Hola a tothom! Després de unes “vacancetes”, ja torno a estar aquí! Avui començaré el meu resum de les millor lligues europees: Premier, Bundesliga, Ligue1 i Serie A. Començaré per la Premier, la millor lliga del món per a molts i jo m’incloc dins d’aquest grup.

La Premier League va començar amb el domini d’un espectacular Chelsea que va guanyar els seus dos primer partits 6-0 contra el WBA i el Wigan. En aquell moment semblava que el Chelsea guanyaria la lliga de carrer i sense baixar de l’autobús en la majoria de partits. Però no va ser així. Just començar el novembre, concretament a la jornada 11, el Chelsea va viatjar a Anfield on hi va perdre 2-0 amb dues dianes de Fernando Torres. Aquest va ser el punt on el Chelsea va perdre la xispa mostrada durant les primeres jornades, l’equip es va desinflar i va agafar una línia descendent de joc i resultats.

Tampoc va començar malament l’Arsenal d’Arsène Wenger ja que a la jornada 5 portava 11 de 15 punts possibles i xafava els talons al totpoderós Chelsea. Per la seva banda, el Manchester United no feia soroll però es mantenia a dalt. Els milionaris del City no van començar gaire bé però amb el pas de les jornades van

Dalglish va donar un aire diferent al Liverpool.

aconseguir treure millors resultats i es situaren a la zona europeea ràpidament. Tampoc va començar gens bé el Liverpool de Roy Hodgson, fitxat l’estiu passat del Fulham subcampió de la Europa League. Els reds estaven molt més a prop de la zona de descens que de la zona europeea. Poc van tardar els dirigents d’Anfield a canviar la direcció de l’equip, destituint a Hodgson i donant la banqueta a l’estimat red: Kenny Dalglish.

El temps i el pas de les jornades van anar posant cada equip al seu lloc. Ja a mitjans de desembre es veia que la Premier seria una lluita entre dos, ManU i Arsenal o potser quatre, segons els resultats del Chelsea i del City.

Un altre punt clau en aquesta Premier va ser el mes de gener i no per un tema esportiu sinó als despatxos. El Chelsea va comprar a Fernando Torres i amb els milions del traspàs el Liverpool va pispar-li l’estrella al Newcastle, Carroll, i va comprar al millor jugador de l’Eredivisie holandesa, Luis Suárez.

Les jornades avançaven i tots els moviments donaven fruits, excepte un, Fernando Torres, ja que va tardar gairebé cinc mesos ha aconseguir el seu primer gol amb la samarreta blue. Tot i això, el Chelsea tornava a treure bons resultats, però en cap moment va ser el Chelsea arrasador del principi.

Birmingham i Barça van canviar la dinàmica de l'Arsenal.

Durant els mesos de febrer i març tot seguia igual. Alternança de liderat entre el United i l’Arsenal i el Chelsea i el City que semblava que arrancaven i s’enganxarien a la lluita. La derrota a la Carling Cup i l’eliminació de la Champions van fer molt mal a un Arsenal que ja no va tornar a ser el mateix. Va entrar en una ratxa amb mals resultats i de poder guanyar la lliga va passar a la quarta posició, la qual ja no va deixar fins al final.

Per la seva banda, Dalglish va fer molt bona feina a Liverpool i els resultats positius van portar al Liverpool fins a l’Europa League, la sisena posició. Tot i això la Champions era pràcticament impossible i la cinquena posició del Tottenham també era complicada. Va seguir traient bons resultats i va mantenir la sisena posició fins al final.

Després que l’Arsenal entrés a la “crisi” de resultats, Chelsea i ManU ho tenien tot per jugar-se la lliga entre ells, ja que el ManCity no va ser mai l’equip que havia d’haver estat.

La jornada clau per conèixer qui s’emportaria el títol de lliga va ser la trenta-sis, el Chelsea visitava Old Trafford i si obtenia la victòria es convertia en el nou líder. Però tampoc, el ManU va jugar un partit molt seriós i va guanyar 2-1. Per tant, les posicions quedaven definides: 1r ManchesterU, 2n Chelsea, 3r ManCity, 4t Arsenal, 5è Tottenham i 6è Liverpool.

La regularitat del ManU, clau per la seva victòria final.

