrid no afluixava. Aquesta lliga, tot i el mal començament amb la derrota contra l'Hèrcules, el Barça ha estat més superior que mai. Venint del Mundial on el Barça tenia 8 jugadors en l'equip campió, és un mèrit enorme que aquesta lliga hagi estat la menys patida de les 3 de Guardiola. Però tot el que estic dient, és de cara als aficionats. Aquestes sensacions de superioritat constant, amb la seva màxima expressió el 29 de novembre, l'hem tingut tots els socis i seguidors blaugranes.  Hi ha un grup de persones que han celebrat aquesta lliga amb més "ganes", o més eufòria, o diga-li com vulguis. I aquest grup són els jugadors i cos tècnic del Barça.

I es que portem 3 anys aguantant de tot des de Madrid. Va començar el Marca amb manipulacions, resum de vídeos oportunistes i tendenciosos, i petits detalls que burxaven al Barça. El Barça era molt superior, i fins i tot es va posar a 12 punts del Madrid. Va venir el mes de febrer, el Barça va començar a perdre punts, i el Madrid s'ho va creure. I el madridisme també, i va voler ajudar. Va néixer el Villarato, i en definitiva el "run-run" de les ajudes arbitrals. El 2-6 va posar a tothom al seu lloc, però gràcies a Ovrebo van poder atacar els 6 títols del Barça al·legant el robatori de Ovrebo al Chelsea. Era la segona temporada, el Barça completava el seu 2009 màgic i el Madrid no s'allunyava a la lliga. Va aparèixer el canvi de cicle, el Punto Pelota es va fer famós i conegut amb la TDT en totes les cases i els atacs ja eren indiscriminats. Modificant les imatges per demostrar fores de joc, i amb campanyes de destrucció d'imatge de Laporta. Però el Barça també va aguantar, i es va endur la segona. Sempre els hi quedarà als cavernaris la seva "décima" particular, la Champions de l'Inter de Mourinho.

I arribem al 2010/2011. Fa poques setmanes el blaugrana Iniesta va donar a Espanya, i a tots els que s'havien passat escrivint malament del Barça, el seu primer Mundial. I la lliga va començar amb tranquil·litat, una tranquil·litat que va durar 3 jornades. Fins que van començar les acusacions, que tots coneixem: primer va venir la famosa crítica a l'Sporting de Preciado, que havia anat al camp Nou a deixar-se guanyar ja que havia sortit amb 4 o 5 suplents. Això va derivar en que els rivals sortien sense intensitat, i que es deixaven guanyar pel Barça. Per sort, aquesta teoria va quedar descartada després que el Madrid jugués com tots aquells equips que tant criticaven i perdés 5-0 al Camp Nou. Una vegada més, la tranquil·litat no podia durar. Va tornar el Villarato, que no havia marxat mai, i va venir acompanyat de les ajudes en el calendari. Vam tenir la vergonya del dòping, i al final ja van arribar els 4 clàssics, amb les 18 mentides en 18 dies que ja vaig comentar fa poc.

 Com pot ser que els valors dels que tots els espanyols estaven orgullosos al juliol ara no existeixin? Com potser que es qualifiqués a Holanda com l'anti-futbol i al Madrid de Mourinho (contra el Barça) no se'l pugui etiquetar d'aquesta manera. Com pot ser que Arbeloa, Ramos o Pepe trepitgin a jugadors del Barça però siguin els jugadors del Barça els acusats de falta de fair play? I com pot ser que Casillas surti avui dient que anirà amb el futbol i no amb el Barça el 28-M? I com pot mentir dient que els jugadors del Barça no el van felicitar quan la Copa del Rei? La resposta té un nom, i el sap tothom: Mourinho.
 I aquí ja ve el que no entenc jo: si Mourinho ha convençut al madridisme del que ha volgut, només té 2 explicacions: que estan desesperats o que són molt curts. Hi han jugadors dels que hem puc creure la segona part, però de gent com Casillas només em puc imaginar la primera.

