No hi va haver miracle blanc. El Madrid, com molts ja veníem dient, se li ha acabat el cicle que fa menys de 2 setmanes havia començat després de guanyar al Barça. Sóc una mica oportunista, però és que ens va fer mal sentir segons quins comentaris del Barça Regal. Entenc els madridistes, i les ganes de que hi hagi un canvi de cicle real, però haurien d'haver anat amb una mica més de compte. Com al futbol van amb compte, ja que són conscients que si el Barça guanya la Champions el canvi de cicle (per molt que guanyin la lliga) no existirà al 100%. El Madrid té un molt bon equip, lluitarà per la lliga Endesa, però ja veurem qui la guanya. Els dos bascos ( Bilbao i Caja laboral) poden sorprendre a qualsevol dels dos grans, i no ho veig gens clar. El Madrid està molt a prop del Barça, però s'haurà de veure en un playoff qui es millor. Llavors si que es podran fer declaracions. Si guanyés al Barça en playoffs, ja pots dir que Navarro no és un líder i que de 10 finals n'hauries guanyat 10. Però guanyar una Copa del Rei quan els últims 4 anys el Barça ha guanyat 2 lligues, 2 Copes, 3 Supercopes i una Eurolliga sembla poc. Tot i que repeteixo, els entenc.

A més, no cal obviar la diferència dels grups. El grup del Madrid, i ja ho vaig dir en el seu moment, no era un grup gens fàcil. Els equips de la teva mateixa lliga sempre són més complicats ja que et coneixen més. A més, el Madrid es va trobar am 2 equips que tenen un base extraordinari, que els sap posar en greus problemes. Aaron Jackson del Bilbao i Bo McCalebb del Montepaschi han sigut determinants en els enfrontaments contra el Madrid, i en la seva eliminació. Només cal veure els números de Llull contra aquests rivals. Si ha de defensar, no pot ser tan decisiu en atac. És molt bo, però no és Michael Jordan que ho feia tot. Des d'aquí felicitar al Bilbao, que després de guanyar-li l'average al Madrid havien de guanyar a un clàssic de la competició com el Montepaschi i guanyar fora a Unicaja. I ho han fet. Patint, però estan a quarts. I amb la recompensa de jugar contra el totpoderòs CSKA. Sembla que el seu camí es quedarà als quarts, però no està gens malament per ser la seva temporada de debut a la competició.

El Barça ja estava classificat com a primer de grup, amb el factor pista a favor, i el seu gran desig era evitar el Panathinaikos, que porta molt mal record de l'any passat. Els grecs no van fallar, però la sorpresa va ser que un Emporio Armani Milan, ja eliminat, guanyés al Fenerbahce i permetés al Unics Kazan classificar-se com a segon. Així doncs, el rival del Barça seran ell russos, que ja es van trobar a la primera volta i el Barça els va guanyar a la seva pista i al Palau. La confiança excessiva, el principal escull pel Barça. La resta del quadre ha quedat així:

SuperManager - Jornada 22

L'anterior jornada ja deia que seria difícil, i la veritat és que va ser una jornada de puntuacions baixes, i on necessitaves tenir a Llull, de Colo o Doellman per tenir molts punts. A la jornada 23, els jugadors de Madrid, Fuenlabrada, Estudiantes i Valladolid no estaran disponibles, i podran ser canviats sense comptar els 3 canvis habituals. Així doncs, si tenim a 2 jugadors del Madrid i un de l'Estudiantes, per exemple, podrem fer 6 canvis la setmana que ve. Per la següent, la 24, hi hauran 4 canvis per poder tornar a posar jugadors dels equips que he esmentat. Però per fer-ho més complicat tot, Granger és dubte i Freeland també per la seva lumbàlgia.  Seguint a l'Estu, aquest cap de setmana debuta Tariq Kirskay, habitual d'altres temporades al Supermanager, i jugador interessant. Surt a un preu interessant.

• Llompart, Cabezas, Llull / Marcelinho / Javi Rodríguez / Prigioni
• Vidal, Panko, de Colo, San Emeterio / Navarro / Micah Downs / Kirskay / Saul Blanco 
• Davis, Ivanov, Freeland, Caner Medley / Mirotic o Reyes / Asselin / Heitssheimer / Augustine / M. Bjelica

Ja vam veure la setmana passada que si Freeland juga no té problemes per valorar. Poso a Mirotic i Reyes pel canvi extra de la setmana següent, però em costa molt decidir-me. Amb els dubtes de Freeland, potser seria recomanable treure a anko per poder gastar els dos extra-comunitaris als pivots. Així, a Davis se li pot afegir Caner Medley, Doellman o Augustine. Apureu les últimes informacions si podeu. Jo ho faré.

Llegir més...

El Barça ja és primer de grup matemàticament, i a més és l'únic equip imbatut de la Eurolliga. Eidson és baixa durant 3 o 4 setmanes, però Rabaseda sembla continuar amb el seu bon moment de forma. Per tant, ni crisi ni problemes mentals. Es va perdre la final de Copa, hi han jugadors que no estan funcionant com s'esperava (Wallace), però les opcions de guanyar els dos grans títols de la temporada encara són alts. Que si veig al Barça favorit de la Eurolliga? NO. Des que va començar al Eurolliga que insisteixo en que el favorit és el CSKA. A la lliga potser si que encara és favorit, però molt a prop del Madrid. El factor pista potser serà decisiu, però encara queda moltíssima lliga. Però tornem a la Eurolliga, que a falta d'una sola jornada encara té moltíssimes coses per decidir.

Panathinaikos ha de guanyar a la difícil pista de l'Unics Kazan, que es juga la classificació. Fenerbahce guanyant i esperant la derrota de l'Unics Kazan es classifica. Recordem que el segon d'aquest grup serà el rival del Barça Regal.
Al grup del CSKA, evidentment ja primer de grup, Galatasaray i Olympiakos es jugaran entre ells la segona posició de grup. I arribem al grup "espanyol".
En aquest grup, Unicaja està eliminat. El partit clau és el Montepaschi Siena - Madrid. El Madrid ha de guanyar. Si Bilbao perd a Màlaga, estaria classificat com a primer. Si Bilbao guanya, Madrid ha de guanyar de 22 per ser segon de grup, o de 29 per ser primer (hi hauria triple empat). Molt difícil, ho sé.
El Madrid va estar guanyant de 20 al Barça Regal fa menys d'una setmana, però a Siena serà molt difícil. I quan has de guanyar d'una diferència tan gran, no ho acostumes a fer. Esperar la derrota de Bilbao a Màlaga també és molt esperar. És, sense dubte, el partit més important en la història del club.

Porra ràpida dels grups: 

• Grup E: CSKA, Olympiakos
• Grup F: Montepaschi i Bilbao
• Grup G: Panathinaikos i Fenerbahce
• Grup H: Barça i Maccabi

S'assemblen bastant a la porra inicial que vaig fer quan el sorteig. Aquí ho podeu recordar

SuperManager - Jornada 21

Difícil. Dubtes. Post-Copa. Impossible. M'ho he mirat, m'ho he mirat més del que podríeu pensar, però no tinc molts arguments per explicar l'equip que poso. Monedes a l'aire, intuïcions. Sobretot en els pivots.

• Granger,  Llompart, Cabezas / Marcelinho / Javi Rodríguez / Prigioni
• Vidal, Panko, San Emeterio, Rafa Martínez / Micah Downs / Navarro / de Colo / Saul Blanco 
• Davis, Ivanov, Freeland, Caner Medley / Asselin / Heitssheimer / Augustine / M. Bjelica / Lampe

Davis és dubte. No sé que és més arriscat: treure'l o deixar-lo. Últimament, quan es dubte no juga. Jo crec que jugarà, però ves a saber. Després de la Copa que ha fet, no m'acabo de refiar tant de Huertas, i Llompart i Cabezas estan en un gran moment. San Emeterio fa millor pinta que Rafa o de Colo aquesta setmana, però mai es sap. Dels pivots, Asselin fa molt bona pinta. Imperdonable no tenir a Teletovic ni als possibles, però no me n'acabo de refiar. Lampe debuta a la ACB, i pels que tenen poc broker pot ser una molt bona opció.

