Vaig esperar al resultat de la segona eliminatòria de la Champions per escriure sobre la eliminació del Barça. Ens agradi o no, és molt diferent pel Barça que el rival pel Chelsea sigui el Bayern o el Madrid. I per sort pel Barça, a la final no hi haurà el Madrid. En un bonic partit, el Madrid va patir massa pel resultat, va pecar de conservador i a la tanda de penals no va estar encertat. 

El barça va viure un malson. Per tercer partit consecutiu, la possessió i les ocasions no es van transformar en el marcador desitjat. Tot i que durant breus moments el Barça ho tenia tot de cara, amb el 2-0 i el Chelsea sense el seu capità. Va ser un moment molt breu, fins que Ramires en el temps afegit (una altra vegada) va marcar el 2-1, i el Chelsea tornava a estar classificat.

La segona part va ser un drama pels aficionats i jugadors blaugranes. Iniesta va fallar una sol al minut 47, Messi va fallar un penal que sentenciava la eliminatòria, un gol anul·lat, un xut al pal a l’últim instant... i el gol de Torres. Si. El jugador que en tota la temporada ha marcat molts pocs gols, va aparèixer ahir per empatar el partit, i sentenciar el Barça. Cada minut, cada passada, cada moment va ser un suplici; veient com no hi havia espais i no es podia fer res. Molt dur de veure, i més de viure.

Com és lògic, tot el madridisme cavernari va aprofitar per atacar al Barça, confirmar el seu canvi de cicle, i proclamar  “La Décima”. No semblava molt prudent, amb la eliminatòria encara per remuntar.

I així arribàvem al partit. Al decisiu Madrid-Bayern. Un partit que abans del quart d’hora el Madrid ja guanyava 2-0, amb dos gols de Cristiano. Cristiano ja era pilota d’or, el Madrid tenia la dècima a tocar, i la felicitat madridista era complerta. Però, incomprensiblement, el Madrid es va tirar enrere i va regalar la pilota al Bayern. El Bayern va agrair el regal i va empatar la eliminatòria encara a la primera part. Els dos equips van disposar de nombroses ocasions, però ningú va ser capaç de marcar, i el partit va anar-se’n a la pròrroga.

A la pròrroga no va passar res de res, i així venia els penals. Nervis i tensió. I pressió enorme. Cristiano Ronaldo falla el primer llançament, i Kaká també. Dues aturades d’Iker Casillas semblen donar encara vida al Madrid, però el llançament de Ramos als núvols deixava a Schweinsteiger la ocasió de marcar i eliminar al Madrid. Bastian no va fallar, i el Bayern passava a la final.

I així, tot i la lliga, el castell de cartes cau. El canvi de cicle només ha durat 3 dies. Messi encara és el millor del món. Hi han dubtes amb Mourinho. Fins i tot Guardiola potser renova. Però el millor, com sempre, és el som i serem.

Al Barça, quan perd, li queda la actitud, els valors i l’estil. Al Madrid, aquest Madrid de Mourinho, no li queda res. Si m’haig de conformar amb això, a mi em val. 

Llegir més...

3 punts més per seguir somiant. Un partit difícil, estrany i polèmic. Clemente va venir a Barcelona amb l’autobús, nomes li va faltar jugar amb un segon porter, i quasi li surt bé. Velasco Carballo, un dels millors àrbitres d’Espanya, que anirà a  l’Eurocopa, va deixar detalls del gran nivell d’arbitratge que hi ha a la Lliga, 1 penal clar i 2 quasi clars juntament amb una vermella molt rigorosa i una orgia de targetes grogues, quasi totes pels asturians.

El Barça va trobar a faltar a Messi, una davantera quasi inèdita, on Pedro es l’ombra del que era, Cesc i Cuenca eren els altres homes en atac, Alexis es va quedar a la banqueta, per donar-li descans però al final va acabar trencant-se, dos setmanetes més sense el xilè, molta mala sort esta tenint aquesta temporada.  Amb el Sporting renunciant a  la pilota, el Barça dominava la possessió però no acabava de crear moltes ocasions i no va ser fins als minuts finals que una gran jugada va acabar obrint la llauna, Iniesta fent de killer va marcar el primer. Minuts després Cesc va poder matar el partit però al pilota va sortir fora.

La segona part pintava millor, esperant que els asturians s’obrissin més, però va començar amb la expulsió de Piqué, quina temporada porta el xicot. Amb l’expulsió va arribar el gol asturià. 1-1, amb el que havia costat marcar, ara tocava tornar-ho a fer però amb un jugador menys, i sort, perquè el Sporting va tenir una de clara per posar el 1-2. A partir d’aquí el Barça va tornar a dominar, i Keita es va treure un xut des de fora de l’àrea que es va colar per l’escaire, de tant en tant també s’ha de provar en xutar, i no fer tantes jugades, ahir vam tenir la prova. Minuts després Xavi fer tancar el partit aprofitant una passada d’Iniesta, que va ser el millor del partit.

Amb aquests tres punts ens posem a 7 punts del Madrid, encara que li falta jugar contra l’Espanyol, algú confia en que els pericos, ens facin un favor?

T11/12 J26 Liga BBVA: FC Barcelona 3-1 Sporting de Gijón (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Adriano, Keita, Xavi, Iniesta, Pedro (Tello, min.59), Cuenca (Puyol, min.81) i Cesc (Alexis, min.59).

Sporting: Juan Pablo, Damián (Barral, min.48), Orfila, Gálvez, Botia, Canella, André Castro, Nacho Cases, Mendy, De las Cuevas (Eguren, min.75) i Ayoze (Carmelo, min.48).

Gols: 1-0. min.42: Iniesta. 1-1. min.49: Barral. 2-1. min.79: Keita. 3-1. min.87. Xavi.

Llegir més...