Gràcies equip, gràcies Pep i gràcies premsa per motivar-los

Com diu la popular i desagradable dita popular: en temps de guerra tot forat és trinxera. Doncs així de desesperat està Casillas i el madridisme. Clar que no és la desesperació sexual del refrany, és una desesperació de veure com el rival que històricament sempre ha sigut inferior, està canviant la història. I es que fa molt mal que et guanyin una vegada, però que canviïn la tendència dels últims 50 anys et treu de les teves caselles. O Casillas.

Llegir més...

Ja fa dies del dissabte, però entre la Final Four, la Fórmula 1 i el derbi he pensat que era millor fer aquest post avui, ja que així la gent no se'l saltarà tant. I potser se'm pot titllar d'oportunista, però porto parlant de la cantera tota la temporada, i aquest partit el vaig veure en directe, sencer. I a més, és que al acabar la primera part tenia una sensació tant increïble que vaig decidir d'escriure un post. Perquè s'ho mereixen.

Parlo de la final de Copa dels juvenils. De la gran final entre Barça i Madrid. I és que el partit va ser com veure un dels Barça-Madrid d'aquesta temporada. No parlo ni de teatre d'uns ni d'agressivitat dels altres. Parlo de l'estil del joc. Del domini de la pilota del Barça, de la superioritat en tot el partit dels joves blaugranes. Tots els ulls estaven en 2 jugadors de Barça: Deulofeu i Rafinha Alcantara. Rafinha és el germà petit de Thiago, i després del partit molts ja es pregunten si encara hi ha un tercer germà. Parlo d'Òscar García, l'entrenador d'aquest equip que tothom apunta com a successor de Luis Enrique al filial.

I sabeu com va aconseguir el Barça superar tant fàcilment al Madrid com diuen al vídeo? Amb un moviment tàctic que va destrossar al Madrid amb el famós 2-6. Amb un jugador fent de fals nou, i acoplant-se al mig del camp tocador del Barça. I així com Messi va fer el que va voler amb el Madrid, va ser Rafinha Alcàntara qui va destrossar una vegada i una altra el sistema defensiu del Madrid. 2 gols, un penal provocat i una assistència de gol. 3-1, amb un gol de falta (oh, de pilota aturada!) del Madrid al descompte del partit.

I per acabar, perquè sóc dolent, vull recordar la bestiesa que va fer el Marca fa poques setmanes. Era el 28 de febrer, tot i que amb portades i notícies com aquestes semblava més el 28 de desembre. El link de la notícia, i la portada de l'endemà. Jesé va jugar el partit, si, però no se'l va veure. No és matar la carrera d'un jugador treure'l amb aquestes portades i posar-li aquesta pressió? No n'havien aprés amb Canales?  Podeu recordar el cas Canales aquí.

Ús felicito fills.

Llegir més...

Sense paraules, només imatges avui. Diari Marca.com, el matí del 8/04/2011.

Portada

Marca.com, notícies principals

I el videoblog. Brutal.

Això no és barcelonitis, oi?

Per cert, declaracions de Carlos Permanyer, director creatiu de l’última campanya publicitària d’Assistència Sanitària, ha dit que:

-    “Vam fer la campanya per Assistència Sanitària i no pel Barça”

-    “No només volíem parlar de salut i esport, sinó d’aquelles coses que els uneix, com la solidaritat, el treball en equip i la recerca de l’excel·lència”

-    “Per contracte havíem de fer servir 5 jugadors del Barça, ni 4 ni 6″

-   “En les segones i terceres lectures no hi podem entrar”

-    “Volíem fer servir la mà com a símbol d’amistat i de germanor”

-    “Madrid també va fer servir la mà com a icona i logotip per promocionar la seva candidatura olímpica”

-    “Sabíem que podia provocar alguna cosa [la campanya] però no fins al punt del que està passant. És una mica exagerat”

-    “Xulejar mai. Nosaltres no fem mai campanyes en contra, sinó a favor d’alguna cosa”

Llegir més...