Llegir més...

El retorn inesperat de Navarro el passat diumenge contra el CAI donava ànims renovats a un Barça Regal que no acaba d'estar al 100%. El partit a Tel Aviv, era el partit més difícil del TOP-16 i clau per les aspiracions blaugranes de quedar primers de grup. Les últimes victòries per pocs punts i patint fins el final ja se'ns ha explicat que són degudes al treball físic per estar al màxim a la Copa del Rei. Queden 3 setmanes per la Copa, així que si no es en aquesta jornada se suposa que en breu tornarem a veure un Barça que trenca el partit al primer quart i guanya amb comoditat. I si, que ja ha tornat un tal Joan Carles Navarro. Personalment, la derrota del Panathinaikos a casa contra l'Unics Kazan em preocupa molt, ja que recordem, si el Barça es primer de grup es trobarà amb el segon de grup G. Ara mateix, el Barça és primer i Panathinaikos es segon. Podeu recordar la taula del TOP-16 i encreuaments clicant aquí.


Maccabi Tel Aviv 57 -  Barça Regal 71

Bon partit d'Ingles

El Barça va començar fallant molt en atac, i sense poder parar als americans del Maccabi. El Maccabi és un equip molt semblant a l'any passat, canviant Pargo i Perkins de l'any passat per Mallet i Langford, que havien fet 15 dels 19 punts del seu equip al primer quart. Per sort, el que si va fer bé el Barça - sobretot personalitzat en Perovic - va ser aturar a Schortsanitis, que va fer dues faltes en atac molt ràpid i no va entrar gaire en joc. L'aparició de Navarro en pista va servir al Barça per igualar el partit, però sense poder-se escapar mai ni molt menys. Era un partit travat, amb pocs punts, i duríssim.
I això va ser clau, ja que el Maccabi és un equip ofensiu. En un partit on les defenses predominen, el Maccabi no tenia les de guanyar. era qüestió de que el Barça ajustés el seu atac, i això ha passat en el millor moment pels blaugranes: a l'últim quart.
Ingles i Lorbek han sigut els estilets del Barça, que ha anotat 27 punts en l'últim quart, amb un parcial final de 2-13 en els últims 3 minuts. Els 19 punts del primer quart han sigut la millor anotació d'un Maccabi que no ha estat capaç de passar de 15 punts en cap dels altres quarts.

SuperManager - Jornada 18

Comença la segona volta, amb molts jugadors tornant a jugar i per tant molts i molts dubtes. Com sempre, vaja. Freeland, Javi Rodríguez, Navarro, Mirotic i Valters tenen problemes físics o tornen de lesió. En principi han de jugar tots, però la quantitat de minuts o el seu rendiment és una incògnita.

• Granger, Marcelinho, Llompart / Javi Rodríguez / Cabezas
• Vidal, Panko, Rafa Martínez, San Emeterio / Micah Downs / Navarro/ de Colo / Saul Blanco 
• Davis, Ivanov, Heittsheimer, Caner Medley / Freeland / Augustine/ Doellman / M. Bjelica

Amb l'estat de forma actual de Downs, em sembla gairebé obligat tenir o a Panko o a Downs d'extracomunitari d'alers. Tenir els dos, per culpa de Paul Davis, ja ho prohibeixo directament. També em costa molt deixar fora dels imprescindibles a Caner Medley, però crec que hi poden haver més diferències en els alers. El partit teòricament assequible de Heittsheimer i el retorn de Freeland donen més opcions en els pivots. Marcelinho voldrà recuperar-se del mal partit en la eurolliga, però si l'heu de fitxar tampoc és una prioritat. Els altres 3 bases que recomano tenen opcions clares de fer una bona jornada, i a més són nacionals que sempre va bé. Navarro no crec que torni a fer uns números com davant el Cai (12 de 12 en tirs lliures en 15 minuts), però ja sabem tots com és. Saul Blanco és un altre des que ha tornat a Fuenlabrada, i està molt barat.
I encara no el poso en llista, però s'ha de vigilar a Pere Tomàs. Imprescindible durant moltes jornades la temporada passada, per fi jugarà aquesta. Capità i ànima del Joventut, en breu començarà a fer bons números. Segur.

Llegir més...

Per fi va tornar la Eurolliga, i tornava al Palau amb un al·licient insuperable: tornava Basile. Il gran capitano, Basile, Baso, o com l'anomeneu vosaltres, juga ara al Bennet Cantú italià, el primer rival del Barça Regal en aquest TOP-16. Abans de començar el partit va ser homenatjat com es mereixia, i és que Basile és el jugador estranger amb més partits jugats al Barça. L'única llàstima va ser que amb la baixa de Navarro no es va poder veure el duel Basile - Navarro, que hauria sigut molt interessant. I més coneixent les prestacions defensives de l'italià.
Doncs si, Navarro segueix de baixa, i entre aquesta baixa i el treball físic que està fent el Barça per preparar-se de cara a la Copa del Rei, està costant molt anotar. Sort de la defensa.
En els altres grups poques sorpreses, segurament a destacar la derrota del Fenerbahce al camp de l'Unics Kazan. El Madrid també va estar a punt de perdre davant d'un Unicaja sense Freeland, però una cistella de Mirotic a l'últim segon va deixar el 80-81 final. Victòria importantíssima, però cada partit li serà igual de difícil fora de casa. De fet, com a tots els altres 15 participants.

Barça Regal 65 - Bennet Cantú 60

El Barça va començar malament. No fatal, però si malament. Desencertat en el tir, i amb problemes per parar a Denis Marconato que també tornava al Palau. Un inici de 0-8 amb 6 punts de Marconato, ja mostrava el que seria el partit. Difícil, i amb poques distàncies. Quan el Barça ha apretat més en defensa, ha començat a anotar amb més regularitat, però lluny dels registres habituals. Un curt i trist 28-30 al descans era la mostra que el Barça no estava bé.
El pas pels vestuaris no va canviar res, i de fet el quart va tornar a començar amb un 0-8 del Cantú, però la bona feina de Eidson i Marcelinho van fer que al final del tercer quart el Barça ja empatés a 49. I per fi, a l'inici de l'últim quart, el Barça va aconseguir distanciar-se una mica. Un 10-2 deixava el 59-51 al marcador, i la grada respirava una mica. Una baixada física dels italians bastant evident no els ha permès tornar-se a enganxar al partit, i el Barça ha anat controlant fins el 65-60 final. Per cert, l'esmaixada que tancava el partit d'Eidson és espectacular, i no és la primera que fa.
Bon partit també de Marcelinho, Lorbek i Mickael. També de Basile, amb 13 punts i un 5/7 en tirs de camp.

SuperManager - Jornada 17

Jornada decisiva per la Copa del Rei. Manresa, Bilbao, Fuenlabrada, Lagun Aro, Cai Saragossa i València es juguen entrar a la Copa. Amb més opcions uns que altres, però el fet de que estiguin obligats a guanyar per optar a al Copa, es pot resumir en una idea molt bàsica. Si dubtes entre dos jugadors, i un juga en la llista d'equips que acabo d'escriure, posa'l. Perquè quan es juguen alguna cosa acostumen a despuntar els cracks. Tot i que, com sempre, no asseguro res.

