<strong>Ni blanc ni del Madrid </strong>

A falta de notícies importants, les mínimament relacionades amb l'esport ja serveixen. Almenys per aprofitar per parlar bé del Barça.

Quan li diuen a Obama que el número 10 és el número dels líders, ell diu com jo, i com Messi. I després de dir Messi, fins i tot from Barcelona.

Com he dit, aquesta notícia per si sola diu molt poc, i fa més o menys il·lusió en funció de l'admiració personal envers Obama. Personalment, jo sóc dels que ens ha fet molta il·lusió, ja que admiro a Obama per moltes coses que no venen al cas en un blog esportiu. Així que res de comentar el meu nivell de coneixement polític, o res de comentar les maldats d'Obama, com els presos de Guantánamo o el famós tret a l'ull de Bin Laden. Com podeu pensar, no són aquests dos temes el motiu de la meva admiració.

El que importa més d'aquest gest d'Obama, que agradi o no és una personalitat mundial, és que demostra que el món reconeix la superioritat del Barça. El Barça és el club de moda, el millor club de futbol del món i la referència d'aquest esport. I Messi és el símbol de tot això, i del Barça. El que ens passa és que a l'estat veí és l'únic lloc del món que no ho veu així. Són més sorollosos, tenen més poder i són més grans que nosaltres, però si els comparem amb tot el planeta no són més que un petit reducte, com el del poble de l'Astèrix. I potser si que l'Astèrix ens cau més o menys bé a tots, però és ficció. Com molt del que publiquen per allà.