Aquest d'aquí la esquerra és el director del diari Marca, que substitueix al mediàtic Eduardo Inda. Si, el "meu arxi-enemic". En principi qualsevol canvi que signifiqués treure a Eduardo Inda com a director del diari més llegit a Espanya era positiu, i de fet així va ser. Ja no hi han videoblogs, ni El Punto Sobre la I, ni les auto-referències en portada d'Eduardo Inda. El que no ha canviat és la línia editorial del diari. Això significa que les mentides interessades, la cobertura total i absoluta del Madrid, les ganes de desestabilitzar al Barça, i l'odi a tot el que faci tuf a Calderón segueixen, entre moltes altres coses.
I com molts suposo vau veure ahir, les portades segueixen creant independentistes. Que de que estic parlant? Que si el diari Marca és el més llegit d'Espanya, jo crec que ja hi ha gent que es fa independentista per vergonya d'aquest fet.
Que el Barça guanyés 1-3 al Madrid feia 3 dies no hi té res a veure, malpensats.  
La portada és aquesta:

Per mi el millor de la portada és la duresa del titular. La contundència. Villa en venda.
A la lletra petita ja parlen en doble condicional, com per exemple "si arriba una bona oferta podria marxar al gener".
Un entrenador va dir que si Cristiano hagués marcat el Madrid podria haver guanyat el clàssic de la setmana passada. El diari Marca ho va aprovar i li va agradar la explicació.
Un altre entrenador, fa uns mesos va dir: si l'assistent s'hagués equivocat, el Barça podria haver guanyat la final de la Copa.

La única diferència entre els dos és que un és del Barça i l'altre del Madrid. Mourinho i Guardiola. El salvador i el maligne. Però el Marca segueix sense reconéixer el que és molt evident. Són del Madrid, van en contra del Barça, i qualsevol cosa que no sigui futbol els interessa una merda. Però ells segueixen parlant de diari plural, poli esportiu. Per tots els espanyols. I pel que sembla llegint la editorial d'avui, el director Óscar Campillo s'ho creu.

Aquí ús la deixo sencera, per si la voleu llegir.
http://www.marca.com/2011/12/15/opinion/editorial/1323907654.html

I escric aquí lo millor, els greatest hits:

• MARCA ni miente ni entra en operaciones interesadas. Ninguna noticia en la que no creamos será publicada. Cal que escrigui una rèplica?
• No nos reconocemos en las categóricas palabras de Pep Guardiola de ayer, como tampoco en las de la temporada pasada cuando invocó una misteriosa Central Lechera. Collons, que no ho veus que escrivint això ho esteu reconeixent !?!?!

Pels dos finals, hi deixo una foto com a rèplica de tant categòrica informació.

• El Barcelona ha ocupado la portada de MARCA cuando ganó la Liga

Portada claríssima pel Barça, oi tant

• Como cada vez que un club o deportista español compite en el mundo, MARCA informa y se alegra con sus triunfos. 

Marca alegrant-se dels triomfs de Marta Domínguez.

I que ha provocat aquesta editorial i sensació d'ofesos del diari Marca? Doncs la resposta cruel, malvada i perniciosa de Josep Guardiola. Va dir, atenció als menors d'edat i persones impressionables:
"Marca miente".

Gràcies Pep. Així potser més gent se n'adona.

Llegir més...

Sense paraules, només imatges avui. Diari Marca.com, el matí del 8/04/2011.

Portada

Marca.com, notícies principals

I el videoblog. Brutal.

Això no és barcelonitis, oi?

Per cert, declaracions de Carlos Permanyer, director creatiu de l’última campanya publicitària d’Assistència Sanitària, ha dit que:

-    “Vam fer la campanya per Assistència Sanitària i no pel Barça”

-    “No només volíem parlar de salut i esport, sinó d’aquelles coses que els uneix, com la solidaritat, el treball en equip i la recerca de l’excel·lència”

-    “Per contracte havíem de fer servir 5 jugadors del Barça, ni 4 ni 6″

-   “En les segones i terceres lectures no hi podem entrar”

-    “Volíem fer servir la mà com a símbol d’amistat i de germanor”

-    “Madrid també va fer servir la mà com a icona i logotip per promocionar la seva candidatura olímpica”

-    “Sabíem que podia provocar alguna cosa [la campanya] però no fins al punt del que està passant. És una mica exagerat”

-    “Xulejar mai. Nosaltres no fem mai campanyes en contra, sinó a favor d’alguna cosa”

Llegir més...

Pels que encara no ho sabeu, ahir la Cadena Cope va avançar en primícia aquesta informació:


"El Real Madrid va a luchar por la limpieza de la Liga española y cree que hay que tomar medidas. En el club blanco no entiende que haya médicos de “dudosa reputación” trabajando para el Barcelona."

"Además, el club de Concha Espina, va presentar ante la Federación Española de Fútbol una queja por los arbitrajes, ya que cree que hay que mejorar el nivel del arbitraje en el fútbol español."

Aquesta notícia va arribar només 24 hores després que des d'aquest blog avancéssim la nostra preocupació en aquest tema. En 7 mesos de vida, i sense fonts fiables, títols de periodista o contactes al món del futbol, és la nostra primícia. Una mica contents podem estar per nosaltres.

