J25 11/12 Atlético 1 - Barça 2

El partit del Calderón podria o hauria de suposar un canvi de mentalitat. Es va jugar com altres partits fora de casa, però es va tenir mes encert i ajuda arbitral del que acostumava a passar aquesta setmana. Va ser un partit que el Barça dominava prou comòdament, que se li va complicar amb molta facilitat, i que va acabar patint. Per falta de temps, per cert, no he escrit res del tema del Barça i el veto a Punto Pelota. Felicitats a Sandro, crec que ha fet bé. Va ser intolerable el que van fer, i de vegades el del Barça de bons semblaven tontos. Ara se li ha donat una publicitat extra a Punto Pelota que no es mereixen, però s'ha enviat un missatge important a la resta. Honestos, humils i poc provocadors, però no imbècils. Encara que llavors surt Vilarrubí i es carrega la imatge i el rigor de la junta en un moment. Vivim en una polèmica continua, i no m'agrada. Com sempre ens deia ma mare a mi i a la meva germana: "Dos no es barallen si un no vol". I aquí no hauríem de voler, encara que costi.

Tornem al futbol, al partit d'ahir. Un partit amb dos parts molts diferenciades. Moltíssim. Pels que el recordeu o vau veure, es va assemblar bastant al de Leverkusen d'ara fa uns dies. L'Atlético va sortir amb molta por del Barça, amb les línies molt endarrerides i amb més ganes de no perdre que de guanyar. El Barça va fregar el 80% de possessió en gairebé tota la primera part, però d'ocasions molt poques. En la més clara, gol d'Alves després d'una bona combinació entre Messi i Cesc. L'Atlético va rascar molt, i es va emportar un munt de targetes grogues ben merescudes. Ja ho sabíem tots, però a la segona part es va constatar aquella llei no escrita que treure una targeta costa relativament poc, però la segona ja és molt més difícil. Una tendència que no afavoreix al Barça, i que de tant en tant desquicia a algun jugador. La entrada de Cesc ahir al fil del descans n'és la prova.

La segona part va ser molt diferent. Independentment del gol al minut 3, d'un córner amb un rebot desafortunat de Busquets, l'Atlético va sortir com a mínim 20 metres més avançat respecte els primers 45'. El gol els va anar molt bé per creure en les seves possibilitats, i el domini va passar a ser seu. El Barça li costava sortir del seu camp, i quan sortia li faltava claredat d'idees. Fos per la falta de ritme o per què encara no està al 100%, ahir Xavi es va dil·luir amb el pas dels minuts, i fins i tot penso que hauria d'haver estat substituït. Cesc i Xavi encara no saben jugar junts en un mig del camp de 3 persones, i això em preocupa. No molt, ja que Cesc va aprenent poc a poc, però és un tema a pulir. Evidentment no vull criticar a Cesc, que és el segon màxim golejador i segon màxim assistent de l'equip. Per mi li passa com a Iniesta. Té una posició on es clau, boníssim. És la de mitja-punta quan es juga en 3-4-3. Quan el treus d'aquesta posició, com Iniesta quan el posa d'extrem, és un jugador molt bo, però que no pot donar aquella "màgia" extra, que el fa únic. En aquesta segona part l'àrbitre va regalar dos fores de joc que no ho eren i no va veure un penal de Busquets. Sort. Qui també ens va fer un regal va ser la defensa de l'Atlético, no demanant barrera. I aquest regals Messi no els desaprofita, com ja veure - si encara no ho heu fet - al vídeo d'aquí sota. I al final, com sempre, Valdés salvant els mobles.

Per cert, jo crec que Guardiola amb la seva frase "La lliga no la guanyarem, no els agafarem" NO critica els àrbitres veladament. Però si el partit d'ahir el Madrid no el va perdre, ja no sap com en pot perdre algun. Senzillament això. I jo penso igual. Això si, l'àrbitre els va ajudar bastant tirant cap a molt.

Atlético de Madrid:
Courtois; Juanfran, Miranda, Godín, Filipe; Koke (Salvio, m. 77), Gabi, Tiago, Arda Turan (Silvio, m. 86); Falcao i Adrián

FC Barcelona: Víctor Valdés; Dani Alves (Cuenca, m. 71), Puyol, Mascherano, Abidal; Xavi, Busquets, Iniesta; Cesc (Pedro, m. 77), Alexis (Piqué, m. 84) i Messi

3 comentaris:

Tres punts més i cap a casa.
I pel que fa al tema Punto Pelota, jo em pregunto si el President de l'Hospitalet ha de quedar net.
No poden tenir ni una setmana bona seguida. Si que es veritat que van fer bé amb el Pedrerol i els seus seqüaços, però les declaracions d'aquest directiu avui no tocaven. Si no parlem, no parlem. És molt de perdedor, de buscar excuses.

Golàs de Messi, això si.
Hola
Bon partit, amb molta emoció. Ara una setmana per descansar una mica, excepte pels internacionals.
Salutacions

Publica un comentari a l'entrada