Com molts sabreu, el de la foto és el director del diari As. Però s'ha fet famós en els últims anys per ser l'inventor del terme "villarato". El villarato és un complot que es sustenta en que Joan Laporta va donar suport a Villar en unes eleccions. Que Laporta no sigui president del Barça no importa, ja que el villarato ja ha "calat" entre l'afició, i ja no s'ha de demostrar.

Doncs avui la web de l'As va tant plena de Villarato, que fa por.

Però el que m'encén, el que provoca que escrigui aquest post és aquesta notícia:

La notícia és el villarato. El retorn d'Abidal a qui li importa?

En fi.

Llegir més...

Amb l'arribada de Guardiola a la banqueta, i sobretot la segona temporada, la premsa esportiva de Madrid va començar a atacar al Barça. Atacs constants, i sense miraments: des de Laporta a Guardiola, des de Messi a Pinto.
Ens vam riure del "Villarato". Amb el 5-0 del Barça al Madrid, vam creure que la cantarella de que els rivals no s'esforcen contra el Barça s'acabaria. Però ens vam equivocar. Continuaven amb "Villaratos", i "Manos Negras", però aguantàvem estoicament.
Va arribar Mourinho: i tot es va desfermar. La federació és del Barça. És igual recordar coses de la SuperCopa i amistosos d'Espanya, no escolten raons.  Evidentment, va tornar el tema de les ajudes arbitrals, a un nivell que ningú que aterres a Espanya podria entendre. Han comptat les poques faltes en contra del Barça, la diferència entre targetes grogues entre Barça i Madrid, i fins i tot han dit que al Madrid li han robat més de 10 penals. El punt culminant el recordem tots, i va ser el jugador "infografiat" pel diari As. I amb la última invenció/acusació encara recent, que consisteix en veure el calendari manipulat, ens ha arribat el que jo no creia possible.

Els que em llegiu habitualment, recordareu que el dimarts vaig anar al Camp Nou, amb un amic de tota la vida. Doncs al cotxe, en l'embús d'entrada a Barcelona, li vaig fer una repassada d'actualitat del Barça i Madrid, i del que pensava escriure al blog i coses així. I entre moltes coses, li vaig apuntar a un tema, que no es va acabar de creure del tot:
"Jo no crec que surti a la premsa, però he llegit coses, i la última serà que els jugadors del Barça es dopen" "Tot va començar amb Xavi, quan les molèsties al tendó d'aquiles." "A més, aprofitant el tema de les hormones de Messi, ja ho barregen tot i això, que es dopen"

Fragment de la portada del 18/10/2010

I qui si no, amics, el diari Marca. El que trepitja la línia, la línia ètica que no es pot creuar. La que tots hem anat allunyant i allunyant, veient les bestieses, mentides i manipulacions que es publiquen segons en quina premsa actual. Segons aquest diari, l'Sporting es va deixar guanyar contra el Barça. Els àrbitres han ajudat al Barça partit si partit també. La federació va deixar jugar al Barça contra Osasuna, quan va arribar tard. 12-15 penals més a favor del Madrid, ho sacsegem amb un calendari molt més just i ens surt la seva particular justícia: el Madrid amb 7 punts més i el Barça amb uns 9-12 menys (sanció per lo d'Osasuna). Així que els comptes són clars: Madrid líder amb 12 punts més que el Barça.

El que passa és que totes aquestes bestieses, són dels rivals, federacions, televisons, àrbitres i bruixots varis. Però mai s'apunta a que el Barça faci trampa, trampa. Amb les insinuacions de dopatge, ja no se que més escriure o dir. Això és un atac - encobert i dissimulat - a la plantilla blaugrana.

