I ja està. El Barça és el just campió de la Lliga ACB, després de ser el primer de la lliga regular en gairebé totes les jornades, i de guanyar tots els partits de playoff. Es va començar amb un 2-0 contra Unicaja. després el Caja Labroal també va veure passar el cicló blaugrana, però només li va donar guerra a l'últim partit, el que va ser l'últim i el que va significar el 3-0. I així ha estat la sèrie contra el Bilbao: dos partits amb un domini molt clar per part blaugrana, i l'últim partit més lluitat però decantat de part del Barça als últims minuts.
Dels últims 8 títols que ha disputat (10 si comptem la lliga catalana), el Barça només n'ha deixat escapar 2. La temporada passada va ser la Lliga i aquesta ha estat la eurolliga. És impressionant, i ja tocarà parlar de renovar l'equip. Però no avui. Encara no.

Bilbao Bàsquet 0 - Regal Barça 3

Sada ha seguit a lo seu: guanyar partits des del darrere

L'efecte Miribilla va ser gran. Enorme, i fins un punt desproporcionat. De tants papers i confeti la pista estava molt bruta i el partit va haver de començar amb gairebé cinc minuts de retràs. I quan el partit va començar, de seguida es va veure que la cosa aniria diferent, almenys d'inici. El primer bàsquet del partit va ser de Jackson, i molts ja se'l veien endollat i que seria decisiu. Però el que va començar molt fort i de fet va mantenir al Bilbao per davant en el marcador tota la primera meitat va ser Mumbrú. Anderson no el podia aturar, i el seu joc proper a l'anella resultava imparable per la defensa blaugrana. Fins les correccions de Xavi Pascual al descans, que el van deixar amb 2 punts i1 de valoració a la segona part. La seva primera part, amb 12 punts i 14 de valoració, molt diferent. I més en un partit de poca anotació, molta defensa i pocs tirs lliures. I percentatges tant en tirs de 2 com en tirs de 3 molt fluixos dels dos equips - 5/26 en triples del barça i 3/19 del Bilbao -. Amb mumbrú descansant per evitar la tercer falta, Navarro va comandar el Barça per acabar el quart molt bé, i posr-se per davant epr primera vegada en tot el partit. 29-30, i tot per decidir-se.

Navarro = MVP i MVP = Navarro.

El tercer quart es va assemblar més als tercers quarts del Palau, i el Barça va arribar a posar-se 8 punts amunt, intentant trencar el partit. Però un parell de mals atacs i pilotes perdudes van propiciar un parcial del Bilbao que va tornar a igualar el partit, i es va encarar l'últim quart amb només un punt de marge pel Barça. I en aquest quart el Barça hauria de guanyar, o com a mínim empatar si es volia endur el partit. I si recordem els dos enfrentaments anteriors, el barça no havia jugat bé els últims quart, molt dominats pel Bilbao. per sort, aquest Barça té en plantilla a jugadors que poden decidir en qualsevol moment, i una defensa en estàtic de les millors d'Europa. I així, deixant sense anotar els últims 3 minuts al Bilbao, només va haver de donar la pilota a Navarro. I Navarro anotava, o doblava pilotes a Lorbek, que amb un canell a prova de nervis, no fallava des de l'ampolla. els 9 punts de marge al final són enganyosos, però el moment va poder amb els bilbaïns, que no van poder anotar ni el t´típic triple a la desesperada i massa tard per la reacció. Els hi queda l'alegria de jugar la Eurolliga la temporada vinent, una fita històrica per un club amb només 10 anys d'història.

Els millors del Barça, a part de Navarro, van ser Sada i Lorbek. Lorbek pels seus moments en els que decideix els partits quan sembla que no hi és. I Sada, per l'increïble final de temporada que ha fet, i sobretot els últims playoffs. Punts, rebots, assistències, recuperacions i una defensa excel·lent. tampoc em vull descuidar a N'Dong, qui ha fet un partit molt complet, aprofitant-se del seu físic en els moments del partit que ha jugat. Per cert, el partit va acabar 55-64, i podeu repassar les estadístiques aquí.

Grimau cedint la capitania?

Felicitats campions, ús esperem l'any vinent. Gràcies per la temporada.

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

Després del primer partit, tothom esperava que el Bilbao surtís més intens i agressiu. L'encert en el tir és una altra cosa, però com a mínim la idea era que el barça no trenqués el partit en els primers minuts. Els blaugranes sabien que el Bilbao sortiria més fort, i bàsicament havien de fer el que ja havien fet molt bé durant els tres primers quarts del dimarts: controlar el rebot, i assecar a Jackson. La idea està molt clara: si Jackson no funciona el Bilbao no funciona. I com va anar el partit? Doncs als dos equips els hi van sortir les coses a mitges, com sempre passa. El Barça va tornar a guanyar, però no se'n va anar mai a molta diferència. El dimarts a Miribilla serà una altra història.

