Doncs sí, al final de tot, tot i tot ja tenim temporada!

El lockout es va arreglar bàsicament per la vena nostàlgica dels americans vers el partits de NBA el Christmas Day i el New Year’s Day i tot es va resoldre.

Una altra cosa és que just quan acabi la temporada allà el juny no es tornin a reprendre les negociacions, ja que de fet, no es van resoldre les disputes i percentatges que enfrontaven les 2 parts. Simplement, s’ha resolt perquè interressen els ingressos i perquè hi ha molts sectors (i molt poderosos) que han apretat molt, desde els creadors de videojocs de bàsquet a les cadenes de televisió, passant pels acomodadors dels pavellons o als que treballen en el “merchandising” oficial de la NBA. En fi, que mou millonades arreu del món i s’havia d’arreglar. Al juny ja hi haurà temps per tornar a parlar.

Jo soc dels que segueixen pensant que tenen més raó els propietaris dels equips –recordo que 22 dels 30 equips que formen la NBA presenten greus pèrdues econòmiques desde fa varis anys- i als jugadors que cobren tant reduir-se el salari en un percentatge del 3-5% no seria gaire greu que diguèssim... Per posar un exemple, aquest any Kobe Bryant cobrarà una mica més que Messi i CR7: JUNTS!! Això sense comptar uns ingressos per publicitat que doblen fàcilment el salari dels seus respectius equips..

En fi, ja parlarem d’això al juny. Ara toca parlar de la temporada 2011-2012. I sí, serà una temporada molt atípica: la temporada regular passa dels 82 partits de SEMPRE als 66 (menys la del 1r lockout del ’98), a causa del lockout que ha causat la pèrdua de més de 45 dies de competició, la suspensió de la pretemporada habitual del mes d’octubre – i conseqüent creació d’una mini pre-temporada que va durar del 20 al 24 de decembre – i la condensació encara més bèstia de partits intersetmanals (aquest any el més normal serà jugar 4 partits per setmana i no 3).

El cap de setmana de l’All-Star 2012 en el Amway Center d’Orlando, Florida ha quedat intacte i es disputarà del 23 al 26 de febrer de 2012, la setmana següent a la gran Copa del Rey de la ACB, i sí, a menys de 2 mesos d’avui dia 27 de decembre! Encara que sembli una broma. És a dir, que ens aquestes exactes 9 setmanes s’ha de disputar la meitat de la temporada regular, 33 partits en 63 dies = 0,52 partits per dia; tocar jugar més de 1 partit cada 2 dies..

I quant aquest 66 partits acabin i es resolguin les eliminatòries de playoffs doncs el de sempre, si arribes a Les Finals pots acumular 7+7+7+7 partits en aproximadament mes i mig. I avall que fa baixada, que alguns dirien.

És la llei de les televisions, l’espectacle, els diners, la competició més pura i salvatge i qui no s’afanya no agafa el tren.

En quant a l’inici de la temporada va començar aquest passat diumenge, dia de Nadal, amb varis partits espectaculars posats a mida: Knicks 106- 104 Celtics, Lakers 87- 88 Bulls, Miami 105 - 94 Dallas, Orlando 89 – 97 Oklahoma City, LA Clippers 105 - 86 Golden State.

A priori els equips candidats al títol més clarament son els Bulls, Heat, Thunder, Lakers i Mavericks.

Equips clàssics dels últims anys com els Celtics, amb excessius anys a les esquenes, els Lakers, una renovació de plantilla mal feta i els Mavericks (defensors del títol), que s'han renovat força però que tenen excessiva rotació de jugadors sense un patró gairé clar, s'ha de veure si responen a les expectatives, de moment tant Lakers com Mavs han començat amb un 0-2 negatiu.

Dels equips que fan bona pinta m’agradaria destacar a priori i en un brevíssim resum als renovats Clippers de Chris Paul-Griffin-Billups-DeAndre Jordan, uns Grizzlies que van arribar molt lluny l’any passat, uns Knicks que dependran massa de Carmelo-Stoudemire, i inclús els Nuggets de Denver, que tenen una equilibrada i llarga plantilla.

Cal recordar que amb una temporada més curta els playoffs a l’Oest rondaran a priori sobre les 40 i poc victòries i sobre les 30 i poc a l’Est, del total de 66 partits de regular.

A partir d’avui s’enceten doncs repassos exhaustius a cada divisió de cada conferència. 

Començarem per la Conferència OEST i per una de les divisions més potent de totes, la divisió SOUTHWEST.

Pròximament aquí, a www.tenimunblog.com

Llegir més...

