A Montellà de Cadí, bonic poble de Cerdanya que TV3 confon amb el Puigcerdà de mitjans dels 90, hi ha la casa on es va criar ma mare i dels meus avis. Quan era petit m'hi passava cada estiu, i conforme m'he fet gran hi vaig menys però encara m'hi passo alguns dies. El problema és que al anar-hi tan poc no tinc internet, i depenia del internet de l'iphone. Sempre m'havia anat bé fins aquestes vacances de Nadal, que es va quedar l'iphone sense connexió a internet, ni la possibilitat de compartir-la amb el PC. Sense twitter i sense els blogs que m'acostumo a llegir va ser més difícil seguir l'actualitat blaugrana, però la ràdio i el teletext fan miracles. La veritat és que en època de Nadal sembla que no hi hagin gaires esports, però des del dia 30 m'he deixat molts posts sense escriure. Els resumeixo un a un:


Selecció Catalana 0 - Tunisia 0 - 30/12/2011

No estava al camp, però col·laboradors d'aquest blog hi eren, com ha de ser. La veritat és que em sabia greu no ser-hi, però amb el pas dels minuts vaig sentir un lleu alleugeriment, després de veure el partit. El resultat és el de menys, ja que el que importa és el fet del partit i el que hauria de comportar, però la veritat és que el partit va ser força avorridot. Bojan és la estrella de la selecció i em recorda - tot i no fer gol - a Podolski, que sempre ha rendit millor a la selecció que a les competicions de club. Bé Cruyff a la roda de premsa, amb els canvis i repartiment de minuts. Una pena no marcar en alguna de les oportunitats, però és va veure una selecció molt competitiva. Malauradament, els 4 anys (mínim) de govern a Espanya del PP no ajudaran.

Com una puta cabra - 31/12/2011 o potser l'1.

Aquest post potser l'acabo escrivint igualment depenent d'aquest mes de gener i com estiguin els ànims de la Copa del Rei. Veient el missatge/s del Reial Madrid de Nadal, queda molt clara una idea. La Copa del Rei era el somni del madridisme, i la de Mestalla va ser la millor final de la història (també només pel madridisme). No m'estendré molt, però aquest madridisme hauria de recordar que l'equip amb més Copes del Rei és el Barça, i que la final de Mestalla és realment una de les pitjors que almenys jo, recordo. Per no parlar de que la copa del rei té més de 100 anys d'història. El Barça va jugar bé 35 minuts de la segona part, i el Madrid es va dedicar a destruir, agredir alguns jugadors del Barça, i córrer al contra-atac fins que si, va marcar un gol prou maco. No espectacular, tampoc horrible, un gol bo. Correcte. Prou mentides, coi!

El sorteig de la Eurolliga - 3/1/2012
Aquest post està completament escrit, i el penjaré durant aquesta setmana, en la prèvia del TOP-16. El Barça Regal té al Maccabi com a gran rival, i al Benet Cantú i al Zalguiris per completar el grup.


1/8 Copa - Barça 4 - Osasuna 0 - 5/1/2012
"Dolor de pansa", el més destacable d'un partit sense història. El Barça esclafa als rivals al Camp Nou, i Cesc segueix aportant els gols que Villa deixarà de fer durant uns mesos. Messi, sobradíssim, va fer dos gols en pocs més de 20 minuts. Si el Barça fa un gol al camp del Osasuna, n'hauria de rebre 6 per ser eliminat. Aquí, el link per veure els gols en HD i en català

Madrid- Barça Regal i recomanacions SM - 7/01/2012
Veient els meus resultats a la lliga privada, estic content de no haver publicat aquest post ;) Primer i segon, i acostant-me a la primera posició de la general. A més, mai és agradable escriure d'una derrota del Barça Regal. El partit va estar marcat per l'absència de Navarro, i les males condicions físiques de Lorbek. Així, sense els seus dos referents ofensius, els problemes del Barça van ser evidents. Tot i això, el Barça va remuntar la renta de 12 punts del descans, però sense aconseguir posar-se per davant. Al final, es va notar molt la referència i importància de Navarro en aquest equip, i pel Madrid va decidir Pocius. Una pena, ja que a més el Barça va perdre el liderat. Com passa en el futbol, el Madrid cada cop està més a prop i és un rival més difícil.

Llegir més...