Regal Barça 2 - Bilbao 0

Sada capturant un rebot

El partit va començar molt diferent, amb les defenses fortíssimes i els tiradors molt desencertats. En 5 minuts el parcial era de 5-3 i només l'acumulació de faltes va fer que els jugadors trobessin cistelles més fàcils. Però el 14-11 amb el que es va tancar el quart deixava molt clar que de moment les defenses s'estaven imposant. Fins que va arribar el segon quart, i l'anotació es va disparar. Bàsicament, a base de tirs lliures, però almenys veiem més punts. Els % en triples seguien baixíssims, però la segona unitat exterior tant del Barça com sobretot del Bilbao va funcionar. Ingles sorprenia al Bilbao amb els seus típics tirs arquejats i principalment Blums evitava que el Barça trenqués el partit amb llençaments llunyans i bones penetracions. El 40-31 era un marcador curt pels mèrits del Barça, però aquest Bilbao és un equip d'aquells "pesats", que no es deixa guanyar tan fàcilment.

MVP Navarro

El tercer quart es va assemblar i molt al primer. Molta defensa, molta falta del Bilbao, i molts pocs punts. 14-9 de parcial, i el Barça que havent guanyat tots els quarts ja es veia amb la victòria is seguia amb el treball fet fins aleshores. Però no sé si va ser el record del primer partit, o que el Bilbao quan ja no es veu amb opcions llença més relaxat, però aquest últim quart va ser dels visitants. Els 27 punts del Bilbao signifiquen 3 vegades l'anotació del quart anterior, i poden donar les gràcies a la inpiració final de Vasileiadis, que va posar la por al cos als blaugranes amb un 64-60 a falta de dos minuts. Per sort Lorbek, i sobretot Navarro, van saber tancar el partit tot i els intents desesperats del Bilbao. 74-67, i ara tocar viatjar cap a Bilbao amb la il·lusió de no tornar al palau.

El millor del Barça va ser Navarro, amb cistelles importantíssimes, però no només per això. Com sempre, amb les defenses centrades en ell va doblar molt bé pilotes cap als seus companys i fins i tot va defensar millor del que se li pressuposa. Gran partit, de líder. Sada va estar enorme amb defensa, com ja va sent habitual, i la demostració del seu bon partit és que quan estava Ricky a la pista el Bilbao sempre s'acostava en el marcador. Sada fa de tot sense que se'l vegi molt, però quan no hi és, el Barça pateix. I el -1 de Jackson també té tot el mèrit de Victor Sada.

Això continua el dimarts. L'últim dia? ja veurem.


Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

Ja s'han jugat els dos primers partits de les semifinals, i ara les dues sèries se'n van cap al País Basc. El Barça se'n va a Vitòria amb un 2-0 i unes molt bones sensacions sota el braç, mentre que el Madrid viatja a Bilbao amb un 1-1 i molts dubtes. Els meus pronòstics de 3-1 per les dues sèries em sembla que no seran gaire exactes, però encara pot passar de tot. I més amb els ambients que es trobaran Barça i Madrid. Perquè les pistes del Bilbao i del Baskonia seran molt diferents del que ho van ser les dels equips "de futbol".  Unes pistes mig buides, i que només animen quan l'equip està jugant bé i guanyant. L'exemple més clar va ser el segon partit entre Bilbao i Madrid, amb l'afició madridista xiulant al seu equip i callada quan els bascos estaven 15 punts amunt. La remuntada del tercer quart va ser un festival d'ànims, xiulades al rival, i com es diu popularment anar a favor de corrent.