Podríem parlar del partit, sistema de joc del Barça i actuacions individuals. Però prefereixo fer un resum ràpid del que va ser el partit i puntualitzant en certs jugadors. Villa va estar molt més individualista del que acostumem, Cesc va fer de fals 9 i Xavi i Inesta van fer el que van voler pel mig del camp. Dels no habituals Fontàs va anar de menys a més, Pinto va fer un parell d'aturades de mèrit i el pitjor va ser Maxwell. Va patir moltíssim, i va tenir vàries pèrdues de pilota molt perilloses.
El resum del partit, per cert, seria d'avorrit. Domini del Barça, sense l'alt ritme al que ens té acostumats, i un golàs d'Iniesta a la primera part. Bona actitud, i poc més. Per acabar, repassem els jugadors del Barça B. Tello va sortir a l'inicial, en la seva posició: d'extrem. La primera meitat va ser el millor dels atacants i un dels millors del Barça. Se'n va anar del seu lateral gairebé cada vegada que ho va intentar, i va ser un perill constant. A la segona meitat no va destacar tant, però va seguir a un gran nivell. Jonathan dos Santos va tornar a fer de lateral, una posició que només ocupa amb Guardiola. És un interior tipus Xavi, però al primer equip Guardiola últimament el posa al lateral dret, i la veritat és que ho fa prou bé. No va tenir feina en tasques defensives, però tenint en compte la seva qualitat tècnica se'l va veure poc en atac. A la segona part va entrar Rafinha, el germà de Thiago, i se'l va veure un pèl nerviós. No va tenir gaires oportunitats, però no va triar la millor opció en cap acció. Sergi Roberto no va sortir i Deulofeu no va poder estar a la banqueta. El motiu: la federació, els àrbitres i la ineptitud.

Debut de Rafinha Alcàntara

En principi, el reglament diu que les banquetes a primera divisió i segona són de 7 jugadors. A segona B són de 16. I que passa quan juguen algú de primera divisió contra algú de segona B? Doncs que els equips es posen d'acord entre ells. Fins ahir. Ahir l'àrbitre va dir al Barça que no, que no en tenia prou amb que l'Hospitalet i el Barça s'haguessin posat d'acord. 16 jugadors i prou. I així Deulofeu i Piqué se'n van anar a la graderia. I ara anem a parlar de la graderia. Si, intento lligar els temes com fan els periodistes-xorra a la realitat ;)

Les graderies feien pena. Estaven buides, i menys d'un 30% del camp estava ple. Tots els mitjans cada any parlen de que el sorteig d'aquesta fase de la Copa, té dues grosses de Nadal. L'equip a qui li toca el Barça i l'equip a qui li toca el Madrid ompliran el camp i salvaran la temporada econòmicament. Bé, en el cas del Madrid potser si que passarà. Però amb el Barça - Hospi, potser ningú es va aturar a pensar fredament amb la situació. El Camp Nou i el camp de l'Hospitalet estan a uns 5 km, i per tant a poc més d'una hora caminant a bon ritme. Així, es "maten" dos dels grans reclams en aquest tipus de partits. El principal reclam es veure a la teva ciutat el millor equip del món. L'altre, poder veure el teu equip contra el millor equip del món. Però l'aficionat de l'Hospitalet ja ha vist - si ho ha volgut- al Barça al Camp Nou, que no li queda gens lluny. I el tema de veure en directe l'Hospitalet contra el Barça... doncs és més barat i més espectacular anar al Camp Nou. 35€ anticipades i 40€ el dia del partit. Al Camp Nou les entrades a partir de 8€. Cal dir alguna cosa més?

Bon partit de Tello

Doncs si. La últim cosa a dir és criticar, i molt, a la federació espanyola. Perquè hi ha la normativa de que en aquesta competició han de jugar com a mínim 7 futbolistes de la primera plantilla. Així, el Barça ha de sortir sempre com a màxim amb 4 jugadors del Barça B, i Guardiola ho acostuma a fer amb 3, per no prendre riscos. Quins riscos? Doncs que si expulsen a un jugador del primer equip, ha de fer un canvi obligatòriament. I aquesta norma, xoca molt amb el conegut fet del "segrest" de jugadors del Barça per la selecció espanyola de futbol. Almenys en aquest partit la federació va tenir bona vista, o previsió per evitar un despropòsit enorme. Si la convocatòria de la selecció hagués estat com sempre, en dimarts, com a mínim 10 jugadors (Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Busquets, Iniesta, Thiago, Pedro, Villa i Cesc) haurien marxat a la selecció. Així, queden a la plantilla Maxwell, Adriano, Fontàs, Alves, Mascherano, Keita, Abidal i Alexis Sánchez i Pinto. Suficients? Perquè no hi ha lesionats, però molt molt justet. Amb dos lesionats, només hi haurien 7 disponibles. I si passa alguna cosa durant el partit, el Barça eliminat. D'acord, molts condicionants, però es que potser l'any vinent passa. I encara es parlaria de villarato, segur. Sense condicionants.

T11/12 1/16 Copa del Rei: CE L'Hospitalet 0-1 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1

Llegir més...

El partit va semblar una continuació del partit de Champions del dimecres passat,  el Barça xutava, per la pilota no volia entrar, si no era un defensa, era el pal o si no, el porter, una ratxa de mala sort de la qual  no estàvem acostumats.

Un bon Barça no va poder acabar amb la “valentia” del Sevilla que jugava amb 9 defenses i a esperar un contraatac per veure si sonava la flauta i podia esgarrapar algun puntet del Camp Nou. Al final es va emportar un empata amb gust de victòria, el porter sevillista va tenir el seu partit de gloria, parant un penalti a un Messi desafortunat amb el gol en el minut 93.  A part d’aquesta aturada ja havia salvat al seu equip durant el partit.

Destacar un cop més el gran partit d’Iniesta, que va tenir el gol en les seves botes però malauradament la pilota va acabar al travesser.

La polèmica va arribar en el temps afegit on l'àrbitre va xiular penalti sobre Iniesta quan encara la porteria, a conseqüència d'això es va crea una tangana entre Kanoute i Cesc on el malí va acabar expulsat per donar un cop al d'Arenys. Pels interessos sevillistes, Varas es va disfressar d'heroi i va evitar el gol de Messi. Encara hi va haver temps per una altra jugada, falta de Navarro i expulsió, tampoc es va poder aprofitar. Segon parit consecutiu que Messi no marca, es fa estrany, la veritat, esperem que dimarts contra el Granada recuperem l'olfacte golejador. Valdés, de moment, va acumulant minuts sense encaixar gols, exactament 607, i que duri!