Al més d'octubre, amb la lesió de Xavi, el Marca va treure en portada que el Barça injectava plasma enriquit als seus jugadors, per recuperar-los abans. En l'interior del diari, dedicaven una pàgina sencera a aquest tema. Deixant clar que la Agència Mundial anti-dopatge ha dictaminat que és legal, també deixen molt clar que el COI veu problemes en aquest tractament. Com es diu vulgarment, el que fa el diari és llençar la pedra i amagar la mà. veure pàgina del marca

I el motiu d'aquest blog arriba aquesta setmana amb el "Serial Marca: Des-control en el futbol"
Pels que no ho heu vist o sentit, és normal. No hi ha res a la web, no s'atreveixen. Ho treuen en pàgines interiors del diari, i ho fan "aprofitant" el tema del dopatge a Espanya i la Operación Galgo. Per no penjar molts enllaços d'imatges, escriuré aquí el titulars més importants dels tres dies:

PRIMER DIA

• Només 4 futbolistes passen un control cada jornada
• Tots els anàlisis, només són d'orina i no de sang.
• Les altres lligues europees si controlen cada partit.

SEGON DIA

• Els controls en Lliga no detecten EPO ni hormones de creixement
• Les hormones de creixement desapareixen en 48-72 hores

TERCER DIA

• La UEFA va fer més de 1000 controls de EPO
• Una despessa sense recompensa

El primer dia vaig sospitar, el segon dia em van confirmar les sospites (Messi = hormones de creixement??!!?!) i el tercer vaig decidir de compartir-ho amb vosaltres.

Si totes les conxorxes de responsables del futbol fallen, ja s'ha d'acusar subtilment de dopatge? El pla està clar: aquesta informació surt, va calant entre els més fanàtics, i quan algun altre mitjà en parli, ja tindran la excusa perfecta per parlar-ne obertament. I sense vergonya.
Només diré que no esborraré insults dels comentaris. Avui no.

Llegir més...

No m'esperava menys dels meus lectors. El Marca és per mi el diari més demagog, anti-barcelonista i criticable dels diaris esportius d'Espanya. La portada d'avui és l'enèsim exemple, i ja ni n'he fet un post perquè cada dia escriuria el mateix. Avui surten amb que el Barça vol fitxar a Morata i Jesé, canterans del Madrid. Com he dit, no es mereixen ni que els comenti cada dia.


En la enquesta de la setmana passada, aprofitant el jugador esborrat de l'As i les polèmiques en general, preguntàvem quin era el diari que més ràbia ús feia. I com he dit, resposta clara: el Marca.

Vots: 14, 7, 2 i 0. Felicitats Mundo Deportivo!

El diari As és famós pel seu Villarato i madridisme antic. Aquell de Juanito, de la "casta", el "coraje" i la "garra". El Marca és més nou en aquest món del periodisme cavernari, però es podria dir que és la punta de llança del nou estil. És un estil que ara ja han adaptat l'As i a la seva manera els dos pro-Barça (Mundo Deportivo i Sport). Té dos punts molt clars:

1. Consisteix en desprestigiar absolutament tot el que es pot del rival, i posar-ho abans que els propis mèrits. Així, si al rival se li ha lesionat un jugador, sempre serà més important que si el teu segon equip o la secció de bàsquet ha guanyat el seu partit.
2. A més, en els resums del teu equip, has d'ensenyar totes les oportunitats, i les jugades anul·lades també. Del rival ensenyaràs les faltes i si han fet un gol, doncs també. En canvi, en el resum del partit de l'equip rival, ensenyes els seus gols, sense repeticions clares i passes de les seves oportunitats fallades, per clares que siguin. I si hi ha un gol anul·lat, doncs tampoc cal ensenyar-ho que per això l'àrbitre el va anul·lar. 

Doncs res, benvinguts al periodisme comercial del segle XXI. El periodisme modern. És injust generalitzar, però és que cada cop ho veig més així. Sort tenim de la xarxa, dels blogs, del twitter i de les altres xarxes socials. Ningú és objectiu al 100%, però almenys no són subjectius expressament. No tenen ordres d'inclinar unes paraules, unes imatges o una opinió. I aquesta llibertat si és el periodisme del segle XXI. Aquest és el que perdurarà.

