<strong>Primer mes NBA 2010-2011</strong>

Bé, avui sí, última entrada sobre la conferència Est després d'1 mes exacte desde l'inici de la lliga.

Després d'aquest primer mes podem començar a treure algunes conclusions sobre les expectatives que s'havien creat i sobre quins equips realment apunten alt i quins eren una mica més pa que formatge, com es diria a Catalunya.

Els standings ara mateix estan així:

1r) Boston: 11-4

2n)Orlando: 10-4

3r)Chicago: 8-5

4t)Atlanta: 9-7

5è) Indiana: 7-6

6è)Miami: 8-7

7è)New York: 8-8

8è)Cleveland: 6-8

Que volen dir aquests resultats a aquestes altures? Doncs que les prediccions eren correctes. Boston i Orlando estan on havien d'estar, és a dir, 1rs i 2ns, amb els Celtics contant amb 2 jugadors que han millorat la seva aportació en el joc respecte l'any passat: Shaq O'Neal i Nate Robinson, des d'ara, jugadors claus pels Celtics i més amb la lesió de Perkins.

I pels Orlando, tot i la lesió de Vince Carter segueixen en el bon camí.

Atlanta i Chicago estan també on eren esperats, com a alternatives reals: 4t i 3r.

Coses a destacar en aquest inici de campanya: El mal inici de Miami Heat. Em pararé aquí per explicar aquest tema, el tema més comentat en aquest mes que portem.

Es sabia que amb el "Hype" o expectació creada aquest estiu al voltant de l'arribada de Lebron i Bosh per jugar amb Wade als Heat hi hauria molts equips, sinó tots, que els hi jugarien amb moltes ganes, o ràbia en alguns casos. El cas és que Miami s'ha trobat un públic entregat al seu equip en tots els camps que ha jugat. Això, en la NBA, no sempre es dona en lliga regular. En la NBA els equips juguen 41 partits de regular a casa, i el públic nord-americà com ja sabreu és públic de gent més o menys amb diners (els abonos són cars) que venen de treballar 8-10 hores i que al arribar al partit al vespre el veuen relaxadament amb una Coca-Cola de litre, uns nachos i un frankfurt. El públic comença a pressionar en el 3r o 4t quart si les coses van malament, exceptuant pistes entregades com les de Boston o Detroit que són algo diferents.

El cas és que el fet de marxar a Miami han creat més rebuig en els aficionats que pas simpatia. La decisió de LeBron de traïr els seus aficionats de tota la seva carrera NBA a Cleveland i anar-se'n a una altra ciutat va crear moltes antipaties. La gent ho va veure com un acte de traició, la mateixa que hagués passat si Jordan hagués marxat de Chicago. Es van fer enquestes d'antipatia respecte celebritats i LeBron sortia com el jugador en actiu de qualsevol esport nord-americà que queia més malament, tot i ser probablement el millor jugador de bàsquet.

Com entendre aquesta antipatia? LeBron va triar Miami. Miami està considerada una de les ciutats d'EEUU amb més vida nocturna, sol, turisme, espais d'oci, latinos i hispanos muntant festes reaggeton a tots els clubs. És a dir, molt diferent de les ciutats grises i amb mal temps del cinturó de negocis i industrial del Nord-est (NY, Chicago, Philadelphia, Detroit, Boston, New Jersey, etc.). Es podria comparar amb Los Angeles, tot i tenir Miami 450.000hab i LA 12milions.

El cas és que Miami de moment, no funciona. Se'ls va lesionar Udonis Haslem, el seu millor home desde la banqueta, Wade està tirant amb uns porcentatges.. paupèrrims (últims 3 partits: 1-13, 1-14 i 6-21) i Bosh està tinguent problemes d'espatlla (espasmes).

Resultat: 3 derrotes seguides i 8-7.

I seguint en aquest detallat anàlisis, parlarem d'alguna revelació.

Indiana Pacers:, un d'aquells pocs equips de la NBA que mai fa una mala temporada, a l'estil de Utah o San Antonio, d'aquells equips que rarament baixen mai del 41-41 en victòries, ni en èpoques de vaques "flaques". Sembla que pot fer millor temporada que l'esperada. Amb Larry Bird ocupant ja el càrreg de director de la franquícia i amb el seu aler franquícia Danny Granger és un equip difícil de guanyar a casa seu, al Conseco Fieldhouse, -em sembla que encara es diu així el pavelló-. Ha de vigilar però en els partits a fora.

New York: Equip extremadament renovat aquest últim estiu, bastant jove i amb ganes de millora respecte els pèssims resultats que porta aquesta franquícia desde temps de Pat Ewing (any '95!!!). New York és potser la ciutat més important del món en molts aspectes i no es mereix que el seu equip de bàsquet sigui un etern perdedor. A veure si no tornen a crear més expectació de la que realment treuen a final de temporada. El cas és que amb el fitxatge d' Amar'e Stoudemire, un dels millors 4 de la lliga provinent de Phoenix, i amb l'excel·lent progressió de Raymond Felton (18p-4r-8a) poden aspirar a play-offs.

En observació: A veure com ho fan aquest any Gallinari i Fields.

Cleveland: Després de quedar-se desolats amb la marxa de Shaq a Boston i LeBron a Miami s'esperava menys d'aquest equip. I lògicament que notaran les baixes, però el cas és que quan abans l'equip jugava en excès per LeBron ara es reparteixen més l'anotació i els minuts, i juguen més o menys igual perquè el bloc és el mateix que acompanyava l'ex-aler estrella: Daniel Gibson, Varejao, Jamario Moon (fitxat l'any passat de Toronto, bon 4 molt atlètic), Mo' Williams i Anthony Parker (ex-Maccabi fa 3 anys i Raptor fa 2).

I han reforçat el bloc amb 1 gran jugador (algo havien de guanyar amb la marxa de LeBron, diners per gastar ja que lògicament James cobrava com una superestrella): Antawn Jamison, jugador veterà de ja 34 anys que s'havia passat molts anys a Washinton i Golden State sense aconseguir mai títol, port aportar punts i experiència.

Problemes: Joc interior, Varejao pràcticament sol no es garantia.

Bé senyors, aquí acabo el meu extens repàs a la Conferència Est, tot i que en seguirem parlant, i volia fer un últim esment: ja vaig comentar que segurament la Conferència Oest acabaria sent millor que la Est, i sembla que el temps m'està donant la raó.

El cas és que Lakers segueixen intractables (13-2), San Antonio ha començat espectacularment (13-1), contra pronòstic degut a l'edat de les seves superestrelles Ginóbili, Parker i Duncan, i ara mateix porten 12!! victòries seguides. L'equip revelació ha sigut en l'Oest, els New Orleans Hornets (11-3) que van començar la lliga intractables amb un 8-0. I tot seguit encara tenim equips clàssics de l'Oest que sempre estan allà: Utah, amb el gran Deron Williams!! (11-5), Dallas (10-4) i els Oklahoma City Thunder de Durant i Westbrook (10-5).

És a dir, en l'Est hi ha 2 equips per sobre del 2.0 en victòries-derrotes, en l'Oest: 6 equips.

Aquí acabo, següent post:

INICI DE L'ANÀLISIS DE LA Conferència OEST amb Los Angeles LAKERS!!!!

PD: Avui he posat més fotos que mai!!

In memoriam ídem