Hola a tothom! Després de unes “vacancetes”, ja torno a estar aquí! Avui començaré el meu resum de les millor lligues europees: Premier, Bundesliga, Ligue1 i Serie A. Començaré per la Premier, la millor lliga del món per a molts i jo m’incloc dins d’aquest grup.

La Premier League va començar amb el domini d’un espectacular Chelsea que va guanyar els seus dos primer partits 6-0 contra el WBA i el Wigan. En aquell moment semblava que el Chelsea guanyaria la lliga de carrer i sense baixar de l’autobús en la majoria de partits. Però no va ser així. Just començar el novembre, concretament a la jornada 11, el Chelsea va viatjar a Anfield on hi va perdre 2-0 amb dues dianes de Fernando Torres. Aquest va ser el punt on el Chelsea va perdre la xispa mostrada durant les primeres jornades, l’equip es va desinflar i va agafar una línia descendent de joc i resultats.

Tampoc va començar malament l’Arsenal d’Arsène Wenger ja que a la jornada 5 portava 11 de 15 punts possibles i xafava els talons al totpoderós Chelsea. Per la seva banda, el Manchester United no feia soroll però es mantenia a dalt. Els milionaris del City no van començar gaire bé però amb el pas de les jornades van

Dalglish va donar un aire diferent al Liverpool.

aconseguir treure millors resultats i es situaren a la zona europeea ràpidament. Tampoc va començar gens bé el Liverpool de Roy Hodgson, fitxat l’estiu passat del Fulham subcampió de la Europa League. Els reds estaven molt més a prop de la zona de descens que de la zona europeea. Poc van tardar els dirigents d’Anfield a canviar la direcció de l’equip, destituint a Hodgson i donant la banqueta a l’estimat red: Kenny Dalglish.

El temps i el pas de les jornades van anar posant cada equip al seu lloc. Ja a mitjans de desembre es veia que la Premier seria una lluita entre dos, ManU i Arsenal o potser quatre, segons els resultats del Chelsea i del City.

Un altre punt clau en aquesta Premier va ser el mes de gener i no per un tema esportiu sinó als despatxos. El Chelsea va comprar a Fernando Torres i amb els milions del traspàs el Liverpool va pispar-li l’estrella al Newcastle, Carroll, i va comprar al millor jugador de l’Eredivisie holandesa, Luis Suárez.

Les jornades avançaven i tots els moviments donaven fruits, excepte un, Fernando Torres, ja que va tardar gairebé cinc mesos ha aconseguir el seu primer gol amb la samarreta blue. Tot i això, el Chelsea tornava a treure bons resultats, però en cap moment va ser el Chelsea arrasador del principi.

Birmingham i Barça van canviar la dinàmica de l'Arsenal.

Durant els mesos de febrer i març tot seguia igual. Alternança de liderat entre el United i l’Arsenal i el Chelsea i el City que semblava que arrancaven i s’enganxarien a la lluita. La derrota a la Carling Cup i l’eliminació de la Champions van fer molt mal a un Arsenal que ja no va tornar a ser el mateix. Va entrar en una ratxa amb mals resultats i de poder guanyar la lliga va passar a la quarta posició, la qual ja no va deixar fins al final.

Per la seva banda, Dalglish va fer molt bona feina a Liverpool i els resultats positius van portar al Liverpool fins a l’Europa League, la sisena posició. Tot i això la Champions era pràcticament impossible i la cinquena posició del Tottenham també era complicada. Va seguir traient bons resultats i va mantenir la sisena posició fins al final.

Després que l’Arsenal entrés a la “crisi” de resultats, Chelsea i ManU ho tenien tot per jugar-se la lliga entre ells, ja que el ManCity no va ser mai l’equip que havia d’haver estat.

La jornada clau per conèixer qui s’emportaria el títol de lliga va ser la trenta-sis, el Chelsea visitava Old Trafford i si obtenia la victòria es convertia en el nou líder. Però tampoc, el ManU va jugar un partit molt seriós i va guanyar 2-1. Per tant, les posicions quedaven definides: 1r ManchesterU, 2n Chelsea, 3r ManCity, 4t Arsenal, 5è Tottenham i 6è Liverpool.

