<strong>De Godall a Guardiola</strong>

L’Alfons Godall és va llevar divendres amb ganes de cobrir-se de glòria criticant maldestrament al Sr Rosell. Desconec perquè precisament havia de triar aquest divendres, però intueixo que possiblement pretenia aprofitar les polèmiques i declaracions de la Junta del Barça succeïdes en aquesta última setmana . Quins nassos, si amb tot l’enrenou de la roda de premsa del Sr. Freixa, els àrbitres i la federació no n’hi havia prou, el dijous sorgia la notícia que el Barça acceptava els 200.000€ que la COPE els ofertava.

Un moment ! recapitulem:

Pels qui no se’n recordin, la COPE va acusar al Barça (als metges del Barça) de proporcionar substàncies als jugadors de dubtosa legalitat. No és que jo ho digui per dir, és que ho van deixar ben clar sense pèls a la llengua. Evidentment el Barça va reaccionar i va denunciar per difamació al periodista que ho havia dit: Juan Antonio Alcalá. D’entrada li van demanar 6 milions d’euros de indemnització però un any després s’han convertit en 200.000 i la Junta s’ha quedat tan ample dient que s’ha arribat fins el final.

La pregunta és molt evident: com poden dir que s’ha arribat al final si no hi ha hagut judici? Doncs Freixa i la resta de la Junta donen una resposta pràctica, cínica i interessada: s’ha arribat al final perquè la COPE s’ha rendit. Si algú ho entén, si m’ho explica als comentaris li agrairé. I potser fins i tot jo ho entendré.

Doncs amb tot això, el Sr. Godall (ex-rival de Rosell per la presidència del Barça, i successor oficiós de Joan Laporta) va declarar a la Sexta que Laporta havia fet molt bé de donar suport a Villar aconseguint a canvi obtenir unes bones relacions amb la UEFA, la FIFA i tots els estaments. No cal ser molt llest per imaginar que aquestes declaracions servirien de benzina de cremar per la premsa de la capital veïna. I així ha estat, no van trigar ni 10 minuts en dir als quatre vents que la Junta de Laporta reconeix el villarato. D’acord, és una exageració molt gran, però que podem esperar d’una gent que parla de dopatge quan ja no troben altra explicació als èxits del Barça?

Per fer-ho encara tot molt i molt més gran, hi havia roda de premsa de Mourinho prèvia al partit del Betis. En 10 minuts que va durar, com ja podeu imaginar, cap pregunta sobre el Betis. Infinites preguntes capcioses per part dels periodistes per què Mourinho pogués treure pit d’haver estat ell el visionari que va denunciar primer el cruel i despietat tracte de favor arbitral a favor del Barça. Mourinho no va voler entrar-hi massa, però va deixar anar alguna de les seves, com no, sense dir noms. Va dir que hi han altres més llestos que ell, que són igual però que s’han forjat una imatge molt diferent de com són. Es referiria a Guardiola ?

L’endemà d’aquestes entranyables declaracions d’en Mou en Guardiola va voler deixar ben clar el que tothom – fins i tot la gent del Madrid – ja sap. “Si m’he comportat com ell, hauré de revisar el meu comportament. Nosaltres sempre hem sigut honestos per això no tinc la sensació de que ens assemblem tant. Mai he volgut posar-me a la seva alçada.”
Si Mourinho es creu com Guardiola, allà ell. Si l’entrenador portuguès del Madrid només llegeix un tipus de premsa, allà ell. I si aquesta premsa àcida considera igual posar un dit a l’ull que queixar-se puntualment d’un àrbitre, allà ells. Hi han molts països al món però només en un es creuen que el Barça ha guanyat pels àrbitres.

Sincerament, ja cansen !!!

Originalment escrit al Diari Gran del Sobiranisme