Barcelona: Valdés; Alves, Mascherano, Abidal, Keita (Pedro, min.62), Xavi (Busquets, min.88), Thiago (Cesc, min.74), Iniesta, Adriano, Messi i Villa.

Sevilla: Varas; Caceres, Fazio, Escudé, Navarro, Medel, Trochowski (Coke, min.62), Campaña (Rakitic, min.71), Navas, Armenteros i Manu del Moral (Kanouté, min.66).

Llegir més...

El fluix Viktoria va poder tornar a Txèquia content amb la derrota, en condicions normals hagués marxat amb un sac de gols, però ahir la pilota no volia entrar, capritxosa ella. Un resultat molt injust i un partit que fa pensar si aquests equips tenen lloc a la màxima competició.

El Barça va sortir amb tot, a buscar els 3 punts i treure el bitllet per a vuitens el més aviat possible. Vist la entitat de l’equip rival res feia pensar en una possible ensopegada, però si ens descuidem haguéssim acabat patint, i això que el Viktoria no va xutar a porteria en cap moment ni va donar mostres de perill, al contrari que el Barça que va xutar i xutar però ahir tenien la pólvora mullada.

La primera part va començar amb el Barça molt endollat, amb ganes d’obrir la llauna tant aviat possible contra un rival que vindria a tancar-se i poder encarrilar el partit. Al minut 10 Iniesta, amb una altra obra d’art, obria el marcador. Ja sentíem la golejada. Iniesta porta dos partits seguits que està pletòric. Els minuts passaven i les ocasions arribaven però no es convertien en gol, i així vam arribar l’últim minut de la primera part, i Messi va fer tremolar la porteria amb un xut de falta al pal, ja no havia temps per més.

La segona part va ser calcada a la primera, Messi buscava el gol, feia la gran jugada però mai podia acabar rematant en bones condicions. No podem dir que no fos la seva nit, ja que va fer un bon partit però hi han dies que la mala sort es deixa veure. En els últims minuts Villa va poder marcar aprofitant-se d’un rebuig del porter i posar fi a un partit gens competitiu i calmar les ànsies de gol.

Va ser un partit tant plàcid que no hi van haver targetes, poques faltes i un altre penal no xiulat a Messi. La bona noticia de la nit va ser que cap jugador va acabar lesionat.

Amb aquest victòria el Barça es posa amb 7 punts empatat amb el Milan que també va guanyar el seu partit a Sant Siro.

T11/12 J3 UEFA CL: FC Barcelona 2-0 FC Viktoria Plzen (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Barcelona: Valdés; Alves, Mascherano, Abidal, Adriano, Busquets, Xavi, Iniesta (Keita, min.85), Pedro, Villa (Cuenca, min.87) i Messi.

Viktoria Pilsen: Cech; Rajtoral, Bystron, Cisovsky, Limbersky, Jiracek, Horvath, Petrzela (Darilla, min.86), Kolar, Pilar (Fillo, min.75) i Bakos (Duris, min.58).
Gols: 1-0: Iniesta, min.10. 2-0: Villa, min.82.

Llegir més...

Aquest cop el Barça, per desgracia del Racing, no li va afectar el tant temut Virus FIFA, però el virus bíceps femoral segueix atacant partit rere partit als jugadors. Sèptima o vuitena lesió muscular en el que portem de temporada, preocupant. Aquest cop al víctima va tornar a ser Piqué als 3 minuts de joc. A part d’aquest punt negatiu, el partit va ser plàcid i controlat pel Barça, com la majoria de partits, parlant clar. Ha arribat un punt que poca cosa es pot comentar del partits del Barça, tots segueixen el mateix guio. Els canvis en el onze titular, les meravelles de Messi i Iniesta i la lesió de turno són els pocs aspectes que es podrien comentar, perquè parlar del joc no fa falta.

El Barça continua amb la porteria a a 0 a l’estadi, bon síndrome que dóna confiança defensiva jugant amb 3 o 4 defenses. Marcant molts gols i Messi llançat a pel Pichichi.

Els tres gols d’ahir van ser molt macos, el primer, de Messi, a passada d’Iniesta i driblant al porter, el segon de Xavi, fent de davanter centre, rematant de cap una centrada de Pedro, i l’últim un nou gol de Messi, en aquest cas aprofitant-se d’un rebot després de que Iniesta xutes al pal, atenció amb el control d’Iniesta en aquesta jugada.

Ahir també vam poder veure el famós Villarato, un altre penal a Messi que l’àrbitre no va veure, o no va voler veure. Por qué?

T11/12 J8 Liga BBVA: FC Barcelona 3-0 Real Racing Club (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué (Abidal, m.9), Puyol, Maxwell, Thiago, Xavi, Iniesta (Keita, m.71), Pedro (Adriano, m.73), Messi i Villa.

Racing de Santander: Toño; Francis, Álvaro, Bernardo, Christian, Diop (Torrejón, m.83), Tziolis (Edu Bedia, m.55), Adrián, Jairo, Munitis i Koné (Arana, m. 66).

Gols: 1-0, m. 11: Messi. 2-0, m.28: Xavi. 3-0, m.68: Messi

Llegir més...

Dècima Supercopa pel Barça gràcies a un immens Messi que va marcar dos gols i va assistir en el primer. Títol que obre una nova temporada però hi han coses que no canvien, el Barça segueix guanyant, i el Mou Team segueix... com ho diríem, plorant?
Tot s’ha de dir, el Madrid va ser superior al Barça pràcticament en els dos partits, creant molt més perill a la porteria de Valdès, però el Barça, físicament per sota en aquests moments, va saber tirar en davant els dos partits gràcies sobretot a Messi i en l’encert cara a porteria.

