<strong> Resum de la Premier League 2010-2011 </strong>

Hola a tothom! Després de unes “vacancetes”, ja torno a estar aquí! Avui començaré el meu resum de les millor lligues europees: Premier, Bundesliga, Ligue1 i Serie A. Començaré per la Premier, la millor lliga del món per a molts i jo m’incloc dins d’aquest grup.

La Premier League va començar amb el domini d’un espectacular Chelsea que va guanyar els seus dos primer partits 6-0 contra el WBA i el Wigan. En aquell moment semblava que el Chelsea guanyaria la lliga de carrer i sense baixar de l’autobús en la majoria de partits. Però no va ser així. Just començar el novembre, concretament a la jornada 11, el Chelsea va viatjar a Anfield on hi va perdre 2-0 amb dues dianes de Fernando Torres. Aquest va ser el punt on el Chelsea va perdre la xispa mostrada durant les primeres jornades, l’equip es va desinflar i va agafar una línia descendent de joc i resultats.

Tampoc va començar malament l’Arsenal d’Arsène Wenger ja que a la jornada 5 portava 11 de 15 punts possibles i xafava els talons al totpoderós Chelsea. Per la seva banda, el Manchester United no feia soroll però es mantenia a dalt. Els milionaris del City no van començar gaire bé però amb el pas de les jornades van

Dalglish va donar un aire diferent al Liverpool.

aconseguir treure millors resultats i es situaren a la zona europeea ràpidament. Tampoc va començar gens bé el Liverpool de Roy Hodgson, fitxat l’estiu passat del Fulham subcampió de la Europa League. Els reds estaven molt més a prop de la zona de descens que de la zona europeea. Poc van tardar els dirigents d’Anfield a canviar la direcció de l’equip, destituint a Hodgson i donant la banqueta a l’estimat red: Kenny Dalglish.

El temps i el pas de les jornades van anar posant cada equip al seu lloc. Ja a mitjans de desembre es veia que la Premier seria una lluita entre dos, ManU i Arsenal o potser quatre, segons els resultats del Chelsea i del City.

Un altre punt clau en aquesta Premier va ser el mes de gener i no per un tema esportiu sinó als despatxos. El Chelsea va comprar a Fernando Torres i amb els milions del traspàs el Liverpool va pispar-li l’estrella al Newcastle, Carroll, i va comprar al millor jugador de l’Eredivisie holandesa, Luis Suárez.

Les jornades avançaven i tots els moviments donaven fruits, excepte un, Fernando Torres, ja que va tardar gairebé cinc mesos ha aconseguir el seu primer gol amb la samarreta blue. Tot i això, el Chelsea tornava a treure bons resultats, però en cap moment va ser el Chelsea arrasador del principi.

Birmingham i Barça van canviar la dinàmica de l'Arsenal.

Durant els mesos de febrer i març tot seguia igual. Alternança de liderat entre el United i l’Arsenal i el Chelsea i el City que semblava que arrancaven i s’enganxarien a la lluita. La derrota a la Carling Cup i l’eliminació de la Champions van fer molt mal a un Arsenal que ja no va tornar a ser el mateix. Va entrar en una ratxa amb mals resultats i de poder guanyar la lliga va passar a la quarta posició, la qual ja no va deixar fins al final.

Per la seva banda, Dalglish va fer molt bona feina a Liverpool i els resultats positius van portar al Liverpool fins a l’Europa League, la sisena posició. Tot i això la Champions era pràcticament impossible i la cinquena posició del Tottenham també era complicada. Va seguir traient bons resultats i va mantenir la sisena posició fins al final.

Després que l’Arsenal entrés a la “crisi” de resultats, Chelsea i ManU ho tenien tot per jugar-se la lliga entre ells, ja que el ManCity no va ser mai l’equip que havia d’haver estat.

La jornada clau per conèixer qui s’emportaria el títol de lliga va ser la trenta-sis, el Chelsea visitava Old Trafford i si obtenia la victòria es convertia en el nou líder. Però tampoc, el ManU va jugar un partit molt seriós i va guanyar 2-1. Per tant, les posicions quedaven definides: 1r ManchesterU, 2n Chelsea, 3r ManCity, 4t Arsenal, 5è Tottenham i 6è Liverpool.

La regularitat del ManU, clau per la seva victòria final.

Un cop decidida la Premier per la zona alta, quedava per decidir quins equips decenien a la Championship. Cinc equips es jugaven la salvació l’últim dia: Wolves, Blackburn, Wigan, Blackpool i Birmingham. Després del partits ja teníem els dos equips que baixarien juntament amb tot un clàssic: el West Ham. Els dos damnificats foren el Wolves i el Birmingham. Des d’aquí m’agradaria destacar el bon paper de Roberto Martínez al Wigan, ja que amb quatre pals, N’Zogbia i Rodallega va aconseguir la salvació.

Res més, només dir que la Premier League 2011-2012 arrenca el dissabte 13 d’agost.

Estadístiques: http://www.premierleague.com/page/Statistics/0,,12306,00.html

Fotografies propietat de Google.