Els juvenils també guanyen

Ja fa dies del dissabte, però entre la Final Four, la Fórmula 1 i el derbi he pensat que era millor fer aquest post avui, ja que així la gent no se'l saltarà tant. I potser se'm pot titllar d'oportunista, però porto parlant de la cantera tota la temporada, i aquest partit el vaig veure en directe, sencer. I a més, és que al acabar la primera part tenia una sensació tant increïble que vaig decidir d'escriure un post. Perquè s'ho mereixen.

Parlo de la final de Copa dels juvenils. De la gran final entre Barça i Madrid. I és que el partit va ser com veure un dels Barça-Madrid d'aquesta temporada. No parlo ni de teatre d'uns ni d'agressivitat dels altres. Parlo de l'estil del joc. Del domini de la pilota del Barça, de la superioritat en tot el partit dels joves blaugranes. Tots els ulls estaven en 2 jugadors de Barça: Deulofeu i Rafinha Alcantara. Rafinha és el germà petit de Thiago, i després del partit molts ja es pregunten si encara hi ha un tercer germà. Parlo d'Òscar García, l'entrenador d'aquest equip que tothom apunta com a successor de Luis Enrique al filial.


I sabeu com va aconseguir el Barça superar tant fàcilment al Madrid com diuen al vídeo? Amb un moviment tàctic que va destrossar al Madrid amb el famós 2-6. Amb un jugador fent de fals nou, i acoplant-se al mig del camp tocador del Barça. I així com Messi va fer el que va voler amb el Madrid, va ser Rafinha Alcàntara qui va destrossar una vegada i una altra el sistema defensiu del Madrid. 2 gols, un penal provocat i una assistència de gol. 3-1, amb un gol de falta (oh, de pilota aturada!) del Madrid al descompte del partit.

I per acabar, perquè sóc dolent, vull recordar la bestiesa que va fer el Marca fa poques setmanes. Era el 28 de febrer, tot i que amb portades i notícies com aquestes semblava més el 28 de desembre. El link de la notícia, i la portada de l'endemà. Jesé va jugar el partit, si, però no se'l va veure. No és matar la carrera d'un jugador treure'l amb aquestes portades i posar-li aquesta pressió? No n'havien aprés amb Canales?  Podeu recordar el cas Canales aquí.


Ús felicito fills.

4 comentaris:

Amb Sergi Roberto i els germans Alcantara, qui necessita deixar-se 50 milions amb Cesc?

L'any que ve espero que exploti definitivament Thiago, i Fontàs segurament tindrà molts minuts. El primer any va ser el de Busquets, el segon de Pedro, i aquest tercer no ha estat tant clar per cap del planter. Una altra temporada així no me la imagino.
Hola
com ens agrada guanyar al R.Madrid!!!
Salutacions
Mítica portada del Marca. Una de tantes que ha provocat l'acomiadament del gran Inda
Que gran Gotham! Com m'agraden entrades com aquesta...

Publica un comentari a l'entrada