Durant aquesta setmana, i tot i els problemes de blogger, vam preguntar al blog quins dos equips arribarien a les finals de la NBA, i així saber qui serien els guanyadors de conferència. Com que les sèries anaven avançant, cada cop estava més clar qui serien els finalistes de conferència. Sobretot amb la sèrie Lakers-Mavericks, ja que després del 3-0 ningú més va votar per l'equip de Pau Gasol. I com està passant ara mateix, la gent tampoc s'ha acabat de decidir entre els Grizzlies i els Thunder. La enquesta no era senzilla, i queda demostrat amb que aquesta temporada ha canviat molt la NBA. Hem de tenir en compte que els 4 finalistes de conferència de l'any anterior ja estan eliminats, i no eren precisament mals equips. Lakers, Celtics, Suns i Magic ja estan fora de la competició, i semifinalistes com els Spurs, Cavaliers i Utah Jazz tampoc han repetit semifinal. Molts canvis.

Aquest post no serà per anàlisis dels equips, ni probabilitats de cara a les finals. Jo no sóc l'expert en NBA, i només puc dir que tant de bo els Grizzlies, que vaig veure ahir a la matinada en directe es plantin a la final de conferència. I un cop allà, els Mavericks no són un equip imbatible ni molt menys.

OEST

Evidentment, a la final hi seran els Mavericks, i l'altre finalista està entre els Grizzlies i els Thunder. 

Molts pocs vots pels Lakers, i vull recordar que la enquesta estava disponible quan els Lakers anaven perdent 1-0 només.

EST

Increïble falta de fe en Atlanta, però es comprensible ja que Derrick Rose és l'MVP, i només per això els Bulls ja són molt favorits. Miami també ha superat als Celtics en les votacions, i això que en tots els partits els Celtics han estat a punt de guanyar i només uns parcials a l'últim quart els han et perdre.

En definitiva, les finals de conferència pels nostres seguidors i lectors seran Miami - Bulls i Mavericks - Grizzlies. A l'est ho han encertat, i a l'oest falta un partit. Veurem diumenge.

Llegir més...

Bé, ja han començat els playoffs de la NBA. I m'han pillat enmerdat amb molta feina, però sense desistir a una de les meves passions, aquí estic, per narrar "L'hora de la veritat": els mesos on el bàsquet NBA cambia en algunes vessants (sobretot la defensiva) i on els campions demostren el que valen. Aquí no valen rècords de temporada regular ni alts i baixos físics, ni la majoria del que hagis fet durant tots els 82 partits de una temporada regular que per mi segueix sent massa comprimida i amb masses partits. Aquí un equip que ha fet pena durant la regular perquè tenia algun lesionat important es pot endur el títol sense majors problemes, i moltes sorpreses es poden donar on menys les esperes.

Totes les eliminatòries han disputat ja el seu primer partit, i realment no hi ha hagut masses sorpreses però les 2 que hi ha hagut han sigut les més bèstie

s que es podien donar: Lakers i Spurs, potser els 2 màxims candidats a l'anell, han perdut a casa seva contra el 7è i el 8è classificat respectivament.

Aquí ve el meu resum d'aquet inici de playoffs. Començant avui per les eliminatòries de l'Est i demà de l'Oest, i amb el següent contingut:

Un breu resum de cada eliminatòria i el seu resultat actual

El meu pronòstic de cara als següents partits

Anàlisis de les eliminatòries de l'Est:

Chicago Bulls 1 - Indiana Pacers 0

El millor equip de la regular, Chicago Bulls, amb un estratosfèric 62-20, va complir pronòstics i va guanyar el primer partit contra el pitjor equip de llarg que ha entrat als playoffs. Indiana, classificat 8è amb un rècord negatiu (37-45) va dominar això sí durant gairebé tot el partit, amb un gran Danny Granger amb 24 punts (el millor jugador que tenen) i amb la seva millor notícia de la temporada, l'eclosió de Tyler Hansbrough (un 4 de 2,09m i 25 anys) que en va fer 22.

Però de la mà de l'anàrquic per compulsiu anotador Derrick Rose els Bulls van acabar remuntant. Rose serà MVP de la temporada regular i va demostrar el perquè amb 39 punts, 6 r i 6a, tot i fer un 0-9 en triples. El triple final per sentenciar la victòria el va anotar Kyle Korver, qui sinó, l'únic triplista que tenen.