La regularitat del ManU, clau per la seva victòria final.

Un cop decidida la Premier per la zona alta, quedava per decidir quins equips decenien a la Championship. Cinc equips es jugaven la salvació l’últim dia: Wolves, Blackburn, Wigan, Blackpool i Birmingham. Després del partits ja teníem els dos equips que baixarien juntament amb tot un clàssic: el West Ham. Els dos damnificats foren el Wolves i el Birmingham. Des d’aquí m’agradaria destacar el bon paper de Roberto Martínez al Wigan, ja que amb quatre pals, N’Zogbia i Rodallega va aconseguir la salvació.

Res més, només dir que la Premier League 2011-2012 arrenca el dissabte 13 d’agost.

Estadístiques: http://www.premierleague.com/page/Statistics/0,,12306,00.html

Fotografies propietat de Google.

Llegir més...

Nit màgica i cap a quarts de final. El Barça va aixecar la elimnatoria contra el Arsenal, 4-3 en el global, amb un Camp Nou amb 95000 expectadors. Això si, es va haver de patir.

El resultat va ser curt pel que es va veure en el terreny de joc. Malgrat tot, de l’únic que es parla a Espanya és de "otra ayudita", ho podria entendre que ho diguessin a Anglaterra, però en fi, ja sabem com funciona la cosa aquí. Una eliminatòria de 180 minuts en la qual hi va haver un gol mal anul•lat a Messi, un passible penal a Pedro, un penal clar a Messi, agressió de Van Persie a Alves, penal a Pedro on es perdona la segona groga al defensor, però no, això no és res, el que conta és la injusta expulsió de Van Persie. I si, per mi va ser rigurosa, però amb el reglament a la mà és expulsió. Deixem la polèmica a un costat i parlem de futbol.

Amb les baixes dels centrals titulars, Busquets feia parella amb Abidal, on la novetat va ser Adriano al lateral. Per altra banda, l'Arsenal que havia confirmat la baixa de Van Persei per el partit, finalment va ser titular. La primera part va ser un monòleg del Barça, amb el gunners tancats defensant el 2-1. Poques oportunitats generava el Barça i els minuts anaven passant. Per la seva banda, el porter gunner va haver de ser substituït per problemes amb un dit. El joc s’aturava sovint, picabaralles, jugadors al terra... L’àrbitre va allargar 5 minuts la primera part, i quan faltaven un parell de minuts, Iniesta es va aprofitar d'una frivolité de Cesc en la frontal, recupera la pilota, obre cap a Messi que amb una genialitat posa el 1-0. Resultat que classificava al Barça.

Ja en la segona part, al minut 8, un corner tret per Nasri es rematat per Busquets, 1-1. El Camp Nou es quedava mut, l'Arsenal sense xutar a porteria feia un gol que obligava als blaugranes a marcar dos gols més. Pocs minuts després arribava la polèmica, l’àrbitre xiula fora de joc i Van Persie xuta. Bussaca entén que ho fa per perdre temps i li mostra la segona targeta, dos ruqueries de l’holandès posava el camí a quarts més fàcil per Barça. Quedaven 30 minuts per fer dos gols, Villa va tenir dos clares ocasions però es va topar amb Almunia.
En el minuts 68 una jugada de fantasia la culminava Xavi per fer el 2-1, resultat que empatava l’eliminatòria. Tres minuts després un penal a Pedro significava el 3-1, i el segon gol de Messi. El Barça ja estava classificat, però un gol gunner ens enviava a casa. Les ocasions seguien arribant, Afellay en va tenir dues, i Alves va estar erràtic en atac. Encara hi va haver temps per un últim patiment, pèrdua al mig del camp i Mascherano providencial li treu la pilota a Bendtner quan es quedava sol davant Valdès. A pocs minuts del final no es podia permetre aquest tipus de pèrdua, Guardiola va aprofitar per fer els últims canvis i deixar passar els pocs minuts per arribar al xiulet final.

