Vaig esperar al resultat de la segona eliminatòria de la Champions per escriure sobre la eliminació del Barça. Ens agradi o no, és molt diferent pel Barça que el rival pel Chelsea sigui el Bayern o el Madrid. I per sort pel Barça, a la final no hi haurà el Madrid. En un bonic partit, el Madrid va patir massa pel resultat, va pecar de conservador i a la tanda de penals no va estar encertat. 

El barça va viure un malson. Per tercer partit consecutiu, la possessió i les ocasions no es van transformar en el marcador desitjat. Tot i que durant breus moments el Barça ho tenia tot de cara, amb el 2-0 i el Chelsea sense el seu capità. Va ser un moment molt breu, fins que Ramires en el temps afegit (una altra vegada) va marcar el 2-1, i el Chelsea tornava a estar classificat.

La segona part va ser un drama pels aficionats i jugadors blaugranes. Iniesta va fallar una sol al minut 47, Messi va fallar un penal que sentenciava la eliminatòria, un gol anul·lat, un xut al pal a l’últim instant... i el gol de Torres. Si. El jugador que en tota la temporada ha marcat molts pocs gols, va aparèixer ahir per empatar el partit, i sentenciar el Barça. Cada minut, cada passada, cada moment va ser un suplici; veient com no hi havia espais i no es podia fer res. Molt dur de veure, i més de viure.

Com és lògic, tot el madridisme cavernari va aprofitar per atacar al Barça, confirmar el seu canvi de cicle, i proclamar  “La Décima”. No semblava molt prudent, amb la eliminatòria encara per remuntar.

I així arribàvem al partit. Al decisiu Madrid-Bayern. Un partit que abans del quart d’hora el Madrid ja guanyava 2-0, amb dos gols de Cristiano. Cristiano ja era pilota d’or, el Madrid tenia la dècima a tocar, i la felicitat madridista era complerta. Però, incomprensiblement, el Madrid es va tirar enrere i va regalar la pilota al Bayern. El Bayern va agrair el regal i va empatar la eliminatòria encara a la primera part. Els dos equips van disposar de nombroses ocasions, però ningú va ser capaç de marcar, i el partit va anar-se’n a la pròrroga.

A la pròrroga no va passar res de res, i així venia els penals. Nervis i tensió. I pressió enorme. Cristiano Ronaldo falla el primer llançament, i Kaká també. Dues aturades d’Iker Casillas semblen donar encara vida al Madrid, però el llançament de Ramos als núvols deixava a Schweinsteiger la ocasió de marcar i eliminar al Madrid. Bastian no va fallar, i el Bayern passava a la final.

I així, tot i la lliga, el castell de cartes cau. El canvi de cicle només ha durat 3 dies. Messi encara és el millor del món. Hi han dubtes amb Mourinho. Fins i tot Guardiola potser renova. Però el millor, com sempre, és el som i serem.

Al Barça, quan perd, li queda la actitud, els valors i l’estil. Al Madrid, aquest Madrid de Mourinho, no li queda res. Si m’haig de conformar amb això, a mi em val. 

Llegir més...

Oportunisme. Bestiesa. Demagògia. Falta de títols. "Patillada". Xorrada. 6 adjectius més que vàlids al veure aquesta imatge després de llegir el títol del post. Però tot i el que signifiquen els premis individuals en un esport col·lectiu, no voldria deixar passar la oportunitat de parlar del millor onze de l'any 2010, segons la FIFA. I tinc dos adjectius que són ben certs, i ús agradaran més: superioritat i realisme.


Abans de la enèsima comparació entre Barça i Madrid, vull deixar una pregunta oberta: algú canviaria aquest equip per l'equip actual del Barça? Tenim els 6 del Barça, i dins el 5 que no hi són trobem a 2 madridistes i 3 jugadors de l'Inter. Veiem-ho un a un, i comparem-lo amb el titular del Barça a qui "hauria" de prendre el lloc.
Pels no habituals, l'onze de gala del barça és el format per Valdés, Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Messi i Villa.

