L’Alfons Godall és va llevar divendres amb ganes de cobrir-se de glòria criticant maldestrament al Sr Rosell. Desconec perquè precisament havia de triar aquest divendres, però intueixo que possiblement pretenia aprofitar les polèmiques i declaracions de la Junta del Barça succeïdes en aquesta última setmana . Quins nassos, si amb tot l’enrenou de la roda de premsa del Sr. Freixa, els àrbitres i la federació no n’hi havia prou, el dijous sorgia la notícia que el Barça acceptava els 200.000€ que la COPE els ofertava.

Un moment ! recapitulem:

Pels qui no se’n recordin, la COPE va acusar al Barça (als metges del Barça) de proporcionar substàncies als jugadors de dubtosa legalitat. No és que jo ho digui per dir, és que ho van deixar ben clar sense pèls a la llengua. Evidentment el Barça va reaccionar i va denunciar per difamació al periodista que ho havia dit: Juan Antonio Alcalá. D’entrada li van demanar 6 milions d’euros de indemnització però un any després s’han convertit en 200.000 i la Junta s’ha quedat tan ample dient que s’ha arribat fins el final.

La pregunta és molt evident: com poden dir que s’ha arribat al final si no hi ha hagut judici? Doncs Freixa i la resta de la Junta donen una resposta pràctica, cínica i interessada: s’ha arribat al final perquè la COPE s’ha rendit. Si algú ho entén, si m’ho explica als comentaris li agrairé. I potser fins i tot jo ho entendré.

Doncs amb tot això, el Sr. Godall (ex-rival de Rosell per la presidència del Barça, i successor oficiós de Joan Laporta) va declarar a la Sexta que Laporta havia fet molt bé de donar suport a Villar aconseguint a canvi obtenir unes bones relacions amb la UEFA, la FIFA i tots els estaments. No cal ser molt llest per imaginar que aquestes declaracions servirien de benzina de cremar per la premsa de la capital veïna. I així ha estat, no van trigar ni 10 minuts en dir als quatre vents que la Junta de Laporta reconeix el villarato. D’acord, és una exageració molt gran, però que podem esperar d’una gent que parla de dopatge quan ja no troben altra explicació als èxits del Barça?

Per fer-ho encara tot molt i molt més gran, hi havia roda de premsa de Mourinho prèvia al partit del Betis. En 10 minuts que va durar, com ja podeu imaginar, cap pregunta sobre el Betis. Infinites preguntes capcioses per part dels periodistes per què Mourinho pogués treure pit d’haver estat ell el visionari que va denunciar primer el cruel i despietat tracte de favor arbitral a favor del Barça. Mourinho no va voler entrar-hi massa, però va deixar anar alguna de les seves, com no, sense dir noms. Va dir que hi han altres més llestos que ell, que són igual però que s’han forjat una imatge molt diferent de com són. Es referiria a Guardiola ?

L’endemà d’aquestes entranyables declaracions d’en Mou en Guardiola va voler deixar ben clar el que tothom – fins i tot la gent del Madrid – ja sap. “Si m’he comportat com ell, hauré de revisar el meu comportament. Nosaltres sempre hem sigut honestos per això no tinc la sensació de que ens assemblem tant. Mai he volgut posar-me a la seva alçada.”
Si Mourinho es creu com Guardiola, allà ell. Si l’entrenador portuguès del Madrid només llegeix un tipus de premsa, allà ell. I si aquesta premsa àcida considera igual posar un dit a l’ull que queixar-se puntualment d’un àrbitre, allà ells. Hi han molts països al món però només en un es creuen que el Barça ha guanyat pels àrbitres.

Sincerament, ja cansen !!!

Originalment escrit al Diari Gran del Sobiranisme

Llegir més...