Un cop decidida la Premier per la zona alta, quedava per decidir quins equips decenien a la Championship. Cinc equips es jugaven la salvació l’últim dia: Wolves, Blackburn, Wigan, Blackpool i Birmingham. Després del partits ja teníem els dos equips que baixarien juntament amb tot un clàssic: el West Ham. Els dos damnificats foren el Wolves i el Birmingham. Des d’aquí m’agradaria destacar el bon paper de Roberto Martínez al Wigan, ja que amb quatre pals, N’Zogbia i Rodallega va aconseguir la salvació.

Res més, només dir que la Premier League 2011-2012 arrenca el dissabte 13 d’agost.

Estadístiques: http://www.premierleague.com/page/Statistics/0,,12306,00.html

Fotografies propietat de Google.

Llegir més...

Encara amb la tristor de perdre la final de la Copa em disposo a escriure. Parlaria de moltes coses relacionades amb la final, dels àrbitres o de jugades clau, però prefereixo pensar en l’eliminatòria de Champions i no pensar en el primer pal que hem viscut en l’era Guardiola. Dit això em disposo a escriure l’entrada:

Ahir Fernando Torres va acabar amb una sequia de vuitanta-quatre dies i catorze partits sense marcar des de que vesteix la samarreta del Chelsea FC.

Tot va començar durant la segona meitat del més de gener quan el Chelsea va decidir que el davanter que li feia falta després del baix rendiment mostrat per Drogba. I així va ser, el club londinenc va acabar fitxant al davanter madrileny per uns 58 milions d’euros.

Després de ser presentat com a nou jugador blue, Torres va disputar el seu primer partit davant la seva nova afició, curiosament, contra el seu ex-equip, el Liverpool. Tots estàvem ansiosos de com seria el debut, si marcaria contra el seu Liverpool o les critiques arribades des de la ciutat dels Beatles li passarien factura. Però el partit de Torres va ser bastant desastrós, en aquell moment vam pensar que tot era normal i que encara li feia falta acoblar-se bé a l’equip per veure el seu millor joc.

Tot i això, els partits anaven avançant i Torres no acabava de fer el seu primer gol amb el seu nou equip. Al principi gaudia de tota la confiança d’Ancelotti, tot i les queixes de l’entorn, però a mida que anaven avançant els partits aquesta confiança anava diluint-se cada cop més. L’ansietat li passava factura i es treia del partit sol, a vegades donava que la falta d’olfacte golejador li perjudicava algun moviment senzill per a ell. Fins al punt que a la tornada de les semifinals de la Champions contra al Manchester United, el tècnic italià va decidir canviar-lo a la mitja part quan el seu equip ja perdia i necessitava de dos gols per a classificar-se.

A partir d’aquell moment, Carlo Ancelotti va deixar de confiar en ell. En tots el partits disputats pel Chelsea en aquest mes d’abril, Torres va ser suplent en tots ells encara que semblava partits bons perquè marqués i s’acabés d’una vegada per totes l’ansietat. Stoke, Wigan, WBA i Birmingham van ser els rivals. Finalment, ahir, dia de St. Jordi, es va acabar aquest calvari pel jugador ja que, entrant un altre cop des de la banqueta, va aconseguir el primer gol en una jugada plena de rebots. Podríem dir que a partir d’ara ja podrem veure la millor versió del 9 o simplement seguirem parlant de Torres per la seva sequia i no per la seva gran virtut: el GOL.

M’agradiaria aprofitar aquesta entrada per presentar-vos la nova versió blue de la Torres Song:

HE IS A BLUE HE WAS A RED, TORRES! TORRES!

HE LEFT THE KOP END FOR THE SHED, TORRES! TORRES!

HE USED TO GO OUT ON THE ROB

NOW HE'S GOT A PROPER JOB

FERNANDO TORRES CHELSEA'S NUMBER 9

Mentre que a Liverpool ja tenen diverses cançons anti-Torres com per exemple:

HIS ARMBAND PROVED HE WAS RAT TORRES! TORRES!

HE'D RATHER BE A COCKNEY TWAT TORRES! TORRES!

BUT KING KENNY'S GOT A PLAN HE BOUGHT THE LAD FROM AMSTERDAM !

LUIS SUAREZ !

LIVERPOOL'S NUMBER 7 !

Llegir més...

L'altre dia parlant amb el Gotham em va dir que el Mourinho ja havia utilitzat la tècnica del calendari en etapes anteriors. Em va sorprendre i tenia que buscar-ho i com que ho he trobat m'agradaria compartir-ho amb vosaltres:

Mourinho a Londres:

Mourinho a Milà:

A partir dels 39 segons.

