<b>RESUMS NBA</b>

Bé, un cop acabada aquesta ronda de clàssics amb la conseqüent i agradable eliminació del patètic, lamentable i ridícul real mandril, i el macarra del seu entrenador, torno a ser aquí per començar amb el meu tema, amb els resums dels equips més interessants en la NBA.

La veritat sigui dita, volia fer un resum per cada equip, però coneixent-me, que sempre acabo convertint el que havia de ser un breu resum d'un equip mediocre com per ex els Bobcats en un resum de foli i mig, he decidit que només resumiré els equips més interessants. Dels equips sense aspiracions ni a playoffs en fare un brevíssim repàs, o per dir-ho més clar:

Se que si em llegiu no és per veure'm parlar dels Bucks, sinó per saber més coses dels Lakers, d'en Marc Gasol, de l'efecte Ricky, en resum, de coses que ens impliquen més als catalans seguidors del bàsquet que no pas l'actuació de X jugador dels Nets?. Comencem:

San Antonio Spurs

Pocs canvis en el si de l’equip texà. Segueixen amb el trident d’estrelles Ginóbili-Parker-Duncan però Duncan ja en compta 35 i pico anys i es reparteix bastant els minuts amb la gran aposta de futur dels Spurs en aquesta posició Thiago Splitter, al que coneixem molt bé del seu pas impressionant per la lliga ACB, i de 5 actua de titular DeJuan Blair, un pívot baix i passat de pes, que no destaca per la tècnica però que ocupa molt, que és el que sovint se li demana a un center NBA.

Richard Jefferson tambè és una peça molt important en l’apartat ofensiu i han fitxat a T.J. Ford, base ex-Raptor amb Calderón.

Matt Bonner segueix sent el triplista pur de l’equip, Gary Neal (va passar pel Barça unes setmanes fa 2 anys deixant males sensacions) l’any passat hi va fer una gran temporada, però no té físic i gaudeix de pocs minuts i Danny Green, un jugador molt jove i de l’estil físic de Neal (són escortes amb cos de base) està sent la sensació (inesperada) de l’equip, aprofitant la baixa de Ginóbili.

Aspiracions i futur: L’edat dels seus jugadors més importants és ja a aquestes altures un factor molt negatiu. Ni Parker per físic, ni Ginóbili (que a sobre s’ha trencat un dit de la mà) o Duncan per edat poden competir amb estrelles joves com Derrick Rose, LeBron o Durant. Segueix sent això sí un equip molt competiu, que per defensa, intensitat, experiència i seriositat mai serà un equip mediocre de mitja taula. Estaran a dalt, com sempre, però no els veig passant a més que Semifinals de Conferència (2ª ronda), i la competència en l’Oest estarà encarnissada, amb 3-4 partits guanyats/perduts poden marcar la diferència per ells i per tothom en quedar 3rs o quedar 6ens.

New Orleans Hornets

Una franquícia amb molts problemes econòmics, que ja venen de llarg a causa d’entre altres coses de l’huracà Katrina que va devastar gran part de l’àrea metropolitana i va inundar un 85% de la superfície de la ciutat l’agost del 2005, que els va obligar a canviar de ciutat per disputar els partits de local i va causar que la gent deixés d’acudir en massa i seguir a l’equip, parlant clar, tenien coses molt més serioses de què preocupar-se.

Desde llavors i degut a la falta de comprador per ser una franquícia deficitària la pròpia lliga va comprar la franquícia. Una franquícia que havia arribat lluny els últims anys en playoffs gràcies sobretot al base Chris Paul, que ha sigut l’estrella total d’aquest mercat post-lockout. Al final CP3 ha acabat als Clippers de Los Angeles, tot i que el seu pretendent més important havien sigut els Lakers, però la Lliga va vetar aquest traspàs per involucrar jugadors massa importants –Paul, Gasol, Bynum – i perquè, segons la meva opinió i la de molts, hagués donat la sensació que el lockout no havia arreglat res – els equips més poderosos podien fitxar qui sigui i pagar quota d’ excès en límit salarial i avall -.