Futur: No veig gaire més color que això, pronostico un 4-1 al final de l'eliminatòria, però els Bulls farien bé de no refiar-se, Indiana no té el gran equip aquest any però és una franquícia bastant guanyadora i a casa rendeixen sempre. Crec que Bulls pasaran, però veig a Rose massa semblant a Wade, cada cop més, i si els seus companys no aporten més (sobretot les altres dos estrelles de l'equip Noah i Boozer, ambdós jugadors interiors) es poden complicar la vida. Sobretot amb Granger a davant, un molt bon anotador.

Miami Heat 1 - 0 Philadelphia 76ers

Difícil rival l'hi ha acabat tocant a Miami (58-24). Els Sixers (41-41) han acabat fent una molt meritòria temporada amb l'equip que tenen i és un rival molt físic i incòmode. Tot i això Miami es va acabar apuntant el primer partit a casa, gràcies com no al seu Big Three. Bosh va aportar 25p i 12r, LeBron 21p 14r i 5 a i Wade, tot i els seus problemes físics i de migranya 17p, 7r i 5a.

Poca cosa més van aportar els reserves dels Heat. Tot i que el fitxatge de Mike Bibby com a base titular els dona més garantia d'èxit en els moments difícils de playoffs, com a mínim per pujar la pilota i assistir, tirar no crec que pugui tirar molt...

Pel que fa a Philadelphia destacar el mal partit de la seva estrella, Iguodala, que va acabar amb només 4 punts, tot i que va fer 8r i 9a això sí. Elton Brand va aportar 17 punts, Jrue Holiday 19 i Thaddeus Young 20 punts i 11 rebots. Malgrat una bona remontada final dels Sixers els Heat van saber aguantar l'embestida i assegurar l'importantíssim primer partit de l'eliminatòria.

Futur: Veig un 4-1, a no ser que Iguodala es marqui algun partit estratosfèric que defineixi per ell sol el partit. I vist el 1r, no té la pinta. I a no ser que Wade acabi arrastrant els problemes físics que estan causant que molts reporters de la NBA es preguntin si podrà aguantar tots els playoffs.

Espectacular per cert el camp de Miami, absolutament tots els aficionats amb samarretes de color blanc per donar suport a l'equip, molt en la línea del que van fer els Thunder l'any passat en l'eliminatòria contra els Lakers. Espectacular.

Boston Celtics 1- 0 New York Knicks

L'eliminatòra amb més morbo de totes. La rivalitat de les 2 ciutats més importants del Nord-Est d'EEUU, i probablement de tota la costa est junt amb Miami i que al final han quedat emparellades en primera ronda.

Boston i New York no es cauen bé, hi ha molta rivalitat entre les 2 ciutats. I en el bèisbol. Però pel que fa al bàsquet no cal buscar-li treus peus al gat: Boston és la franquícia més llegendària i amb més títols (junt als Lakers) I New York només va guanyar algun anell els anys '70.

Pel que fa al 1r partit de la sèrie, victòria in extremis de Boston amb un triple final de Ray Allen, com no, el millor tirador de triples de tots els temps. No cal esperar menys d'una llegenda com ell.

Pel que fa a Celtics com sempre tots els Big 4 ho van fer bé, i més ara que són playoffs. I es van veure ajudats inesperadament gairebé podria dir per l'aportació de Jermaine O'Neal.

Pel que fa als Knicks, molts i molts de fallos de la seva gran estrella Carmelo Anthony, un gran jugador però que mai ha destacat gens en els moments decisius. On els Celtics demostren perquè guanyen inclús els partits que juguen fatal.

Futur: Pronostico un 4-0 o un 4-1. New York té bon equip (i pèssim entrenador) però depenen massa d'Anthony i Stoudemire, i Billups ja fa anys que no és el que era. Això no vol dir que qualsevol dels partits d'aquesta sèries Anthony acabi amb 40 punts o Stoudemire amb 35, però Celtics són superiors, tot i la mala gestió que van fer al traspassar Kendrick Perkins als Thunder. A veure que poden fer els celtics Jeff Green i Nenad Krstic en aquest playoffs.

Ara, si algun aspecte de l'eliminatòria es la més sangrantment desfavorable als Knicks és l'entrenador. Doc Rivers dels Celtics és un gran entrenador, però el diga-li entrenador diga-li basura amb potes d'entrenador dels Knicks... mare de déu.