Ahir va ser un gran dia per l'esport català. Com cada any en aquestes dates, va jugar la selecció catalna de futbol. Malauradament, no va jugar un partit de classificació per l'Eurocopa del 2012. Ni un partit de classificació del Mundial. Va jugar el Torneig Catalunya International, que no és més que un amistós entre Catalunya i una altra Selecció. Fa anys, i sobretot amb la selecció de Brasil, els catalans anàvem en bloc a veure la nostra Selecció, però anys després, ha marxat l'efecte "novetat" i no hi ha diners per portar seleccions de primer nivell. Això es tradueix en falta d'interès, i falta de públic. Però el que frena més a la gent, és la falta de progressos. Ja hi han moltes seleccions reconegudes, com la de futbol sala, patinatge o karate. Però per moure a la gran massa es necessita la de bàsquet, la d'handbol i sobretot la de futbol. Estem davant d'una de les millors seleccions possiblement de la història. Xavi, Puyol, Piqué, Busquets, Cesc, Bojan, Valdés, Verdú... Hi ha la sensació que si ara poguéssim competir, arribaríem lluny. Podríem jugar un Mundial, i passar de vuitens. Però d'il·lusions no es viu, i els catalans en general, som un poble no gaire passional. 

Gran partit de la Selecció.

Ahir vam veure aquesta desafecció. Començant per la retransmissió de TV3. El partit començava a les 7 de la tarda, i TV3 va començar la retransmissió a les 18:55, 5 minuts abans. Potser sona demagògic, però m'agradaria que algú m'expliqués com pot ser que un partit de lliga com el Sevilla -Villa-Real per exemple tingui 40 minuts de prèvia i un partit de la Selecció només 5 minuts? I ja no vull parlar de les prèvies de 2 hores de la F1. Podem fer molta broma amb la selecció d'Hondures, i dir que és una merda, però estaríem caient en un error. Hondures estava al grup d'Espanya en el Mundial, i poca gent parlava de rival de merda quan Espanya venia de perdre contra Suïssa. Per això sona tant estrany. Doncs a mi em sembla que tant TV3 com Catalunya Ràdio i/o RAC1 s'ho van prendre com una "paxanga". Semblava un amistós d'aquells del Barça a l'estiu. 

Enorme Bojan, amb dos gols i dues assistències

Era la ocasió perfecta per parlar de les últimes novetats de la Plataforma pro - Selecions Catalanes. Parlar de les iniciatives del darrer any, de les seleccions reconegudes, rodes de premsa dels responsables de les federacions catalanes, missatges de suport de personalitats catalanes... Exemples de seleccions com la escocesa, o la de Montenegro. Criticar, senyalant noms i dirigents, els clubs que no han deixat als seus jugadors catalans venir (com l'Atlético de Madrid amb Fran Mèrida, o el Màlaga amb Arnau). No sé, a mi em va decepcionar molt la retransmissió. No hi puc fer més. Les ràdios van fer més prèvia, sense dubte, però en tot moment hi havia a l'ambient aquesta sensació de partit de costellada.  I és una pena, ja que no dóna bona imatge al públic català.


Això ha de canviar, i hem de creure-hi. Hem de tenir fe, hem de lluitar pel que volem. Prou pensar que ja ho faran els qui manen. Prou quedar-se a casa amb la idea de que no importa el partit de la Selecció. Prou parlar de les seleccions catalanes només durant el 27 - 28 de desembre, no és cap innocentada. Prou criticar als organitzadors i a la federació catalana. Prou desafecció. Si comencem a creure-hi, a desitjar-ho, i a moure'ns a nivell individual, la nostra passió arribarà al grup d'amics. El grup d'amics a un altre grup. Els grups d'amics, a un barri. El barri a un poble. El poble a la ciutat. I la ciutat a Barcelona. I si arriba als dirigents, als periodistes importants, als representants de diaris, ràdios i televisió, les campanyes es faran amb més força. Arribaran a la gent, i tornarà la il·lusió. Arribaran més donatius, més empreses es sumaran a la causa, i portarem la nostra il·lusió fins al final. I si a Madrid no ens escolten, seguirem cridant fins que ens compleixin les nostres exigències. Ni que sigui per fer-nos callar i que no els hi donem més la tabarra.


Per cert, el resultat i la fitxa del partit, que és el de menys en realitat:


Catalunya: Víctor Valdés, Damià, De la Bella, Javi Márquez, Puyol, Víctor Ruiz, Corominas, Busquets, Bojan, Verdú, Sergio García.
També van intervenir: Casilla, Sergio González, Serrano, Marc Bartra, Fontàs, David García, Álvaro Vázquez i Jordà.

Hondures: Canales, Ávila, Norales, Leverón, Jorge Claros, Georgie Welcome, Ramon Nuñez, Rojas, Óscar García, Acevedo, Mario Martínez.
També van intervenir: Emil Martínez, Alexander López, Iván Guerrero, Bengston, Edder Delgado i José Mendoza.

Gols: 1-0, Corominas minut 26, 2-0, Sergio García minut 49, 3-0, Bojan minut 60 i 4-0, Bojan minut 72.

Públic: 32.000 espectadors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc.

Llegir més...