Llegir més...

Em vaig passar ahir? Probablement una mica. Disculpar-me? No. Em sap greu, però no. Al diari As porten més de 24 hores demanant perdó, però han anat cambiant la forma de fer-ho. Van començar reconeixent l'error, modificant la web, i van preparar un especial pel diari d'avui, on es veia el perqué de tot plegat. En cadenes amigues, Relaño es disculpava donant ell la cara. El problema és que molt poca gent ha volgut creure-se'ls, i avui ja criticaven als seus crítics, mofant-se dels comentaris del twitter, blogs, grups al facebook i demés no es disculpar-se.
I és que qui, a priori, es creurà als inventors del villarato? Doncs molts periodistes - per no dir tots- catalans i del Barça s'han cregut les explicacions del director de l'As. Suposo que es defensen per ser del mateix gremi, i es protegeixen per una "possible cagada" futura. 


Jo no sóc periodista, i per tant, no empatitzo amb un home com Relaño. Avui he llegit a la web de l'As una frase que m'ha fet enfadar, com a twittero, blogger i usuari de facebook. "Las redes sociales se llenaron de especialistas en Photoshop como se llenan de especialistas en derechos de internet o en comercio exterior de plutonio o en conspiraciones de tres al cuarto que no hacen más que tomarles por tontos"
Doncs perdona, però si sé de photoshop. I si a mi em paguessin per "optimitzar" una foto, crec que em donaria compte després de 10, 20 o 50 minuts "tocant" 3 fotos que m'he descuidat un jugador.
I per cert, jo NO sé de conspiracions de tres al cuarto, això és propietat del diari As i el seu Villarato.


Això si, els companys periodistes han aprofitat que l'As la va liar per seguir -com dic al títol- en caiguda lliure. Veiem la portada del Marca, amb un gran exemple de photoshop. Potser han agafat al pobre infogràfic (ni idea de com es diu) del diari as que han despatxat?

Pels que no sabeu el tema de Pandiani, mireu les seves últimes declaracions aquí: link


I com no, el diari Sport també a lo seu. Això és el més important d'avui esportivament?
La editorial, a l'alçada de l'Inda més inspirat:
"No caigamos en el juego de la prensa rosa. Piqué y Shakira no tienen nada que esconder, pueden cenar donde les dé la gana y salir cogiditos de la mano como cualquier pareja. Desde que se le conoce su relación con la famosa cantante colombiana, se le mira con lupa, le persiguen a todas horas y le amargan la vida privada que es privada y suya. Mientras cumpla como profesional, rinda en el campo y defienda con honor la camiseta del club que le paga, todo lo demás es otra historia. Dejemos que Piqué sea feliz y que el Barça siga su trayectoria positiva. Otra cosa mucho peor es lo que le sucede a Cristiano Ronaldo, que la presunta amante menor de edad de Berlusconi, Ruby, le meta en el mismo saco y le acuse ante la Fiscalía de haber pagado 4.000 euros por acostarse con ella. Cristiano sí tiene mucho que esconder, esto es un escándalo de dimensiones galácticas. "

Ah, i no em vull descuidar a la campanya anti-Guardiola de TeleMadrid

No cal que busqui la roda de premsa amb Guardiola parlant en castellà, oi? Ja sabem tots que parla en castellà sense cap problema. Quanta bilis gratuïta. 

Llegir més...

Perquè està com una pregunta? Perquè el Villarato no retorna. El Villarato sempre hi és, i la falta d'ètica i objectivitat periodística sempre és ausent.


A hores d'ara (mirar l'All-Star en directe et pren certes hores de dormir) ja molts sabreu l'assumpte del diari As, que en la seva edició impresa ha tret una imatge del fora de joc d'Alves, on ha esborrat a un jugador del Bilbao. Si, si: esborrat. Ja no modifiquen línies ni perspectives, ja esborren jugadors. A les 11 del matí ja havien demanat perdó i ho qualificaven d'error, però no enganyen a ningú. Quan la becària de la RFEF va escriure allò de Mourinho la van crucificar, i si per ells fos, la lapidarien al mig del Bernabeu juntament amb els subscriptors del diari Marca.


