Alexis Sánchez, qui sembla prop de tancar el seu fitxatge pel FC Barcelona, és un jugador xilè que actualment juga a l’Udinese italià. Anteriorment també havia jugat al Cabreda del seu país, equip on va debutar com a professional, al Colo-Colo i al River Plate.

El Niño Maravilla, com també és conegut, ha estat un dels pilars de l’euro-Udinese, juntament amb Di Natale. Cal recordar que l’Udinese ha acabat quart a la Serie A, per tant jugarà Champions la temporada vinent. En aquest any l’Alexis ha aconseguit 12 gols i 11 assistències en 28 partits i a la ment em ve els seus 4 gols el dia que l’Udinese va guanyar 7-0 al Palermo.

Pot jugar d’extrem per les dues bandes encara que es desenvolupa millor entrant amb diagonal des de la dreta. Crec que tampoc ho faria malament jugant d’enganche entre el centre del camp i els davanters, tot i això mai l’he vist jugar en aquesta posició.

Superdotat tècnicament i amb un gran control per portar la pilota als peus, Alexis és un punyal des de la banda; on desborda i centra amb facilitat. Les seves conduccions a l’estil Messi han tornat boges a les defenses de la Serie A aquest any. A més, d’aquesta facilitat per desbordar al rival se li ha de sumar una gran velocitat. També va bastant bé de cap tot i la seva altura 1’68m. En canvi, i com a punt en contra, el veig bastant individualista en algunes accions, però he parlat amb gent que l’ha seguit abans i m’han dit que anteriorment era molt més xupón.

La seva adaptació és un altre punt que em preocupa del seu fitxatge. Mai ha jugat a la lliga BBVA, i ara em podeu dir: si la Serie A és molt defensiva! Doncs crec que les defenses poden ser més agressives però la lliga espanyola té defenses més ràpids i podríem dir que més complerts.

Tot i això, AS7 –Alexis Sánchez 7, com l’han batejat aquest any a Udine- té un gran experiència a nivell internacional tan de club com de seleccions. Amb tan sols 16 anys va debutar a la Copa Libertadores, màxima competició sud-americana de clubs. En el seu pas pel River Plate, va saber que era jugar sota la pressió de guanyar obligatòria –la situació actual del River em podria fer perdre credibilitat, però en el seu moment tenia equip per guanyar-. Amb la roja de Xile ha jugat 32 vegades com a internacional absolut, aconseguint 12 gols ens aquests partits. També va jugar el Mundial de Sudàfrica 2010 sent un fix a les alineacions de Marcelo Bielsa. I d’aquí quinze dies jugarà la Copa Amèrica 2011 que es juga a Argentina.

Aquest any ha guanyat el premi al millor jugador de la Serie A de l’any que atorga la Gazzetta dello Sport; d’aquí el meu títol. Segur que quan l’heu llegit us deu haver sobtat però aquí teniu la meva explicació.

El seu preu, per a mi, seria d’uns 24 milions d’euros i no pagaria més per a ell. L’Udinese demana una quantitat propera als 40 milions d’euros, jo no els pagaria.

Dit això, si el seu preu té una certa coherència i contant que té 22 anys i molt futur per endavant no és una mala opció per fitxar-lo. També crec que té un perfil diferent a Rossi per tant, el Barça haurà de decidir si vol un as dels gols com l’italià o un jugador amb més perfil de banda, però amb facilitat per marcar i assistir, com el jove xilè. Quina és la millor opció? Crec que això és més una elecció del cos tècnic del Barça.

A continuació un vídeo-repertori del jugador:

Fotografies propietat de Google.

Llegir més...