Els dos equips van sortir amb tot, el Barça li va costar entrar al partit durant els primers 15 minuts, moltes errades en les pasades, la pressió del Madrid dificultava la circulació de la pilota, Xavi va estar quasi desaparegut la nit d’ahir, i Villa i Pedro van participar poc. Com en el partit d’anada, quan el Madrid estava jugant millor, Messi va fer de les seves donant una gran assistència a Iniesta que no va perdonar davant de Casillas, 1-0 que feia molt mal als blancs. Malauradament, l’alegria va durar 5 minuts, quan el Madrid va empatar gràcies a Cristiano o Ramos, no se sap del tot qui desvia la pilota. L’empat semblava un resultat just però en el futbol no existeix justícia i a poc del final de la primera part, jugada dins de l’àrea amb toc de tacó de Piqué a Messi que aixeca la pilota a la sortida de Casillas, gol psicològic i als vestuaris.

La segona part seguia la tònica dels primers 45 minuts, el Madrid dominava i el Barça li costava fer jugades, passaven els minuts i el 2-1 donava el títol als culers, el Madrid era qui tenia que buscar el gol, Mou va fer entrar a Higuain, Marcelo i Kaka. Pep, per la seva part, va fer debutar a Cesc coincidint amb el gol de l’empat de Benzema a 8 minuts del final, un altre gol on la pilota passa entre moltes cames sense que ningú la desvies. El 2-2 ens portava a la prorroga, la 1 de la matinada i amb els jugadors que ja quasi no podrien amb la seva ànima, per sort Messi va aparèixer a dos minuts del final per tirar pel terra les esperances blanques, un gran gol on Cesc va intervenir.
Amb el temps afegit i quan semblava que no hi hauria polèmica, Marcelo va fer una entrada per darrera a Cesc que es va convertir en una tangana amb el resultat de Villa, Ozil i Marcelo expulsats, recordem que les targetes vermelles a la Supercopa conten per a la Lliga. La cosa no va acabar aquí, Mou va entrar en escena posant el dit a l'ull de Tito Vilanova. I tristament així va acabar el partit. Durant l’entrega del trofeu, el Madrid incomprensiblement es va saltar el protocol i no va esperar a que el Barça aixeques la copa, van marxar directament al vestidor.
Després del partit van venir les reaccions dels protagonistes i les declaracions dels dos entrenadors, moltes d’elles desafortunades.

Durant els pròxims dies ja hi haurà temps per les tertúlies i per omplir pàgines de diaris sobre la lletja actuació de Mou i el menyspreu a Tito posteriorment en la roda de premsa.


Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano, Abidal, Sergio Busquets (Keita, min.85), Xavi, Iniesta, Pedro (Cesc, min.82), Villa (Adriano, min.73) i Messi.

Real Madrid: Casillas; Ramos, Pepe, Carvalho, Coentrao, Xabi Alonso, Khedira (Marcelo, min.45), Di Maria (Higuaín, min.63), Özil (Kaka, min.78), Cristiano Ronaldo i Benzema.

Gols: 1-0: Iniesta, min.15. 1-1: Cristiano Ronaldo, min.20. 2-1: Messi, min.45. 2-2: Benzema, min.81. 3-2: Messi, min.88.

Llegir més...

1 punt, un punt separa al Barça del tercer títol de Lliga consecutiu. Amb la victòria davant l’Espanyol en el derbi català. els blaugranes van sortir virtualment campions si ja no ho eren molt abans.
Amb la importància del partit, Guardiola va sortir amb tots, la única novetat, Fontàs. Puyol es va quedar a la grada.

El partit, que recorden que era un derbi, no ho va semblar. Va ser un partit sense tensió, cap tipus de polèmica ni picabaralles. Hi va haver molts minuts que el partit es va fer molt avorrit, amb un joc lent del Barça i un Espanyol tancat i deixant sol a Osvaldo. És veritat que amb la Lliga pràcticament a la butxaca els jugadors Blaugranes es dosifiquessin i no volguessin arriscar, ja va bé, és important arribar en les millors condicions a Londres.
Els primers minuts de joc van ser pericos, el Barça va sortir molt tranquil i va tardar en fer-se amo de la pilota. Un cop es va quedar amb la pilota, el partit es va convertir en el típic monòleg blaugrana, possessió i més possessió, poques ocasions. Amb l’Espanyol tancat no va ser fins que la defensa va perdre una pilota i Iniesta demostrant la seva classe obrís el marcador. Després del gol van arribar més ocasions, però un Villa erràtic i un Messi poc participatiu no van poder augmentar el marcador. Messi quasi té perdut el Pichichi.


En els primers minuts de la segona part, Piqué va fer el segon rematant un corner. Aquesta temporada se li treu més fruit als llançaments de corners, una bona noticia sense cap dubte. Ja amb el 2-0 va quedar sentenciat i els dos equips ja donaven per bo el resultat. EL Barça dormia el partit i deixava passar els minuts. Abidal va tornar a disputar uns minuts, esperem veure’l de titular a Wembley
L’últim pas serà al camp del Llevant dimecres a les 20h. Un empat ens dóna la Lliga, una Lliga que s’està fent molt i molt llarga. Si aconseguim l’últim punt Guardiola tindrà una mica més e dos setmanes per preparar la gran final amb tranquil•litat.

T10/11 J35 Liga BBVA: FC Barcelona 2-0 RCD Espanyol (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

Barcelona: Valdés; Alves, Mascherano, Piqué, Fontàs (Abidal, m. 71); Busquets, Xavi (Keita, m.89), Iniesta; Pedro (Afellay, m.84), Messi i Villa.

RCD Espanyol: Kameni; Galán, Raúl Rodríguez, Amat, Chica; Javi Márquez, Javi López (Isaías, m. 77); Joan Verdú, Iván Alonso (Luis García, m.46), Callejón (Álvaro Vázquez, m.59) i Osvaldo.

Gols: 1-0, m.29: Iniesta. 2-0, m.47: Piqué.

Llegir més...

Partit trampa pel Barça. Poc s'havia parlat del Xakhtar en els últims dies, es parlava més de les semifinals que dels quarts, i per l'experiència d'altres partits contra els ucraïnesos, no estàvem per tirar cohets. Guardiola ja ho havia avisat, i ho va recalcar ahir en la roda de premsa post-partit.

El Barça va sortir amb el seu onze habitual, excepte les baixes en defensa que van fer que Busquets jugués més endarrerit. Els ucraïnesos tenien la baixa important d'un vell conegut, Chygrynskiy.