Amb el temps que fa que els critico, he arribat a la conclusió que és una utopia demanar que es moderin, i que algun organisme es dediqui a crear una espècie de comitè d'ètica periodística. Aquest món ideal no arribarà, així que m'hauré de confirmar a seguir veure guanyar el Barça i com ells es van podrint per dins i embogint fins a acabar en un parc de Madrid, embut al cap i cridant Villarato a les persones que es passegin per allà. Relaño acabarà així, amb Inda fent videoblogs als ànecs del Retiro al seu costat.


Per cert, així escrivia Relaño abans del Villarato. És un fragment del 2002:
"En realidad, eso de la coartada victimista es lo que ha reducido el papel histórico del Barça a su dimensión real: una Copa de Europa frente a ocho. El camino bueno es ignorar las injusticias del azar (una de cuyas formas es el arbitraje) y poner uno de su cuenta los mejores medios. El camino malo es repetirse como una letanía que al rival se le conceden favores y que juega con ventaja, porque eso equivale, justamente, a darse por vencido"


L'altra opció és que són perversament conscients del que fan, i tot forma part d'un complot per anar influint als àrbitres i minant la moral barcelonista. En aquest cas, m'agradaria creure en alguna religió, i així poder-los desitjar que acabessin a l'infern, tinguessin mal karma en tota la resta de les seves vides, o que es reencarnessin en el pitjor animal possible. Com he dit, és evident que no incompleixen cap llei espanyola, o terrenal. Però si moral, i que hauria d'enfadar al Déu en el que ells creuen.


http://www.as.com/futbol/articulo/pedimos-disculpas-error-infografia-1-0/20110221dasdasftb_3/Tes


Per cert, aquesta és la foto que veuen en el seu cap Inda, Relaño, Roncero, Serrano i demés:

L'últim que vull dir és que aquí a Catalunya hem d'estar per sobre d'això. Collons, ja no estem a la escola per poder dir que jo sóc dolent, però ell més. Si vergonya fa el que fan a Madrid, és una vergonya com quan mires a Síria, Xina o els EUA. Són un altre país, són diferents. 
El problema és quan això s'enganxa cap a la premsa d'aquí. I aqui ja em vinc abaix i veig que Guardiola només és un entrenador que guanya. Guardiola ens ha ensenyat a estar per damunt de certes coses. A ser correctes, educats i a fixar-nos només en el nostre treball. En no ser envejosos, ni rencorosos. En guanyar pel fet de guanyar, no guanyar per putejar a l'altre. La felicitat és pot assolir amb un èxit personal oi? No cal una desgràcia d'algú altre. Si perd el Madrid, millor. Però tampoc cal sortir a celebrar-ho. Hem de celebrar les nostres coses, que en tenim moltes. 
Guardiola només és un entrenador, però podria haver estat molt més. El que passa és que no se l'han cregut.


Dos exemples pel final.Quin bé fa això al barcelonisme?

• link diari Sport
• link Mundo Deportivo

Llegir més...

...almenys de moment. Demagògia barata? Probablement. Però volia repassar els fets.
El gener de l'any passat un nom sonava amb força com a crack de futur, i es deia que molts equips li anaven darrere. Aquest jove crack era, i és, Sergio Canales. Jugador del Racing de Santander que havia fet 5 gols a la Lliga, però que tenia 2 partits impressionants. Eren els partits al Camp de l'Epanyol i al del Sevilla, on va fer 4 gols. Sobretot els del Sevilla, eren 2 golassos.
I amb aquests mèrits, i la seva joventut el Madrid en va tenir prou per fitxar al jove càntabre. Fins aquí tot normal, a ningú li estranya que el Madrid prefereixi fitxar a un jugador jove d'un altre equip que no pujar de la seva cantera.


