Álvaro Ademà, col·laborador del programa Volta Ràpida de Rac 1 i expert en F-1 de la ràdio, ha preguntat al seu twitter (@FormulaAdema) el següent: "Pregunta: Algú sap pq veiem aquests fluxes d'aire a l'aleró de darrera dels McLaren i en d'altres cotxes no? Gràcies!" i ha penjat la foto de l'esquerra. Com sempre amb els temes aerodinàmics hi ha una explicació senzilla i una complicada que inclou molta tècnica. Per a l'explicació complicada tinc intenció de, en pocs capítols, anar desgranant tots els conceptes de mecànica de fluids i d'aerodinàmica que es necessiten per entendre perquè vola un avió i, en conseqüència, perquè els alerons provoquen downforce.

Però, responent a l'Álvaro, i a la gent que vulgui saber-ho, aquest fenomen ve provocat per els vòrtex que es creen a la punta de les ales. Per l'ala passa aire per sobre i per sota. Aquest aire, quan arriba a la punta de l'ala, crea un remolí que va tirant cap enfora aquest aire que va sortint. Els avions ho arreglen posant-hi dispositius de punta d'ala (winglet en anglés tècnic), però als Fórmula 1 la solució és una mica més complicada. El que fan és posar els panells laterals que veiem, però hi ha una part de l'aleró que no queda tapada per aquest panell, amb la qual cosa es creen aquests vortex que, quan hi ha aigua a la pista, es veuen. I, en el cas dels McLaren, es veuen més en els seus cotxes perque la configuració dels seus alerons genera més presió que la resta de monoplaces.

A la dreta us incloc una foto amb un Boeing 737-800 i l'efecte dels vòrtex que es creen amb i sense winglets. Aquests elements de punta d'ala ajuden a reduir els vòrtex, que provoquen una resistència adicional que, si es pot evitar, millor...

Espero que us hagi servit. En els propres dies aniré fent explicacions dels fenomens que regeixen l'aerodinàmica. Prometo que intentaré no posar moltes equacions, tot i que hi ha algunes que s'han de posar per força...

Qualsevol dubte que tingueu, feu les preguntes als comentaris, d'acord?

Llegir més...

La setmana de Cadel Evans. Però abans, si no t'has llegit i t'interessa, pots repassar com van anar les dues primeres setmanes aquí.
Quedaven sis etapes, i el tour es decidiria en 5. La última, el passeig per Paris i els camps Elisis, mai compta per la general. De les 5 etapes, 4 eren als Alps i la última abans de Paris, una contrarelotge individual. Les etapes dels Alps anaven de menys a més, i així com la primera no hi havien gaires ports de categoria, la última va ser només uns 100 kilòmetres, que pujaven el Galibier i acabaven amb l'ascens al mític Alpe d'Huez. Per sort pels ciclistes, abans d'aquestes 5 etapes duríssimes i decisives, tenien un dia de descans. I abans de començar la repassada etapa a etapa, també cal repassar com estava la classificació en la part alta, com estaven les distàncies entre els favorits.

Voeckler seguia sorprenentment líder, però tothom tenia molt assumit que el màxim miracle al que podia aspirar era el podi. Frank Schlek tampoc estava molt clar que tingués opcions reals d'acabar en la segona posició final, i sobretot que acabés davant el seu germà i teòric líder de l'equip Andy. Cadel Evans cada Tour acaba tenint una etapa de muntanya on perd molt de temps i així les opcions al Tour, i el mateix es pot dir d'Ivan Basso. Per tancar el grup, Samuel Sánchez aspirava a repetir als Alps el bon paper dels Pirineus per poder somiar amb el podi i finalment Contador. Ell mateix assegurava que no estava bé físicament, que el genoll li feia mal, però que intentaria atacar. La diferència amb els Schleck semblava molt gran, però era possible.

