<strong>Tour de França 2011 - Setmana 3</strong>

La setmana de Cadel Evans. Però abans, si no t'has llegit i t'interessa, pots repassar com van anar les dues primeres setmanes aquí.
Quedaven sis etapes, i el tour es decidiria en 5. La última, el passeig per Paris i els camps Elisis, mai compta per la general. De les 5 etapes, 4 eren als Alps i la última abans de Paris, una contrarelotge individual. Les etapes dels Alps anaven de menys a més, i així com la primera no hi havien gaires ports de categoria, la última va ser només uns 100 kilòmetres, que pujaven el Galibier i acabaven amb l'ascens al mític Alpe d'Huez. Per sort pels ciclistes, abans d'aquestes 5 etapes duríssimes i decisives, tenien un dia de descans. I abans de començar la repassada etapa a etapa, també cal repassar com estava la classificació en la part alta, com estaven les distàncies entre els favorits.

Voeckler seguia sorprenentment líder, però tothom tenia molt assumit que el màxim miracle al que podia aspirar era el podi. Frank Schlek tampoc estava molt clar que tingués opcions reals d'acabar en la segona posició final, i sobretot que acabés davant el seu germà i teòric líder de l'equip Andy. Cadel Evans cada Tour acaba tenint una etapa de muntanya on perd molt de temps i així les opcions al Tour, i el mateix es pot dir d'Ivan Basso. Per tancar el grup, Samuel Sánchez aspirava a repetir als Alps el bon paper dels Pirineus per poder somiar amb el podi i finalment Contador. Ell mateix assegurava que no estava bé físicament, que el genoll li feia mal, però que intentaria atacar. La diferència amb els Schleck semblava molt gran, però era possible.

Aliança entre Alberto i Samu

I els plans de Contador no es van fer esperar. En un dia aparentment tranquil pels favorits, va atacar amb canvis de ritme fins que ho va aconseguir i es va escapar del grup. Evans i Samuel Sánchez el van seguir, però només Samu entrava als relleus. La llarga baixada feia pensar que el grup atraparia a Contador, però els 3 escapats van fer una gran baixada, amb molt de risc i valentia, i encara van aconseguir distanciar-se més. Al final, Evans va aprofitar-se d'unes cames menys cansades i es va escapar 3 segons de Contador i Samu. Voeckler i Frank Schleck perdien 18 segons, Basso 51 i Andy, que havia baixat amb molta por, 1:06. A més, en aquesta etapa va néixer una aliança que es va veure molt en les últimes etapes d'aquest Tour. Samuel Sánchez i Alberto Contador.
La etapa següent va servir per veure com Contador i Samuel intentaven retallar temps amb el sistema que tant bé els havia funcionat el dia anterior. Arriscant moltíssim, en una baixada molt complicada, van aconseguir deixar enrere als favorits. La imatge de Voeckler entrant al jardí d'una casa, sortint-se de la carretera, demostra les ganes que hi posava per mantenir el mallot. El problema per Contador i Samu va ser que quan s'acabava la baixada hi havien 3 kilòmetres plans, que van servir perquè el grup retallés les diferències i així fer inútil la bona baixada dels espanyols. Voeckler va perdre 27 segons, però mantenia el mallot.

Exhibició d'escalador d'Andy Schleck

I s'arribava a la etapa reina. La més dura, la més llarga, i la que va ser més espectacular. I tot va ser gràcies a Andy Schleck, que es va treure totes les etiquetes possibles de conservador. A 60 kilòmetres de meta va fer un canvi de ritme que cap dels favorits va voler o poder seguir. Quan es va coronar el port, ja estava a més d'un minut dels favorits, i tot i que tot feia pensar que a la baixada, o al pla anterior a l'últim port, Andy perdria temps, no va ser així. El grup va baixar molt relaxat, i Andy es va anar trobant ciclistes que estaven fugats, i així va crear un grup on no anar sol i poder fer més relleus. Els més de 20 kilòmetres de pla tampoc van servir perquè cap equip aconseguís retallar en cap moment distàncies amb Andy, que va arribara tenir més de 4 minuts sobre els favorits. Contador ho va intentar, però ningú li entrava al relleu. Fins que s'hi va posar cadel Evans. Sorprenent a tothom, Evans va fer un canvi de ritme que molt pocs van poder seguir, i menys encara van poder seguir fins el final. Poc a poc retallava temps amb Andy, i a pocs kilòmetres pel final COntador no va poder més i no el va poder seguir. Increïblement, una vegada més, Voeckler va aconseguir mantenir el mallot groc per 15 segons. Andy es postulava com el gran favorit, i el seu germà mantenia les opcions a poc més d'un minut. Evans es posava a menys d'un minut d'Andy, i Contador i Samu estaven a més de 4 minuts eprdent les opcions de victòria, i molt probablement de podi.

El millor de la muntanya

Però Contador és molt Contador. En una etapa de 109 kilòmetres, el madrileny va atacar a 92 kilòmetres pel final. Només Andy el va poder seguir, tot i que Samuel Sánchez anava sol entre els favorits i els dos escapats. Coronat el primer port, Samuel Sánchez va arriscar a la baixada fins a tornar a contactar amb Andy i Alberto. En l'ascensió final, Andy ja no va poder seguir a Contador, i es va formar un grup amb Evans, els dos Schleck, Voeckler i Basso. Basso, Voeckler i Frank Shleck anaven perdent temps, i per davant a Samu i Contador se'ls va unir el jove Rolland, que a 2 kilòmetres pel final va fer un canvi de ritme que Contador ja no va poder seguir. 34 segons va retallar Alberto, que no eren suficient ni per optar al podi. A més, Samuel Sánchez es feia amb el mallot de la muntanya l'últim dia, així que estaria al podi de Paris. Molt merescut premi per un ciclista que en gairebé totes les etapes de muntanya va ser dels primers.

Contrarelotge i final. Andy defensava 57 segons respecte a Evans, que semblaven pocs. Andy mai havia destacat per ser bon contrarelotgista, però amb el mallot groc en joc, els ciclistes sempre treuen més del que s'espera. Aquesta vegada no va ser així, i en pocs kilòmetres es va veure que Evans retallaria els 57 segons sobradament. Frank si que va aconseguir defensar la seva posició respecte a Voeckler, i Contador aconseguia la cinquena posició amb una gran contrarelotge, on va quedar a 1:06 del guanyador Tony Martin. Evans només va cedir 6 segons respecte el guanyador, i Samuel Sánchez va quedar setè en la contrarelotge, una molt bona posició per un ciclista de les seves característiques. 

Evans guanya el seu primer Tour amb 34 anys, i Andy Schleck ja ha quedat 3 vegades en segona posició. El podi el tanca Frank Schleck, per davant d'un sorprenent Voeckler. Contador sempre recordarà la etapa del Galibier on va perdre 4 minuts, però definitivament no ha estat el seu Tour. El millor de la muntanya, com ja he dit, va ser Samuel Sánchez. El millor equip va ser el Garmin, i el millor jove el francès Pierre Rolland. El mallot verd de la regularitat va ser per Mark Cavendish, però amb polèmica. Les cinc victòries d'etapa són incontestables, però li van perdonar certes sancions en les etapes de muntanya. No sóc un expert i no vull dir alguna cosa que no sigui veritat així que ho deixaré així.

Fins el 2012!