Al minut 78 va arribar un dels moments més esperats, saber com actuaria el Camp Nou amb la substitució de Cesc, sorprenentment va ser acomiadat amb xiulets des de la grada, cal dir que Cesc va estar desaparegut durant tot el partit. Posteriorment va declarar que havia jugat lesionat gaire bé tot el partit.

Barcelona: Valdés; Alves, Busquets, Abidal, Adriano (Maxwell, m.90); Mascherano (Keita, m.88), Xavi, Iniesta; Pedro, Messi i Villa (Afellay, m.82)

Arsenal: Szczesny (Almunia, m.19); Sagna, Djorou, Koscielny, Clichy; Wilshere, Diaby; Cesc (Bendtner, m.78), Rosicky (Arshavin, m.73), Nasri; i Van Persie.

Gols: 1-0, m.45+3: Messi. 1-1, m. 53: Busquets (pròpia porta). 2-1, m.68: Xavi. 3-1, m. 71: Messi

1/8 UEFA CL: FC Barcelona 3-1 Arsenal FC des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.

El pròxim dia 18 ja quedarà definit el quadre de quarts de final i semifinals. De moment el sorprenent Shaktar estarà en el bombo després de destrossar a la Roma. De totes maneres, ara toca pensar en Sevilla, partit difícil el pròxim diumenge.

Llegir més...

A nou partits per acabar la Premier League faré el meu pronòstic del seu resultat final:

Calendari i els meus resultats esperats:

Jornada 28 (Partits ajornats)

Tottenham-Arsenal 1

Chelsea-Birmingham 1

Jornada 30
ManU-Bolton 1
WBA-Arsenal 2
Chelsea-ManCity 2

Quin final de Premier ens espera!

Tottenham-West Ham 1

Jornada 31
West Ham-ManU X
Arsenal-Blackburn 1
City-Sunderland 1
Stoke-Chelsea 2

Wigan-Tottenham 2

Jornada 32
ManU-Fulham X
Blackpool-Arsenal 1
Liverpool-City 2
Chelsea-Wigan 1
Tottenham-Stoke 1

Jornada 33
Newcastle-ManU 2
City-Tottenham X
Arsenal-Liverpool 2
WBA-Chelsea 2

Jornada 34
ManU-Everton X
Bolton-Arsenal 1
Blackburn-City 2
Chelsea-West Ham X

Tottenham-WBA 1

Jornada 35
Arsenal - ManU 2
ManCity - West Ham 1
Chelsea-Tottenham 1

Joranda 36
Everton - ManCity 2
Stoke - Arsenal 2
ManUtd - Chelsea 2
Tottenham-Blackpool 1

Jornada 37
Blackburn - ManUtd 2
Arsenal - Aston Villa X
ManCity - Stoke 1
Liverpool – Tottenham X

Segons el meu pronòstic el Manchester United guanyaria la Premier 2010-2011

Chelsea – Newcastle 1

Jornada 38
ManU - Blackpool 1
Bolton - ManCity 2
Fulham-Arsenal 2
Everton – Chelsea X

Tottenham – Birmingham 1

Classificació final:

1. Manchester United 78 punts
2. Manchester City 78 punts
3. Chelsea 77 punts

4. Arsenal 73 punts

5. Tottenham 71 punts

Cal recordar que el gol average és general, per tant, tan sols es comptabilitza la diferència de gols a favor i en contra. En cas d’empat, sí es comptabilitza el gol average entre els equips.

Classificació en aquest moment:
1. ManU: 29 partits, 60 punts, +33
2. Arsenal: 28 partits, 57 punts, +30
3. ManCity: 29 partits, 53 punts, +20
4. Chelsea: 28 partits, 51 punts, +27
5. Tottenham: 28 partits, 48 punts, +7

Ara us toca a vosaltres: Qui guanyarà la Premier?
Al blog ja vàrem fer una enquesta a principi de temporada i aquests van ser els resultats: Enquesta

Llegir més...