Aliança entre Alberto i Samu

I els plans de Contador no es van fer esperar. En un dia aparentment tranquil pels favorits, va atacar amb canvis de ritme fins que ho va aconseguir i es va escapar del grup. Evans i Samuel Sánchez el van seguir, però només Samu entrava als relleus. La llarga baixada feia pensar que el grup atraparia a Contador, però els 3 escapats van fer una gran baixada, amb molt de risc i valentia, i encara van aconseguir distanciar-se més. Al final, Evans va aprofitar-se d'unes cames menys cansades i es va escapar 3 segons de Contador i Samu. Voeckler i Frank Schleck perdien 18 segons, Basso 51 i Andy, que havia baixat amb molta por, 1:06. A més, en aquesta etapa va néixer una aliança que es va veure molt en les últimes etapes d'aquest Tour. Samuel Sánchez i Alberto Contador.
La etapa següent va servir per veure com Contador i Samuel intentaven retallar temps amb el sistema que tant bé els havia funcionat el dia anterior. Arriscant moltíssim, en una baixada molt complicada, van aconseguir deixar enrere als favorits. La imatge de Voeckler entrant al jardí d'una casa, sortint-se de la carretera, demostra les ganes que hi posava per mantenir el mallot. El problema per Contador i Samu va ser que quan s'acabava la baixada hi havien 3 kilòmetres plans, que van servir perquè el grup retallés les diferències i així fer inútil la bona baixada dels espanyols. Voeckler va perdre 27 segons, però mantenia el mallot.

Exhibició d'escalador d'Andy Schleck

I s'arribava a la etapa reina. La més dura, la més llarga, i la que va ser més espectacular. I tot va ser gràcies a Andy Schleck, que es va treure totes les etiquetes possibles de conservador. A 60 kilòmetres de meta va fer un canvi de ritme que cap dels favorits va voler o poder seguir. Quan es va coronar el port, ja estava a més d'un minut dels favorits, i tot i que tot feia pensar que a la baixada, o al pla anterior a l'últim port, Andy perdria temps, no va ser així. El grup va baixar molt relaxat, i Andy es va anar trobant ciclistes que estaven fugats, i així va crear un grup on no anar sol i poder fer més relleus. Els més de 20 kilòmetres de pla tampoc van servir perquè cap equip aconseguís retallar en cap moment distàncies amb Andy, que va arribara tenir més de 4 minuts sobre els favorits. Contador ho va intentar, però ningú li entrava al relleu. Fins que s'hi va posar cadel Evans. Sorprenent a tothom, Evans va fer un canvi de ritme que molt pocs van poder seguir, i menys encara van poder seguir fins el final. Poc a poc retallava temps amb Andy, i a pocs kilòmetres pel final COntador no va poder més i no el va poder seguir. Increïblement, una vegada més, Voeckler va aconseguir mantenir el mallot groc per 15 segons. Andy es postulava com el gran favorit, i el seu germà mantenia les opcions a poc més d'un minut. Evans es posava a menys d'un minut d'Andy, i Contador i Samu estaven a més de 4 minuts eprdent les opcions de victòria, i molt probablement de podi.

El millor de la muntanya

Però Contador és molt Contador. En una etapa de 109 kilòmetres, el madrileny va atacar a 92 kilòmetres pel final. Només Andy el va poder seguir, tot i que Samuel Sánchez anava sol entre els favorits i els dos escapats. Coronat el primer port, Samuel Sánchez va arriscar a la baixada fins a tornar a contactar amb Andy i Alberto. En l'ascensió final, Andy ja no va poder seguir a Contador, i es va formar un grup amb Evans, els dos Schleck, Voeckler i Basso. Basso, Voeckler i Frank Shleck anaven perdent temps, i per davant a Samu i Contador se'ls va unir el jove Rolland, que a 2 kilòmetres pel final va fer un canvi de ritme que Contador ja no va poder seguir. 34 segons va retallar Alberto, que no eren suficient ni per optar al podi. A més, Samuel Sánchez es feia amb el mallot de la muntanya l'últim dia, així que estaria al podi de Paris. Molt merescut premi per un ciclista que en gairebé totes les etapes de muntanya va ser dels primers.