El partit va començar de la millor manera possible, després de la primera arribada al minut 1 del Xakhtar, al minut 2 Iniesta obria el marcador. Els dubtes que hi havien començaven a desaparèixer, però no va ser així i el Barça va fer ahir un nefast partit en defensa, la sort va voler que els ucraïnesos no fessin dos o tres gols a la primera part. Pilotes perdudes, molts regals i una defensa molt lenta que poc podia fer amb la velocitat dels davanters de Lucescu. El Barça a part del gol, poques ocasions generava, això si, era l'amo de la pilota i no va ser fins al minut 30 que Iniesta va fer una gran passada a Alves que va guanyar l'esquena dels defenses per marcar el segon de la nit. El partit es posava de cara, però un gol en contra canviava molt el partit.


La segona part va començar sense canvis, al minut 10 en un corner, Piqué va poder fer el tercer en una jugada de pissarra, és el segon gol en dos partits que el Barça marca a la sortida d'un corner, un rècord vist lo vist fins ara. Amb l'alegria del 3-0 va arribar el gol dels ucraïnesos, una falta mal defensada que donava vida al Xakhtar. Gerro d'aigua freda, però gol molt merescut per l'equip de Lucescu. De totes maneres, Keita amb una gardela per tota l'esquadra, un minut després posava un alte cop les coses al seu lloc. Els ucraïnesos van contestar amb una pilota al pal que encara em pregunto com no va entrar i del possible 4-2 -resultat nefast- vam passar al 5-1, gol de Xavi a passada d'Alves. Resultat molt favorable que apropa més als blaugranes a les semifinals somiades contra el R.Madrid.
Golejada, on els 5 gols van ser obra de mig campistes i defenses, Messi continua amb la seva mala ratxa, igual que Villa que últimament poc se'l veu pel camp. Amb aquest resultat podem viatjar a Ucraïna molt més relaxats ja que quatre dies després ens juguem la Lliga al Bernabeu, i seguidament la Copa.

T10/11 1/4 UEFA CL: FC Barcelona 5-1 Shakthar Donetsk (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.

Barcelona: Víctor Valdés; Dani Alves, Piqué, Busquets, Adriano; Xavi, Mascherano, Keita; Messi, Villa (Pedro, min.70) i Iniesta (Afellay, min.90).
Shakhtar Donetsk: Pyatov; Srna, Ishchenko, Rakitskiy, Rat; Mkhitaryan, Hübschman (Eduardo, min.83); Douglas Costa, Jadson (Fernandinho, min.70), Willian (Alex Teixeira, min.75); i Luiz Adriano.
Gols: 1-0, min.2: Iniesta. 2-0, min.32: Dani Alves. 3-0, min.54: Piqué. 3-1, min.59: Rakitskiy. 4-1, min.61: Keita. 5-1, min.86: Xavi.


Fotos diari Sport

Llegir més...

Després de dos partits sense guanyar el Barça estava obligat a vèncer al Bilbao i no veure com el Madrid li retallava 5 punts en dues jornades. El partit a priori no semblava el més idoni per aconseguir una victòria plàcida, era el quart partit en el que es veien les cares, i en els tres partits anteriors el Barça va patir molt (1 victòria i 2 empats) a més els bascos estan en un molt bon moment de forma.

Abans del partit, saltava la noticia de que Valdès estava lesionat, i si això li afegiem la baixa de Puyol i el baix rendiment que esta donant Piqué ens els últims partits, les sensacions no eren les millors en la part defensiva.

Guardiola va optar per retrocedir la posició a Busquets i posar-lo de central, fent proves pel dia de l'Arsenal? Probablement. Mala noticia, això implica la poca confiança en Milito per part de Guardiola, i no ens enganyem, també de molta part de l’afició. En aquests moments es veu la falta de jugadors de garanties a la banquesta, Keita, Mascherano, Maxwell i possiblement Afellay son els únics que disposen de minuts i poden ser titulars en qualsevol partit.

Llorente, sempre perillós

El partit es va posar de cara al minut 4, amb un gol de Villa, una jugada precedida de un possible fora de joc d'Alves, jugada que ha servit per tornar a parlar d’ajudes arbitrals i per alimentar el pseudo-periodisme, fins i tot el diari creador del Villarato ha publicat en el diari en paper la fotografia del fora de joc eliminant el jugador basc que habilitava o trencava el fora de joc. Això si, després han demanat disculpes, ha estat un error!!. Amb el partit a favor i el Bilbao defensant amb 9 homes, semblava difícil que els homes de Caparros portessin perill a la porteria de Pinto, però una jugada típica dels bascos, centrada des de la banda i remat de Llorente va fer que Pinto fes la parada de la jornada, va treure una mà salvadora. El camp Nou va aclamar a l’andalús. El Barça ho intentava amb per la dreta amb Alves però sempre faltava l’última passada, un mal control, apareixia la cama del contrari... era impossible acabar una jugada, i així van acabar els primers 45 minuts.

Immens partit d'Iniesta

Als 3 minuts de començar la segona part, un mala passada d'Abidal a Busquets va acabar amb penal a favor del Bilbao que Iraola no va perdonar. Començaven a aparèixer els primers fantasmes, el Barça dominava però no creava ocasions, i amb el 1-1 el Bilbao ja podia tornar a defensar-se amb 10 homes. I a punt va estar d’arribar el segon gol basc, Piqué falla un control al seu camp i Toquero s’aprofita de l’errada, cosa que fa que Piqué hagi de jugar-se la vermella quan Toquero ja se’n anava directe a porteria. Vist el que hi havia, Iniesta va decidir tirar del carro, amb una exhibició de tècnica i qualitat va crear ocasions, parets, driblatges... però el gol es resistia. Al minut 77 va aparèixer Alves per enèsima vegada però aquest cop la pilota la va posar on tocava, Messi rep la pilota dins de l’àrea i amb un gol de davanter centre trencava l’empat, l’afició tornava respirar, Guardiola ja no necessitava el suport del públic i a Madrid s'estiraven dels cabells.