La gent blaugrana som un cas especial. Fins i tot podríem assegurar que som únics. Perquè quan tot va bé, critiquem al president. Perquè quan tot va bé, ens fa por pensar el que passarà quan vagi malament. I perquè quan tenim el millor equip de la nostra història, patim per veure qui fitxarem, quan en el fons, i si ho pensem molt, és evident que vindrà a ser suplent i que tampoc tindrà una importància cabdal en el devenir de la propera temporada. A no ser que és lesioni un titular, és clar. I amb la idea de que es pugui lesionar un titular ja tornem al principi de la idea: el patiment sense remei. Sense cura. Un culé neix (o es fa). Un culé pateix. Un culé pateix més. I finalment, i sobretot si està vivint els temps actuals, un culé gaudeix. I com es gaudeix després de tant patiment, eh!

Que si, que estem tranquils perquè la temporada vinent, fitxem a qui fitem, tindrem un equipàs. Però a falta de futbol tothom està més o menys pendent del mercat de fitxatges. Com per exemple des del blog, on vam preguntar quin fitxatge feia més il·lusió: el de Giuseppe Rossi, el de Cesc Fàbregas o el d'Alexis Sánchez.

Giuseppe Rossi.
Davanter italià del Villa-Real, bastant conegut pel barcelonisme ja que juga a la lliga espanyola i n'hem vist gols, partits, i més gols. Per simplificar.ho al màxim, podríem dir que s'assembla bastant a Villa. Davanter ràpid, amb bona definició amb les dues cames, baixet, i que destaca per sobre de tot pels seus moviments a l'espai.

• A favor: adaptació ràpida, ja que l'estil del Villa-real és molt semblant. Humil, o com a mínim no vindria amb aires d'estrella. Possible abaratiment de la operació incloent Bojan al Villa-Real.

• En contra: Seria un "cromo" repetit. Massa semblant a Villa, tindria dificultats a priori per suplir a Pedrito.

Alexis Sánchez.

Extrem xilè. Molt desconegut per la majoria del barcelonisme, vindria amb la carta de presentació de ser el millor jugador de la lliga italiana aquesta passada temporada. A falta d'un anàlisi molt més exhaustiu (prometo que el farem) podem dir que pot jugar en les tres posicions de l'atac blaugrana, tot i que la més natural seria la d'extrem dret.

• A favor: Polivalència que tant agrada a Guardiola. Faria la feina que no ha pogut fer Bojan aquesta temporada: ser el suplent de qualsevol dels 3 de davant. Possible abaratiment de la operació incloent Jeffren a l'Udinese. (o al Granada)

• En contra: Preu desfassadíssim pel que la gent coneixem d'aquest jugador. Adaptació a la lliga espanyola. Caràcter?

Cesc Fàbregas.
No cal descripció, oi?

• A favor: El suplent perfecte per Xavi o per Iniesta. Durant la temporada i de cara al futur. ADN Barça 100%, 0 problemes d'integració i d'adaptació.

• En contra: taparia la progressió de Thiago i en menor mesura de Sergi Roberto. Pagar tants diners per un jugador que era teu.

Deixo un altre punt que es bo o dolent depenent si voleu més a Cesc que a Thiago.

• Possible abaratiment de la operació incloent Thiago a l'Arsenal.

I qui ha guanyat la enquesta? Doncs el que té menys possibilitats de venir: Giuseppe Rossi. Ja ho he dit, som així. Mai contents del tot. Però l'estiu no ha fet més que començar, ja veurem qui acaba venint. I qui marxa.

12 dels 21 vots per Giuseppe Rossi.

Llegir més...

Aquest d'aquí l'esquerra és Alexis Sánchez. I ho dic així perquè la veritat sigui dita, és un desconegut pel gran públic. És un extrem xilè, que juga a l'Udinese, i vindria a ser el primer suplent de Messi, Villa i Pedro quan no puguessin jugar. De fet, faria la feina que aquest any no ha fet com esperava Guardiola Bojan. Els anàlisis del jugador, característiques, punts a favor i en contra no els posaré en aquest post, i bàsciament perquè no els sé. L'he vist jugar un dia a l'Udinese, i 3 o 4 vegades a la seva selecció. No el conec prou per descriure'l.
I de que va aquest post? Aquest post va de com farà el Barça per abaratir el seu fitxatge. O més ben dit, de com pot fer per abaratir el seu fitxatge. I hem de parlar d'un "camí", amb quatre "punts".