Contrarelotge i final. Andy defensava 57 segons respecte a Evans, que semblaven pocs. Andy mai havia destacat per ser bon contrarelotgista, però amb el mallot groc en joc, els ciclistes sempre treuen més del que s'espera. Aquesta vegada no va ser així, i en pocs kilòmetres es va veure que Evans retallaria els 57 segons sobradament. Frank si que va aconseguir defensar la seva posició respecte a Voeckler, i Contador aconseguia la cinquena posició amb una gran contrarelotge, on va quedar a 1:06 del guanyador Tony Martin. Evans només va cedir 6 segons respecte el guanyador, i Samuel Sánchez va quedar setè en la contrarelotge, una molt bona posició per un ciclista de les seves característiques. 

Evans guanya el seu primer Tour amb 34 anys, i Andy Schleck ja ha quedat 3 vegades en segona posició. El podi el tanca Frank Schleck, per davant d'un sorprenent Voeckler. Contador sempre recordarà la etapa del Galibier on va perdre 4 minuts, però definitivament no ha estat el seu Tour. El millor de la muntanya, com ja he dit, va ser Samuel Sánchez. El millor equip va ser el Garmin, i el millor jove el francès Pierre Rolland. El mallot verd de la regularitat va ser per Mark Cavendish, però amb polèmica. Les cinc victòries d'etapa són incontestables, però li van perdonar certes sancions en les etapes de muntanya. No sóc un expert i no vull dir alguna cosa que no sigui veritat així que ho deixaré així.

Fins el 2012!

Llegir més...

Comencem un doble especial sobre el Tour 2011. Aquesta primera entrega cobrirà les dues primeres setmanes, que van ser clarament menys emocionants que la espectacular última setmana, on els favorits han decidit anar a per totes i intentar guanyar. Les dues primeres setmanes van ser més de control i desgast. I és que el recorregut del Tour aquest any feia que fins la etapa número 12 no s'arribes als Pirineus, deixant així moltes etapes inicials de pla, el terreny dels sprinters. Un cop arribat els Pirineus, només hi havien dues etapes per "descansar " i ja arribaven els Alps i la contrarelotge final. A més, s'eliminava la etpa pròleg i a la segona etapa teníem la contrarelotge per equips, molt curta. Però ja el primer dia van tenir una sorpresa inesperada.

Contador i Andy, relaxats a l'inici del Tour

I la sorpresa no va ser precisament a l'arribada. La etapa la va guanyar el favorit pels experts en arribades amb pujada, el belga Gilbert. La sorpresa va ser la pèrdua de 1'14'' de Contador respecte a tots els favorits. Contador es va veure implicat en una caiguda múltiple provocada per un espectador, així que ja començava amb 1'14'' de desavantatge sense tenir-ne cap culpa. I la segona etapa no va millorar. Com era previsible, la contrarelotge per equips va fer perdre més temps encara a Contador respecte els germans Schlek, i contra Cadel Evans, qui es posava a un segon del líder Hushovd. 24 segons més, i ja eren 1'38''. I amb la tercera etapa va arribar la normalitat. Arribada en grup, i el torn pels sprinters; victòria de Farrar. A la quarta etapa vam veure un Contador disposat a retallar temps on fos, i en un petit tram final de pujada es va escapar del grup amb més corredors. Es va quedar amb la mel als llavis, ja que la victòria va ser per Cadel Evans, però almenys va recuperar 8 segons als Schlek, i els va demostrar que estava disposat a atacar quan i com fos. Hushovd va aconseguir seguir de líder.