Quan ets nen els teus pares t'obliguen a demanar perdó, encara que tu no vulguis. I moltes vegades, ho acabes fent de mentida, només perquè es callin i et deixin en pau. La típica disculpa falsa, vaja.
Sempre pot ser pitjor. Pots créixer, i ser una persona que s'ha disculpat tantes vegades que ja ni recorda el significat d'una disculpa. I al perdre la perspectiva del que vol dir i significa demanar disculpes, et treus de la màniga una nova i revolucionària manera de fer-ho: demanes disculpes a la part no implicada.
La grandesa de Mourinho es deixar clar que només es disculpa davant els madridistes, i només davant seu. Si no ets madridista no t'afecten les disculpes, així que Tito Vilanova i el barcelonisme pot i ha de seguir igual d'ofès.

Perfil de twitter de Mohammed Jordi

Seguint amb el títol del post, queda ben clar que el Reial Madrid com a institució viu per una sola cosa des de l'arribada de Mourinho: atacar per terra, mar i aire al Barça. O com diu un gran català, segur dels seus valors, pensaments i conviccions, el Madrid només viu per pixar-se a la boca del Barça. El Madrid ha tret comunicats ridículs, defensant l'honor de Mourinho en nombroses ocasions. En l'enfrontament amb Preciado, per exemple. O amb la sanció de la UEFA per les vermelles provocades. O demanant sancions per 8 o 9 jugadors del Barça. Molts comunicats, però cap per desmentir la vinculació del Reial Madrid amb les acusacions de dopatge. Però ahir... ui ahir. Ahir van sortir amb dos comunicats i fa tota la pinta que en publicaran com a mínim un altre ja que la federació espanyola de futbol pot sancionar a Mourinho per agredir a un entrenador rival. La gran defensa del Reial Madrid per justificar les accions del seu entrenador es tirar del "i tu més". A més a més, sense proves.

El "i tu més" funciona molt bé, i molt fàcilment. Mourinho agredeix a Tito Vilanova si, però es que ell l'havia insultat. Els hi havia dit que eren "una banda de fills de puta". També hi han grans crítiques a la suposada agressió de Villa a Ozil. I per acabar, també tenen un vídeo on es veu a Messi fent gestos de "seguiu parlant" cap a algun lloc. Si, segurament cap a la banqueta del Madrid, però tampoc està clar al 100%. Malauradament, cap periodista del Marca, de Radio Marca, de Marca TV, l'As, la COPE, la SER, Punto Pelota, la Gaceta, la Razón, l'ABC, Cuatro, la Sexta, Antena 3, Tele5 i qualsevol mitjà no descaradament blaugrana no tenen cap imatge, àudio o vídeo que pugui demostrar qualsevol de les acusacions envers el Barça. La frase "les imatges demostren molt clar el que ha passat" serveixen aquesta vegada pel Barça, però no pel Madrid. En 180 minuts cap jugador del Barça ha fingit cap entrada, i jo si recordo més d'una entrada més que agressiva de jugadors del Madrid. I de les entrades si que hi han proves.

En fi, quan Mourinho marxi el Madrid pot trigar anys ha recuperar-se. I no només parlo dels títols. La manera de manipular la veritat a través de la premsa es vergonyosa, i en algun moment s'acabarà. I quan s'acabi hauran d'afrontar la realitat. I els hi farà molt de mal.

Deixo una mostra del gran personatge que és Mohamed Jordi:

Llegir més...

Primer no hi havia res. Després, va venir la religió, i així la gent ja tenia uns límits. La por a passar-te la eternitat a l'infern no feia que el 100% de la raça humana es comportés, però com a mínim eren conscients de que havien fet alguna cosa malament. Malauradament el sistema es va anar corrompent amb la possibilitat de comprar-te el perdó a través d'alguns servidors corruptes d'aquesta religió. Poc a poc, van anar apareixent les lleis, i la justícia. El sistema era senzill: si feies alguna acció considerada primer pecat, després il·legal se't jutjaria i tindries un càstig. I no un càstig de cara a Déu o la teva ànima, sinó un càstig físic en forma de multa, reclusió o fins i tot la mort. Com el sistema inicial de la religió, de seguida es va veure que la corrupció dels jutges - anteriorment coneguts com a serfs de la religió- també era una pràctica tristament habitual. Així, els més poderosos sempre estaven sota sospita per la resta dels mortals, ja que veien molt clar que tenien possibilitats d'escapar la justícia. I tornant als inicis, la raça humana necessita límits, ja que amb la bona voluntat i/o bona fe s'ha demostrat en la nostra història que no n'hi ha prou.

