basquet,
batiste,
Diamantidis,
eurolliga,
Maccabi,
Obradovic,
Panathinaikos
-
20:04
-
Publicat per
Gotham
Final de la Eurolliga
El Panathinaikos és el nou campió de la Eurolliga, destronant així al Regal Barça. I com a culer, el primer que hem de dir és que al Palau Sant Jordi s'ha confirmat el que tots pensàvem: la eliminatòria Barça - Panathinaikos va ser la final anticipada.
El Maccabi era l'equip simpàtic, amb joc alegre i vistós, però tots sabíem que es necessitava un petit miracle per jugant amb alegria poder guanyar a Diamnatidis i a Obradovic. La dupla temible del Panathinaikos no es Batiste-Diamantidis. És l'entrenador Obradovic i el base grec. Amb això no desmereixo la gran final de Batiste, que va acabar amb 18 punts i 6 rebots, però el "tempo" del partit sempre va ser controlat per Diamantidis a la pista i el genial entrenador serbi a la banqueta. i és que 8 Eurolligues en 19 anys d'entrenador són moltes, amb una sola final perduda. 8/9. Números que espanten.
Pels no gaire entesos en bàsquet, pot donar la sensació que el PAO no va tenir controlat el partit, ja que a 20 segons del final només guanyava de 4, però la realitat del partit és que digués el que digués el marcador, el partit va ser en tot moment del PAO. I tot va començar, com no, amb un enorme defensa grega que va fer impossible que Schortsanitis anotés ni una sola cistella en tota la primera part, i que Pargo acabés els primers 20 minuts amb només 2 punt. A prop de la cistella semblava impossible anotar, i qualsevol jugador del Maccabi que s'acostava a la ona era aturat. El primer bàsquet de 2 punts va arribar al onzè llançament, i la primera part es va acabar amb 4/21. I 3 d'aquestes 4 cistelles van ser d'Eidson, que no és un jugador interior. I com podia sobreviure el Maccabi amb unes estadístiques així? Doncs amb un 6/12 amb triples. La primera meitat va ser un duel a la pista entre Diamantidis i Eidson, amb assistències, recuperacions, cistelles, triples i en definitiva, tirant del seu equip.
Però Obradovic sap llegir els partits, i amb la batalla per dins guanyada des de feia minuts, la segona meitat va apostar pels punts i protagonisme del perímetre. El Panathinaikos es va centrar en ofegar a Eidson, i a part van tenir l'aparició de Drew Nicholas i Romain Sato, que en la primera meitat no havien pràcticament intervingut ofensivament. Amb la tercer falta de Eidson només Pargo, que va començar a trobar els passadissos per les seves penetracions, intentava que el partit no es trenqués, però el PAO va aconseguir un parcial de 3-16 que semblava deixar el partit sentenciat. 40-51, i quedava un minut pel final del tercer quart. I aquesta màxima diferència de 11 punts es va repetir dues o tres vegades més, fins i tot a 5 minuts del final, però el Maccabi va intentar-ho una última vegada i es va col·locar a 5 punts a 1:20 pel final. Si el PAO fallava el seu atac tot era possible, però la pilota la tenia Diamantidis. I Dimantidis va botar, i botar la pilota, jugant amb el temps, i va donar una assistència perfecta a 2 segons pel final de la possessió perquè Batiste esmaixés. Pargo va sortir corrent amb més cor que cap i va perdre la pilota, i allà és va acabar la final. El carrusel de tirs lliures semblava acostar al Maccabi, però Batiste no va fallar (feia 5 minuts havia fallat els dos) i al final, el resultat de 70-78.
I res més. La festa del Panathinaikos que ha guanyat 6 eurolligues en els últims 15 anys era completa, i els del Maccabi tristos com és normal. I per cert, no vull deixar de criticar a la retransmissió de la final. El trofeu comte de Godó el van fer per TVE, i en canvi la final de la màxima competició de bàsquet FIBA la van posar per Teledeporte. La veritat és que Arlauckas, si no hi ha el Madrid pel mig, no és tan mal comentarista com sembla. El problema va ser sofrir al narrador habitual de la ACB, que el vam veure molt perdut en Eurolliga, i que ningú sabia que feia per allà. Si Manel Comas no podia fer de comentarista, perquè ell si de narrador? En fi.
I TV3 no va poder comprar els drets de la F4 que es disputava a Catalunya? Estic segur que si el Barça hi hagués arribat ho podriem haver vist per l'Esport3 com a mínim. Una decepció, i una incongruència, ja que si dones tota la Eurolliga, has de ser coherent i donar els 3 partits finals.
Fotografies propietat d'ACB.com
El Maccabi era l'equip simpàtic, amb joc alegre i vistós, però tots sabíem que es necessitava un petit miracle per jugant amb alegria poder guanyar a Diamnatidis i a Obradovic. La dupla temible del Panathinaikos no es Batiste-Diamantidis. És l'entrenador Obradovic i el base grec. Amb això no desmereixo la gran final de Batiste, que va acabar amb 18 punts i 6 rebots, però el "tempo" del partit sempre va ser controlat per Diamantidis a la pista i el genial entrenador serbi a la banqueta. i és que 8 Eurolligues en 19 anys d'entrenador són moltes, amb una sola final perduda. 8/9. Números que espanten.
![]() |
| Impressionat el suport al Maccabi |
![]() |
| Batiste tancant el partit |
![]() |
| La festa del PAO |
I res més. La festa del Panathinaikos que ha guanyat 6 eurolligues en els últims 15 anys era completa, i els del Maccabi tristos com és normal. I per cert, no vull deixar de criticar a la retransmissió de la final. El trofeu comte de Godó el van fer per TVE, i en canvi la final de la màxima competició de bàsquet FIBA la van posar per Teledeporte. La veritat és que Arlauckas, si no hi ha el Madrid pel mig, no és tan mal comentarista com sembla. El problema va ser sofrir al narrador habitual de la ACB, que el vam veure molt perdut en Eurolliga, i que ningú sabia que feia per allà. Si Manel Comas no podia fer de comentarista, perquè ell si de narrador? En fi.
I TV3 no va poder comprar els drets de la F4 que es disputava a Catalunya? Estic segur que si el Barça hi hagués arribat ho podriem haver vist per l'Esport3 com a mínim. Una decepció, i una incongruència, ja que si dones tota la Eurolliga, has de ser coherent i donar els 3 partits finals.
Fotografies propietat d'ACB.com






3 comentaris:
9 de maig del 2011, a les 20:12
No m´agrada el seu estil però és molt pràctic.
Salutacions
9 de maig del 2011, a les 20:15
No tenia cap dubte de qui guanyaria. Estava molt clar.
Sempre ens quedarà la sensació agredolça de noa arribar al Sant Jordi, però bueno.
9 de maig del 2011, a les 21:30
Publica un comentari a l'entrada