Començo ha estar fart dels partits que em toca comentar. Sóc del Barça quan perd i quan guanya, però és que si trec estadístiques, em diríeu de "gafe" en amunt. Supercopa anada, Hèrcules, Betis, els empats a fora de casa de la Champions i ara l'Arsenal.
Això si, el Barça sempre ha superat aquestes derrotes, ja que està a la final de la Copa del Rei, va guanyar la SuperCopa, i va líder a la lliga. I si el Barça ho supera, qui sóc jo per no superar-ho?
La mala llet es tornarà decepció, que acabarà convertint-se en confiança als inicis de març. I com he llegit d'un amic meu al seu facebook: "per molts equips la notícia és guanyar, per nosaltres la notícia és perdre." Crec que aquest és el missatge.

Duel d'organitzadors

Anem al partit. Duel molt interessant, on ni els més fanàtics de l'Arsenal creien en que el seu equip podria dominar al Barça. Els primers 10-12 minuts de partit feien pensar en que el Barça no es podria fer amb la possessió i el control del partit, amb un Arsenal molt ràpid i acostant-se amb perill. No obstant, aquest tímid domini inicial s'ha anat esvaint sobretot gràcies a una oportunitat de Messi, que ha fallat en el que gairebé mai falla: un u-contra-u. La ocasió no ha mogut el marcador, però si l'afició gunner, que s'ha quedat callada i els jugadors blaugranes. Xavi començava a manar, Busquets recuperava un munt de pilotes i Messi apareixia com a fals nou, combinant al mig del camp. L'Arsenal jugava amb la defensa molt avançada, i la sensació general és que en una bona assistència amb una bona desmarcada, vindria el primer gol. 2 o 3 fores de joc després, Messi ha trobat a Villa que ha resolt com li agrada més: entre les cames de jove porter de l'Arsenal.


La primera part ha continuat amb domini del Barça, i amb Messi fallant ocasions i més imprecís del que l'acostumem a veure. El Barça ha perdonat la vida a L'arsenal, i els últims cinc minuts els ha jugat a reservar-se, i a no patir disgusts. A més, l'àrbitre anul·lava injustament un gol de Messi - per un fora de joc inexistent- i perdonava la expulsió una i una altra vegada a Song.

Villa celebra el gol

A la segona part han vingut els problemes. Tot semblava com la primera part, amb un Arsenal molt fort d'inici, i un Barça que poc a poc es tornava a fer amb el control del partit. I amb el primer canvi de Guardiola, ens hem donat compte tots d'una cosa: el Barça no estava anant a l'atac com de costum: estava jugant amb el resultat. Molta possessió, però de l'anomenada "defensiva". Tots els records de xuts i ocasions eren de la primera part, i no hi havia gaires coses destacables en la primera meitat d'aquesta segona part. El Barça, i més sorprenent encara, Guardiola, estava jugant a defensar. O si menys no, no estava atacant com de costum. 
Amb el record de la segona part de l'any passat, el Barça volia que passés de tot menys que el partit es trenqués, i que el ritme fos de l'Arsenal. I ho estava aconseguint, fins que del no res a vingut Van Persie, que ha superat a Valdés pel seu pal. Greu errada del porter blaugrana, que ha "elegit" molt mal dia per la cantada anual que ens acostuma a deixar. 

Fluix partit de Messi

Amb aquest gol el Barça ha sortit del partit, i ha fet el que tant i tant havia intentat evitar. El ritme era altíssim, i el portava l'equip anglès. Ni 5 minuts després del gol, un contra-atac començat -com sempre- per Cesc ha acabat amb la assistència de Nasri pel gol d'Arshavin, que feia pocs minuts havia entrat al camp. Al contrari que el Barça (evidentment, amb el marcador en contra) l'Arsenal si que ha fet un canvi ofensiu, i li ha anat bé.
El Barça havia baixat tant el ritme, que no s'ha pogut tornar a endollar. Massa especulació. 
Esperem que hagin aprés la lliçó. 

T10/11 1/8 UEFA CL: Arsenal FC 2-1 FC Barcelona (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.

