<strong>La Copa és l'hòstia</strong>

És la meva primera Copa del Rei de bàsquet, i la veritat és que és una passada. Sempre havia escoltat, vist i llegit que l'ambient és increïble. Aficions que es porten bé, molt bon rotllo, espectacle intens de bàsquet en 4 dies... de tot per l'aficionat. I ja que la última que es va disputar a Barcelona va ser uns mesos abans del meu naixement, en aquesta no podia fallar. A més, el Barça Regal està en clares opcions de guanyar-la. No em va costar gens convèncer a 4 amics, i tant ràpid com vam poder, ens vam comprar els abonaments pels 4 dies, al bon preu de 100 € per persona. Per 7 partits d'aquest nivell, considero que és un preu més que raonable. Jo repeteixo segur.

L'afició culé, fidel a l'equip

No faré cròniques dels partits de quarts i semis, però si que vull explicar les sensacions i el que ha anat passant al Palau Sant Jordi. Per començar, i el més destacat, l'alta assistència. Des del dijous a les 19:00, partit que obria la competició, l'estadi ha estat sempre amb més de 10.000 espectadors. Les aficions estan agrupades en zones, i destaquen 2 per damunt de totes. La del Barça, per ser la més nombrosa ja que és la local, i sobretot la del Baskonia. Una afició impagable, que avui ha estat cridant, ballant i saltant dues hores després de la eliminació del seu equip. I sense cap mal perdre ni problema amb els aficionats barcelonistes, ans el contrari. Els càntics de "Baskonia, Baskonia" per part dels aficionats blaugranes sempre han estat respostos amb un "Barcelona, Barcelona". Incansables, envejables. Allò que sempre es diu del caràcter Baskonia.

Totes les aficions estan en contra del Madrid. I això potser està una mica malament dir-ho, però és molt divertit. El partit contra el Mad-Croc Fuenlabrada va ser el partit més divertit per l'espectador neutral. Les xiulades al Madrid, i protestes per accions polèmiques eren unànimes, i sempre en contra. Els aficionats madridistes- més nombrosos del que ús podeu pensar- gairebé no se'ls escoltava i només treuen el cap quan guanyen de més de 10 punts. A la final, espero que la tendència segueixi així i els aficionats rivals ens animin.

Molt bona la mascota de l'Alacant

I per acabar, també vull parlar de l'animació dels descansos, temps morts i moments entre els partits. El dijous la cosa va començar bé, ja que en el duel basc vam viure un duel de mascotes, fins i tot una cursa de mascotes. El que ja no em va agradar tant són els concursos populars de triples i d'esmaixades, que van ser - i ja era previsible - d'un nivell molt baix. l'speaker no callava i intentava animar un ambient que ja n'estava d'animat, i es feia molt pesat. Semblava que tenien moltes activitats, balls, animacions i samarretes que regalar, i ho van anar tirant molt ràpid. En 2 hores del dijous ja havien llençat 3 vegades samarretes, esmaixades amb llit elàstic, cursa de mascotes, duel de crits d'aficions, kiss-cam, concurs de triples amateur i els balls de les cheerleaders. No calia saturar tant al personal, la veritat. S'han anat moderant i tant divendres com dissabte la cosa ha estat millor. Es nota que feia anys que no es feia la Copa per aquí, però no haurien de passar 25 anys més abans de fer la següent.