Però això és anecdòtic, i el que ens preocupa és la informació. Apuntàvem que treure el tema del dopatge era creuar la línia. Una línia que tots havíem allunyat cada vegada més, i que semblava tant distant que mai podríem arribar a creuar. I el que més preocupa al barcelonisme és que no és la premsa, sinó que teòricament és el Madrid com a institució. I cada hora que passa i no hi ha comunicat oficial del Reial Madrid desmentint aquest informació, pitjor pinta fa. No van trigar gens en treure comunicats condemnant a Preciado. Tampoc van trigar gaire en criticar a la UEFA i canonitzar a Mourinho el màrtir. Així doncs, que a les 14:45 no hi hagi comunicat, fa mala pinta.


Per sort, i de manera completament justificada, el Barça com a institució ha sortit a defensar els seus interessos, i a deixar les coses clares:


"Davant les greus insinuacions difoses ahir a la nit per la Cadena Cope, el FC Barcelona vol expressar públicament la seva absoluta indignació per aquestes infundades al•lusions que vinculen el Club amb pràctiques de dopatge i vol manifestar el seu rebuig davant actituds que no tenen res a veure amb el joc net i que afecten greument la imatge de la competició esportiva."

"El FC Barcelona exigeix una rectificació immediata i anuncia que els seus serveis jurídics ja estudien les accions legals que cal emprendre per defensar l’honor del Club, dels seus tècnics, jugadors i serveis mèdics, objectiu pel qual està disposat a arribar a les últimes conseqüències."


Fa molt bé el Barça, hi han coses que ja no es poden tolerar. Molts també pensem que no passaria res per comentar algun dia alguna cosa sobre els àrbitres. 

Llegir més...

Finalment, el Barça-Madrid es jugarà el dilluns 29, tal i com NO va adelantar el diari Marca. Doncs res, només això. És la "puntilla" que s'afegeix a la broma de lo de Forlan ofert al Madrid per 18 milions, i lo de que Mourinho va descartar a Carvalho i el fitxatge era -en exclusiva- Thiago Silva. 
Ni 3 dies després, el Marca rep una demostració més de que la paraula exclusiva no vol dir invenció amb tocs de deliris de grandesa. Pobre Inda, entre això i que no va poder ser ell el que li cedís el seient a Mourinho, està trist, trist. 

La portada del dilluns 8/11

Llegir més...

Ahir, 12/09/10, llegint per casualitat la contraportada del Marca (diari que tinc més proper degut a que el pare de la meva nòvia és del Madrid.. - si, un gran pero, dels pocs que li puc posar ;) -) em vaig trobar el següent article, dictat per un tal Miguel Serrano, el qual personalment no coneixo i segurament el seu pare tampoc.. L'article és el següent, citant textualment:

"Epidemia de 'Mourinhitis' en la Ciudad Condal"

Han probado con grageas, inyecciones, sobres, pastillas efervescentes, pomadas, esprays, parches, y hasta con supositorios de esos que pican. Y nada. No se cura. La epidemia de Mourinhitis que asola Barcelona desde principios del verano se contagia por via oral y se trasmite de padres a hijos como el carné de CIU, la receta de la butifarra o la crema catalana.
Investigadores de todo el mundo han estudiado la enfermedad y han confesado entre lágrimas de impotencia que la ciencia no siempre tiene respuestas para todo.
Algunos dicen que el virus de la 'Mourinhitis' no es sino una mutación genética de la madriditis
que tantos culés vienen sufriendo en silencio desde los tiempos de Lluís Companys. Ni los títulos, ni el dionisíaco juego del Barça, ni la filosofia zen del Dalai Guardiola han podido erradicar ese complejo de inferioridad (WTF!!!) y de envidia hacia el vecino que es más alto, más guapo, más rico y la tiene más grande. La sala de trofeos, digo.
Hoy, la palabra Mourinho es tabú en Barcelona y molesta tanto como llevar un polo con la bandera de españa o declararse admirador de José Tomás. En Catalunya tienen al portugués por una especie de Hombre del Saco que va a venir por la noche y se va a llevar a los niños de La Masia para que el Barça se quede sin canteranos y tenga que repescar a Chigrinsky y Hleb. Las madres les cantan a sus pequeños: "Duérmete niño, duérmete ya, que viene Mou y te comerá".
Les da más miedo que Belén Esteban recién levantada, pero se entiende. Tardaron más de 100 años en superar a Salgado en Copas de Europa (3-2) y ahora ya tienen las mismas que Raúl.
Pero saben que Mou, el hombre que les echó de la Champions hace un año, puede empatarles a 3 este mismo año. Por eso no es que le tengan manía, es que le tienen miedo. O canguelo.

Espero que m'ajudeu amb els comentaris perquè en tindria per una setmana de retratar aquest individu, pero em quedaré amb que articles com aquest, incentiven l'anti-madridisme que porta cada culé dins seu, tant o més que el mític vídeo del Sr. Alfonso Guerra sobre l'Estatut de Catalunya del "sí, lo cepillamos antes de entrar en la comisión [jajajja], sí, es verdad porque nos vamos a andar con eufemismos coño" (--> http://www.youtube.com/watch?v=9MlCyPy7jJY) va crear milers i milers de independentistes a partir de una base de get només catalanista.

Quasi que li donaria les gràcies a gent com el "senyor" Guerra i el "senyor" Serrano.
Gràcies per ser com sou, i quan ens haguem separat ja us donarem una abraçada, d'aquelles que escanyen..

Llegir més...