Mourinho a Madrid:

Això és el que em faltava per veure...

Llegir més...

A nou partits per acabar la Premier League faré el meu pronòstic del seu resultat final:

Calendari i els meus resultats esperats:

Jornada 28 (Partits ajornats)

Tottenham-Arsenal 1

Chelsea-Birmingham 1

Jornada 30
ManU-Bolton 1
WBA-Arsenal 2
Chelsea-ManCity 2

Quin final de Premier ens espera!

Tottenham-West Ham 1

Jornada 31
West Ham-ManU X
Arsenal-Blackburn 1
City-Sunderland 1
Stoke-Chelsea 2

Wigan-Tottenham 2

Jornada 32
ManU-Fulham X
Blackpool-Arsenal 1
Liverpool-City 2
Chelsea-Wigan 1
Tottenham-Stoke 1

Jornada 33
Newcastle-ManU 2
City-Tottenham X
Arsenal-Liverpool 2
WBA-Chelsea 2

Jornada 34
ManU-Everton X
Bolton-Arsenal 1
Blackburn-City 2
Chelsea-West Ham X

Tottenham-WBA 1

Jornada 35
Arsenal - ManU 2
ManCity - West Ham 1
Chelsea-Tottenham 1

Joranda 36
Everton - ManCity 2
Stoke - Arsenal 2
ManUtd - Chelsea 2
Tottenham-Blackpool 1

Jornada 37
Blackburn - ManUtd 2
Arsenal - Aston Villa X
ManCity - Stoke 1
Liverpool – Tottenham X

Segons el meu pronòstic el Manchester United guanyaria la Premier 2010-2011

Chelsea – Newcastle 1

Jornada 38
ManU - Blackpool 1
Bolton - ManCity 2
Fulham-Arsenal 2
Everton – Chelsea X

Tottenham – Birmingham 1

Classificació final:

1. Manchester United 78 punts
2. Manchester City 78 punts
3. Chelsea 77 punts

4. Arsenal 73 punts

5. Tottenham 71 punts

Cal recordar que el gol average és general, per tant, tan sols es comptabilitza la diferència de gols a favor i en contra. En cas d’empat, sí es comptabilitza el gol average entre els equips.

Classificació en aquest moment:
1. ManU: 29 partits, 60 punts, +33
2. Arsenal: 28 partits, 57 punts, +30
3. ManCity: 29 partits, 53 punts, +20
4. Chelsea: 28 partits, 51 punts, +27
5. Tottenham: 28 partits, 48 punts, +7

Ara us toca a vosaltres: Qui guanyarà la Premier?
Al blog ja vàrem fer una enquesta a principi de temporada i aquests van ser els resultats: Enquesta

Llegir més...

Avui s’ha jugat un partit ajornat que podia haver estat vital per el desenllaç de la Premier League, però no ha estat així sinó que encara ha posat més emoció a la màxima competició anglesa.

L’onze de Carlo Ancelotti ha estat el següent: Cech; Ivanovic, David Luiz, Terry, Ashley Cole; Ramires, Essien, Lampard, Malouda; Anelka i Torres. Mentre que Sir Alex Ferguson ha apostat per: Van Der Sar; O’Shea, Smalling, Vidic, Evra; Fletcher, Carrick, Scholes; Chicharito, Rooney i Nani.

Gran ambient avui a Stamford Bridge

El Chelsea ha començat molt fort dominant el partit i semblava que els blues guanyarien el partit amb bastanta autoritat. Però no ha estat així, un cop passat el minut quinze el joc s’ha igualat bastant. El joc físic al centre del camp impedia les ocasions dels dos equips. L’únic que aportava alguna cosa diferent era Nani amb les seves cavalcades per banda.

El partit s’ha trencat just abans de arribar a la primera mitja hora de partit després que Nani donés un passada a Rooney a la frontal de l’àrea i aquest es crea un espai per aconseguir un forat per afusellar i no falla. El ManU s’avançava amb un xut potent, ras i col·locat del 10 red devil. Poc més a destacar durant aquesta primera part. Tan sols els piques constants entre Ivanovic i Nani –Que bons són tots dos!-. I una rematada de Ivanovic a boca de gol que salva miraculosament Van Der Sar.