El Sr. Pozzo

• Udinese: el club propietari del jugador. Res més a dir.

• Familia Pozzo: Propietaris de l'Udinese, i per tant del jugador.

• Granada: Club de Segona divisió espanyola, que ahir va aconseguir l'ascens a primera. La familia Pozzo també és la màxima accionista.

• Jeffren. Jugador que interessa al Granada, a més de Jonathan Soriano i Jonathan dos Santos. 

I ara anem a unir els punts, o almenys intentar-ho. L'Udinese és vol vendre a Alexis Sánchez, però és un jugador molt cotitzat i el Manchester City podria arribar a oferir els 40 milions d'euros que l'Udinese n'havia demanat al principi. En principi, el problema per l'Udinese és que Alexis Sánchez no li interessa la opció d'anar al City, i que podria ser com un cas Mascherano: acceptaria venir al Barça cobrant menys, per abaratir el seu fitxatge.

Jeffren, a punt de deixar el barça?

A més, el Barça voldria rebaixar la quantitat del traspàs incloent-hi jugadors que no encaixen en els plans de Guardiola: Jeffren, Jonathan Soriano i fins i tot Jonathan Soriano. El problema pel Barça és que l'Udinese no vol aquest jugadors, que no han sortit mai d'Espanya i no tenen la qualitat per el quart classificat. I la solució va arribar ahir, al camp de l'Elx.
Perquè aquest jugadors que potser no servien per l'Udinese si que interessen i molt a un equip recent ascendit. Per Jeffren i Jonathan Soriano es podria arribar a rebre 10 milions, que puden pujar a 12 si també entra Jonathan dos Santos a la operació. I fa pinta de que l'únic amb opció de recompra seria Jeffren.

Aixi, si Alexis finalment val 28 milions + variables com s'està dient avui per la xarxa, haurem de contar 28 milions dels 45 que es van posar de límit la Junta directiva. Si als 45 milions se li afegeixen els 10 per la venta de jugadors al Granada, ja tindriem 55 milions, que poden ser 65 si Bojan també se'n va a la Roma pel preu que s'està filtrant.
I 65 - 28 = 37 milions. 37 milions que estan molt a prop dels menys de 40 que val Cesc segons Sandro Rosell.

A falta dels fitxatges del joves promeses pel B que en breu podrien pujar al primer equip (Kiko Femenia, José Angel i Andrada) els números són complicats però imaginatius i bons. Si pels 45 milions + ventes poden venir Cesc i Alexis, aquesta directiva haurà fet bon negoci i bons moviments.

Podríem parlar de que Cesc no hauria de venir per no tapar la progressió de Thiago, i que Rossi sembla a priori més home-barça que Alexis, però d'això ja en parlarem en un altre post. Un altre dia.

Llegir més...

Javier Pastore – 21 anys – Palerm

Javier Pastore, també conegut com El Flaco, juga actualment al Palerm de la Serie A italiana. És argentí, tot i que té el passaport italià. Va arribar a l’illa de Sicília l’estiu de l’any 2009 provinent de l’Huracán argentí. Per aquest fitxatge el seu actual club ja va paga uns vuit milions d’euros, una gran quantitat de diners pel que suposava el salt a Europa d'un joveníssim Javier. Per tant, estem parlant de un jugador que està jugant la seva segona temporada a Itàlia.

Juga d’extrem però també pot fer-ho de mitjapunta. Com en el cas de Afellay, és molt tècnic. A més, té una capacitat innata per portar la pilota als peus i es molt difícil treure-li. Podríem dir que com Messi, però salvant les distàncies. Tot i que aquesta característica és típica de jugadors més aviat baixets, el Flaco medeix 1’87m. El seu físic l'ajuda a cobrir millor la pilota, fet que encara complica més robar-li la pilota. A continuació una petita recopilació de les seves accions:

No es caracteritza per fer molts gols, tot i això, sembla que aquest any s’ha especialitzat en ser un home important de cara a porteria.