El cas és que Mike D'Antoni va ser bon jugador de bàsquet, bon base del Olimpia Milano, on va aconseguir 5 lligues italianes i 2 Eurolligues, però

llavors s'hauria d'haver dedicat a la pesca submarinista a les Illes Fiji, on diuen que hi ha molts taurons... A opinió personal, això sí, D'Antoni és el pitjor entrenador de la NBA i considero una blasfèmia que pugui entrenar l'equip d'una ciutat d' 11 millons d'habitants. Pels qui no el coneixin com a entrenador Mike D'Antoni havia entrenat ja un altre molt bon equip varis anys: els Suns de Nash, que amb l'equipàs que tenien van estar 4 temporades per sobre els 50 partits guanyats però que en playoffs feien pena sempre. Ningú els tenia en consideració de veritat de cara al títol. Perquè? Doncs perquè els títols es guanyen a partir de la defensa, i Mike D'Antoni no només és un entrenador ultraofensiu i que ignora les zones i el concepte de defensa. Sinó que a més a més és l'inventor de la filosofia "7 seconds or less" és a dir, tirar en els primers 7 segons de les possessions. A priori per tenir més possessions i fer més punts. Però que comporta defensar poc i seleccionar menys el tir.

Equips com els Suns o aquests Knicks optarien a coses reals amb entrenadors més defensius. Ho deixo aquí, allà els Knicks i la seva gestió basquetbolística, lamentable les últimes 3 DÈCADES...

Perdonint-me l'agressiva reflexió, però "algú ho havia de dir" ;)

Un equip amb Stoudemire, Anthony i Billups no pot acabar amb un 42-40. Quan van arribar en mitja temporada els 2 últims a NY...estaven millor!!

Orlando Magic 0 - 1 Atlanta Hawks

Sorpresa relativa a Orlando. Orlando (52-30) va patir el millor joc col·lectiu dels Hawks (44-38) i a pesar del partidàs en majúscules de Dwight Howard - 46 punts i 19 rebots !!!- i el bon partit del renovat Jameer Nelson - 27 punts- van perdre el primer partit de l'eliminatòria a casa.

Pels Hawks va decidir sobretot Joe Johnson, amb 25 punts. Van ajudar també els 23 de l'escorta titular Jamaal Crawford, els 15 de Josh Smith i els 18 del dominicà Al Horford.

Futur: Crec que la sèrie se l'emportaran els Magic, però pot estar molt igualada. De llarg la més igualada de l'Est. Pronostico un 4-3 pels Magic, però amb el primer partit guanyat a fora potser els Hawks poden donar la campanada i classificar-se. Dependrà segurament de com els Hawks paren a Dwight Howard. En aquest primer partit no van poder de cap manera, però igualment es van emportar el partit degut al mal partit dels altres jugadors d'Orlando - molt malament Turkoglu, Bass i Jason Richardson-. Quan els altres estiguin més encertats els Hawks, que no són precissament la millor defensa de la lliga poden patir.

Zaza Pachulia, pivot titular dels Hawks ha d'aportar molt més en defensa davant Howard, però tampoc li podem demanar miracles davant una bèstia com Howard..

Demà l'Oest i a seguir disfrutant de la NBA (i dels Barça-Madrid que queden!). Salutacions.

Llegir més...

Bé, després d'un excessiu temps sense pujar cap article torno a ser aquí per repassar l'actualitat
de la millor lliga del món, i de pas ja iniciar el repàs als equips favorits a endur-se el títol en la Conferència Oest i arribar a les Finals.
La veritat és que repassar la NBA és difícil. Ahir mateix es van jugar 13 partits. Lògicament també és difícil fer un resum mensuals perquè hi ha molts factors a tenir en compte i 30 equips a analitzar. Així que seguiré com sempre, analitzar i repassant els equips en zona playoff.

Alguns van pronosticar que aquesta temporada sí, que aquesta temporada la Conferència Est estaria millor que la Oest per fi, ja que porta tota la dècada (passada) de capa caiguda. Res més lluny de la realitat: Segons els màxims experts NBA dels EEUU els favorits pel títol de lliga són altre cop més de l'Oest que de l'Est. Estem parlant doncs dels Lakers, els Spurs, els Mavericks per l'Oest i de Boston i Miami per l'Est. I alerta amb Utah i Oklahoma City, també de l'Oest.

ACTUALITAT NBA:

Coses i equips a destacar en l'Est:

Miami Heat:

Després de passar un mal tràngol a l'inici de lliga quan es van arribar a posar 8-9, els Heat han acabat demostrant que són un equip de campionat i que poden anar molt en serio. Els jugadors reserva compleixen i el Big Three de LeBron, Wade i Bosh funciona a les mil meravelles. A més, el jove tècnic Erik Spoelstra ha sabut congeniar els caràcters dels jugadors i evitar que LeBron i Wade es segueixin discutint pel lideratge de l'equip. El problema que tenen però, es gros. O més aviat pot ser-ho algun dia, tot i que ja ho saben. Aquest Big Three està fent al voltant de 73 punts per partit (Wade promitja 25ppp, LeBron 25ppp i bosh 19ppp), una autèntica barbaritat, que si bé els està fent guanyar molts partits pot convertir-se en una lacra el dia que un d'ells estigui de baixa, perquè lògicament no tenen recanvis a la seva altura. Aquesta setmana passada, LeBron 2 partits de baixa 2 derrotes de l'equip.
Tot i això actualment tenen un rècord V-D millor inclús del que s'esperava a aquestes altures. Un 30-12 que els situa 4ts de la Lliga en aquest barem.
Comentar també que si bé l'equip va donar una mostra de poder el dia de nadal contra Lakers al Staples Center val a dir que Lakers van jugar un pèssim partit i que això no son playoffs. En els playoffs se suposa que si els pupils de Phil Jackson es troben als Miami Heat a les Finals se'ls tindran estudiats fins a la més ridícula minuciositat.

Boston Celtics:

Poc a comentar d'aquest gran equip que aquestes últimes setmanes ha tingut la baixa de Garnett i alguna derrota que no trenca la bona inèrcia de l'equip. Amb un rècord de 31-9 estan on s'esperava que estesin. Amb bona aportació de Ray Allen malgrat la seva edat. S'havia especulat molt sobre el que podien arribar a patir sense Garnett i els aficionats dels Celtics ja recordaven la temporada 2008-2009 on els Celtics sense Garnett no van poder arribar ni a les Finals, perdent contra Orlando en la final de Conferència Est. Doncs d'això res de res, a dia 17 de gener Garnett recuperat, 19 punts i victòria contra un rival directe com són els Orlando Magic.
Magnífica notícia pels Celtics. Necessiten el seu particular Big Three en plena forma. Sense oblidar el sempre infravalorat Rajon Rondo, un dels millors bases de la NBA.

Chicago Bulls:
Cridats a ser la sorpresa de la lliga aquest any junt amb Miami (que de sorpresa poc) han tingut molta mala sort. Van patir durant més de mes i mig la baixa de l'ala-pivot titular Carlos Boozer, ben bé a l'inici de la temporada (el van fitxar que venia lesionat de Utah). I van perdre bastants partits. I quan Boozer va tornar, allà mitjans novembre. Va jugar nou partits amb Joakim Noah, el center titular, i quan portaven 7 seguits guanyats al següent Noah es va lesionar de gravetat, i tot i que va seguir jugant alguns partits l'equip ha decidit operar-lo i serà baixa 2 mesos i mig. Tot i això Derrick Rose segueix al peu del canó, i mantenen un bon record de 28-13.
A destacar el gegant turc Omer Asik, de 2'13m, que alguns recordareu del Fenerbahçe, que tot i els pocs minuts aporta molt en intimidació, i també Kyle Korver, gran tirador.

Atlanta Hawks:
El que es veia a venir. Bon equip, però que segueix patint en defensa i que els costa molt guanyar a fora. No son un equip guanyador. I per ser equip guanyador necessites a jugadors molt guanyadors, capaços de guanyar-te aquells partits ajustats als últims segons del 4t quart o de la pròrroga. Els Lakers tenen Kobe, els Spurs Duncan o Ginóbili, els Celtics Pierce o Ray Allen. Als Hawks els falta una figura d'aquest estil, per guanyar aquests partits ajustats que marquen la diferència.

Orlando Magic:
Tindré feina per analitzar aquest equip. El cas és que tenia bona pinta a inicis de temporada, i segueix tenint bona pinta ara, però entremig, el dia 18 de desembre es va produir un d'aquests traspassos a 3 bandes que fan que analitzar aquesta lliga sigui més complicat, ja que els sol traspàs canvia el futur de 3 franquícies i de part de la conferència est: (http://www.businessinsider.com/phoenix-suns-orlando-magic-trade-vince-carter-marcin-gortat-hedo-turkoglu-jason-richardson-2010-12). El cas és que Orlando va tancar un acord amb els Phoenix Suns per repescar a Hedo Turkoglu, el magnífic escorta turc que els va conduir a les finals 2009 contra Lakers, i que es veu que trobaven a faltar, i a Jason Richardson, un vell conegut de la lliga que va ser la imatge dels Golden State Warriors durant 6 anys i que els últims anys havia estat entre Charlotte i Phoenix. El cas és que segueix en bona forma, i a pesar de ser un dels millors matadors de la dècada ha aportat uns meritoris 20punts i 6 rebots de mitjana durant tota la seva carrera.
Per adquirir aquestes 2 estrelles els Magic es van haver de despendre de varis jugadors. El mediocre però físic pívot Marcin Gortat, el poderós 4 Mickael Pietrus i una estrella més de capa caiguda que no ha tingut la sort esperada a Orlando: Vince Carter.

