<strong>La meva prèvia: Manchester City – Chelsea</strong>

Hem arribat a la jornada sis de la Premier League i el partit mes important d’aquesta enfronta als dos equips que més s’han gastat en fitxatges aquests últims anys. Després de molts partits veurem al nivell real del Chelsea, que fins al moment sembla imbatible, tot i això els citizens no sembla que assoleixin el seu nivell màxim. Es preveu un partit molt igualat i amb molta lluita dels dos equips.

El Chelsea és presenta al City of Manchester am la moral pels núvols ja que aquesta temporada ha guanyat tots els partits oficials excepte la final de la Community Shield on van perdre contra el Manchester United. Per això dubto del favoritisme absolut que li donen al Chelsea ja que els red devils són l’únic equip TOP que han jugat i no van aconseguir la victòria. Els rivals de la Premier han estat el WBA, el Wigan, l’Stoke, al West Ham i el Blackpool; mentre que a la Champions va jugar contra el Zilina. Per tant, quedar clar que són equips molt inferiors comparats amb la plantilla amb la qual compta Carlo Ancelotti. Per treure’ns els dubtes hem arribat a la setmana clau on els d’Abramovich demostraran si estan a l’altura o no. Per acabar només dir que l’any passat els de The Bridge no van aconseguir emportar-se cap dels dos partits davant el City. I ara davant una versió molt millorada i molt més compensada els hi veig complicat un altre cop.


Per altra banda, el ManCity no ha començat be la temporada, tot i això no podem treure conclusions clares fins al moment ja que l’equip està en fase de construcció i no es poden treure opinions clares fins, per a mi, a mitjans d’octubre. El principal problema d’aquest mal començament es degut, per a mi, a que els seus jugadors, la majoria internacionals i nous, van arribar una setmana abans del començament de la lliga.

Roberto Mancini ha començat la temporada jugant amb un sol davanter i crec que és un error. A més a més està provocant que jugadors de la talla d’Adebayor s’enfadin perquè sempre es veure relegats a la banqueta. Però també hi han altres grandíssims jugadors que viuen la mateixa situació que al togolès, és el cas de David Silva. L’ex jugador del Valencia no troba lloc en el 4-2-3-1 que utilitza el seu nou mister, que l’utilitza en els minuts finals i en la majoria de casos són els minuts “basura” i un jugador de la seva talla no se’ls mereix. Crec que tot això és deu al gran moment de Adam Johnson –espectacular, no entenc com no va anar al Mundial...- i que a Mancini li agrada al Touré Yaya de mitja punta. Però sense canviar l’esquema tàctic i tan sols passan al Yaya al doble-pivot amb al Barry, el canari podria entrar de mitja punta i l’equip guanyaria ofensivament i en velocitat de joc. En aquest cas el sacrificat seria l’holandès Nigel de Jong.

Per acabar només dir que no us el podeu perdre, es juga aquest dissabte a les 13:45 hora catalana a GolT. Ja queda poc per saber si el Chelsea lluitarà per tot –suposo que si... pero s’ha de comprovar- i quin dels dos milionaris s’emportarà l’enfrontament dels milions. De cara a la setmana que ve intentaré posar un anàlisi del partit.