A la segona part el Chelsea ha sortit ha buscar el partit i aquest s’ha obert amb ocasions per a tots dos equips. Poc després de sortir de vestidors, al minut 54, un centre llunyà de Essien que ha pentinat Ivanovic, ha caigut a David Luiz que amb una gran volea ha empatat el resultat. Poc podia fer Van der Sar, gran gol.

Gran rematada del jove central.

Les ocasions seguien però Torres seguia desaparegut. El madrileny ho ha provat encara que sembla molt lluny del nivell que pot arribar a donar al Chelsea. Després dels primers canvis el Chelsea ha aconseguit remuntar el partit. Una jugada estranya acaba amb la pilota als peus de Zhirkov i el rus rep la entrada del jove Smalling dins de l’àrea que l’àrbitre ha castigat amb penalti. Per a mi és molt discutible. Lampard, com de costum, l'ha xutat i no ha fallat amb un xut fort i sec pel centre de la porteria. El Chelsea s’avançava al marcador. A partir d’aquest moment el ManU ha buscat la porteria de Cech però amb poca sort a la definició. Al final Drogba fent la jugada del Carrasco ha tret de polleguera a Nemanja Vidic qui ha vist la seva segona gorga i ha estat expulsat.

Tot i el gol Lampard segueix lluny del seu nivell.

Gran partit de David Luiz que ha donat la sensació que ja té un lloc dins de l’equip. També destacar a Ivanovic. El millor dels red devils ha estat Nani. Per contra mal partit del Chicharito i de Torres.

Llegir més...

Avui ha les cinc de la tarda ha començat un dels partits més desitjats per tots els aficionats a la Premier: el debut de Fernando Torres amb el Chelsea i aquest, curiosament, era contra el seu ex-equip. Per si li faltava una mica de morbo, Carlo Ancelotti l’ha posat de titular. El Chelsea ha jugat amb un 4-4-2 amb el centre del camp en forma de rombe i amb Nicolás Anelka jugant de mitjapunta. deixant a Torres i Drogba al davant. Per part red, Dalglish ha alineat a Maxi Rodríguez, qui sembla el més beneficiat de la marxa de Torres, al lloc de Kuyt i l’holandès jugaria de 9 donant molta llibertat de moviments a Steven Gerrard. Amb el plantejament habitual aquests últims partits, 3-4-3.

Ocasió més clara de Torres, desbaratada per Carragher.

En la primera part cap dels dos equips ha arribat amb excés a la porteria rival. El Chelsea, tan sols, creava perill quan el centre del camp de Liverpool perdia pilotes, però sempre amb pèrdues típiques del futbol formatiu, imperdonables en el futbol d’alt nivell . Quan el Chelsea recuperava la pilota es plantava amb dues o tres passades a la frontal de l’àrea rival amb posició de xut, tot i això la falta de punteria blue ha impedit que els locals s’avancessin al electrònic. Encara que el Chelsea ha xutat més a la porteria rival l’ocasió més clara ha estat pels visitants: gran jugada per banda esquerra de Gerrard que s'ha tret una centre-xut, el qual Ivanovic no ha tocat per no marcar-se en pròpia, i al segon pal, totalment sol i a porteria buida a fallat Maxi Rodríguez enviant la pilota al travesser, errada inexplicable del argentí.

Celebració de Meireles.

En la segona part tot ha continuat igual: molt joc al centre del camp però poques arribades amb perill. En el primer quart d’hora d’aquesta s’ha vist un Anelka amb oportunitats des de fora de l’àrea, gràcies a la seva nova posició el francès troba opcions de xut entre la defensa i el centre del camp rival i això pot propiciar una gran quantitat de gols del 39 blue. Quan ja corria el minut 65 de partit Ancelotti ha decidit canviar a Torres i donar entrada a Kalou. El de Fuenlabrada ha marxat ovacionat d’Stamford Bridge, tot i el seu discret partit. Poc després del canvi, jugada de Gerrard per banda dreta que es treu un gran centre ras que afavorit per la indecisió de Cech en la sortida, ha propiciat el gol de Raul Meireles el qual arribant de segona línia ha avançat al Liverpool en el marcador. Després del gol el Liverpool s’ha limitat ha defensar-se, amb un plantejament de 5-4-1 es prenia el seu temps i amb un cert punt d’ansietat esperava el final del partit. Per part blue poc a destacar en aquests últims minuts, tan sols el debut de David Luiz.