Deixo 3 detalls pel final: 

• El resultat és dolent veient el partit, però la derrota és la millor possible, ja que s'ha marcat gol.
• Piqué es perd el partit de tornada per acumulació de targetes
• No estem eliminats: han de venir al Camp Nou. Que estem massa ben acostumats...

Llegir més...

La nova estrella anglesa.

Jack Wilshere és l'última perla que ha donat l’Arsenal al món del futbol. Va debutar amb tan sols 17 anys amb l’equip gunner. Però no ha estat fins a aquesta temporada que Arsène Wenger li ha donat la confiança que es mereix un jugador de les seves característiques.

Va debutar amb l’Arsenal a finals del 2009. Però gràcies a una gran decisió, el jugador va marxar al mercat d’hivern del 2010 al Bolton on va acabar de agafar els minuts necessaris al futbol professional per poder tenir un paper mitjà-alt dins l’esquema de Wenger.

Es tracta d’un centrecampista amb molta elegància amb la pilota als peus. Superdotat tècnicament, amb una gran visió de joc serà el substitut d’en Cesc, quan aquest decideixi tornar a Barcelona.

Cessió al Bolton

Destaca per la seva polivalència al centre del camp, ja que pot jugar tan de interior com mitjapunta. A Anglaterra ja pensen amb ell com el futur de la selecció juntament amb Jack Rodwell (Everton) i Joshua McEachran (Chelsea). L’any passat ja va ser cridat per Fabio Capello a la selecció absoluta i ja va debutar davant Hongria.

La futura estrella de l’Emirates té moltes semblances al Cesc Fàbregas. S’associa fàcilment amb els companys i porta molt bé el tempo del partit i sap que ha de fer quan té la pilota als peus. La seva gran visió de joc li permet fer grans passades a l’espai. A més, arriba fàcilment des de segona línia i en un futur, no molt llunyà, farà d’ell un jugador perillós de cara a porteria.

Tot i la seva qualitat, en Jack encara està verd -recordar que és de l’any 1992-. Això, es nota sobretot en tasques defensives, ja que algunes vegades fa entrades massa brusques o exagerades. Però això, a base de jugar partits amb l’Arsenal i agafar experiència, quedarà com una simple anècdota en el seu principi de carrera professional.

Dia del seu debut a Wembley amb els Pross.

Vídeo amb alguna acció seva:

Llegir més...

Aquesta enquesta va ser una errada, una enquesta fora de temps. Vam tenir altres coses al blog, molta actualitat informativa i poques hores per dedicar. Així doncs, vam preguntar quin era el rival favorit pels vuitens, quan ja se sabia el resultat. D'aquesta manera es fa molt difícil saber si aquesta enquesta és fiable, ja que els vots estan molt condicionats pel resultat. Intentarem que no torni a passar, i seguirem amb les cròniques, notícies i resums com sempre. No al minut, però si al dia.

 Amb 5 vots, guanya l'Arsenal. Com he dit, segurament guanya l'Arsenal per què és el rival que ha tocat de veritat. Els vots han estat molt repartits, i la gent té preferències molt diferents. 

• Els vots pel Milan venen pel "morbo" de la tornada d'Ibra, i el retorn de Ronaldinho al Camp Nou (si es queda al Milan, és clar)
• L'Olympic de Marsella rep vots per ser un rival assequible, a priori
• La Roma el mateix motiu que el Marsella.
• El Lyon és el menys votat, ja que la gent li fa "gràcia" que li torni a tocar al Madrid.
• L'Inter de Milà és el sorprenent segon més votat. En una paraula: vendetta!
• I l'Arsenal guanya, amb un vot més que el Inter. Cau bé, bons records de l'any passat, i Cesc al Camp Nou.

Com els que em coneixen ja saben, l'Arsenal és el meu segon equip. No em va agradar gens el sorteig, ja que veig l'Arsenal eliminat, i no ho voldria. Però entre un Barça-Arsenal mai dubto, i l'equip del meu cor és el Barça. Aquest any espero poder anar al Camp a veure Cesc, l'any passat ja vaig poder anar a Londres i veure'l al seu camp. 