• Granger, Marcelinho, Llompart / Javi Rodríguez / Colom
• Vidal, San Emeterio, de Colo , Panko  / Rafa Martínez / Saul Blanco / Bracey Wright
• Davis, Ivanov, Caner Medley,  Zoric / Heittsheimer / Touré/ Augustine/ Doellman / M. Bjelica

Zoric apareix perquè amb la baixa de Freeland està fent bons números. A més, el rival (Manresa) és bastant propici. Entre de Colo i Rafa Martínez poso a de Colo, però és una moneda a l'aire. Com sempre, si sobren extres Panko és una opció fixa, però Paul Davis es fix, i aquesta jornada Caner Medley juga contra la defensa de pivots del Joventut. Heittsheimer cau a la cinquena posició perquè tampoc està molt en forma, i juga contra el Barça al Palau.

Llegir més...

En aquest sorteig, els últims anys hi han hagut tants condicionants i variables que una vegada havia sortit un o dos equips, el grups ja surten sols. Com en la Champions de futbol, un equip no es pot trobar amb un equip del mateix grup de la fase anterior. Abans, hi havia la intenció sempre que fos possible de que no hi haguessin equips de la mateixa lliga en els grups, però ja fa algunes temporades que això no es compleix. Per exemple, aquesta edició hi havien 5 participants de la lliga Endesa i només 4 grups, i per tant algun havia de repetir.  Era una norma obsoleta, on també els equips de la lliga adriàtica patien aquest problema. En fi, que aquesta condició xoca amb els aficionats més habituals del futbol, que estaran molt sorpresos al veure el grup F.

Els dos millors de cada grup es classifiquen pel playoff  que serveix per accedir a la Final Four, de la manera que està explicada a la imatge. El Barça es podria tornar a trobar amb el Panathinaikos, però té la sort d’evitar al CSKA fins la final.

Anàlisis molt breus i prediccions (que fallaré segur, però sempre es divertit)

GRUP E

Amb el CSKA super-favorit per quedar primer, sembla molt difícil que ni Efes ni Olympiakos li puguin disputar aquest honor. Només un mal començament, amb una derrota a casa contra un d’aquests dos rivals farien trontollar la primera posició del gegant rus. Per cert, hi han rumors de que Kirilenko es queda fins a final de temporada. La segona plaça se la jugaran Efes i Olympiakos, i Galatasaray només pot aspirar a guanyar algun partit a casa i complicar les coses a algun dels altres tres.

GRUP F

El grup espanyol, on podem dir que el Madrid ha tingut bastant mala sort. Almenys en la meva opinió, sempre es més complicat trobar-te en fase de grups als equips de la teva lliga, ja que et coneixen molt i costa més mentalitzar els jugadors que allò és la Eurolliga. El Madrid hauria de passar, juntament amb el Montepaschi que només que s’asseguri els partits com a local tindrà mitja classificació a la butxaca. Tant Unicaja com Bilbao han guanyat el Madrid en l’últim any, i Montepaschi tampoc li serà fàcil. Les opcions d’Unicaja i Bilbao les veig iguals. Passen per fer-se forts a casa (sobretot el Bilbao) i sorprendre a Madrid o Montepaschi al seu camp. Difícil, però no impossible. Pinta que serà un grup molt interessant.

Parlo de mala sort pel Madrid perquè en principi qui quedi segon en aquest grup es creuarà contra el CSKA a quarts. No es eliminació automàtica, però és molt, molt difícil.

GRUP G

Un altre grup que sembla bastant obert. Potser Panathinaikos està un punt per sobre la resta d’equips, però costa “eliminar” a algun dels altres 3 de la lluita per la segona posició. Potser l’Unics Kazan és l’equip més dèbil, però el nivell defensiu que ha mostrat al grup del Barça el fa guanyar opcions.

GRUP H

Segurament el grup on hi han dos classificats més clars a priori. Barça Regal i Maccabi estan més d’un punt per sobre de Zalguiris i Cantú. Em costa molt imaginar-me un escenari on lituans o italians puguin donar la sorpresa, però com ja estic repetint en tots els anàlisis, passa per guanyar a casa. Però no ho vec, la veritat. El Barça voldrà quedar primer, però el record del Panathinaikos de l’any passat pot fer dubtar l’objectiu en funció de l’altre grup. Veurem.

Així doncs, aquesta és la meva predicció dels creuaments de quarts:

(en negreta els equips amb el factor camp a favor)

·      CSKA – Madrid

·      Montepaschi – Olympiakos

·      Panathinaikos – Maccabi

·      Barça Regal - Fenerbahce

Llegir més...

A Montellà de Cadí, bonic poble de Cerdanya que TV3 confon amb el Puigcerdà de mitjans dels 90, hi ha la casa on es va criar ma mare i dels meus avis. Quan era petit m'hi passava cada estiu, i conforme m'he fet gran hi vaig menys però encara m'hi passo alguns dies. El problema és que al anar-hi tan poc no tinc internet, i depenia del internet de l'iphone. Sempre m'havia anat bé fins aquestes vacances de Nadal, que es va quedar l'iphone sense connexió a internet, ni la possibilitat de compartir-la amb el PC. Sense twitter i sense els blogs que m'acostumo a llegir va ser més difícil seguir l'actualitat blaugrana, però la ràdio i el teletext fan miracles. La veritat és que en època de Nadal sembla que no hi hagin gaires esports, però des del dia 30 m'he deixat molts posts sense escriure. Els resumeixo un a un:


Selecció Catalana 0 - Tunisia 0 - 30/12/2011

No estava al camp, però col·laboradors d'aquest blog hi eren, com ha de ser. La veritat és que em sabia greu no ser-hi, però amb el pas dels minuts vaig sentir un lleu alleugeriment, després de veure el partit. El resultat és el de menys, ja que el que importa és el fet del partit i el que hauria de comportar, però la veritat és que el partit va ser força avorridot. Bojan és la estrella de la selecció i em recorda - tot i no fer gol - a Podolski, que sempre ha rendit millor a la selecció que a les competicions de club. Bé Cruyff a la roda de premsa, amb els canvis i repartiment de minuts. Una pena no marcar en alguna de les oportunitats, però és va veure una selecció molt competitiva. Malauradament, els 4 anys (mínim) de govern a Espanya del PP no ajudaran.

Com una puta cabra - 31/12/2011 o potser l'1.

Aquest post potser l'acabo escrivint igualment depenent d'aquest mes de gener i com estiguin els ànims de la Copa del Rei. Veient el missatge/s del Reial Madrid de Nadal, queda molt clara una idea. La Copa del Rei era el somni del madridisme, i la de Mestalla va ser la millor final de la història (també només pel madridisme). No m'estendré molt, però aquest madridisme hauria de recordar que l'equip amb més Copes del Rei és el Barça, i que la final de Mestalla és realment una de les pitjors que almenys jo, recordo. Per no parlar de que la copa del rei té més de 100 anys d'història. El Barça va jugar bé 35 minuts de la segona part, i el Madrid es va dedicar a destruir, agredir alguns jugadors del Barça, i córrer al contra-atac fins que si, va marcar un gol prou maco. No espectacular, tampoc horrible, un gol bo. Correcte. Prou mentides, coi!

El sorteig de la Eurolliga - 3/1/2012
Aquest post està completament escrit, i el penjaré durant aquesta setmana, en la prèvia del TOP-16. El Barça Regal té al Maccabi com a gran rival, i al Benet Cantú i al Zalguiris per completar el grup.


1/8 Copa - Barça 4 - Osasuna 0 - 5/1/2012
"Dolor de pansa", el més destacable d'un partit sense història. El Barça esclafa als rivals al Camp Nou, i Cesc segueix aportant els gols que Villa deixarà de fer durant uns mesos. Messi, sobradíssim, va fer dos gols en pocs més de 20 minuts. Si el Barça fa un gol al camp del Osasuna, n'hauria de rebre 6 per ser eliminat. Aquí, el link per veure els gols en HD i en català

Madrid- Barça Regal i recomanacions SM - 7/01/2012
Veient els meus resultats a la lliga privada, estic content de no haver publicat aquest post ;) Primer i segon, i acostant-me a la primera posició de la general. A més, mai és agradable escriure d'una derrota del Barça Regal. El partit va estar marcat per l'absència de Navarro, i les males condicions físiques de Lorbek. Així, sense els seus dos referents ofensius, els problemes del Barça van ser evidents. Tot i això, el Barça va remuntar la renta de 12 punts del descans, però sense aconseguir posar-se per davant. Al final, es va notar molt la referència i importància de Navarro en aquest equip, i pel Madrid va decidir Pocius. Una pena, ja que a més el Barça va perdre el liderat. Com passa en el futbol, el Madrid cada cop està més a prop i és un rival més difícil.