Primer dia de problemes

La cinquena etapa va veure com Cavendish, el millor sprinter del món, aconseguia la seva primera victòria del Tour. Durant la etapa van haver-hi moltes caigudes, i Contador va tornar a veure-s'hi implicat. Aquesta vegada no va perdre temps, però si que es va endur un cop al genoll que a punt va estar de fer-lo abandonar el Tour. Només la llunyania de les etapes més exigents, i la seva ambició i condició de favorit el van fer seguir. Tot i que la següent etapa tampoc seria fàcil i tranquil·la.

I més problemes per Contador

Per dues vegades va tenir problemes amb la seva bicicleta, i ja feia la sensació que tanta mal sort no era normal. La sisena etapa va ser molt dura degut al vent i la pluja, però va ser el jove noruec Hagen qui millor se'n va saber sortir per guanyar la etapa i demostrar que les bones coses que es diuen d'ell estan justificades. La tranquil·litat va arribar a la setena. Tranquil·litat per Contador, ja que el vent va tornar a fer de les seves i varis ciclistes van caure. El més destacat va ser Wiggins, que va haver d'abandonar el Tour per un problema amb el seu canell. La victòria d'etapa va ser pel totpoderós Cavendish. En la vuitena etapa Contador va intentar recuperar més temps, però aquesta vegada Andy Schlek se li va enganxar en tot moment, i no va poder recuperar res. Va guanyar Rui Costa, i Hushovd aconseguia retenir el maillot groc, un dia més. En la novena, la fuga del dia va triomfar i va significar el canvi de líder. El francés Voeckler era el nou líder, amb més de 2 minuts de marge sobre els grans favorits. La desena etapa va ser relaxada, la típic de pla, on Cavendish va demostrar que és humà i només va poder quedar segon. El guanyador va ser Greipel. El que passa és que Cavendish és molt Cavendish, i en la etapa següent va aconseguir venjar-se de Greipel, guanyant per davant seu. I així vam arribar a la dotzena etpapa. Arribava la muntanya. Arribaven els Pirineus.

Voeckler, líder inesperat

L'arribada dels Pirineus va ser la demostració dels problemes físics de Contador. Els favorits van treure el cap a les primeres posicions, i així darrere del guanyador, Samuel Sánchez, va entrar frank Schlek a 10'', Basso/Andy/Evans a 30'' i Contador a 43''. Així doncs, Contador perdia 13'' respecte al seu gran rival. Voeckler entrava al darrere de Contador, salvant així el maillot groc de manera sorprenent. La 13ena tenia muntanya, però l'arribada estava massa lluny dels ports del Pirineu, i la etapa va ser dels fugats del dia. Hushovd, el qui havia sigut el líder, va guanyar la etapa amb autoritat.
El Pirineu s'acabava a la catorzena etapa, i totes les mirades estaven als germans Schlek, que tenien aparentment una bona oportunitat de deixar a Contador sense opcions de victòria final. Malauradament per l'espectador, no va ser així. La etapa va ser una de les més decepcionants que es recorden, almenys en etapes de muntanya. L'únic que va intentar atacar va ser Samuel Sánchez, però aquesta vegada es va veure superat al final del port per Vanendert, que va ser el guanyador de la etapa. Els favorits, després de minuts i minuts de mirar-se amb por i no fer res, van entrar tots junts exceptuant Andy Schlek, que va esprintar al final per retallar dos segons als seus rivals. I amb tot això, Voeckler seguia de groc, i ben content.

Abans de la jornada de descans, vam tenir una etapa plana sense sorpreses, on Cavendish va aconseguir la seva quarta victòria que deixava pràcticament sentenciada la classificació de la regularitat. Contador sortia viu dels Pirineus, Evans aguantava més que bé, i els Schlek semblava que havien perdut una oportunitat d'or. A més, Samuel Sánchez tenia opcions de podi si repetia la seva bona actuació dels Pirineus als Alps. Però la part decisiva arribarà en el següent post. De moment, ho deixem aquí.

Llegir més...