El cas de Vince Carter és important, ja que parlem d'una estrella amb talent suficient per haver-ho estat tot en aquesta lliga. Sempre l'ha perseguit a la seva carrera el fet de tenir lesions esporàdiques i breus però que trunquen la seva continuïtat, i a Orlando ha confirmat també un dels rumors d'aquells que corren entre els aficionats: en els moments importants, no busquin a Vince Carter. No sol aparèixer.
També van enviar 3 milions de $ cap a Phoenix i una futura primera elecció del Draft NBA.
I van adquirir també un tal Earl Clark, que desconeixo [ hi ha més de 400 jugadors a la lliga no els conec tots!! ;) ].

Bé, amb aquest traspàs fet les coses no acaben. Per l'altra banda van tancar un traspàs amb els Washington Wizards per adquirir el magnífic jugador i millor capullo Gilbert Arenas per l'excel·lent 3-4 Rashard Lewis. El cas és que Gilbert "Agent 0" Arenas portava unes quantes temporades a Washington malgastant el seu talent en tonteries i judicis, és a dir sent més notícia fora de la pista que dins, on ni se l'esperava. I Rashard Lewis portava dos anys bastant dolents.

Des de el meu parer crec que Orlando surt beneficiat de l'acord a tres bandes, ja que ni Carter ni Lewis rendien l'esperat per ser un equip tant guanyador com per poder arribar a les finals. I així es tornen a posar sota els designis d'un jugador al que tenen molta estima com és Turkoglu i de pas també donen una oportunitat a Arenas de que sigui el que havia pogut ser. És a dir, magnífic jugador i excels anotador.
A veure què passa amb aquests Magic. I si van a millor o a pitjor després d'aquest multi-traspàs.
A destacar la magnífica i inesperada temporada que està fent l'ala-pivot de 2'03m i 113kg Brandon Bass. Amb 12 punts 6 rebots està sent referència a dins junt amb el jugador franquícia Dwight Howard (ahir 33p 13r en la derrota ajustada contra Celtics fora).


New York Knicks: S'esperava que fessin una bona temporada, per fi, i l'estan fent. Després de més de 15 anys de les bones temporades amb Pat Ewing i tot i les 3 últimes derrotes porten un 22-18 que pot millorar gràcies a que per fi New York ha trobat un jugador franquícia que pugui liderar l'equip. El cas és que New York és segurament la ciutat més important del món, i en els circuits interns americans sempre s'ha comentat que NY tenia equip de beisbol (l'equip de beisbol local NY Yankees és un equip guanyador) però no de bàsquet.
Aquest any amb el lideratge del portent físic Amar'e Stoudamire (ahir 41 punts) que ha trobat un bon aliat en el base de l'equip Raymond Felton(18p-4 r-9a de mitja), en l'aler alt italià Danilo Gallinari (15p-5r de mitja) i en el 4 poderós Wilson Chandler (17p-6r de mitja).
La millor notícia de l'equip és la reivindicació de Felton com un gran base tot i que sempre és més fàcil jugar amb jugadors com Stoudamire sinó que li preguntin com el troba a faltar Steve Nash..

Cal estar a l'expectativa d'aquests Knicks. Depenen molt de les aportacions brutals de Stoudamire però poden fer playoffs amb facilitat si es mantenen així.


I demà Actualitat Conferència Oest i resum dels Lakers, que va sent hora ;)



In memoriam T.P.O.

Llegir més...

Bé, ja som a dia 26 d'Octubre i avui comença la millor lliga del món. la NBA!
Per començar, avui parlarem dels 2 màxims aspirants a arribar a les anhelades Finals en la
Conferència EST.

Aspirants favorits


Boston Celtics: Aquest any a Boston mantenen el Big Three amb Paul Pierce, Kevin Garnett i Ray Allen. Tot i que la denominació de Big Three sembla que ha passat als Miami Heat aquest any, la veritat és que aquest trio d'asos són grandíssims jugadors i amb molta experiència i anys, potser masses, darrera les esquenes; i no cal oblidar que compten amb un dels jugadors més en forma del panorama actual en la lliga, el magnífic i rapidíssim base Rajon Rondo. Un factor que no convé menysprear ja que està al mateix nivell o més que qualsevol dels 3 del Big 3.
Per aquest any Boston s'ha seguit reforçant i afegeixen a la llarga plantilla 2 estrelles: Jermaine O'Neal i Shaquille O'Neal. Jermaine és un dels millors AP de la lliga, i segurament donarà molta competència a Garnett pel lloc titular de 4, donat que Garnett s'està fent gran.
Del segon no cal parlar-ne molt, un dels personatges més coneguts mundialment, que després d'un periple exitós per Miami (1 anell amb Dwayne Wade) i 2 fracassos (Phoenix i Cleveland amb LeBron) entra altre cop a formar part d'una plantilla aspirant a l'anell, en busca del seu 5è.