Llegir més...

Ahir es va acabar la primera fase de grups de la Eurolliga. A principis de gener hi haurà el sorteig del TOP-16, i és a partir d'aquí on ja viurem partidassos cada setmana, fins la esperada Final Four. Però, a falta del sorteig i anàlisi dels grups en el seu moment, avui toca repassar com ha anat fins ara la Eurolliga. Des del 10-0 del CSKA a la eliminació d'històrics com el Caja Laboral i el Partizan hi ha hagut de tot.

GRUP A

Aquest grup A ha estat el més igualat i emocionant de tots. La sorpresa més gran va arribar ahir, on en un derbi fratricida entre Gescrap Bilbao i Caja Laboral de Vitòria, els homes de negre van eliminar als seus veïns, acostumats a estar per davant seu. Comencen a veure com la tendència que va començar amb la final de lliga de la temporada passada continua. Un cop molt dur pels vitorians, que fa setmanes que busquen algun fitxatge per un equip que no acaba d'anar bé. Fenerbahce i Olympiakos han fet la seva feina, amb més dificultats del previst, i l'altra sorpresa és el Bennet Cantu de Basile, que ha acabat tercer del grup. És el grup on la classificació pel TOP-16 ha esta més cara, amb 5 victòries.

GRUP B

El passeig del CSKA no ha estat tan gran com sembla. Un 10-0 espanta, i si que són molt favorits per estar a la Final Four. Però van superar al Brose Baskets amb un triple a l'últim segon de Teodosic, i van guanyar al Panathinaikos a la pròrroga. Els dos partits, això si, fora de casa. Panathinaikos també ha fet una bona fase de grups, i és que juntament amb el CSKA estava a un nivell molt superior respecte els rivals. Unicaja i ZAlgiris són els altres classificats, complint els pronòstics en un grup molt més avorrit i previsible que l'A.

GRUP C

El grup de la mort. Sens dubte, l'equip on hi havia més candidats per arribar a la Final Four, i on cada jornada hi havia un o dos partits molt atractius. El Madrid ha presentat candidatura al títol completant un molt bona fase, on ha encadenat 6 victòries després d'un començament més irregular. Mirotic i Carroll, a banda de Rudy, han destacat per sobre dels seus companys. La emoció d'aquest grup va ser l'últim partit, que enfrontava a Milan i Partizan a la pista dels serbis. El Milan havia de guanyar de 4 punts, i en un final ple d'emoció i de desencert en els tirs lliures, ho va aconseguir. +6, i classificació pel TOP-16. A l'últim segon, de l'últim quart, de l'últim partit. Scariolo respira.

GRUP D

El grup del Barça, que malauradament per nosaltres ha estat el més desigual i menys emocionant. AL nivell del grup B. Dos equips molt per sobre dels altres, així que pràcticament només importaven els duels entre ells. El Barça va guanyar de 17 al Palau, així que li valia perdre per menys d'aquesta diferència a Siena. Va tenir el partit a la mà, però en un últim quart desastrós va perdre. El partit, si, però no la primera posició del grup. Així esquiva al CSKA.

Que ús ha semblat aquesta primera fase? Tema lockout, CSKA, Caja Laboral sorpreses...

Llegir més...

Fa moltes setmanes, vam preguntar al blog quins eren el vostres favorits de cara a al Final Four d'Istambul. Evidentment, va sortir el Barça ( aquest blog té uns seguidors molt clars) però hi havia multi-resposta i així vam tenir vots per molts altres equips. Potser algú canviaria respostes ara que s'ha acabat el lockout, però volia veure com estava el favoritisme abans de començar i com està la realitat ara, a punt d'acabar la primera fase.

Orgullós pel que penso és una gràfica molt acurada del que pot passar. Sou gent de bàsquet.
Hi han dos favorits indiscutibles, que són el Barça Regal i el CSKA de Moscou. Prop d'un 90% de vots pel Barça i un 80% pel CSKA. Només un hipotètic creuament entre aquests dos equips els separaria de la Final Four d'Istanbul, ja que per joc, jugadors, i història en la competició res fa pensar en una eliminació prematura. I la pregunta més evident: i que, Kirilenko? Doncs que a dia d'avui, amb Kirilenko el CSKA seria favorit, i sense Kirilenko el favorit és el Barça. Però d'aquí al maig poden passar mil coses.

L'amenaça d'AK-47.

Del que si hem de parlar és dels altres candidats. Panathinaikos i Fenerbahce serien els altres equips en la vostra hipotètica Final Four, però a poca distància ja apareixen Madrid, Milan, Maccabi i Montepaschi. De tots aquests equips, el que està decebent i molt és el Milan, que en la última jornada ha de guanyar al difícil camp del Partizan per més de 4 punts per no quedar eliminat. I sense Gallinari, i amb Fotsis i Bourossis sense acabar de funcionar, sembla difícil. Qui també està confirmant la poca confiança que li heu donat és l'Olympiakos, que està en un grup molt igualat i no acaba de donar bones sensacions. La crisi grega i els excessos d'anys anteriors es paguen.

El Panathinaikos s'està veient superat al seu grup pel CSKA, però va aconseguir portar fins la pròrroga el mateix CSKA, i ja té la segona plaça del grup al sac. Diamantidis està com l'any passat o millor ( si és possible) i els Batiste, Calathes, i Sato estan també en plena forma.

Mirotic està fent una molt bona fase de grups

Fenerbahce no sé si està com a candidat pels jugadors, o perquè la F4 serà a Istanbul i faran tot el que sigui per arribar-hi. Sigui com sigui, estan primers en el grup A, i el seu equip - tot i l'absència de grans noms - fa bona pinta. Qui hauria sigut per mi clar candidat era el Reial Madrid de Rudy i Ibaka. Però amb la marxa dels NBA, el Madrid ha fitxat a Singler que vindria a substituir a Rudy però no és el mateix. Només la explosió definitiva i confirmació de Mirotic (que sembla a punt de produir-se) i un hipotètic fitxatge d'un extracomunitari  (ja sigui base o pivot) recuperaria les opcions d'un Madrid que no té mal equip, però sembla que li falta un puntet. Pels més seguidors del Madrid, si que és veritat que ja tenen a dos extra-comunitaris, però és diu, es comenta, que Jayce Carroll en breu obtindrà passaport d'Azerbaijan.

El altres 3 equips ACB estan fent el que s'esperava d'ells. Potser el Bilbao està una mica millor i el Caja Laboral una mica pitjor del que ens acostuma, però tot és degut al grup on estan. Ja veurem si passen els dos, i és que el Bennet Cantu de Basile està classificat i és la absoluta sorpresa de la competició. L'Unicaja no està fi, però en el seu grup no hi ha gaire competència fora del CSKA i PAOK i estarà a la següent fase. La posició ja és una incògnita, però estarà entre la tercera i la quarta.

Quan s'acabi aquesta fase, es sortejarà el TOP-16 i ja sabrem tot el camí fins la Final Four. Els grups sempre són un primer classificat, un segon, un tercer i un quart, intentant sempre no repetir equips del mateix país ni equips del mateix grup. A dia d'avui, un grup amb Barça, Panathinaikos, Caja Laboral i Partizan és possible i duríssim. Com també Barça, Cqntu, Maccabi i Brose Baskets. La sot marcarà molt el camí, però segur que el més important serà el playoff posterior al TOP-16. On el Barça va ser eliminat l'any passat davant el Panathinaikos.