El que passa, és que en els últims anys el primer món ha desenvolupat un sistema que permet que tothom estigui vigilat constantment. Amb la televisió, la ràdio, la premsa i l'internet és molt fàcil tenir molta informació sobre una persona. Inicialment això podia semblar una nova manera d'aturar o preveure accions que són considerades socialment com a "dolentes", i fins i tot il·legals. El sistema no va arribar ni ha funcionar, ja que els 4 mitjans dels que he parlat en comptadíssimes ocasions han sigut lliures d'influències, i en certa manera ja estaven corromputs des del principi. I aquí ve lo bo: fa 1200 anys la gent posava en dubte l'honestedat dels capellans, sabent que una persona rica podia comprar-se el cel. Fa 300 anys, el poble sabia que si un rei matava algú era molt improbable que fos jutjat. Però ara, en el segle XXI, amb la humanitat en el seu teòric millor moment d'evolució, segueixen un mitjà de comunicació que els interessi, i es creuen el que hi diu. I només llegeixen, miren o escolten un altre mitjà per constatar que els que no pensen com ell no pensen com ell. Com 'borregos', un gran tant per cent de la població del primer món viu sense preguntar-se moltes coses. La comoditat de la classe mitjana comparant-la amb les altres èpoques ha convertit aquesta part de la humanitat en una gran massa manipulable, i d'on treure interessos pel benefici dels més poderosos, aquells que mai s'han d'enfrontar amb la justícia. Els que abans eren burgesos i gent rica. O més abans eren els nobles i reis.

Perdó. M'he anat animant i gairebé oblido del que escrivia. Mourinho i la seva carta. Que té de seva el que jo de madridista 'castizo'. Poso el link, i només comentaré la part final, les seves disculpes. Aquí el link. I aquí les disculpes. Si no les veieu bé no es culpa meva, sinó del traductor del Madrid, que no deu haver interpretat bé les paraules de Mou.

"Y quiero dirigirme al madridismo para disculparme ante él, y solo ante el madridismo, por mi actitud en el último partido. Algunos están más adaptados que yo a la hipocresía del fútbol, lo hacen con la cara escondida, con la boca tapada y en lo más profundo de los túneles.

Yo no aprendo a ser hipócrita. Ni aprendo ni quiero. "

La meva reflexió, enfadat i en calent, l'he escrit al twitter. Diu així: "Si ets del Madrid pots pegar a la dona, i disculpar-te amb els teus amics per haver-los decepcionat. Sort que sóc del Barça"
No n'estic precisament orgullós, però el missatge que deixa Mourinho és aquest. Unes disculpes a Tito Vilanova, per ser tant falses com una confessió a un mossèn o un suborn a un jurat, tampoc servirien a gran part del barcelonisme. Però aquestes 3 frases encenen més els ànims, i són d'un cinisme que podem considerar habitual al Reial Madrid actual. I això es trist.
3 preguntes a l'aire:

1. Algú es creu que aquesta carta l'ha escrit Mourinho?
2. Mourinho sap exactament que vol dir la paraula hipòcrita?
3. Els jugadors del Madrid pegaran als del Barça demanant-se disculpes entre ells?

Repassant els meus dos primers paràgrafs, tant de bo m'hagi equivocat. Però demà al Bernabeu veurem 80.000 ovelletes cridant al seu gran cabdill, al gran Mourinho. I em confirmaran el que he escrit. I no estaré content.