Pròxim partit a Mallorca amb les baixes de Valdès, Puyol i Alves, sancionat. Guardiola haurà de fer invents en defensa, tot da pensar que Adriano serà titular.

J24: FC Barcelona 2-1 Athletic(RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.

Barcelona: Pinto; Dani Alves, Piqué, Sergio Busquets, Abidal, Mascherano (Maxwell, min.65), Xavi, Iniesta, Messi, Villa (Keita, min.84) i Pedro (Afellay, min.90+2).

Ahtletic Club: Iraizoz, Iraola, Ekiza, Amorebieta, Koikili, Susaeta (David López, min.84), Javi Martínez, Gurpegi, Gabilondo (Munianin, min.71), Iturraspe (Toquero, min.46) i Llorente.

Gols: 1-0: Villa, min.4. 1-1: Iraola (p), min.50. 2-1: Messi, min.77.

Llegir més...

Primer partit de la segona volta i nova victòria, aquest cop contra el Racing de Santander. Guardiola va tirar de l'onze de gala, excepte de Piqué i Alves, un a la banqueta i l'altre lesionat. Els càntabres arribaven a Barcelona amb algunes baixes, la més important la de Munitis, que es va "esborrar" per poder complir cicle de targetes grogues.

El Barça, conscient de que la victòria els deixaria a 7 punts provisionals del Madrid (a falta del seu partit), no va tardar ni 2 minuts en obrir la llauna. Pedro va empunyar la pilota a la xarxa després d'una genial paret entre Iniesta i Messi. Si l'objectiu del Racing era tancar-se com tants equips, aquest plantejament s’havia anant a norris. A conseqüència del matiner gol o simplement que les forces comencen a mancar, el Barça va jugar a mig gas. Per sort aquest equip s'ho pot permetre. Les ocasiones anaven arribant però no va ser fins que el "blaugrana" Henrique va fer un penal a Villa, Messi va ser l'encarregat d'executar-lo. Amb el 2-0 es va arribar al descans.


A la segona part  va entrar Piqué per Puyol que es va quedar a la banqueta amb molèsties. L’arribada del tercer era qüestió de temps, concretament 10 minuts. El golejador va ser Iniesta des de la frontal de l’àrea aprofitant una gran assistència de Pedro. Iniesta ja ha superat el seu record golejador i encara falta mitja lliga, sense dubte aquesta temporada esta tenint el protagonisme que l'any passat no va tenir, a més les lesions el respecten. Amb el partit sentenciat, els blaugranes es van dedicar a fer passar els minuts, s'han de reservar energies que d'aquí tres dies toca semifinals de copa i l'Arsenal ja s'acosta.


Barcelona: Víctor Valdés; Adriano, Puyol (Piqué, min.45), Abidal, Maxwell; Xavi (Keita, min.68), Sergio, Iniesta; Pedro (Bojan, min.80), Messi i Villa.

Racing: Toño; Francis, Torrejón, Henrique, Christian; Kennedy (Arana, min.60), Colsa, Lacen, Cisma (Ariel,min.66); Adrián i Rosenberg (Luque, min.75).

Gols: 1-0, min.2: Pedro. 2-0, min.33: Messi (p). 3-0, min.55: Iniesta.

J20: FC Barcelona 3-0 Real Racing Club (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.

Llegir més...

Nit rodona ahir a l’estadi. Era l'últim partit de la primera volta i una victòria significava ser el campió d’hivern i amb uns números de record, 52 punts, 61 gols i 28 partits sense perdre, tot i que en el fons són simples estadístiques, diuen molt d’aquest Barça, un equip que esta marcant una època.
A més el partit portava premi, el Madrid havia punxat a Almeria, i una victòria local augmentava la distància de 2 a 4 punts. S’havia de guanyar.

Vist la importància del partit, Guardiola va sortir amb tot. L’equip que no acostuma a fallar va sortir decidit a liquidar el partit el més aviat possible. Als 10 minuts el Barça ja guanyava, gràcies a un golàs d'Iniesta des de la frontal. Minuts després Xavi feia tremolar el travesser i dos minuts després Villa matava el partit. La part negativa arribava amb la lesió d'Alves, problemes al bíceps femoral. Això no va frenar al Barça, que al 36 va arribar el tercer després de que Pedro pesqués un rebot sorgit de la parada d'Asenjo a Iniesta. Va acabar la primera part sense perill d’un Màlaga amb moltes cares noves.


La segona part va començar igual que la primera però poc a poc el va Barça va baixar el ritme i va deixar passar els minuts, la feina estava feta. Un gol de falta directa de Duda va animar el partit, amb un 3-1 encara es podia complicar el partit, però 5 minuts va durar el somni andalús, Villa aconseguia el quart gol. Ja amb el partit a la butxaca arribava l'hora de Bojan i Afelley, aquest últim va rebre una calorosa ovació.

Barcelona: Valdés; Alves (Adriano, m.27), Piqué, Puyol, Abidal; Busquets, Xavi, Iniesta (Afellay, m.81); Pedro (Bojan, m.81), Messi i Villa.

Málaga: Asenjo; Manolo, Demichelis, Weligton, Mtiliga; Duda, Apoño, Maresca (Eliseu, m.59), Camacho (Recio, m.78), Baptista i Quincy Owusu-Abeyie (Rondón, m.59).

Gols: 1-0, m.8: Iniesta. 2-0, m.18: Villa. 3-0, m.36: Pedro. 3-1, m.68. Duda. 4-1, m.74: Villa.

Jornada 19 FC Barcelona 4-1 Màlaga CF(RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.

El pròxim partit de Lliga és a l'estadi contra el Racing, a priori ha de ser un partit sense cap mena de complicacions on faltarà Alves que té per uns 10 dies. Abans d’això toca passar per Sevilla per tancar l’eliminatòria i estarem a dos partits d'una nova final copera.

Llegir més...

Ahir, a Barça TV, van emetre un reportatge on es veia el dia sencer dels premiats del F.C.Barcelona a la gala de la FIFA Ballon d'Or. Comença i acaba a l'aeroport de Barcelona, i en 15 minuts és un gran resum del dia 10 de gener. Un dia que tots els barcelonistes recordarem. 