Actualment és el jugador de moda a la península itàlica, i a mi, personalment, no m’agraden gaire aquets jugadors que fan el boom mediàtic, perquè després d’una forma inexplicable desapareix tota la màgia que tenien o mostraven abans. No dic que sigui el seu cas, però molts jugadors que han estat de moda, s’han quedat simplement en això.

En Pastore ja ha debutat amb la albiceleste amb qui ha jugat 5 partits, sense contar amistosos. Segurament que tots hem vist el seu partit de debut amb Argentina, ja que va debutar aquí, al Camp Nou, el dia 22 de desembre de 2009, quan Catalunya va jugar contra el combinat argentí i el jove Javier va aconseguir un gol. En un període de sis mesos, va aconseguir convèncer a Maradona perquè se’l emportés al Mundial de Sudàfrica, on va passar bastant desapercebut jugant pocs minuts. -En el vídeo anterior és pot veure el gol a Catalunya als 20 segons-.

El seu preu el situen en 40 milions d’euros, crec que és exageradíssim, entenc que el Palerm vulgui fer negoci amb l’argenti però el seu preu real a dia d’avui no arriba als 25M€. Per tant deixaria que baixés el boom per començar a negociar amb el Palerm, si continua a un gran nivell, d’aquí un any i mig.

Per tant, jo aposto pel no al seu fitxatge, però cadascú tindrà la seva opinió, quina és la teva?

Llegir més...

Ibrahim Afellay – 24 anys – PSV Eindhoven

Ibrahim Afellay, qui sembla que acaba de tancar el seu fitxatge pel FC Barcelona, és un jugador holandès d’origen marroquí que ha jugat tota la seva carrera professional al PSV Eindhoven. És un jugador molt destacat dins de la plantilla de Fred Rutten. En aquesta temporada ha jugat 23 partits aportant un total de 9 gols, fins al moment.

Ibi arribarà al gener a Barcelona.

Ibi, el seu pseudònim, és un jugador exquisit tècnicament, per tant no crec que tardi gaire a aclimatar-se al Camp Nou, el seu pròxim destí. Pot jugar tan en la posició de Xavi o Iniesta dins l’esquema del club català i, fins i tot, podria jugar d’extrem. En aquest cas estaríem parlant de un jugador que pot donar minuts de descans als dos aspirants a la bota d’or del centre del camp culé: Xavi i Iniesta. Però, per altra part, considero que el fitxatge no és del tot bo pels interessos dels joves canterans, com és el cas de: Thiago, Jonathan o Sergi Roberto. – Aquí teniu la meva resposta a l’enquesta formulada aquesta setmana-.

Destaca per la seva visió de joc i pels seus pases mil·limètrics, tan al peu com a l’espai. Per tant, si s’aclimata bé, podríem estar parlant de un jugador que pot meravellar a l’Estadi quan s’ajunti amb les estrelles ja presents a la disciplina del club.

Sembla que comença a destacar en tema de gols, ja que aquest any porta 9 gols en competicions oficials a tan sols 4 del seu millor registre anotador en una temporada: 13.

Al estar en un dels millors clubs de l’Eredivisie, el jove jugador ja està acostumat a viure sota la pressió que exerceix en cada partit el Philips Stadium -els tres punts a favor i algun títol al final de cada temporada-, situació que també li tocarà viure d’aprop aquí. Conta, també, amb experiència en competicions europees com són la Champions i la Europa League.

Un gran talent amb anys d'experiència.

Internacional amb el seu país, Holanda, Ibi ha jugat amb l’Orange un total de 29 partits i ha jugat en les dues màximes competicions internacionals a que pot arribar qualsevol europeu: la EURO i el Mundial. La seva primera intervenció en la competició que organitza la UEFA va ser l’any 2008 a l’EURO de Àustria i Suïssa. Per altra banda, Afellay ha jugat el seu primer Mundial aquest estiu a Sudàfrica, tot i que no va jugar gaire (22 minuts).