De moment, el Barça ha de guanyar, o perdre per menys de 18 per assegurar-se la primera posició. I així, com a mínim, evitar al CSKA.

Llegir més...

Aquesta setmana ha començat la Eurolliga, i en principi ha de ser la millor Eurolliga de la història. 22 jugadors de la NBA venen a disputar-la, però com encara no sabem quants s'hi quedara o quant de temps, per això he posat en principi. En aquest post no parlaré dels favorits, ni de fitxatges i equips potents. Això ho deixo per quan l'enquesta del blog s'acabi; aprofitaré per fer un mega-post amb favorits, jugadors importants i quadre de la Eurolliga.
Això si, vull començar queixant-me dels horaris i del fet que vulguin jugar partits alguns divendres. Ja sabem que volen fer una lliga Europea, com últimament s'està parlant amb el futbol, però els equips més perjudicats són els de les lligues més potents com la ACB, la Lega aquesta temporada o la lliga grega. Així, equips com el CSKA, PArtizan o el Maccabi (que dominen les seves respectives lligues amb una autoritat increïble) no pateixen físicament com el Bilbao per exemple. i és que avui el Bilbao Eurolliga contra Olympiakos, i en 2 dies té partit contra l'altre finalista de la última lliga ACB. Un tal Regal Barça. LA lliga Endesa hauria de tenir més importància en les decisions de la Eurolliga, però en fi. Anem al Barça Regal, que va tenir un molt bon debut.

Olimpia Ljubljana - Barça Regal (64-86)

Partidàs de Marce

El Barça amb Kosta Perovic al cinc inicial - que si pot jugar la Eurolliga - va sortir amb menys ganes del que s'esperava, i permetia molts rebots ofensius al rival. Una tendència que es va anar apagant amb el pas dels minuts però que va ser el problema més gran, i pràcticament l'únic. Ofensivament, Marcelinho va dirigir l'equip a les mil meravelles i així ho demostren els seu números al final del partit, als que ens tenia acostumats a la època del Caja Laboral. 17 punts, 5 rebots i 8 assistències pel brasiler. N'Dong va donar bons minuts, Eidson continua fent moltes coses, i molt bé, Wallace aporta intensitat defensiva i amenaça exterior i fins i tot Ingles va anotar 6 punts. Em deixo al millor i al pitjor pel final. Lo pitjor pel Barça van ser que tant Sada com Navarro semblen no haver tornat de l'Europeu. Sada es carrega molt ràpidament de faltes, i ja va sent habitual. I Navarro, tot i anotar 3 triples, se'l veu lluny del que ens té acostumats. Suposo que és qüestió de fatiga mental i una mica física, així que ja agafaran el to amb el pas dels partits. La bona notícia va ser Pete Mickael. Que li va costar una mica, però va acabar sent el que tots recordem, anotant 15 punts, i agafant rebots importants. Tant de bo sigui un punt d'inflexió i recuperem definitivament a un tros de jugador de bàsquet. És un factor diferencial i en la Eurolliga el Barça el necessitarà segur.

En la resta de grups, poques sorpreses. De la llista de 12 favorits a la Eurolliga de la enquesta, 6 s'enfrontaven entre ells. El Partizan va perdre a casa contra l'Efes, el Caja Labroal va guanyar al Fenerbahce Ulker a domicili i l'Emporio Milan va superar al Maccabi a milà. La resta van gunayar tots, a falta de l'Olympiakos que juga avui. Així doncs, com he dit, sense sorpreses.

En l'aspecte individaul, Kirilenko va tornar al CSKA amb un espectacular 37 de valoració ( 17 punts + 15 rebots + 5 assistències + 4 taps) i també els hi van anar bé els seus "redebuts" a Pekovic al Partizan, amb 29 de valoració i Gallianri amb 28 amb el Milan. Veurem quants d'aquests arriben a jugar el TOP-16.

Classificació i partits:
http://www.euroleague.net/main/standings

Llegir més...

El Panathinaikos és el nou campió de la Eurolliga, destronant així al Regal Barça. I com a culer, el primer que hem de dir és que al Palau Sant Jordi s'ha confirmat el que tots pensàvem: la eliminatòria Barça - Panathinaikos va ser la final anticipada.
El Maccabi era l'equip simpàtic, amb joc alegre i vistós, però tots sabíem que es necessitava un petit miracle per jugant amb alegria poder guanyar a Diamnatidis i a Obradovic. La dupla temible del Panathinaikos no es Batiste-Diamantidis. És l'entrenador Obradovic i el base grec. Amb això no desmereixo la gran final de Batiste, que va acabar amb 18 punts i 6 rebots, però el "tempo" del partit sempre va ser controlat per Diamantidis a la pista i el genial entrenador serbi a la banqueta. i és que 8 Eurolligues en 19 anys d'entrenador són moltes, amb una sola final perduda. 8/9. Números que espanten.

Impressionat el suport al Maccabi

Pels no gaire entesos en bàsquet, pot donar la sensació que el PAO no va tenir controlat el partit, ja que a 20 segons del final només guanyava de 4, però la realitat del partit és que digués el que digués el marcador, el partit va ser en tot moment del PAO. I tot va començar, com no, amb un enorme defensa grega que va fer impossible que Schortsanitis anotés ni una sola cistella en tota la primera part, i que Pargo acabés els primers 20 minuts amb només 2 punt. A prop de la cistella semblava impossible anotar, i qualsevol jugador del Maccabi que s'acostava a la ona era aturat. El primer bàsquet de 2 punts va arribar al onzè llançament, i la primera part es va acabar amb 4/21. I 3 d'aquestes 4 cistelles van ser d'Eidson, que no és un jugador interior. I com podia sobreviure el Maccabi amb unes estadístiques així? Doncs amb un 6/12 amb triples. La primera meitat va ser un duel a la pista entre Diamantidis i Eidson, amb assistències, recuperacions, cistelles, triples i en definitiva, tirant del seu equip.

Batiste tancant el partit

Però Obradovic sap llegir els partits, i amb la batalla per dins guanyada des de feia minuts, la segona meitat va apostar pels punts i protagonisme del perímetre. El Panathinaikos es va centrar en ofegar a Eidson, i a part van tenir l'aparició de Drew Nicholas i Romain Sato, que en la primera meitat no havien pràcticament intervingut ofensivament. Amb la tercer falta de Eidson només Pargo, que va començar a trobar els passadissos per les seves penetracions, intentava que el partit no es trenqués, però el PAO va aconseguir un parcial de 3-16 que semblava deixar el partit sentenciat. 40-51, i quedava un minut pel final del tercer quart. I aquesta màxima diferència de 11 punts es va repetir dues o tres vegades més, fins i tot a 5 minuts del final, però el Maccabi va intentar-ho una última vegada i es va col·locar a 5 punts a 1:20 pel final. Si el PAO fallava el seu atac tot era possible, però la pilota la tenia Diamantidis. I Dimantidis va botar, i botar la pilota, jugant amb el temps, i va donar una assistència perfecta a 2 segons pel final de la possessió perquè Batiste esmaixés. Pargo va sortir corrent amb més cor que cap i va perdre la pilota, i allà és va acabar la final. El carrusel de tirs lliures semblava acostar al Maccabi, però Batiste no va fallar (feia 5 minuts havia fallat els dos) i al final, el resultat de 70-78.