Marc Coma ha estat el brillant guanyador del Dakar 2011. Amb el duel habitual, i que ja fa 7 o 8 edicions que dura, Coma va superar a Cyril Despres i ha guanyat més etapes que mai. Aquest duel va començar el 2005, i Coma va començar perdent. El 2005 només va guanyar una etapa, i va quedar segon. El 2006, tot i no guanyar cap etapa, va ser regular en tot moment i es va endur el seu primer Dakar. Un any després, va viure el seu pitjor Dakar, quan va haver d'abandonar a la penúltima etapa. Anava segon, perseguint retallar temps al Despres, i va arriscar massa. Havia aconseguit 3 victòries d'etapa. El 2008 no es va disputar el Dakar, degut als problemes que ja vam explicar en el post anterior. L'estrena del Dakar a Sud-Amèrica l'any següent, li va anar bé a Coma, aconseguint el seu segon Dakar. A més, va aconseguir 3 victòries més d'etapa. El 2010 podríem parlar molt de les sancions a Coma, però es un tema superat. Coma va va ser sancionat amb 6 hores, i després amb 22 minuts. Va acabar el Dakar a 6 hores 32 minuts de Despres, en la 15 posició. Sense penalitzacions, hauria acabat segon. 
Així doncs, aquest 2011 s'ha pogut treure la espina clavada de l'any passat, i ha aconseguit el seu tercer Dakar, i com he dit amb 5 victòries. Aquest any el penalitzat ha estat Despres, però amb 10 minuts. 

El dia a dia de Coma

Coma va complir els pronòstics

La primera etapa Coma va començar més endarrere de l'esperat, però res greu. Tercer, a menys d'1 minut de Despres. La segona etapa, més llarga i pròpia del Dakar, va servir per destacar als dos de sempre, i Despres ja li treia més de dos minuts a Marc Coma. la resta, a més de 5 minuts. En la tercera etapa Coma va retallar temps a Despres i va ser a la quarta, en la seva segona victòria consecutiva, que es va posar líder amb 2 segons d'avantatge. Un liderat que ja no abandonaria.

Cap problema pel desert

Abans de la sortida de la cinquena etapa, es va saber que Despres era penalitzat 10 minuts per no respectar un punt de pas obligatori. Així, tot estava de cara per Coma.
A la cinquena etapa, i més amb els 10 minuts de marge, Coma va començar a pilotar vigilant a Despres. Controlant que el francès no li retallés temps, i arriscant el mínim. Però aixó es més fàcil de dir que de fer, i Coma va caure, perdent 9 minuts per arreglar la moto. Més tard, es va trobar un pilot amb problemes, i el va ajudar esperant-se fins que l'helicopter se'l va endur a l'hospital. L'organització li va tornar el temps perdut en l'auxili al pilot, en un acte de justícia que els honrava. La sisena etapa va seguir igual, amb Coma fent un "marcatge a l'home", i esperant la jornada de descans. La jornada de descans, Coma tenia pràcticament 9 minuts de marge, però quedaven sobretot dos etapes molt complicades.

La setena etapa va seguir amb la tendència de les últimes 3, i Despres retallava temps a Coma, i ja es posava a 7 minuts. En la etapa següent, Coma va voler arriscar una mica, sobretot per no donar ales a Despres, i va augmentar la diferència per deixar-la gairebé on estava a la cinquena etapa: 9 minuts. La novena etapa va ser curta però duríssima, i els gran favorits (incloent-hi Coma i Despres) es van perdre i van perdre molt de temps. Al final de la etapa, Coma perdia 1 minut respecte a Despres, i la emoció continuava. 