El cas és que a New Orleans van arribar procedents dels Clippers 3 jugadors, tots 3 bons jugadors: Chris Kaman, pívot de 29 anys que portava molts anys a Clippers fent-ho bastant bé, un 4-5 de promitjos 14-9 (quan l’equip funciona i guanya es clar, perquè Clippers.. ja se sap..) i que ha de ser una de les referències en els renovats Hornets, Al-Farouq Aminu, un bon ala-pívot que s’ha revaloritzat aquestes últimes dos temporades, i Eric Gordon, un dels escortes joves amb més futur (va formar part de l’equip olímpic USA) i anotador compulsiu (21ppp aquest any), i tambè ha arribat fa poc Gustavo Ayón, un center ben conegut pels fans de la ACB ja que n’era el jugador més ben valorat abans de marxar i estava cridat a ser-ne l’MVP claríssimament, de moment gaudeix de molt pocs minuts però pot ser una peça interessant pels Hornets.

Per la seva part, Belinelli, Ariza (ex-Laker) i la sensació de l’any passat Greivis Vasquez han d’aportar punts desde l’exterior.

Aspiracions i futur: No entraran a playoffs, això està clar, i serà una temporada difícil pels nous Hornets, no per la pèrdua de Chris Paul sinó pel fet de conjuntar molts jugadors nous que no es coneixen de res (cal recordar que molts dels que ja hi eren tampoc porten gens junts) i la falta greu de joc interior. Ni Kaman ni Okafor (que mai ha tornat a l’estatus de jugador que desde els Bobcats havia fet la sensació de que podia ser un clar All-Star) són solvents davant de pívots com Marc Gasol, Howard o Bynum-Gasol, i això els pot fer molt mal durant la temporada. Jo faria jugar molt més Ayón.. esperem que s’hi adapti bé, li desitjo el millor.

Houston Rockets

A Houston van apostar aquests últims 2 anys per 2 grandíssims jugadors, un era Tracy McGrady que estava cridat a ser un dels millors alers de la història i un altre era el gegant xinès Yao Ming, de 2’31m. Cap dels dos va sortir bé, bàsicament per culpa de les lesions. Els genolls de McGrady sempre van ser el seu taló d’aquiles des que es va podruïr la primera lesió, i alhora, el genoll esquerre de Yao Ming va ser un lastre que va fer que el gegant s’hagués de perdre tants partits les últimes 3-4 temporades que al començar aquesta ja va dir prou, que es retirava, el genoll no li aguantaven els seus 2’31m durant 82 partits o més..

A partir d’aquí doncs res, renovació i a intentar-ho de 0, però és lògic veure que l’objectiu ha canviat de l’ambició al títol a l’ambició a entrar a playoffs.

Van trobar un bon i interessant recanvi per Ming en l’ex-ACB Luis Scola, i no ha decepcionat, és l’absolut referent per dins, en anotació i en rebots, mentres que per fora ho és l’aler Kevin Martin, jugador molt tècnic i amb gran capacitat anotadora.

De la resta m’agradaria destacar Kyle Lowry, un base jove que està fent una sensacional temporada i que junt amb Goran Dragic (ex-TAU també) es reparteixen els minuts de base i de moment estan molt bé, sobretot Lowry.

Dins d’un equip tant renovat (i jove!), també crec que ho poden fer bé Jordan Hill i el center Hasheem Thabeet, que va destacar l’any passat.

Aspiracions i futur: No crec que entrin a playoffs, hi ha massa competència en l’oest com perquè un equip amb tant pocs referents, tant joves i tant poc experimentats hi entri; jugadors com Scola, Martin o Lowry poden guanyar molts partits, però davant de partits contra rivals seriosos no importen 3-4 noms, sinó l’equip o la profunditat de banqueta, cosa que Houston ara mateix no té a tant alt nivell com per estar entre els 8 millors.

PD: Avui 27/01 a les 2am per Cuatro (en obert): MIAMI HEAT - NY KNICKS.