<strong>El pitjor diari esportiu</strong>

No m'esperava menys dels meus lectors. El Marca és per mi el diari més demagog, anti-barcelonista i criticable dels diaris esportius d'Espanya. La portada d'avui és l'enèsim exemple, i ja ni n'he fet un post perquè cada dia escriuria el mateix. Avui surten amb que el Barça vol fitxar a Morata i Jesé, canterans del Madrid. Com he dit, no es mereixen ni que els comenti cada dia.


En la enquesta de la setmana passada, aprofitant el jugador esborrat de l'As i les polèmiques en general, preguntàvem quin era el diari que més ràbia ús feia. I com he dit, resposta clara: el Marca.

Vots: 14, 7, 2 i 0. Felicitats Mundo Deportivo!

El diari As és famós pel seu Villarato i madridisme antic. Aquell de Juanito, de la "casta", el "coraje" i la "garra". El Marca és més nou en aquest món del periodisme cavernari, però es podria dir que és la punta de llança del nou estil. És un estil que ara ja han adaptat l'As i a la seva manera els dos pro-Barça (Mundo Deportivo i Sport). Té dos punts molt clars:

1. Consisteix en desprestigiar absolutament tot el que es pot del rival, i posar-ho abans que els propis mèrits. Així, si al rival se li ha lesionat un jugador, sempre serà més important que si el teu segon equip o la secció de bàsquet ha guanyat el seu partit.
2. A més, en els resums del teu equip, has d'ensenyar totes les oportunitats, i les jugades anul·lades també. Del rival ensenyaràs les faltes i si han fet un gol, doncs també. En canvi, en el resum del partit de l'equip rival, ensenyes els seus gols, sense repeticions clares i passes de les seves oportunitats fallades, per clares que siguin. I si hi ha un gol anul·lat, doncs tampoc cal ensenyar-ho que per això l'àrbitre el va anul·lar. 

Doncs res, benvinguts al periodisme comercial del segle XXI. El periodisme modern. És injust generalitzar, però és que cada cop ho veig més així. Sort tenim de la xarxa, dels blogs, del twitter i de les altres xarxes socials. Ningú és objectiu al 100%, però almenys no són subjectius expressament. No tenen ordres d'inclinar unes paraules, unes imatges o una opinió. I aquesta llibertat si és el periodisme del segle XXI. Aquest és el que perdurarà.