La pregunta és evident: quina culpa té el diari Marca? Doncs té la culpa de que el Madrid portés a Canales al seu equip i no el deixés cedit al Racing, com s'apuntava des d'un principi, o el cedís a un altre equip de més nivell.


Recordem el cas amb un vídeo meu, de fa gairebé un any

Per justificar d'alguna manera la putada que va fer el diari Marca al jugador i al seu pare (el representant) Eduardo Inda va sortir dient que Canales ja estava preparat pel primer equip del Madrid. Per cert, és el seu primer videoblog!

El gran motiu pel qual Canales ja està per anar al Madrid Inda no el diu, i per mi és el principal: després de sortir amb la samarreta del Madrid, no es podia quedar més al Racing. I a més, Inda no va pensar que el nou entrenador (recordem que volia fer fora a Pellegrini des de l'octubre) potser no voldria a Canales. Per cert, com he rigut al escoltar que el Lió és un equip de menys nivell. "Un escalón por debajo" Boníssim!


I arribem a febrer del 2011, un any després, i veiem com Canales està en l'ostracisme més absolut en el Madrid. Era un Guti en potència al Racing, i al Madrid no ha pogut arribar ni això. I no vull ser dolent, no ho dic per les festes i el pim-pam. Vull dir que és un jugador d'una qualitat enorme, però també d'una enorme irregularitat. Deixo les seves estadístiques, i jutgeu vosaltres:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sergio_Canales

Llegir més...

Ahir, abans de la final, Manel Comas estava en un bar proper al pavelló, participant en una conversa distesa amb un periodista i exjugadors ACB. Al crit de "lo que pone el Marca es verdad" uns aficionats - per dir-los d'alguna manera- madridistes van anar cap a ell, etzibant-li un cop i increpant-lo. Segons el propi Comas, van trencar un got i sort va tenir d'estar amb coneguts i amics, perquè tot es va calmar només quan va arribar la policia. 
Comas detalla que no farà cap denúncia perquè "ràpidament ha vingut la policia i s'ha encarregat de la situació".


Això si, en totes les declaracions que ha fet, ja sigui a ràdios, diaris, o pel seu facebook, s'ha enrecordat del motiu pel qual l'han intentat agredir: el text de Jesús Sánchez al diari Marca d'ahir.


Aquí ho tenim:

Jesús Sánchez titlla a Comas d'anti-madridista. Els que seguim la ACB per Teledeporte no ens estranya aquesta afirmació, ja que Jesús sánchez devia estar acostumat al imparcial Romay, o a l'objectiu Arlauckas. I no vull ni començar a parlar d'Arsenio Cañada, el narrador que quan el Barça guanya de molt ja ni comenta ni se'l sent...
Així doncs, la conclusió és clara: si no és madridista declarat, és anti-madridista i ho hem de denunciar. 


El propi Jesús Sánchez va confirmar ahir pel seu twitter que no té vergonya, i és un treballador molt del llibre d'estil del diari Marca. Amb la gent preguntant-li que si hi havia hagut agressió a Manel Comas, ell ho negava i ho qualificava de disputa dialèctica.
Exemples:

• tweet1
• tweet2
• tweet3
• tweet4

I el detall final, que confirma la qualitat periodística i humana de Jesús Sánchez:
http://www.marca.com/blogs/tiros-libres/2011/02/14/las-notas-de-la-copa.html


Pels qui no vulguin obrir el diari Marca, bàsicament es reafirma en les seves paraules. Qualifica l'incident de paraules amb males maneres, i li torna a dir anti-madridista.
Malauradament, ja fa un any i mig que vaig començar a intuïr que podria passar això, i ha arribat. L'odi, les males maneres, les desqualificacions i la enveja només provoquen que males reaccions. I han arribat de la pitjor manera.


Si hagués passat a Michael Robinson - a qui també es titlla últimament d'anti-madridista-, al ser del món del futbol hauria tingut més repercussió mediàtica. Però la gravetat és la mateixa.

Llegir més...