Especialment interessants són les imatges que mostren a l'avió de tornada, on Piqué -qui, si no- fa d'animador oficial i "obliga" a fer un parlament a Messi, que tot i breu, està molt millor del que molts esperaven. Podreu mirar les cares de Xavi, d'Iniesta, la nòvia de Puyol, les mares dels jugadors ... Només falta la Shakira. Però no es pot tenir tot.

I no oblideu visitar el nostre canal de youtube!

Llegir més...

Oportunisme. Bestiesa. Demagògia. Falta de títols. "Patillada". Xorrada. 6 adjectius més que vàlids al veure aquesta imatge després de llegir el títol del post. Però tot i el que signifiquen els premis individuals en un esport col·lectiu, no voldria deixar passar la oportunitat de parlar del millor onze de l'any 2010, segons la FIFA. I tinc dos adjectius que són ben certs, i ús agradaran més: superioritat i realisme.


Abans de la enèsima comparació entre Barça i Madrid, vull deixar una pregunta oberta: algú canviaria aquest equip per l'equip actual del Barça? Tenim els 6 del Barça, i dins el 5 que no hi són trobem a 2 madridistes i 3 jugadors de l'Inter. Veiem-ho un a un, i comparem-lo amb el titular del Barça a qui "hauria" de prendre el lloc.
Pels no habituals, l'onze de gala del barça és el format per Valdés, Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Messi i Villa.

1. Casillas / Valdés: en termes generals, Casillas és millor porter que Valdés. No ho hem amagat mai, no som com alguns cavernaris que es creuen que Robben és millor que Messi. Però pel joc del Barça, Valdés és perfecte. La sap tocar amb els peus - la pitjor virtut de Casillas - i sap fer allò tant difícil de parar la primera que li xuten, que pot ser en el minut 70 de partit. Casillas està acostumat a que li xutin més, a un altre joc. 
2. Maicon / Alves: Maicon és un dels dos millor laterals drets del planeta. Curiosament, Alves és l'altre. va per gustos, però jo em quedo amb Alves. Ara mateix ja està acostumat al joc del Barça, i Maicon està habituat a un altre joc, un altre estil
3. Lucio/ Abidal? : La FIFA ha escollit 4 defenses, però no hi ha cap lateral esquerre. Entre això i la edat de Lucio - que no treu que sigui un gran central - no el voldria pel Barça. A més, defensa bé a Itàlia. No crec que mai encaixés en la defensa avançada del Barça.
4. Sneijder/Busquets: Tècnicament no hi ha color. I en capacitat ofensiva, tampoc. Però la feina de Busquets és bàsica al Barça, i de fet en qualsevol equip del món. Sneijder seria un gran suplent, o millor dit, un gran home en la rotació. Una mica el paper que tindria Cesc fins que Xavi es retirés. Si no fos pel seu mal cap, seria gairebé l'únic dels 5 que em quedaria. Però Busquets titular, sens dubte.
5. Cristiano Ronaldo / Pedrito: Seria molt fort afirmar que Pedrito és millor que CR. Cristiano seria considerat el millor jugador del món si Jorge Messi i Celia no haguessin "fabricat" el millor jugador del món de l'actualitat, que va camí de ser el millor de la història. EL problema de Cristiano el sap tothom, i el té al cap. És l'antítesi dels jugadors del barça, que són humils, generosos al camp, i bons companys per sobre de tot. No dic que sigui mala persona, però Cristiano no és gens humil, és egoista com ningú al camp, i només és amic d'una part de la plantilla. Perdoneu-me si sóc massa del barça, però em quedo amb Pedrito. Cristiano destrossaria el vestuari i l'equip poc a poc. 

L'onze blaugrana el dia 29 de novembre.

La meva conclusió crec que queda clara: jo NO canviaria aquest onze pel del Barça. I com jo, em sembla que hi ha molts barcelonistes. I a no ser que de cop tots ens haguem transformat en uns fanàtics incapaços de veure la realitat, i que només lo nostre és bo, crec que podem estar molt contents. Hi han jugadors que estan al Madrid que m'agraden, i que els voldria pel Barça. Com Xabi Alonso, Özil o Albiol. Però de titular... em costa veure algú. Ni al Madrid ni enlloc. I és que quan repasses l'onze del Barça, sempre es senyalen tres jugadors com els de "menys qualitat". Pedrito a dalt, Busquets al mig, i Abidal al darrere. Però aquesta temporada en el cas d'uns, i els últims mesos en cas dels altres, han demostrat que els que els criticaven no sabien el que es deien. 

Per cert, alguns madridistes diuen i s'omplen la boca de que tenen la millor plantilla del món. Algú dubta que la canviarien per aquest onze de la FIFA? Doncs ja està. 

Llegir més...

És increïble el món on vivim. Des del madridista més "cavernari" fins al barcelonista més català, tothom en els últims 18 - 20 mesos ha dit en algun moment que Messi és el millor del món. Eduardo Inda, Tomás Roncero i Cristiano Ronaldo són els únics personatges que no reconeixen la superioritat de Messi. Però no han parlat de Xavi, ni d'Iniesta; parlaven de Cristiano Ronaldo. 
I avui resulta que no. Messi aquest 2010 ha fet pena, i Xavi i Iniesta han fet un any increïble i s'ho mereixien. Diuen que la Pilota d'or reconeix el millor del 2010, i no el millor del món. I els 58 gols de Messi en 54 partits el 2010 que són? De rebot tots? Si gairebé tothom del Barça reconeix que Iniesta no s'ho mereixia aquest any, ells veuen claríssim que el gol d'Iniesta és més important que els 58 de Messi. És una vergonya per Espanya, i no veuen res més. Però des de Madrid no es veurà res de que Mourinho ha guanyat als altres dos espanyols: Guardiola i del Bosque. Curiós, oi? Veiem-ho com una endevinalla:


Que un argentí guanyi a dos espanyols (un d'ells, català) és dolent, pervers i malvat.
Que un portuguès guanyi a dos espanyols (un d'ells català) és normal. 


