Aquesta tarda, a les 14:15h, comença l'eurobasket 2011. I com acostuma a passar, el format de la competició torna a ser lleugerament diferent a la última edició. Aquesta edició hi haurà dos fases de grups. A la primera fase, tenim 4 grups de 6 equips cada un. Per tant, cada equip jugarà 5 partits com a mínim. Els 3 millors de cada grup passaran a la següent fase, que serà de dos grups de 6 equips. D'aquests dos grups es classificaran els 4 millors, i així ja sortiran els quarts de final.
Molts partits, i molt rivals difícils ja en les fases de grup. Per això serà molt important tenir un fons de banqueta potent, ja que en molts partits d'aquestes dues primeres fases serà bastant normal veure als homes claus de seleccions descansant molts més minuts del que acostumen. A més, el calendari és molt apretat, i hi han partits gairebé cada dia fins els quarts de final. Potser les seleccions es poden queixar, però per l'aficionat al bàsquet és un regal poder veure tants partits.
GRUP A - ESPANYA - POLÒNIA - GRAN BRETANYA - TURQUIA - LITUÀNIA - PORTUGAL
Un grup complicat, amb les 3 seleccions que es classificaran a priori bastant clares: Espanya, Lituània i Turquia. La selecció espanyola té sinó la millor una de les millors plantilles. Els dos germans Gasol per dins, amb l'ajuda del NBA Ibaka, i Rudy i Navarro en el perímetre són jugadors molt dominadors a Europa. A més, la plantilla la completen jugadors com Calderon, Ricky, i els treballadors Llull, Reyes, Sada i San Emeterio. I el 12è? És Victor Claver, que en principi farà de 4 obert. Pocs minuts i poc protagonisme, la veritat. Com faci jugar aquesta plantilla Scariolo ja serà una altra història. Les llacunes defensives semblen el taló d'Aquiles d'aquesta selecció, que a més en la preparació només ha jugat partits com a local, i més aviat assequibles. L'únic partit que va jugar a fora, el va perdre i bastant clarament.
La selecció lituana és favorita a tot per dues coses: perquè és Lituània, i perquè juga com a local. Amb un Kalnietis en un gran estat de forma, Pocius i Kaukenas seran homes importants en el perímetre. A més, les aparicions de Jasikevicius sempre poden servir per revolucionar els partits. Els pivots titulars són Songaila i Javtokas, encara que els germans Lavrinovic també tindran molts minuts. El jove Valenciunas és la gran esperança de l'afició, però sembla que el torneig li arriba massa jove. Veurem fins on arriben, però en principi el resultat normal seria arribar a semifinals o la mateixa final.
Turquia és una gran incògnita. Recordem que és la subcampiona del món, però Turquia sempre ha destacat en grans competicions on ha jugat com a local. L'equip segueix sent tant potent com el de fa un any, i amb les mateixes virtuts i defectes. Les virtuts eren i són una bateria de pivots molt important i amb molts centímetres, i un perímetre amb experiència. Els defectes venen en la posició de base, on Tunceri i Arslan no són jugadors molt importants a Europa. Però el pitjor defecte és que depenen molt de Ilyasova i de Turkoglu. Ilyasova és un jugador irregular, però sempre acaba sumant per l'equip. El que pot ser dolent per l'equip és Turkoglu, que quan comença a fer de base i al Turkoglu-sistema la selecció està a les seves mans. Poden arribar molt lluny.
De les altres 3 seleccions és molt evident que Portugal no té cap opció de donar cap sorpresa. En canvi, tant Polònia com Gran Bretanya tenen certes opcions. Les baixes de Lampe, Gortat, Logan i Ignerski fan que el cinc titular de Polònia no tingui la força del que fa 2 anys va sorprendre en l'eurobasket celebrat al seu pais, però el anar de ventafocs els pot ajudar alguna sorpresa.