PD: Tinc un altre text, amb un estil absolutament diferent al d'aquest. Si m'engegueu i no agrada aquest, potser el penjo. Al títol surt la paraula pixar...

Llegir més...

O també podríem titular "d'una agressió en surten 1000 mentides" o el mític "vamos a contar mentiras tralará". En definitiva, aquest és el post que comença amb la entrada de Marcelo a Fàbregas, i que la premsa de Madrid s'ha encarregat que duri per sempre, com a crònica del partit. Així no es recorda que el Madrid va perdre contra un Barça agafat amb pinces, així s'ha de recordar que el Barça -si, si, el Barça- va provocar una tangana. I per començar, tot i que serà potser una mica pesat, vull escriure el que en la meva humil opinió he observat i puc explicar com ha resum dels fets:

1.- Sobre la trepitjada de Mou a Cesc, hi ha un vídeo on es veu l'acció més a prop i en millor angle on es veu com Mou només el frega però algú el mou en aquell moment, per tant probablement l'hauria trepitjat encara que no es pot assegurar al 100%. Aquí el vídeo
2.- Mourinho li fica el dit a l'ull a Tito Vilanova i aquest es gira i li dóna una empenta per defensar-se, quan Mou es gira cap a ell li fa cara de burla.
3.- Mascherano, Iniesta, Villa i Busquets li comencen a recriminar a Mou perquè han vist el que ha fet, en realitat al principi la tangana no era tan greu i semblava acabar quan es treu la vermella a Marcelo, va ser Mourinho amb aquesta acció qui va fer que tots es posessin a empènyer i insultar. 
4.- Un ajudant de Mou veu l'empenta de Tito a Mou i es dirigeix ​​a ell però es detingut per uns quants jugadors.
5.- Pique va a recriminar-li a Mou i aquest aixeca el cap en senyal desafiant com dient "pegam si t'atreveixes" però Piqué passa d'ell. 
6.- Pepe va a aixecar a Cesc per la força però Keita l'aparta amb un empenta i llavors Carvalho s'encara amb ell. 
7.- Messi veu que Cesc es trepitjat per tothom i el salva
8.- Ozil que passava sense fer cas de ningú li dóna un empenta sense importància a Valdés perquè estava al mig, Villa al veure-ho l'hi recrimina però Ozil es desfà d'ell de mala manera i llavors Villa li dóna un empenta també no gaire forta però una mica més que el d'Ozil a Valdés. 
9.- Valdés ho veu i li dóna a la cara a Ozil encara que no amb molta força i sense intenció de fer mal, però igualment està mal i em sembla més agressió de Valdés que de Villa i Ozil mirant el vídeo. 
10.- Ozil és portat a la força per Pepe i Carvalho mentre li crida a Villa "La teva p ... mare" 
11.- Higuain es fica enmig en veure això de Ozil i intenta agafar del coll a Villa (encara que a mi em segueix semblant més culpa de Valdés que d'ell perquè ja us dic jo que les dos empentes tant de Ozil com de Villa no han estat tan fortes com per muntar això) 
12.- Valdés i Abidal intenten separar el Pipita i a Villa; Juanjo Brau que deu conèixer a Higuain de quan era a la selecció argentina ajudant a Messi l'abraça per darrera intentant parar-lo cridant "Pipa hòstia calma't". Al final quan s'ha calmat una mica Mascherano se l'emporta lluny intentant també que es calmi. 
13.- El delegat de camp del Barça intenta calmar Ozil però acaba donant-li un cop a la cara sense voler i això fa que Ozil s'enfadi més. 
14.- Es veu durant un moment a Pedrito intentant raonar amb Sergio Ramos i a Xabi Alonso i Busquets parlant per veure com acabar amb les discussions. 
15.- Xavi i Casillas discuteixen 
16.- A Ronaldo algú l'apunta amb un làser per enèsima vegada. 
17.- Pinto s'acosta a veure que passa i Sergio Ramos abans que Pinto pogués fer alguna cosa l'agafa pel coll. 
18.- Més tard Higuain torna a agafar a Pinto sense saber la raó perquè mirant els vídeos no es veu que les càmeres hagin agafat una mala acció del porter del Barça. 
19.- Iniesta comença a dialogar amb Cristiano dient "això no pot ser Cris, eh que no?" Es queden uns segons els dos quiets fins que Cristiano se'n va sense dir ni una paraula, suposo que Iniesta l'anomena afectuosament "Cris" perquè es coneixeran d'algun acte publicitari o vés a saber. 
20.- Kaka es manté tota l'estona allunyat de la "tangana". 
21.- Es veu com Cristiano va a saludar amb elegància als del Barça quan acaba del partit, gran gest del portuguès que crec que li tenim un odi molt exagerat perquè ahir va ser dels que es van comportar de manera més correcta.  Encara que sembli increïble és el que demostrava portar millor amb els jugadors del Barça, fins i tot hi va haver un moment on es veu els del Barça bevent aigua i com Alves li deixa  una ampolla i es queda un moment envoltat de culers tan tranquil.lament. Són els encarregats de material del Madrid els que l'obliguen a tornar als vestidors amb els seus altres companys i per tant no quedar-se a la celebració és més culpa de Mourinho i no tant culpa dels jugadors. 
22.- El famós del bigoti és Francesc Satorra, un dels empleats més veterans del FC Barcelona. Porta més de 30 anys com a encarregat del túnel de vestidors.