No hi ha 7 diferències, només n'hi ha una. L'argentí és del Barça i el portuguès del Madrid. No hi ha pàtria. No hi ha respecte. No hi ha objectivitat. No hi ha sinceritat. Només hi ha una cosa, i és la dualitat Barça-Madrid. 
Mourinho guanya el títol a millor entrenador del món, guanyat amb un equip italià que va eliminar a un equip espanyol. Però com he dit, no passa res. És normal, és just. Del Bosque no s'ho mereix, un Mundial és mol curt. Mourinho ha estat bé durant la resta de l'any.
Messi ha estat malament en el Mundial, que és la competició de l'any. Els 11 mesos restants, els 335 dies restants, no compten per res.
Jo només vull que m'expliquin des del Marca/As/Cuatro/Punto Pelota/Sexta etc com potser aquesta bogeria. El Mundial passa de no importar a ser clau. Com no m'ho explicaran mai, m'imagino la resposta i és vergonyosament clara: el Madrid està per sobre de tot. Fins i tot de la seva adorada pàtria. I això diu molt d'ells.

Gran Guardiola presentant el guardó primer en català. Gran gest.

Tornem a la gala, tornem a la sorpresa. Des d'aquí, els lectors del blog i jo mateix, en una enquesta vam votar que Xavi es mereixia la pilota d'or. I fins i tot, jo reconec que l'any d'Iniesta- fins el Juliol- ha estat molt lluny de ser el millor. Potser Sneijder hauria d'estar en els tres finalistes. I en aquesta gala hem pogut veure com hi havia un jugador que passava per sobre d'un Mundial, i superava els altres dos. Al unificar-se la Pilota d'or i el FIFA World Player no ha estat el guanyador el millor del Mundial. Per cert, el millor del Mundial va ser Forlan segons la FIFA. Al final el premi a millor jugador del món l'ha guanyat el millor jugador del món. Qui no ho entengui és que se sent massa espanyol. O és madridista.

6 dels 11, del Barça. I si no fos pel triplet de l'Inter, podrien ser més. Alves?

Votacions:
Messi -- 22,65%
Iniesta -- 17,36%
Xavi -- 16,48%


Votacions senceres de capitans, seleccionadors i periodistes.

2 reflexions finals: els catalans volíem a Xavi, per molt que no s'ho creguin.

La pilota d'Or l'ha guanyat el barça, i no Espanya. I d'aquí bé tot el problema.

En fi, felicitats a Messi i al Barça en general. I als espanyols, que no s'enfadin tant. 4 dels 6 finalistes eren espanyols. L'han guanyat un portuguès i un argentí, però el món reconeix a Espanya. Però mai en tenen prou.

Llegir més...

Aquest partit que va començar una mica confús però molt lògic amb el calendari que tindrà el barça aquest mes. Vam veure que un seguit dels jugadors gairebé considerats imprescinbles com són Xavi, Alves i Busquets eren reservats (i molt ben substituïts com és va poder comprovar durant el partit) però tot això no va causar cap problema pels jugadors que van aconseguir un altre recital de bon joc i gols.

Durant els primers minuts, com és habitual, rondo del Barça, passades i més passades però sense cap mena de perill, ja que no trobaven finalment l'última passada, el moment de l'atac. A més els defenses del Depor, molt atents durant tot el partit, no els hi posaven fàcil ja que tallaven moltes passades que s'acostaven cap a l'àrea. Però Messi, qui si no, va saber trobar l'ultima passada i Villa la va controlar i va enviar la pilota cap a dins, per sota les cames del porter. A partir d'aquest moment, el Barça es va tranquilitzar, i mica en mica va trobar ja més forats i profunditzar més el seu joc. Per uns moments, ens va tornar el cap l'últim partit, on Abidal va marcar, i vam pensar que aquell jugador que està en millor forma que mai, és podria acostumar a atacar més i a marcar, ja que en aquesta ocasió el francès va tornar a xutar i a marcar! La llàstima es que estava en un existent però pels pèls fora de joc. 
D'aquesta manera arribavem a la mitja part, i pel que fa als del Depor és pot destacar algun que altre aproximació, però Valdès va tenir una primera part bastant relaxada. De la primera part cal destacar Iniesta que situat al mig camp, substituia a Xavi, una feina molt complexa que ell va saber complir a la perfecció.

Gran Iniesta al mig del camp, i amb gol

La segona part va començar tranquila fins que li van fer falta, com és costum ja, a Leo Messi. Però podem estar contents per aquella falta, ja que Messi va xutar amb una precisió i amb una classe digna d'ell únicament. Golàs evitant la barrera de falta directa de Messi. Va deixar a Aranzubia sense paraules, i abatut, com va mostrar amb el seu gest allò era impossible d'aturar. Fins i tot el públic, ho va reconèixer i va aplaudir el gol, però en aquell moment en el 0-2 va ser quan l'afició del Depor més suport va donar al seu equip. Amb els minuts aviat és van veure obligats a callar, perque va començar un rondo inacabable, i després els dos gols seguits del barça. Iniesta és va encarregar del primer, amb el peu esquerre i desde fora de l'àrea. I el segon per Pedro, que fins aquell moment no havia estat gaire fi en atac, no estava gaire dins del partit, va marcar amb una assistència de Messi.  Als darrers minuts, un petit ensurt del Depor, amb un error de Piqué que regala la pilota a l'altre equip que va estar a punt de marcar, però que Valdès va saber evitar aguantant molt bé el rival.

Partit "discret" de Messi: gol i 2 assistències

Amb tot això, a la segona part i per aquet ordre, Pep va deixar uns minutets a Bojan, Thiago i Afellay, que aquest últim mica en mica s'ha d'anar acostumant als joc dels habituals.



J18: RC Deportivo 0-4 FC Barcelona (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.

Fitxa tècnica

Deportivo: Aranzubia; Laure, Lopo, Colotto, Manuel Pablo, Rubén Pérez, Antonio Tomás, Desmarets (Rindarov, 70'), Saúl (Valerón, 54'), Juan Domínguez (Pablo Alvarez, 79') i Adrián.


FC Barcelona: Valdés; Adriano, Piqué, Puyol, Abidal; Keita, Mascherano, Iniesta (Thiago, 81'); Pedro (Afellay, 81'), Messi i Villa (Bojan, 70')

Llegir més...