La festa del PAO

I res més. La festa del Panathinaikos que ha guanyat 6 eurolligues en els últims 15 anys era completa, i els del Maccabi tristos com és normal. I per cert, no vull deixar de criticar a la retransmissió de la final. El trofeu comte de Godó el van fer per TVE, i en canvi la final de la màxima competició de bàsquet FIBA la van posar per Teledeporte. La veritat és que Arlauckas, si no hi ha el Madrid pel mig, no és tan mal comentarista com sembla. El problema va ser sofrir al narrador habitual de la ACB, que el vam veure molt perdut en Eurolliga, i que ningú sabia que feia per allà. Si Manel Comas no podia fer de comentarista, perquè ell si de narrador? En fi.
I TV3 no va poder comprar els drets de la F4 que es disputava a Catalunya? Estic segur que si el Barça hi hagués arribat ho podriem haver vist per l'Esport3 com a mínim. Una decepció, i una incongruència, ja que si dones tota la Eurolliga, has de ser coherent i donar els 3 partits finals.

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

El més fàcil seria fer tot el post criticant al Madrid, ridiculitzant a Florentino, jugadors com Sergio Rodríguez i recordant que la direcció esportiva és una broma en la secció de bàsquet. I si algú em pot explicar que pintava Valdano parlant al final del partit, recordo que tenim un mail per contactar amb el blog i espero les vostres teories. A mi se m'escapa.
Per fer una valoració final del Reial Madrid, i de tots els equips en general, s'ha d'esperar a finalitzar la temporada. Que si, que gent com Velickovic ni Begic no va jugar ni un minut, però això ja no es estrany. El post "rajada" ja vindrà, a finals de la ACB. Tranquils, que vindrà.

Panathinaikos - Montepaschi

Obradovic i Calathes: defensa i actitud

Duel a veure qui defensava més fort, i qui aconseguia portar el partit més al seu favor. Evidentment, Obradovic és el millor en això i tot i que li va costar més minuts del que s'esperava, el ritme travat, farragós, i que tots els barcelonistes recordem va arribar i va desesperar als italians.
Però no va ser fins al final del segon quart, que amb la tercera falta de Rakovic, el Panathinaikos es va aconseguir posar per davant amb un marcador de 40-36 al descans. Destacava la gran diferència en el rebot a favor dels italians, que va arribar a estar 8-20.
L'inici de la segona meitat va fer bona la teoria de que en una final four mai es demostra el nivell de joc anterior. Nervis, tensió i por a perdre superen al talent i el bon joc. Escarransit parcial en 6 minuts de 2-2. Fins que Dimantadis i Batiste es van posar a "lo seu" i van començar a disparar els grecs, que a finals del tercer quart ja tenien 9 punts de marge.
L'últim quart va ser un "quiero i no puedo" dels italians, que amb accions de McCalebb i Lavrinovic no feien més que enfonsar-se. Van aparèixer Stoonerok i Hairston, però Calathes va tornar a ser el defensa asfixiant que tant recorda Navarro i va ajudar a frenar al mínima reacció del Montepaschi. Al final, 9 assistències de Dimantidis, 16 punts de Batiste i 17 de Calathes amb 24 de valoració.

Reial Madrid - Maccabi Tel Aviv

19 punts, 8 rebots, 6 recuperacions i 3 assistències!

15 anys són molts, i la falta d'experiència es paga. Tots els analistes, periodistes i fins i tot l'entrenador del Madrid han detectat el problema: novatada. I això que la primera meitat va aguantar el tipus prou bé, però amb una dependència total dels seus dos únics homes amb experiència en competicions així: Prigioni i Felipe Reyes. 3 triples del base ex-baskonia i dobles figures al descans del gran capità sostenien al Madrid en el marcador, però tot apuntava a que era qüestió de temps. I al tercer quart, amb la segona unitat del Madrid en pista, el Maccabi va posar la directa i es va escapar. A l'últim quart, i ja amb tots els titular en pista, el Madrid no va poder reaccionar i Pargo i Eidson van portar al Maccabi a distàncies de 20 punts. Del Madrid, a part dels veterans que ja he citat anterioremnt, destacar a Ante Tomic que va protagonitzar un bonic duel amb Big Sofo, i que va acabar mb 17 punts. Llull, Suárez, Fischer i Mirotic molts foscos, i decebent als pocs aficionats madridistes que hi havien la pavelló.
Els que comparaven a Mirotic amb Pau Gasol l'any del doblet del Barça i anterior a la seva marxa a la NBA, han tingut de callar.

Els aficionats del altres equips encara no entenen ara com pot ser que el Madrid que és l'equip que té la Final Four més a prop és el que té menys aficionats al Sant Jordi. Florentino ja està fart de perdre diners, els aficionats no es bolquen amb l'equip, i la falta de títols importants fan que la secció trontolli, una vegada més. Veurem que fa el "Ser Superior".

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

I últim dia. No hi ha haurà cinquè partit. S'ha acabat.


Estic amb tantes emocions, que m'he plantejat varies coses. Primer volia estripar-ho tot, enviar a la merda molts i molts jugadors. I a Pascual. Després he pensat fer com una triple crònica: la que ho estripa tot, l'imparcial, i la fanàtica. Tampoc m'he convençut a mi mateix. També podria fer un recull de bromes, intentant treure ferro a l'assumpte. Intentant pujar l'ànim a molts, però enganyant-me a mi mateix. Al final, com gairebé sempre en aquests casos, m'he posat els auriculars, i li he dit a l'itunes que tries ell per mi. De vegades sap millor que jo el que m'anirà bé. Així que si teniu queixes, als comentaris no vull veure cap crítica cap a la meva persona. Tot cap a Steve Jobs.

No hi haurà Final Four amb el Regal Barça. Vist lo vist fa 3 dies, molta gent ja s'ho podia pensar, però fa 8 dies tothom veia al barça com el màxim favorit, i Olympiakos apallissava al Montepaschi de manera escandalosa. Si perdre humiliantment el primer partit d'una eliminatòria és la nova tàctica italiana per marejar els rivals ho haig d'admetre: funciona. Més dades: els 3 equips ja classificats per la Final Four, no tenien el factor pista. De fet, dels equips amb factor pista l'únic que ha aconseguit guanyar a fora ha sigut el reial Madrid, i (em podeu dir anti-madridista) no saben ni ells com ho van fer. L'últim quart de Reyes i sobretot Fischer (sense errors en el tir) va ser espectacular. I inesperat. Avui Fischer ha fet 2 punts i 1 de valoració.


Però anem a la dolorosa però necessària crònica del partit. O millor, anem a les reflexions. El partit, dolent del Panathinaikos i horrible del Barça. Sembla increïble que en bàsquet d'aquest nivell els nervis i les emocions guanyin al talent. I no em refereixo a que el PAO ha guanyat al Barça. Parlo dels nervis dels dos equips, que han jugat malament. Amb errades als tirs lliures, joc anàrquic, i com he dit: mal joc. Es podria dir que el partit d'avui l'ha guanyat el menys dolent. Això si, la eliminatòria l'ha guanyat el millor.

Mal partit de Navarro

És millor l'equip grec que l'equip català? Rotundament no. És millor el cinc inicial Diamantidis /Nicholas/ Sato/ Fotsis/ Batiste que el cinc que formen Ricky/ Navarro/ Anderson/ Lorbek/ Vázquez? Això ja seria més discutible. I pot un equip amb un 5 potent, però poca cosa a la banqueta guanyar a una plantilla de les millors d'Europa (la millor si comptem les dues baixes)? La resposta està clara, i la sabem tots: si.
I el Panathinaikos ha guanyat el Barça perquè l'ha superat en 3 coses: físicament, tàcticament i mentalment. El Barça l'ha superat, i sempre el superaria, tècnicament. El barça té jugadors amb millor qualitat. Però parlem dels 3 aspectes en el que s'ha vist superat:

1.  El mal moment físic pel que passa s'ha notat. El Regal barça a la Copa del Rei va guanyar els seus rivals per físic, al tenir la plantilla més llarga i preparada físicament. Trencava a l'últim quart. 
2. L'aspecte mental l'arrossega des de l'any passat, de quan la eliminatòria amb el Baskonia. Aquell 0-3 va fer molt de mal. A més, em dóna la sensació, i això es molt personal, que tant jugadors com entrenador i els aficionats en general ens vam veure a la F4 del Sant Jordi per tenir el factor pista. Tothom treia estadístiques de que en els últims XX anys només XX equips havien trencat el factor pista. Que li expliquin aquestes estadístiques a l'Olympiakos. Que li expliquin aquesta estadístiques al Caja Laboral. Que ens les expliquin a nosaltres. Les estadístiques només serveixen als periodistes i a la gent que parla/escriu sobre l'esport. A l'hora de la veritat no serveixen de res.



