<strong>J32 Saragossa 1 - Barça 4</strong>

M’agrada parlar de futbol. De veritat. Però és que parlant només de futbol no es poden fer cròniques del Barça que ho cobreixin tot. I és que molts rivals ja saben que futbolísticament, no hi ha res a fer. Ni res a dir. I, dins les seves possibilitats, intenten fer tot el que poden. Jo no criticaré al Saragossa per deixar la gespa altíssima i amb flors. Si no hi ha cap normativa que ho prohibeixi, endavant. Almenys no hi havien ratolins, talps o altres petits mamífers.

El problema segueix a la federació espanyola, que té unes normes caducades, i pre-constitucionals en molts aspectes. Les campanyes de crear trending topics al twitter, des de Madrid, val més ni entrar-hi. Des d’aquí ja escric #roboalgetafe per avançar feina. I res més, ja m’he desfogat una mica. Anem al futbol.


El Barça va sortir sense Busquets, Xavi i Iniesta. I com molts recordàvem, l’últim partit que va passar això va ser el 3-2 contra Osasuna. I veient els primers 20 minuts, els fantasmes d’Osasuna passaven pel cap ja no d’alguns, sinó de tothom. El Barça jugava lent, previsible, i no dominava el partit. Va tenir sort de que Valdés va aturar un penal, però finalment el Saragossa va marcar. Amb el gol Guardiola en va tenir prou i va reestructurar l’equip. Del 4-3-3 amb Keita de migcentre es va passar al 3-4-3, amb Thiago fent de migcentre i Alves d’extrem. El joc va millorar mínimament, però el que va canviar els ànims del Barça va ser el gol de Puyol, després d’una errada del porter Roberto. Molt sovint el Barça ha de fer bon joc perquè arribin els gols. Ahir, van ser els gols els que van portar al bon joc. I parlo de gols en plural perquè el segon, que capgirava el partit, arribava dos minuts després del gol de Puyol. I qui sinó, Messi.

Per acabar de calmar el Barça, un jugador del Saragossa va veure la segona groga, i va ser expulsat. Expulsió estúpida, però justa. Evidentment, per alguns sectors de Madrid no. És aquí on va començar l’atracament del Barça, segons diuen.


Semblava que el pas pels vestidors serviria al Barça per sortir més tranquil, a contemporitzar i relaxar un partit molt intens. No va ser així, i el Barça dominava, però amb masses problemes. El gol de la sentència no arribava, i el Saragossa sense tenir ocasions clares, no baixava els braços. Guardiola va donar entrada a Busquets per un gris Keita, i el partit es va calmar. Finalment, a 5 minuts del final, Paredes va cometre penal sobre Alexis i Messi el va transformar, posant l’1-3 i sentenciant el partit. En temps afegit Pedro encara va tenir temps per marcar el quart, que sembla un càstig excessiu per un bon i combatiu Saragossa que va estar ingenu en accions decisives com la expulsió o el penal del final.

A 4 punts tot es veu molt més possible, i millor. Però la clau es guanyar el clàssic, i a poder ser sortint líders del Camp Nou. I no ho dic pel barça, sinó pels dos equips.



Publicat originalment a Diari Gran del Sobiranisme