Per acabar, dos detalls. La foto que encapçala el post és una foto de l'any passat, de l'exterior del camp de l'Arsenal hores abans del partit.Henry és una autèntica llegenda a Londres, i ara ni marca gols als EEUU.  I l'altre detall és que el partit Arsenal - Barça de l'any passat va ser l'últim partit on Ibrahimovic va jugar bé. A partir d'aquell dia, tot va anar malament per ell, i tots sabem com va acabar. Una pena.

Com canvia el Barça en pocs mesos encara que no ho sembli.

Llegir més...

L’ Arsenal arribava a Old Trafford on podia fer un cop a la Premier. Per als gunners era un dels dels partits més difícils de la temporada ja que quan viatges a camp del United es preveu un partit dur i, sobretot, complicat. Cal recordar que els red devils encara no han perdut cap partit i si en una cosa està bé aquest any és defensivament. L’equip de Sir Alex Ferguson està molt sòlid al darrere cosa que li permet estar a dalt a la lliga –tan a dalt que ja va líder en solitari!-. Sol ha encaixat més de dos gols en tres partits de la Premier: WBA (2-2, casa), Everton (3-3, fora) i Fulham (2-2, fora).

Ahir vam veure un partit molt obert. L'Arsenal portava el pes del partit gairebé tots els minuts mentre que els locals van sortir més a esperar i matar el partit a la contra. Els red devils van sortir amb un davanter, Rooney, i amb dos falsos extrems, Nani i Park. Per tant podríem dir que jugava amb un 4-5-1. Per la seva part, Wenger no jugava Cesc ni RVP (Van Persie) però, tot i això, va presentar un equip molt competitiu per emportar-se els tres puntets cap a Londres.

Moment de la rematada de Park. 1-0.

La primera part va ser entretinguda amb moltes anades i vingudes. Però poc a destacar del Arsenal, potser la rematada més clara ha estat una rematada de Chamakh, que sense gaires problemes va aturar Van der Saar. En canvi el ManU va tenir grans ocasions, un exemple clar és una rematada de Nani que estava pràcticament sol però no va poder superar al jove polac Szczesny. Això sí els locals van aconseguir avançar-se amb una rematada molt estranya de Park, un jugador que sempre que juga deixa grandíssims detalls, quan ja s’arribava al minut 45 de partit.

Rooney va fallar un penalti.

En la segona part l’Arsenal va jugat millor però va trobar massa a faltar en Cesc que quan va entrar no va aconseguir entrar al partit. Wenger va apostar pel jove Wilshere per substituir en Cesc però el pobre no li van sortir gaire les coses. Durant tota la segona part vaig tenir la sensació que estava més a prop del 2-0 que del 1-1. Però en el moment en que van entrar Cesc i VP em vaig pensar que la cosa canviaria, però res. Després d’una errada infantil al centre del camp, els gunners perden la pilota i Nani provoca el penal de Clichy -cada dia penso que està més sobrevalorat!-. Semblava que el United sentenciava el partit però Rooney xuta el penalti agafant carrerilla d'una forma molt rara i pam! ASSAIG! Els minuts finals el Manchester va dominat el partit i només va crear perill un xut de Walcott al minut 92 que, si li dóna bé, era gol.

Partit molt a l’anglesa. L’únic que pot consolar a l’Arsenal és el partit del jove porter polac: Wojciech Szczesny . Un porter de anys, amb bons reflexes i bona col·locació. Arsène Wenger té el futur assegurat a la porteria. Tot i això, l’Arsenal segueix sense guanyar als grans de la Premier. Ja va perdre contra el Liverpool, el Chelsea i, ara, el ManU. Tan sols va aconseguir guanyar amb molta solvència al City of Manchester. Tot i això, i és molt estrany, aquests quatre partits els ha jugat lluny de l’Emirates, fet que a la segona volta pot ser decisiu perquè el Arsenal torni a aixecar el títol de campió.