El seu preu, tres milions d’euros, sembla tota una ganga per la incorporació de l'holandès.

Si tenim en compte la seva qualitat tècnica i la sortida de l’última perla del centre del camp de la selecció holandesa i de l’Eredivisie, Wesley Sneijder, -sense que això sigui una pressió per a Ibrahim- podem estar davant d’un talent que pot viure els seus millors anys a Can Barça. Però això sí, em de tenir paciència amb ell i donar-li el temps i el suport, que ell necessiti, per a que ell s’acostumi al joc del Barça i puguem disfrutar d’aquest diamant, encara en brut, però de ben segur que ens donarà més d’una alegria.

Petit repertori del nou jugador del Barça:

Què us sembla aquesta incoporació? En la proxima entrada parlaré d'un altre objectiu culé: Javier Pastore.

Llegir més...

Gareth Bale – Tottenham – 21 anys

El gal·lès ha explotat definitivament i ja és dels millors laterals esquerres, fins i tot podríem estar parlant del millor, en la seva posició, en els pròxims anys. Cal destacar, també, que és un jugador molt polivalent degut a les seves característiques. Afegiria que et pot jugar en totes les posicions de la banda, un privilegi.

Molts equips TOP ja s'han interessat per aquesta jove perla.

Entre les seves característiques més importants trobem que és molt ràpid, fort i, sobretot té una potència desmesurada. Aquesta potència és el que el fa diferent de la resta, ja que es capaç de creuar tot el camp amb la pilota als peus i donar un pase mil•limètric quan arriba a la línia de fons. Aporta gols, fet poc destacable en laterals o jugadors extremadament tancats a la banda. Crec que els partits que vàrem poder veure d’ell en els dos enfrontaments dels Spurs amb l’actual campió d’Europa, l’Inter de Milà, definirien clarament qui és en Gareth.

En aquest doble enfrontament vam poder apreciar com Maicon –sí, sí! Tot un Maicon- acabava desquiciat el partit, ja que se’l feia jugada sí, jugada també. Aquest fet sol el recordo haver vist un cop: la temporada passada, a la fase de grups de la Champions, amb Pedro al Camp Nou. Destacar, a més, el hattrick al Giuseppe Meazza. Que tot i semblar que eren simplement gols per maquillar el mal resultat del Tottenham, els hi han acabat donant el gol average amb els actuals campions d’Europa i ara mateix són els favorits per passar com a primers de grup.

Si algú es va perdre el recital aquí us deixo algunes accions:

La seva joventut i el seu talent el portaran molt lluny, tot i això, acaba d’explotar i encara li queda una llarga trajectòria per davant. Cada cop està creixent més però encara és aviat per parlar d’una estrella –sona impactant però és el que penso-.

El gran inconvenient és el seu preu: estaríem parlan d’una xifra entre els 30 i els 40 milions d’euros i ara mateix potser no és un valor segur per treure’l de la seva cultura . Per què dic això? Doncs perquè he llegit que és un noi molt de casa i que sempre que pot torna a Cardiff, d’on n’és natural, i això podria influenciar en la seva adaptació.

Tot i aquest últim paràgraf, que sona com si estigués parlant en contra del seu fitxatge, és un jugador d’allò més interessant i que seria el millor fitxatge que podria fer el Barça ara mateix. Fins i tot el situaria com a objectiu número 1 a la llista d’altes, per sobre de Cesc. Ja que actualment al futbol, en general, li falten laterals esquerres amb garanties. Mentre que el fitxatge de Cesc podria esperar o fins i tot avortar-se donant-li temps de joc a Thiago.

En la pròxima entrada parlaré d’un altre jugador que surti en la llista de possibles fitxatges del FCB que tan se n'ha parlat aquesta última setmana a la premsa culé.

Llegir més...