Anderson, molt tapat

3. La tàctica. Els pals a Xavi Pascual, les lloances a Obradovic. No hi ha gaire a dir. No per veure's superat en uns playoffs Xavi Pascual ja no serveix i és el pitjor entrenador possible pel Regal Barça. Obradovic ha plantejat els partits millor, i en els 4 partits ha guanyat la batalla tàctica a Pascual. No obstant, ara fa exactament una setmana, el Regal barça va estar a punt de trencar la eliminatòria i guanyar el segon partit. Semblava que el barça guanyaria fàcil al Panathinaikos, però un tercer quart brutal de Diamantidis i els àrbitres van tornar als grecs al partit i a la eliminatòria. I la mentalitat del barça se'n va anar a la merda, i no ha tornat. Els que critiquin tant a Xavi Pascual que pensin en això, que recordin aquell tercer quart. No va ser "el mag tàctic" Obradovic. Van ser coses que passen. Àrbitres. Inspiració d'un crack. Ningú hauria dit res de la tàctica si el Barça hagués guanyat aquell partit.

I jo no vull posar un quart punt, del que també molts se'n recordaran. L'actitud. Crec que l'actitud es posa en la mentalitat, i ja he escrit que clarament el Panathinaikos ha superat en aquest aspecte al Regal. 


Per acabar, vull dir que personalment, la nit d'avui em dóna dos petites alegries. En cap cas compensen el pal de la eliminació, però les vull deixar escrites: no tenia entrades per la F4, i el fet de que no hi arribi el Barça sempre es bo. Si m'hagués deixat els diners i el barça es queda a les portes com s'ha quedat, m'estiro dels cabells. L'altra és que el bàsquet encara té alguna cosa. Té una màgia, té... quelcom que no té el futbol. 2 dels equips amb més pressupost, i superfavorits no han arribat a la F4. I el Reial Madrid tampoc ho té senzill. Una Final Four amb Siena i València seria el triomf de la il·lusió. I si algú s'imagina el Tottenham o el Shakhtar a la final de la Champions que m'ho digui.


En fi, ha estat un plaer comentar tots els partits del Regal Barça, des d'aquell llunyà debut, a la primera fase. Va ser un 80-66, i ja va faltar un home que avui tots em trobat a faltar. M'he esperat pel final a dir el seu nom, perquè no quedés tant oportunista. Pete Mickael. Ja està, ja ho he dit.
Faré una prèvia de la F4 quan sabem l'últim que la juga, i faré les cròniques dels partits de la F4. Però no serà el mateix sense el barça. No serà el mateix. Ens veiem la temporada que ve. Jo penso seguir, el Regal Barça també. I vosaltres?

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

És molt difícil escriure d'aquest partit. Com difícil va ser el segon, i també el primer. Aquest Regal Barça - Panathinaikos està sent dominat pels grecs al 95%. I si no dic al 100% és per la primera meitat del segon partit. És difícil escriure sobre aquesta eliminatòria perquè sincerament no ho entenc. No entenc el partit d'avui perquè per molt que defensin a Navarro no és normal que només llenci 5 vegades a cistella, i que només tiri un triple en tot el partit. Com pot ser que Diamantidis rebi 13 faltes, o que gent com Lorbek només anoti un punt. L'únic que ha tingut certa lògica és el partit de Ricky. Ha sabut llegir el pick'n'roll constant de Diamantidis/Batiste, i ha pogut robar pilotes molt importants pel Barça, que ha pogut còrrer. I ha fet el que s'exigeix a un base del seu nivell: quan estava sol, anotava els triples. 
Amb això no "mato" a la resta dels jugadors del barça, però digueu-ne un que hagi estat acceptable. Probablement Lakovic i Vázquez, però sempre quedarà el llançament a l'últim minut que ha fallat. A més, tot i atrapar 11 rebots, no ha tancat bé el rebot en moltes fases del partit. 

Navarro, ben defensat

És difícil també entendre com Anderson ha llençat de 2 a 4 segons pel final, quan el Barça perdia de 3. Tenia temps d'obrir a Ricky, que avui portava un 4/5 en triples, o podria haver donat una passa enrere per provar-ho ell mateix. Al Barça res li garantia guanyar si s'anava a la pròrroga, però era el mínim exigible. Com a Lakovic el segon partit, gran part de les culpes i crítiques avui se les endurà Anderson, però el problema ha tornat a ser general. 
I dit tot això, també s'ha de recordar una mica l'actuació arbitral. En 3 partits, l'únic jugador al que se li ha xiulat una falta tècnica és Navarro. Una al segon partit i una avui. Avui ha estat per simular. I la queixa no és per accions puntuals, sinò pel global. Els grecs se'ls permetia defensar com volien, i cada cop que algun exterior seu penetrava era falta dels pivots del Barça. Dimantidis i Nicholas sempre anaven a buscar el xoc, i els àrbitres els recompensaven amb la falta, una i una altra vegada.


Crònica del partit? Poc a explicar. El Barça sempre s'ha mogut entre 3 i 7 punts per sota, i en alguns moments s'avançava en el marcador però el Panathinaikos recuperava la iniciativa en pocs atacs. I així ha acabat, amb el barça 3 punts per sota i al carrusel dels tirs lliures ningú ha fallat fins Lakovic, que ha tirat a fallar l'últim tir per veure si el Regal capturava el rebot. Al final la pilota li ha caigut al propi Lakovic, que ha rebut falta quan tirava de 3, però aquesta mai te la xiularan. I en aquest partit menys. veure estadística


Deixo pel final dos frases per la esperança: 

• Hi haurà cinquè partit, mala sort. 
• Els grecs tornaran a Barcelona, però no per jugar la F4.

Esperem es compleixin.

Fotografies de l'Ara, i de l'ACB.com

Llegir més...

Enfadats amb l'àrbitre, però sobretot amb ells mateixos. Així van acabar els jugadors i cos tècnic del Regal Barça ahir la nit. Perquè els àrbitres la van "liar" al tercer quart, si. Però tampoc va ser normal que el Barça desaprofités 16 punts de renta en 10 minuts horribles al tercer quart. 


Molts aficionats del Barça esperàvem un partit més fàcil, amb un Barça menys nerviós i escapant-se des de bon principi. La realitat ens va demostrar que no anàvem desencaminats, i al final del primer quart teniem un 17-10 i molt bones sensacions ja que havíem vist còrrer el Barça al contra-atac, i això significa que les coses van bé.

Grimau darrere de Nicholas

I millor començava el segon quart, amb 5 punts de Lakovic que posaven un 24-12, que va pujar fins a el 28-12 que va significar la màxima diferència del partit. Els grecs van reaccionar quan el Barça va començar a baixar la eficàcia anotadora però tot semblava anar bé, i la millor notícia no eren els 10 punts (38-28) sinó que Diamantidis no havia entrat en joc, portava un 0/5 en tirs de camp i un -3 de valoració al descans.
Malauradament, tot això va canviar, i molt, al tercer quart.