Gran partit de Szczesny.

Llegir més...

Fitxa del partit:

Manchester City: Hart, Boyata, Richards, Kompany, Boateng, Yaya Touré (Bridge, min.46), De Jong, Barry (Balotelli, min.72), Silva, Milner, Tévez (Adebayor, min.52).
Arsenal: Fabianski, Sagna, Squillaci, Djourou, Clichy, Arshavin (Rosicky, min.70), Denilson, Cesc (Walcott, min.85), Song, Nasri, Chamakh (Bendtner, min.84).

Gols: Nasri (min.20), Song (min.66), Bendtner (min.88).

El Arsenal visita el City of Manchester, camp sempre difícil. Es preveu un gran partit.

Aquest és l'esquema del City de sortida (4-3-3).

Encara no hem arribat al minut 1 i primera ocasió clara pels citizens: Gran passada de Tévez cap a Silva però el canari acaba la jugada amb un toc desperó que pot aturar Fabianski.

Jugada clau del partit. Gran passada a l'espai, que supera a la defensa, de Cesc cap a Chamakh i Boyata paga la seva inexperiència amb una entrada per darrere quan el marroquí encarava sol el u contra u.

Canvi tàctic de Mancini: Touré Yaya que passa a jugar de central i James Milner passa al lloc del ivorià.

Esquema del Arsenal durant tot el partit: 4-2-3-1. Imatge: Organització de l'atac gunner i defensava amb una gran pressió en bloc.

Gooool de Nasri! Gran paret del francès amb Arshavin que completa el primer amb un gran xut pel pal curt de Joe Hart. 0-1.

Canvi de posicions: Mancini torna a situar a Touré al centre del camp. Boateng passa al central i Barry actuarà com a lateral esquerre. 4-4-1: centre del camp amb De Jong de pivot, dos interiors: Touré i Milner i un mitjapunta: Silva. Deixant al Apache Tévez sol en punta

Tot i ser un home menys, el City creava ocasions puntuals a la porteria rival, encara que el Arsenal, com de costum, dominava perfectament el partit.

Penal de Kompany sobre Cesc, sembla bastant clar.

Cesc xuta bé el penal però l'internacional anglès, Joe Hart, amb una gran estirada aconsegueix parar la pena màxima.

Mister Oliver xiula el camí cap als vestidors.

Comença la segona part amb un canvi: Touré Yaya per Bridge. Barry torna a la seva posició al centre del camp i l'ex del Chelsea ocupa el lateral esquer.

Minut amb dues ocasions pel de Manchester. Primera: gran xut creuat que allunya el polonès Fabianski a córner. Segona ocasió: Adebayor, que acabava de substituir al Tévez, s'anticipa molt bé al porter de l'Arsenal però la pilota surt fregant el travesser.

Goool de Song! Gran passada, de Cesc cap a Chamackh, que rebutja malament Bridge, la pilota cau a Song que marca el 0-2.

Canvi per part local: marxa Barry entra Balotelli. Mancini canvia l'esquema tàctic a un 4-3-2. Jo hagués canviat al Boateng pel Balotelli i m'hagués llençat a pel partit amb un 3-4-2.

Marxa Cesc! El català surt ovacionat pels aficionats de l'Arsenal desplaçats a Manchester. Per a mi Man of the Match tot i fallar el penalti. En el seu lloc entra l'irregular Theo Walcott.

Així va quedar l'atac gunner després dels tres canvis.

Gran passada a l'espai de Nasri cap a Bendtner que no desaprofita l'ocasió i puja el gol al marcador. 0-3!

Fabianski i la defensa van evitar el gol local fins al final. Partit molt complert dels de l'Emirates.

Final del partit. Enfrontament marcat per l'expulsió del jove belga Boyata. A partir d'aquell moment Mancini va realitzar molts canvis de posició, cosa que em va fer pensar que els algun dels jugadors ja no sabia ni on jugava en algun moment del partit. Per la seva part els de Arsène Wenger aconsegueixen una grandíssima victòria al City of Manchester.

Llegir més...