I ara, vull recordar el tractament de la premsa de Madrid. No han trigat a culpar el Barça de tot, en algun cas igualant la culpa de tot al Madrid, obviant que tot ve de la violència de Marcelo i altre jugadors com Pepe durant la segona aprt. I es que la entrada de Marcelo a Cesc, a 5 metres de la banqueta del Barça, va ser molt lletja. Primer mirem com tracta TVE l'incident Mourinho - Tito Vilanova.

La veritat sempre surt, TVE

També molt "divertida" va ser la justificació de molts mitjans de l'agressió de Villa a Özil. Citant una pàgina web anomenada questionhalal.com, els diaris madridistes com l'As asseguraven que Villa havia insultat l'islam. La pàgina web halal.com va reconéixer haver-se inventat les fonts, i ara ja han retirat la notícia. Podeu veure-ho aquí.

Seguim amb els vídeos, ja que començat per Intereconomia, els altres mitjans de Madrid s'han unit a la campanya "Mourinho es provocat, mira el que fa Messi el malvat".
Veiem com Messi fa uns gestos, que poden voler dir que Mourinho parli ara, o que balli els pajaritos o ves a saber el que. més incontestable és el vídeo de més avall, on Mourinho es veu com fa gestos racistes? o com a mínim ofensius envers Messi i Alves.

A sota la imatge podem veure el vídeo de les imatges

Mourinho amb Alves i Messi:

Més coses? Home, tenim les declaracions de Mourinho, ningunejant a Tito Vilanova i ridiculitzant-lo, posant-li el nom de Pito.

Vergonyós que el cap del madridisme sigui així, i que evidentment ni es disculparà ni el Madrid farà cap comunicat oficial. El seu silenci és un mal exemple pels seus afcionats, pels nens que segueixen al Madrid. Ara al pati de l'escola es pegarà i si l'altre no s'ha trencat l'ós de la cama, el que l'ha pegat dirà que exagera. Que fingeix. Que és del Barça i que hi ha Villarato. I quan jo jugava no era així. I no sóc de la època de di Stefano precisament. Algun dia analitzarem l'himne del Madrid, i com Mourinho pràcticament ja se l'ha passat tot per on ha volgut. Però en paraules del ser Superior: "Mourinho també és madridisme". Amén.

Llegir més...