Lorbek i Batiste

El quart no va començar amb una reacció fulgurant dels grecs. Les coses no semblaven haver canviat, i estàvem en la típica fase d'intercanvi de cistelles. Però va haver-hi una cistella que va ser la que ho va canviar tot. Va ser un triple - el primer - de Diamantidis en resposta a un d'Anderson. Amb el primer triple anotat, el grec va tornar a ser el del dimarts i es va posar l'equip a la esquena. 3 triples més en el tercer quart (un va ser de 2, perquè xafava) van disparar la anotació del Panathinaikos als 28 punts en el període. No passaré per alt els últims 30 segons, no. Els 30 segons de les protestes blaugranes. 
En un atac del Barça, de fet el que havia de ser l'últim del quart, els grecs no van fer una ni dos, sinó 3 faltes prou clares als jugadors blaugranes. Navarro, fart de rebre cops, va protestar de manera molt ostensible a l'àrbitre que li va xiular tècnica. Una tècnica tan clara com les faltes que havia rebut el Regal Barça, i tan clara com la que Obradovic fa 20 anys mereix cada 2 minuts de joc. 2 tirs lliures que evidentment no va fallar l'amic Dimitris, i possessió pels grecs. I a la possessió final, hi han passes d'un jugador grec que l'àrbitre no senyala, i triple de Sato. Es posaven a un punt (57-56), i el Palau s'encenia. Tot per jugar-se.

Ricky penetra

Sada i Ricky seguien amb el seu desencert en el triple, i Navarro semblava desquiciat des de la tècnica. Diamantidis ho feia absolutament tot, i si no era ell qui anotava, donava la assistència perquè Sato - 18 punts al final, amb 4/5 en T3 - o Batiste castiguessin el Barça. 6 punts amunt els grecs, 8 punts amunt, i el Barça vivia d'accions aïllades i triples difícils. Entre el final del tercer i l'inici de l'últim quart els grecs havien endossat un parcial de 2-16, així que tothom esperava el triple, o la esmaixada que despertés al Barça. No cal que digui el nom oi? Joan Carles Navarro, va anotar un triple des d'uns 8 metres que posaven el Barça a 4. Era temps per defensar bé, i anotar ràpid. I es va defensar bé, però anotar ja era una altra història. Per sort pel Barça, Navarro ja no se'n recordava de la tècnica i estava en mode MVP, i va fer una penetració de les seves per anotar un 2+1 que situava el Barça a 1 punt. Falta a Diamantidis, que si anotava els 2 deixava el Barça amb 14 segons per intentar un triple. Però sorpresa, Diamantidis falla el segon, la pilot per Lakovic que creua la pista com si només faltessin 2 segons i llença un triple per posar el Barça per davant. Falla, el rebot és pels grecs i Batiste esmaixa fent de "palomero": 71-75, final.


Molts culparan a Jaka de tirar-se el triple quan quedava temps per fer arribar la pilota a Navarro. Altres diuen que no calia el triple, i que amb una cistella de 2 anàvem a la pròrroga. Difícil decidir en aquells moments, i Lakovic no té la culpa de que s'arribes a un final tan apretat. Va ser cosa general. La setmana que ve dos partits al OAKA d'Atenes, i a tenir fe en aquest equip. Són millors, i ho acabaran demostrant.


Per cert, les altres sèries també estan com aquesta. 1-1. València, Maccabi i Siena van guanyar fora de casa, i recuperen el factor pista. Molta emoció encara... devotion!


Fotografies del diari Ara i d'ACB.com

Llegir més...

Primer de tot, reconec que m'ha costat començar a escriure. Culpa meva per posar Deportes Cuatro, et fan enfadar, et fan llàstima, et fan riure i et fan de tot menys informar. Culpa meva i de la meva mania de tenir la tele encesa mentre escric, quan per exemple puc escoltar el meravellós nou disc dels Manel. Ara si, amb la magnífica cançó que obre el disc - benvolgut - començo la crònica d'ahir. Perdó per aquest inici excessivament personal.
I abans de que algú ho posi als comentaris, perquè obro el post amb la foto de Victor Sada, si mirant les estadístiques va acabar amb un -5 de valoració? Doncs per què ahir va fer l'intangible més intangible que es pot fer: escombrar la pilota del cèrcol quan estava a punt d'entrar a 24 segons pel final. Veient el resultat final, va ser bàsic.


Regal Barça vs Panathinaikos (83-82)

Cor i coratge del capi

Però tornem a l'inici del partit. El primer quart va ser un quart amb molta defensa, i on el Barça va viure del seu gran encert de cara a cistella i els grecs dels rebots ofensius. UN marcador de 12-12 deixava clar que el ritme i estil de joc era el que volia l'equip d'Obradovic, i la prova més clara és que Navarro només va llençar dos vegades a cistella en tota la primera meitat. La sort pel barça va ser que va encistellar els dos llançaments, i dos tirs lliures. 7 punts en 2 llançaments estava prou bé, però trobàvem a faltar el protagonisme de la bomba en atac. El segon quart va ser més animat, i ja vam veure més punts. El Barça aconseguia parar a Batiste, però entre Diamantidis i Drew Nicholas els grecs en tenien prou per igualar al Barça i fins i tot posar-se per davant en certs moments. Van ser minuts on primer va aparèixer Grimau, per aportar la seva lluita i entrega habitual, que van fer pujar el nivell defensiu. Després Lakovic, amb 5 punts consecutius. El barça estava 7 punts amunt, i faltava un minut pel final de quart. En un partit amb tan poques diferències, aquests 7 punts semblaven gairebé trencar el aprtit, i eren una renda que s'havia d'aguantar de cara a al segona part. Malauradament, Diamantidis no va voler que fos així, i 5 punts seus a l'últim minut del segon quart van fer que s'arribes al descans amb 37-35.

26 punts de Diamantidis

El tercer quart va ser sens dubte dels grecs. En el marcador, en el ritme, i en tot. El barça va millorar tancant el rebot, però encara no havia pogut córrer al contraatac, i anava a remolc tota la estona. Jugava amb possessions llargues, i moltes decisions individualistes de jugadors, res a veure amb el barça que estem acostumats. Ni Ricky ni Sada podien parar a Diamantidis, i a més Batiste semblava despertar poc a poc. El que faltava. Hi havien bones notícies pel barça tot i que estava jugant malament, amb homes importants sense aparèixer, i que el rival estava pletòric en gairebé tot. Les bones notícies? Doncs que només perdia de 3.

Que gran es Obradovic!

I va ser a l'últim quart, quan després de un triple de Morris i un altre de Lakovic, que alguna cosa va canviar. El barça es posava per davant, el Palau s'animava definitivament i el més important: Navarro apareixia. Durant 3-4 minuts, tot el joc del Barça va passar per Navarro. Penetracions, triples, pilotes doblades... era el moment de la bomba. I en Juancar es tan bo que en 4 minuts seus semblava decidir més el partit que 30 i tants minuts boníssims de Dimantidis. 4 tirs lliures seguits convertits de Vázquez semblaven finiquitar el partit. 82-77. Però Dimantidis va clavar un triple inverossímil, i el barça a tirar tirs lliures. El primer dins, i el segon es falla. El rebot per Diamantidis que rep la discutible antiesportiva de Sada. Anota ells dos tirs lliures i el PAO tenia 1'7 segons per un últim tir. Molt forçat i ben defensat, el van fallar i la victòria es va quedar al Palau.

I dijous més

Demà tenim el segon assalt, però tot sembla indicar que si el Barça juga una mica millor, no s'haurà de patir tant. Els nervis han fet que el Regal barça li costés entrar en ritme de partit, i de fet només en certes fases ha portat el matx on els hi convenia. A més, es fa difícil imaginar un Diamantidis millor que el que vam veure ahir, així que el segon partit ha de ser si o si blaugrana. Les males notícies poden venir si Maric augmenta el seu protagonisme. Ahir en menys de 2 minuts va fer mal. Altres coses a millorar són els no-llançaments de Ricky i Sada des del triple, que els rival ho saben i permeten. I que els pivots no es carreguin amb tantes faltes, ahir N'Dong i Fran van acabar amb 4 faltes cada un. Fins demà a les 20:15, Pascual té feina.

Fotografies propietat d'ACB

Llegir més...