1. Casillas / Valdés: en termes generals, Casillas és millor porter que Valdés. No ho hem amagat mai, no som com alguns cavernaris que es creuen que Robben és millor que Messi. Però pel joc del Barça, Valdés és perfecte. La sap tocar amb els peus - la pitjor virtut de Casillas - i sap fer allò tant difícil de parar la primera que li xuten, que pot ser en el minut 70 de partit. Casillas està acostumat a que li xutin més, a un altre joc. 
2. Maicon / Alves: Maicon és un dels dos millor laterals drets del planeta. Curiosament, Alves és l'altre. va per gustos, però jo em quedo amb Alves. Ara mateix ja està acostumat al joc del Barça, i Maicon està habituat a un altre joc, un altre estil
3. Lucio/ Abidal? : La FIFA ha escollit 4 defenses, però no hi ha cap lateral esquerre. Entre això i la edat de Lucio - que no treu que sigui un gran central - no el voldria pel Barça. A més, defensa bé a Itàlia. No crec que mai encaixés en la defensa avançada del Barça.
4. Sneijder/Busquets: Tècnicament no hi ha color. I en capacitat ofensiva, tampoc. Però la feina de Busquets és bàsica al Barça, i de fet en qualsevol equip del món. Sneijder seria un gran suplent, o millor dit, un gran home en la rotació. Una mica el paper que tindria Cesc fins que Xavi es retirés. Si no fos pel seu mal cap, seria gairebé l'únic dels 5 que em quedaria. Però Busquets titular, sens dubte.
5. Cristiano Ronaldo / Pedrito: Seria molt fort afirmar que Pedrito és millor que CR. Cristiano seria considerat el millor jugador del món si Jorge Messi i Celia no haguessin "fabricat" el millor jugador del món de l'actualitat, que va camí de ser el millor de la història. EL problema de Cristiano el sap tothom, i el té al cap. És l'antítesi dels jugadors del barça, que són humils, generosos al camp, i bons companys per sobre de tot. No dic que sigui mala persona, però Cristiano no és gens humil, és egoista com ningú al camp, i només és amic d'una part de la plantilla. Perdoneu-me si sóc massa del barça, però em quedo amb Pedrito. Cristiano destrossaria el vestuari i l'equip poc a poc. 

L'onze blaugrana el dia 29 de novembre.

La meva conclusió crec que queda clara: jo NO canviaria aquest onze pel del Barça. I com jo, em sembla que hi ha molts barcelonistes. I a no ser que de cop tots ens haguem transformat en uns fanàtics incapaços de veure la realitat, i que només lo nostre és bo, crec que podem estar molt contents. Hi han jugadors que estan al Madrid que m'agraden, i que els voldria pel Barça. Com Xabi Alonso, Özil o Albiol. Però de titular... em costa veure algú. Ni al Madrid ni enlloc. I és que quan repasses l'onze del Barça, sempre es senyalen tres jugadors com els de "menys qualitat". Pedrito a dalt, Busquets al mig, i Abidal al darrere. Però aquesta temporada en el cas d'uns, i els últims mesos en cas dels altres, han demostrat que els que els criticaven no sabien el que es deien. 

Per cert, alguns madridistes diuen i s'omplen la boca de que tenen la millor plantilla del món. Algú dubta que la canviarien per aquest onze de la FIFA? Doncs ja està. 

Llegir més...

Molt bon partit del Barça. Piqué i Puyol van estar molt segurs darrere, Busquets i Keita van dominar la zona del mig del camp amb un desplegament físic envejable i a davant la movilitat d'Iniesta, Pedrito i Villa posava en constants problemes a la defensa del Bilbao. És clar que tot va canviar quan van expulsar a Amorebieta. El públic és va encendre, el Bilbao s'hi va posar encara més, i el Barça és va quedar com sense idees, trist. Amb masses ganes de fer el gol, sense paciència. Perdoneu-me, una mica com el Madrid.

Evidentment, això va durar poc i la segona part va

ser una altra història. Adriano va ser substituït per Maxwell, degut a unes molèsties al abductor. El Barça potser no tocava tant ni jugava tant bé com en els primers 25 minuts, però les ocasions no paraven d'arribar. Fins que va arribar el gol de Keita, en una bona triangulació, amb assistència final de Villa.

Expulsió d'Amorebieta

Després del gol, van venir els millors moments del Barça, que si no va fer 2 o 3 gols va ser per falta de punteria, pels pals de les porteries i per Gorka Iraizoz,

que va fer un molt bon partit. I en una d'aquestes, va arribar el gol afortunat (després d'un rebot) de Xavi. I amb el 0-2, per molta pluja o molt San Mamés, semblava que el Barça ja tancava el partit. Guardiola així ho entenia, i va protegir a Iniesta i Xavi, donant entrada a Bojan i a Thiago Alcántara. Però el Bilbao és un exemple d'esforç i orgull, i va voler-nos fer patir. Al minut 86, Gurpegui va provocar la expulsió de Villa. No dic que no fos justa, però va ser per culpa de Gurpegui, que per més "cachondeo", va poder acabar el partit sense rebre cap targeta.

Bon partit de Villa, fins la expulsió.

I al minut 90, en el rebuig d'una gran aturada de Valdés va arribar el gol de Gabilondo. Quedaven 3 minuts de temps afegit, i ja patiem. Per què el Bilbao tindria una falta, o algun còr

ner. I el van tenir, però Valdés va sortir molt valent, i va allunyar el perill.

Encara hi va haver temps per que Pedrito muntés un contra-atac letal i cedís la pilota a Sergio Busquets, que va definir com els millors davant de Gorka. 3 gols, i els 3 del migcampistes. Gran notícia, per aquells dies que Messi no hi és i Villa està "fallón".

Gran imatge del partit.

Per si algú no ho ha sentit, el Madrid no va passar de l'empat a 0 al camp del Llevant, i això comporta que el Barça l'avanci a la classificació, que encara encapçala un València que està molt fort.

Llegir més...