Victòria molt treballada del Liverpool que aconsegueix tres punts molt valuosos en la seva sortida. També cal destacar que l’arribada a la banqueta red de Dalglish ha beneficiat molt a Meireles, al qual ha tornat a posar en una posició molt més centrada, com havia fet tota la seva carrera al Porto. Recordar que Roy Hodgson el posicionava molt més escorat a banda, on mai va arribar a rendir el seu màxim nivell.

You'll never walk alone.

Anècdotes del partit:

• Un aficionat del Liverpool ha anat a Stamford Bridge amb una pancarta on s'hi podia llegir: "Qui és traïdor sempre caminarà sol".
• Minut 92, tot the Bridge callat, tan sols s'escoltava el You'll never walk alone de darrere la porteria de Cech. Quina gran afició!

Llegir més...

Aquesta actualització va dedicada, exclusivament, al suggeriment d'una entrevista de GolT que he vist avui. El protagonista no us agradrà gaire... José Mourinho. No penseu que va dedicada al Madrid sinò que fan un seguiment a la seva carrera. US LA RECOMANO! Jo quan he vist que era del Mou he pensat miraràs cinc minutets i canviaràs de canal, i no! no! Parla dels plantejaments que utilitzava als seus ex equips i dedica molt poc temps al Madrid. Per si no esteu convençuts un dels dos entrevistadors és l'Axel Torres. Pels aficionats al futbol en general, és molt interessant.

Aquí us deixo els enllaços (Megaupload). Tamany: 466MB
PART 1
PART 2
PART 3
PART 4
PART 5

Espero la vostra opinió!

PD: Espero que no em caiguin gaires pals perquè és del TRADUCTOR...

Llegir més...

Olympique de Lyon – St.Etienne [0-1]

Puel està més fora que dins.

El OL no ha començat gaire bé la lliga i en aquesta jornada rebia al mític St. Etienne. L’equip de Puel va perdre un altre cop i ja està en posicions de descens -5 punts amb 7 partits-. L’afició lionesa demana a crits la dimissió de l’entrenador, Claude Puel, però sembla que Aulas , el president, li ha donat credibilitat almenys al partit d’avui de Champions contra l’Hapoel de Tel Aviv. El gol dels verds el va fer Payet amb un gran xut de falta que res va poder fe Hugo Lloris. Per cert, cal destacar el principi de temporada de Payet que porta 7 gols fins al moment.

Twente – Ajax [2-2]

El Hamdaoui i Suárez.

Duel entre els dos primers classificats de l’any passat a l’Eredivisie. El Ajax visitava Enschede. Els d’Amsterdam van fer un gran partit però ,com ja va demostrar l’any passat el Twente, és molt difícils ganyar-los quan juguen de locals. Theo Janssen va ser el protagonista del partit, amb dues dianes que demostren el seu gran moment i comença a demanar entrada a la selecció holandesa. Per part de l’Ajax els autors dels gols foren Mounir El Hamdaoui –fitxat aquest estiu de l’AZ- i del camerunès Enoh. Potser la gran noticia es que no marqués Luis Suárez quan l’Ajax fa dos gols. En l’altre partit destacat de la jornada, el PSV-Groninguen, van acabar 1-1, per tant l’Ajax contínua líder.

Roma – Inter [1-0]

També hi havia duels dels dos primers classificats de la temporada anterior a la Serie A. En aquest cas el campió no va poder ni puntuar, va perdre 1-0. L’Inter va jugar un gran partís però li va faltar gol, ja que les ocasions els hi van sobrar. Eto’o i Stankovic van tenir les més clares pels neroazzurros. Però una jugada que perd la pilota al mig del camp Sneijder, que es queda protestant, arriba un gran centre de Casetti que remata Vucinic, sol dins de l’àrea. Va ser un dels pocs errors defensius dels de Milà en tot el partit.

Milan-Genoa [1-0]

L’altre candidat a emportar-se la Serie A, el Milan, va tenir un partit complicat. Despres d’una primera part molt igualada, es va arribar al descans amb el 0-0 al marcador. A l’inici de la segona part tot va canviar i més quan va marcar un gol de superclasse Ibrahimovic. El Milan va crear la resta d’ocasions sortint en transicions defensa-atac rapidíssimes però no les van saber aprofitar.

Manchester City –Chelsea [1-0]

Medical shoot de Tévez.