En la etapa reina va donar un cop sobre la taula

Va arribar la etapa reina, i Coma va decidir que volia gunayar el Dakar. En una brillantíssima etapa, Coma va guanyar i a més, clavant-li 9 minuts a Despres, que va entrar següent. 18 minuts a la general, a falta de 3 etapes que en realitat són 2 (la última és molt curta i amb poques diferències entre els corredors).
L'onzena etapa, guanyada per Despres, va ser una rèplica d'aquelles etapes on Coma controlava a Despres, i així ho va anar fent. 16 minuts de marge, a una etapa menys. La penúltima etapa, amb Despres desmotivat i amb la segona posició assumida, va servir per veure l'enèsim duel entre el català i el francès, que es va tornar a endur el català, per molt poc temps. Seguien els 16 minuts de marge, i la victòria es confirmava. Només faltava el "passeig" de la última. Sense problemes, Coma va creuar la meta en cinquena posició, i va confirmar la seva victòria. Sens dubte, la més treballada de les 3, i el seu domini en el món dels raids comença a ser aclaparador. 

El dia a dia d'en Marc Coma

Més difícil es parlar de Laia Sanz, però la dada de que hagi completat el seu primer Dakar, ja diu molt. A més, la 39ena posició final no és una mala posició. De fet, van sortir més de 180 motos. Ha quedat primera en la classificació femenina - amb molt poques participants, això si - i als seus 25 anys, promet molt. Campions com Marc Coma o Cyril Despres van començar el Dakar quedant 36 (Despres) o sense poder acabar-lo (Coma). Amb un millor equip, millor moto i la experiència d'aquest any, la Laia podria ser la primera dona en guanyar el Dakar en categoria de motos. Recordem que en la categoria de cotxes, l'any 2000 Jutta Kleindsmit va fer història al ser la primera dona en guanyar el Rally Dakar. 

El dia a dia de la Laia

No em voldria descuidar d'esmentar el seu director de cursa, i "motxil·ler" de luxe, Jordi Arcarons. 9 anys després de la seva última participació, ha tornat a fer una feina a la que no estava acostumat ( 6 podis, 4 vegades segon i 2 tercers), i ha ajudat a la Laia en tot moment. En fi, bona sort Laia.

Llegir més...

S'ha acabat el Dakar 2011, i abans del resum de la classificació de la general de motos i la de cotxes, vull parlar del Dakar. De la idiosincràsia de la cursa, del que significa. 

El Rally Dakar va començar el 1979, amb la idea de viure una aventura amb cotxe o moto des de Paris a Dakar. Amb el temps, s'ha anat organitzant i guanyant prestigi, i actualment rep el sobrenom del rally "més dur del món". Els participants, en l'actualitat, són experts en raids i durant l'any corren en proves com el Rally dels Farons, o la Baja 1000 que juntament amb altres proves conformen el campionat del món de Rally Raids. Al 1999 els camions van poder competir en categoria pròpia, i va ser al 2009 quan també es va crear la categoria de quads. 

S'ha de destacar que el 2008 la prova no es va poder disputar, degut a amenaces terroristes d'atemptar contra els participants o membres de la organització. Així doncs, l'any següent, la empresa organitzadora del Dakar va decidir traslladar el Rally Dakar a Sud Amèrica, però mantenint el nom original de Dakar, i amb la ferma promesa de tornar a Àfrica quan fos segur. Després de 3 Rallys Dakar disputats a Argentina i Xil·le, la tornada a l'Àfrica sembla molt llunyana, i res fa pensar que en anys propers l'organització compleixi la seva promesa. Personalment, trobo a faltar el Dakar Africà. Hi han deserts, hi han dunes, i com podeu veure a l'àlbum sota aquestes línies, segueix sent preciós. Però no és el mateix. Seré un romàntic, però li falta alguna cosa. La essència, la tradició, els camells. No ho sé.

Deixo un recull fotogràfic amb les millors imatges - i paisatges - del Dakar 2011. Estan ordenades de la primera etapa a les celebracions finals.

I per acabar, vídeo que promocionava el Dakar 2011. Intens, et deixa amb ganes de més.



Durant la setmana que ve, especial amb la victòria de Marc Coma i de Nasser Al-Attiyah.

Llegir més...