Pros: L'equip amb més anells de la lliga, crea respecte als rivals i sol ser molt fort sempre a casa, al TD Banknorth Garden. Equip campió el 2008, subcampió gairebé contra pronòstic el 2010. Veterania. Experiència. Bons reforços. Arribada de Von Wafer, un bon triplista. Mantenen l'equip dels últims 3 anys.

Contres: Edats de les estrelles massa altes (34, 35 i 36), candidates a sufrir lesions llargues com l'any passat Garnett. 82 partits de lliga els pot passar factura per no aconseguir massa bona posició cares al playoff, tot i que un cop allà aspiren a tot.

Miami Heat: L'equip de moda i la notícia més comentada de l'estiu a mig món: l'arribada a l'equip de Dwayne Wade campió de l'NBA el 2006 de 2 superestrelles del calibre de Chris Bosh i LeBron James, formant així el nou Big 3.
Alhora, l'equip s'ha reforçat amb jugadors de banqueta però de nivell:

Zydrunas Ilgauskas, un poderós center amb una mà de mitja distància acceptable -ex Cav amb LeBron-; Jamaal Magloire, un bon 4 anotador, amb bona mà i excel.lent físic -ex Hornet-; Juwan Howard, un bon 4 bastant polivalent -ex Dallas i Houston-; Mike Miller, un 3 excel·lent triplista - ex Memphis, amb periples per Minnesota, Washington i Orlando; Eddie House, un 3 referència en la lliga en quant a canell de triple, veterà - ex Celtics l'any passat i Knicks.

També, l'equip ha mantingut el bloc de l'any passat de bons jugadors format per Udonis Haslem i Mario Chalmers que porten ja varis anys junt amb Wade en els Heat; Carlos Arroyo, jugador que pot ser clau en el devenir de la temporada perquè en principi serà el base titular ja que de moment l'entrenador està posant a Wade d'escorta, fitxat l'any passat després d'un periple per Israel (Maccabi Tel-Aviv); Joel Anthony -poderós 4, serà titular com a AP- i James Jones.

Pros: Joventut. Excel.lència en els rols de triplista i de ala-pivot. 3 figures de la lliga, dels millors o els millors en les seves posicions, Wade en la de base (anotador), LeBron en la posició de 2-3 i Bosh en la de 4 (també jugarà bastant de 5 sembla). Ambició. Tenir Lebron James, MVP dels últims 2 anys i referència en tot.

Contres: L'encaix de l'equip i la figura del líder s'haurà de discutir dins la pista, a priori qualsevol pensaria que el líder hauria de ser LeBron, però no crec que Wade li doni la batuta del seu equip, menys quant ell porta 8 anys sent el base titular i jugador franquícia. Aquest és un tema important a resoldre, que crec que ho faran, però s'ha de tenir clar abans de l'última possessió del partit. Banqueta: jugadors de rol però no els hi demanis coses fora de lloc. Falta d'un pivot dominant, Ilgasukas i Bosh poden tenir problemes davant equips molt alts com els Lakers o Boston, i no cal dir-ho davant Dwight Howard.
Arroyo i Joel Anthony no son estrelles, però seran titulars i han de ser consistents i aportar el que l'equip necessiti.

Conjunció del bloc i l'equip, aspirar a guanyar un anell de cop i volta no es digereix tant fàcilment.
Les lesions de les estrelles, tal i com a Boston, poden passar una grandíssima factura a l'equip.

PD: Avui juguen aquest 2 equips entre ells, en el que serà el partit de la jornada. A veure si podem treure una primera impressió de tot això.

I demà: altres aspirants alternativa en la Conferència Est, Chicago Bulls i Orlando Magic.


Dedicat a la memòria de T.P.O., d.e.p.

Llegir més...

Se que molta gent esperaria que parlés del tema candent aquestes setmanes, els nous Miami Heat amb Chris Bosh, LeBron James i Dwayne Wade, o sinó el fitxatge de Shaq-attack pels Celtics (sembla que persegueix anells de campió i només va on hi ha un quip aspirant, però després aporta poca cosa...), no. Parlaré del futur de la NBA. No cal comentar que la millor lliga de bàsquet del món te un present bo i assegurat, amb 30 equips dels quals uns 24-25 venen pràcticament totes les localitats en tots els partits i amb una maquinària brutal i millonària en drets d'imatge, contractes de tv, de marques de roba esportiva, de marquèting, etc.. Però té la NBA un futur pròsper?