El gran duel. El partit que ens donaria el nivell real del Chelsea, i aquest va decebre. Potser el City va ser el culpable ja que és va mostrar molt seriós en defensa i portant el pes del partit. Crec que això últim es degut a la presencia de Silva l’onze titular –com demanava en l’entrada anterior- però Adam Johnson es va quedar a la banqueta fet que va provocar que el City carregués exesivament el joc a l’esquerra del seu atac. Si hagués jugat la jove promesa, amb Silva i Milner al camp, els citizens haguessin obert molt més el camp i per tant trobar espais interiors, però un altre cop que Mancini no alinea a Silva ni a l’Adam Johnson junts. Tot i això, el medical shoot – com diuen a Anglaterra, als xuts rasos i pel pal- de Tévez va donar la victoria als bluesky. Per la seva part, els de Londres, no van estar al nivell del partit, sobretot els seus davanters (Malouda, Drogba i Anelka). No obstant, el pes de la baixa de Lampard és molt alt i sembla que tampoc arribarà pel partit d’aquest cap de setmana contra l’Arsenal. Esperarem a veure si els blues donen una millor imatge a The Bridge, ja que els hi fa falta guanyar ja a un equip gran.

El gol tonto de la setmana: És gol?

Veure aquí

El gol és de Kuyt que d’aquesta manera va marcar l’1-0. El partit va acabar amb un 2-2. Comenteu que penseu d’aquest gol. Legal? Per mi si es legal i demostra la gran picardia de Fernando Torres

Llegir més...

Hem arribat a la jornada sis de la Premier League i el partit mes important d’aquesta enfronta als dos equips que més s’han gastat en fitxatges aquests últims anys. Després de molts partits veurem al nivell real del Chelsea, que fins al moment sembla imbatible, tot i això els citizens no sembla que assoleixin el seu nivell màxim. Es preveu un partit molt igualat i amb molta lluita dels dos equips.

El Chelsea és presenta al City of Manchester am la moral pels núvols ja que aquesta temporada ha guanyat tots els partits oficials excepte la final de la Community Shield on van perdre contra el Manchester United. Per això dubto del favoritisme absolut que li donen al Chelsea ja que els red devils són l’únic equip TOP que han jugat i no van aconseguir la victòria. Els rivals de la Premier han estat el WBA, el Wigan, l’Stoke, al West Ham i el Blackpool; mentre que a la Champions va jugar contra el Zilina. Per tant, quedar clar que són equips molt inferiors comparats amb la plantilla amb la qual compta Carlo Ancelotti. Per treure’ns els dubtes hem arribat a la setmana clau on els d’Abramovich demostraran si estan a l’altura o no. Per acabar només dir que l’any passat els de The Bridge no van aconseguir emportar-se cap dels dos partits davant el City. I ara davant una versió molt millorada i molt més compensada els hi veig complicat un altre cop.


Per altra banda, el ManCity no ha començat be la temporada, tot i això no podem treure conclusions clares fins al moment ja que l’equip està en fase de construcció i no es poden treure opinions clares fins, per a mi, a mitjans d’octubre. El principal problema d’aquest mal començament es degut, per a mi, a que els seus jugadors, la majoria internacionals i nous, van arribar una setmana abans del començament de la lliga.

Roberto Mancini ha començat la temporada jugant amb un sol davanter i crec que és un error. A més a més està provocant que jugadors de la talla d’Adebayor s’enfadin perquè sempre es veure relegats a la banqueta. Però també hi han altres grandíssims jugadors que viuen la mateixa situació que al togolès, és el cas de David Silva. L’ex jugador del Valencia no troba lloc en el 4-2-3-1 que utilitza el seu nou mister, que l’utilitza en els minuts finals i en la majoria de casos són els minuts “basura” i un jugador de la seva talla no se’ls mereix. Crec que tot això és deu al gran moment de Adam Johnson –espectacular, no entenc com no va anar al Mundial...- i que a Mancini li agrada al Touré Yaya de mitja punta. Però sense canviar l’esquema tàctic i tan sols passan al Yaya al doble-pivot amb al Barry, el canari podria entrar de mitja punta i l’equip guanyaria ofensivament i en velocitat de joc. En aquest cas el sacrificat seria l’holandès Nigel de Jong.

Per acabar només dir que no us el podeu perdre, es juga aquest dissabte a les 13:45 hora catalana a GolT. Ja queda poc per saber si el Chelsea lluitarà per tot –suposo que si... pero s’ha de comprovar- i quin dels dos milionaris s’emportarà l’enfrontament dels milions. De cara a la setmana que ve intentaré posar un anàlisi del partit.

Llegir més...