El Panathinaikos és el nou campió de la Eurolliga, destronant així al Regal Barça. I com a culer, el primer que hem de dir és que al Palau Sant Jordi s'ha confirmat el que tots pensàvem: la eliminatòria Barça - Panathinaikos va ser la final anticipada.
El Maccabi era l'equip simpàtic, amb joc alegre i vistós, però tots sabíem que es necessitava un petit miracle per jugant amb alegria poder guanyar a Diamnatidis i a Obradovic. La dupla temible del Panathinaikos no es Batiste-Diamantidis. És l'entrenador Obradovic i el base grec. Amb això no desmereixo la gran final de Batiste, que va acabar amb 18 punts i 6 rebots, però el "tempo" del partit sempre va ser controlat per Diamantidis a la pista i el genial entrenador serbi a la banqueta. i és que 8 Eurolligues en 19 anys d'entrenador són moltes, amb una sola final perduda. 8/9. Números que espanten.

Impressionat el suport al Maccabi

Pels no gaire entesos en bàsquet, pot donar la sensació que el PAO no va tenir controlat el partit, ja que a 20 segons del final només guanyava de 4, però la realitat del partit és que digués el que digués el marcador, el partit va ser en tot moment del PAO. I tot va començar, com no, amb un enorme defensa grega que va fer impossible que Schortsanitis anotés ni una sola cistella en tota la primera part, i que Pargo acabés els primers 20 minuts amb només 2 punt. A prop de la cistella semblava impossible anotar, i qualsevol jugador del Maccabi que s'acostava a la ona era aturat. El primer bàsquet de 2 punts va arribar al onzè llançament, i la primera part es va acabar amb 4/21. I 3 d'aquestes 4 cistelles van ser d'Eidson, que no és un jugador interior. I com podia sobreviure el Maccabi amb unes estadístiques així? Doncs amb un 6/12 amb triples. La primera meitat va ser un duel a la pista entre Diamantidis i Eidson, amb assistències, recuperacions, cistelles, triples i en definitiva, tirant del seu equip.

Batiste tancant el partit

Però Obradovic sap llegir els partits, i amb la batalla per dins guanyada des de feia minuts, la segona meitat va apostar pels punts i protagonisme del perímetre. El Panathinaikos es va centrar en ofegar a Eidson, i a part van tenir l'aparició de Drew Nicholas i Romain Sato, que en la primera meitat no havien pràcticament intervingut ofensivament. Amb la tercer falta de Eidson només Pargo, que va començar a trobar els passadissos per les seves penetracions, intentava que el partit no es trenqués, però el PAO va aconseguir un parcial de 3-16 que semblava deixar el partit sentenciat. 40-51, i quedava un minut pel final del tercer quart. I aquesta màxima diferència de 11 punts es va repetir dues o tres vegades més, fins i tot a 5 minuts del final, però el Maccabi va intentar-ho una última vegada i es va col·locar a 5 punts a 1:20 pel final. Si el PAO fallava el seu atac tot era possible, però la pilota la tenia Diamantidis. I Dimantidis va botar, i botar la pilota, jugant amb el temps, i va donar una assistència perfecta a 2 segons pel final de la possessió perquè Batiste esmaixés. Pargo va sortir corrent amb més cor que cap i va perdre la pilota, i allà és va acabar la final. El carrusel de tirs lliures semblava acostar al Maccabi, però Batiste no va fallar (feia 5 minuts havia fallat els dos) i al final, el resultat de 70-78.

La festa del PAO

I res més. La festa del Panathinaikos que ha guanyat 6 eurolligues en els últims 15 anys era completa, i els del Maccabi tristos com és normal. I per cert, no vull deixar de criticar a la retransmissió de la final. El trofeu comte de Godó el van fer per TVE, i en canvi la final de la màxima competició de bàsquet FIBA la van posar per Teledeporte. La veritat és que Arlauckas, si no hi ha el Madrid pel mig, no és tan mal comentarista com sembla. El problema va ser sofrir al narrador habitual de la ACB, que el vam veure molt perdut en Eurolliga, i que ningú sabia que feia per allà. Si Manel Comas no podia fer de comentarista, perquè ell si de narrador? En fi.
I TV3 no va poder comprar els drets de la F4 que es disputava a Catalunya? Estic segur que si el Barça hi hagués arribat ho podriem haver vist per l'Esport3 com a mínim. Una decepció, i una incongruència, ja que si dones tota la Eurolliga, has de ser coherent i donar els 3 partits finals.

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

És molt difícil escriure d'aquest partit. Com difícil va ser el segon, i també el primer. Aquest Regal Barça - Panathinaikos està sent dominat pels grecs al 95%. I si no dic al 100% és per la primera meitat del segon partit. És difícil escriure sobre aquesta eliminatòria perquè sincerament no ho entenc. No entenc el partit d'avui perquè per molt que defensin a Navarro no és normal que només llenci 5 vegades a cistella, i que només tiri un triple en tot el partit. Com pot ser que Diamantidis rebi 13 faltes, o que gent com Lorbek només anoti un punt. L'únic que ha tingut certa lògica és el partit de Ricky. Ha sabut llegir el pick'n'roll constant de Diamantidis/Batiste, i ha pogut robar pilotes molt importants pel Barça, que ha pogut còrrer. I ha fet el que s'exigeix a un base del seu nivell: quan estava sol, anotava els triples. 
Amb això no "mato" a la resta dels jugadors del barça, però digueu-ne un que hagi estat acceptable. Probablement Lakovic i Vázquez, però sempre quedarà el llançament a l'últim minut que ha fallat. A més, tot i atrapar 11 rebots, no ha tancat bé el rebot en moltes fases del partit. 

Navarro, ben defensat

És difícil també entendre com Anderson ha llençat de 2 a 4 segons pel final, quan el Barça perdia de 3. Tenia temps d'obrir a Ricky, que avui portava un 4/5 en triples, o podria haver donat una passa enrere per provar-ho ell mateix. Al Barça res li garantia guanyar si s'anava a la pròrroga, però era el mínim exigible. Com a Lakovic el segon partit, gran part de les culpes i crítiques avui se les endurà Anderson, però el problema ha tornat a ser general. 
I dit tot això, també s'ha de recordar una mica l'actuació arbitral. En 3 partits, l'únic jugador al que se li ha xiulat una falta tècnica és Navarro. Una al segon partit i una avui. Avui ha estat per simular. I la queixa no és per accions puntuals, sinò pel global. Els grecs se'ls permetia defensar com volien, i cada cop que algun exterior seu penetrava era falta dels pivots del Barça. Dimantidis i Nicholas sempre anaven a buscar el xoc, i els àrbitres els recompensaven amb la falta, una i una altra vegada.


Crònica del partit? Poc a explicar. El Barça sempre s'ha mogut entre 3 i 7 punts per sota, i en alguns moments s'avançava en el marcador però el Panathinaikos recuperava la iniciativa en pocs atacs. I així ha acabat, amb el barça 3 punts per sota i al carrusel dels tirs lliures ningú ha fallat fins Lakovic, que ha tirat a fallar l'últim tir per veure si el Regal capturava el rebot. Al final la pilota li ha caigut al propi Lakovic, que ha rebut falta quan tirava de 3, però aquesta mai te la xiularan. I en aquest partit menys. veure estadística


Deixo pel final dos frases per la esperança: 

• Hi haurà cinquè partit, mala sort. 
• Els grecs tornaran a Barcelona, però no per jugar la F4.

Esperem es compleixin.

Fotografies de l'Ara, i de l'ACB.com

Llegir més...