<strong>Semifinals de la Final Four</strong>

El més fàcil seria fer tot el post criticant al Madrid, ridiculitzant a Florentino, jugadors com Sergio Rodríguez i recordant que la direcció esportiva és una broma en la secció de bàsquet. I si algú em pot explicar que pintava Valdano parlant al final del partit, recordo que tenim un mail per contactar amb el blog i espero les vostres teories. A mi se m'escapa.
Per fer una valoració final del Reial Madrid, i de tots els equips en general, s'ha d'esperar a finalitzar la temporada. Que si, que gent com Velickovic ni Begic no va jugar ni un minut, però això ja no es estrany. El post "rajada" ja vindrà, a finals de la ACB. Tranquils, que vindrà.

Panathinaikos - Montepaschi

Obradovic i Calathes: defensa i actitud

Duel a veure qui defensava més fort, i qui aconseguia portar el partit més al seu favor. Evidentment, Obradovic és el millor en això i tot i que li va costar més minuts del que s'esperava, el ritme travat, farragós, i que tots els barcelonistes recordem va arribar i va desesperar als italians.
Però no va ser fins al final del segon quart, que amb la tercera falta de Rakovic, el Panathinaikos es va aconseguir posar per davant amb un marcador de 40-36 al descans. Destacava la gran diferència en el rebot a favor dels italians, que va arribar a estar 8-20.
L'inici de la segona meitat va fer bona la teoria de que en una final four mai es demostra el nivell de joc anterior. Nervis, tensió i por a perdre superen al talent i el bon joc. Escarransit parcial en 6 minuts de 2-2. Fins que Dimantadis i Batiste es van posar a "lo seu" i van començar a disparar els grecs, que a finals del tercer quart ja tenien 9 punts de marge.
L'últim quart va ser un "quiero i no puedo" dels italians, que amb accions de McCalebb i Lavrinovic no feien més que enfonsar-se. Van aparèixer Stoonerok i Hairston, però Calathes va tornar a ser el defensa asfixiant que tant recorda Navarro i va ajudar a frenar al mínima reacció del Montepaschi. Al final, 9 assistències de Dimantidis, 16 punts de Batiste i 17 de Calathes amb 24 de valoració.

Reial Madrid - Maccabi Tel Aviv

19 punts, 8 rebots, 6 recuperacions i 3 assistències!

15 anys són molts, i la falta d'experiència es paga. Tots els analistes, periodistes i fins i tot l'entrenador del Madrid han detectat el problema: novatada. I això que la primera meitat va aguantar el tipus prou bé, però amb una dependència total dels seus dos únics homes amb experiència en competicions així: Prigioni i Felipe Reyes. 3 triples del base ex-baskonia i dobles figures al descans del gran capità sostenien al Madrid en el marcador, però tot apuntava a que era qüestió de temps. I al tercer quart, amb la segona unitat del Madrid en pista, el Maccabi va posar la directa i es va escapar. A l'últim quart, i ja amb tots els titular en pista, el Madrid no va poder reaccionar i Pargo i Eidson van portar al Maccabi a distàncies de 20 punts. Del Madrid, a part dels veterans que ja he citat anterioremnt, destacar a Ante Tomic que va protagonitzar un bonic duel amb Big Sofo, i que va acabar mb 17 punts. Llull, Suárez, Fischer i Mirotic molts foscos, i decebent als pocs aficionats madridistes que hi havien la pavelló.
Els que comparaven a Mirotic amb Pau Gasol l'any del doblet del Barça i anterior a la seva marxa a la NBA, han tingut de callar.

Els aficionats del altres equips encara no entenen ara com pot ser que el Madrid que és l'equip que té la Final Four més a prop és el que té menys aficionats al Sant Jordi. Florentino ja està fart de perdre diners, els aficionats no es bolquen amb l'equip, i la falta de títols importants fan que la secció trontolli, una vegada més. Veurem que fa el "Ser Superior".

Fotografies propietat d'ACB.com