Sense Gordon ni Mensah-Bonsuh, Gran Bretanya va a l'eurobasket amb la classifiació als seus jocs Olímpics assegurada. Si que hi ha Luol Deng, que serà el màxim exponent d'un perímetre que té una capacitat d'anotar triples espectacular. Per dins, els ACB Freeland i Clark seran els titulars, i en definitiva les referències quan no se la jugui Deng. Si fa 2 anys ja van estar a punt d'eliminar a Espanya, qui diu que no poden classificar-se aquest any?
GRUP B - FRANÇA - ALEMANYA - ISRAEL - ITÀLIA - LETÒNIA - SÈRBIA
Aquest grup és molt més obert que l'A. Amb Sèrbia com a màxima favorita, França i Alemanya semblen les màximes candidates a acompanyar-la. Però ni Israel, ni Itàlia es poden considerar com seleccions sense opcions. La ventafocs, Letònia.
La selecció francesa és la selecció amb més jugadors provinents de la NBA. Així, clarament és la més física. El cinc titular és molt potent, amb Parker, de Colo, Batum, Diaw i Noah. A part dels 25 punts o més que produeix Tony Parker per partit, l'ajuda d'homes com Batum, de Colo i Gelabale des de la banqueta serveixen per completar un gran perill exterior. Per la pintura hi ha moltes ganes de veure com Noah juga per Europa. Dobles figures en cada partit en principi, però haurà d'ajudar més en atac del que ho fa en la NBA. Diaw és l'únic 4 obert, però Pietrus i Traoré completen una bona rotació.
La selecció de Sèrbia sembla que definitivament ja ha crescut, i podria ser el seu any. Teodosic és el líder absolut d'una selecció que juga al seu ritme. El que preocupa més és que jugadors que triomfaven en els seus primers equips s'han passat la temporada en equips gran amb poc protagonisme i pocs minuts. Aquí a la ACB tenim els casos de Velickovic i Bjelica, que no han jugat pràcticament al Madrid i Caja Laboral respectivament. Un altre exemple és Keselj, que no ha tingut la explosió que s'esperava al Olympiakos. Per dins la veterania de Krstic i Savanovic sembla suficient, i més amb l'ajuda de Macvan i Perovic. El problema de sempre és en la posició d'escorta, on Tepic mai acaba de tenir la regularitat desitjada.
Alemanya = Nowitzki. I punt. Podria escriure més, però és que la realitat és aquesta. Si Nowitzki té unes mitjanes de 30 punts i 10 rebots per partit, tot és possible. Juntament amb Nowitzki torna Kaman, el que marca el camí d'aquesta selecció. Joc interior per Kaman o per Nowitzki, i si no funciona, a llençar de 3. I al darrere, a defensar ben fort. Simple però efectiu, Alemanya torna a comptar per treure el cap com a mínim a quarts de final.
De les altres 3 seleccions Itàlia torna a una gran cita, i ho fa amb homes importants de la NBA. Bargnani, Belinelli i Gallinari són homes que et poden fer guanyar partits per si sols, però no destaquen especialment en defensa. I si només defensen 2 dels teus 5, els problemes és multipliquen. Com faci les rotacions el seleccionador pot ser la clau de l'èxit italià.
Israel té la important baixa de Casspi, però té molt jugadors acostumats a disputar partits al màxim nivell europeu. Halperin, Pnini i Eliyahu són noms molt típics de fases finals d'Eurolliga, i són una selecció que en un partit poden sorprendre a França o Alemanya, i a partir d'aquí començar a somiar.
Aquest d'aquí la esquerra és el cinc ideal. Números i estadístiques a banda, sembla la decisió més fàcil. hi ha un jugador de cada semifinalista, i dos de la selecció guanyadora. Hi ha el millor de la quarta classificada, el millor del medalla de bronze i el millor del medalla de plata. Bo McCalebb, Andrei Kirilenko i Tony Parker en aquest ordre. I d'Espanya, els dos cracks i amics que han marcat la diferència en aquest torneig: l'enorme Pau Gasol i l'MVP Joan Carles Navarro.
Entrades