Es sabut que la qualitat d'una lliga està en els seus jugadors. La NBA va viure una època daurada durant els anys 90 amb la superestrella ( i per mi, el millor esportista de tots els temps) Michael Jordan i els seus Bulls, amb els Jazz de Stockton i Malone (i el gran Jeff Hornacek!), els Rockets de Hakeem "pasos de claqué" Olajuwon, els Suns de Charles Barkley (després en els Rockets amb el trío: Clyde Drexler, Olajuwon i ell), els Supersonics de Gary Payton, i inclús més tard els Magic d'un jove Shaquille O'Neal, així com altres grans equips de l'època: 76ers, Trail Blazers, Lakers.

Després d'aquesta època daurada semblava que la retirada de MJ tocaria de mort la NBA però el triplet dels Lakers, equip amb les millors audiències sempre, va aconseguir mantenir la lliga i després l'aparició del mesies LeBron James en un dels millors drafts de la història -2003: Wade, LeBron, Carmelo Anthony, Chris Bosh, Kaman, Hinrich, David West, Josh Howard, etc.- va aconseguir mantenir la lliga entre les millors del món en quant a espectacle esportiu.

També, l'aparició de rutilants estrelles internacionals del nivell de Nowitzki, Stojakovic, Gasol, Parker, Turkoglu, Ginobili o Yao Ming donava molta projecció internacional a la lliga (la NBA ha aconseguit un gran mercat amb la Xina).

Però arribem a l'actualitat. Els últims 3-4 drafts han sigut bastant dolents, i el del 2010, pràcticament patètic, a excepció dels 3 primers (John Wall, Evan Turner i Derrick Favors).

I a hores d'ara, a falta d'uns quants mesos per l'inici de la temporada 2K10-11 sembla que els jugadors sortits de drafts posteriors al 2003 o vinguts de fora desde llavors pinten ben poc en aquesta lliga.

Si, és veritat que hi ha excepcions com Devin Harris (Nets), Derrick Rose (Bulls), Okafor (Bobcats), Kevin Martin (Sacramento) o els Oklahoma City Thunder de Kevin Durant i els Grizzlies de "xupón" OJ Mayo i Rudy Gay, però son equips que "lluiten" per entrar a playoffs i gràcies.

I sí, també és cert que hi ha jugadors més o menys joves liderant gran equips, però estan més sols que la una (casos de Dwight Howard, Chris Paul o Deron Williams - demanava 1 o 2 bons fitxatges i va i es venen el 2n millor jugador, Carlos Boozer als Bulls...)

L'elit de la NBA (equips aspirants a guanyar l'anell aquesta mateixa temporada), i aquest és el tema del post, està ocupada per jugadors o estrelles veterans o veteraníssims, als quals els hi queden màxim màxim 3-4 anys a rendiment òptim: Kobe Bryant, Garnett, Pierce, Ray Allen, Shaq, Rasheed Wallace, Derek Fisher, Duncan, Ginóbili, Billups, Nowitzki, Jason Kidd, Jason Terry, Steve Nash, Ben Wallace, RIP Hamilton, Vince Carter o Jason Williams.

I fora d'aquests equips punters, ex-estrelles com Iverson, Tracy McGrady o Jerry Stackhouse, que estan pel retiro més que per seguir competint.

És a dir, entre els clarísims 3 equips aspirants aquest any, Lakers vs Celtics vs Heat, només un té una continuïtat i futurs en l'èlit de la lliga assegurat: Miami Heat. Els Celtics van fer una aposta molt forta a curt termini, i els hi va sortir bé al seu moment (1 anell), pero igual que als Lakers (2 anells), el temps va en contra seva - la retirada o baixada de rendiment de Kobe serà mortífera per Lakers-, en canvi Miami Heat té una plantilla molt jove a excepció de Eddie House, Ilgasukas i Juwan Howard que són per aportar experiència.

I des del meu punt de vista, potser aquest any Miami no fa una gran temporada, pero si el trío Wade. Bosh, LeBron segueixen junts i amb reserves decents, poden "fàcilment" conquerir un 3peat d'anells en les pròximes 4-5 temporades, cosa fàcil de dir però no de fer.

PD: Pròxim post, equips amb bons jugadors joves i amb futur a mig-llarg plaç.

Llegir més...