Regal Barça 2 - Caja Laboral 0

Sada està immens en aquesta sèrie

Partits bastant semblants en general els que vam veure al Palau Blaugrana. El primer partit el Baskonia va sortir amb les idees molt clares: pilotes interiors a Barac, i pilotes exteriors a Teletovic. I els hi va anar molt bé, ja que pràcticament la totalitat dels punts en el primer quart van ser d'aquests dos jugadors. El Barça jugava a lo seu, amb pilotes a Lorbek, jugades per Navarro i intentant córrer. El segon quart el Baskonia es va escapar durant uns moments, però el cinc defensiu del Barça, comandat per Sada va tornar a posar el Barça per davant. El Caja Laboral només vivia dels seus bons percentatges, que es van acabar al tercer quart. Una defensa superior en tots els aspectes del Regal van acabar amb les aspiracions baskonistes, i el final del partit va ser bastant més plàcid del que molts esperàvem.
El segon partit els dos equips van sortir amb molt mala punteria, i freds. La defensa del Barça recordava a la de la segona meitat del primer partit, i poc a poc s'escapava en el marcador. Mai podia superar la barrera dels 10 punts, però el ritme era clarament blaugrana. A l'inic del tercer quart la fe habitual dels bascos, comandats per les penetracions de San Eme, van arribar a posar el partit a un punt de diferència, però un parcial final molt bo del Barça va deixar les coses al seu lloc. Sada s'està consagrant en aquesta sèrie, Navarro segueix a lo seu, i Lorbek i Morris sembla que s'han despertat a temps. I les ratxes d'Anderson sempre aporten molt.
+15 el primer partit i +16 al segon.
Molt han de canviar les coses perquè el Baskonia remunti, però al seu camp serà més difícil.

Madrid 1 - Bilbao 1

Vasileiadis, un perill

El Madrid és un equip desconcertant, que mai saps com jugarà o millor dit, sortirà a jugar. El Madrid va guanyar tots els quart menys un, i no els va guanyar de molta diferència així que podem parlar de partit regular i constant. El primer partit van sortir concentrats i a per totes, i van controlar el partit tot i que el Bilbao mai li va perdre la cara, i va estar a punt de donar la sorpresa. Al final, un Llull letal quan es posa a córrer i l'ajuda d'un bon Tomic (ja tocava un bon partit del "millor" 5 de la lliga) van decantar el partit a favor del Madrid.
El problema pels blancs va venir al segon partit, i pràcticament podem dir que va ser culpa seva. El Madrid va sortir fred, i quan es va donar compte del que havia passat, estava perdent de gairebé 20 punts i el Bilbao semblava el millor equip d'Europa. 25-44 al descans, i com he dit l'afició xiulant com si el Madrid baixés a segona.
El tercer quart va venir la esperada remuntada del Madrid, que va sorprendre amb una defensa molt més forta del que havia fet en tota la sèrie. Un increïble parcial de 20-6 al tercer quart, amb 6 minuts sense anotar dels bascos, van tornar al Madrid al partit. Semblava que quan el Madrid es posés per davant, el partit ja seria seu, però no va ser així. Mumbrú, Jackson i Vasileiadis van lluitar per mantenir el Bilbao davant i arribar al carrusel de tirs lliures amb totes les opcions. Llull va fallar un triple a la desesperada, i el partit se'l va emportar el Bilbao. A seguir el somni.
Els partits van ser 78-67 i 66-71.

Llegir més...

Últim dia de la Copa ACB, que ha acabat com molts desitjàvem, i com gairebé tothom esperava: Regal Barça campió.

Però abans d'anar a la crònica del partit, s'ha de parlar de l'altre partit del dia. La final de la miniCopa. No faré una crònica de la MiniCopa. Bàsicament, perquè no l'he vist. Però si que crec que cal esmentar-la, ja que la final ha sigut Regal Barça contra DKV Joventut, amb victòria pels verd-i-negres. Cal dir també que de les vuit edicions de la MiniCopa, les vuit se les han repartit Barça i Penya. Pels qui creieu que és un torneig sense importància, s'ha de recordar que un tal Ricky Rubio va guanyar la miniCopa el mateix any que Rudy "apareixia" i s'enduia el MVP tot i la derrota de la Penya a mans del TAU de Nocioni, Scola i Calderón.

Felicitats als joves de la Penya, que ens demostren un cop més que el bàsquet català és el que millor treballa les categories inferiors, i el DKV el millor entre ells.

I ara si: la crònica del Barça-Madrid. 

L'ultra-favoritisme del Regal Barça em feia patir als moments previs del partit. Suposo que un culé pateix en tots els esports, i sigui quin sigui el moment del club. I es que té collons que encara patim...

Doncs no. El Barça ha sortit bé, almenys tot lo bé que la xarxa defensiva de Messina els ha deixat. Messina volia dos coses, i el seu equip les ha sabut fer: defenses centrades en Navarro, per què no entrés en joc en cap moment, i ritme de partit baix amb possessions lentes i marcador a 60 punts. Com molts recordem, al playoff per arribar a la Final Four de l'any passat, el Madrid va posar en més problemes de l'esperat al Barça. Amb un Tomic imparable, els de Messina van aconseguir guanyar al Palau un dels dos partits, però ja no van poder aturar als blaugranes a Madrid. De fet és la victòria aquella que surt en les estadístiques ( 11 dels últims 12 partits guanyats del Barça al Madrid). Amb Navarro sense sort en l'anotació, els punts han vingut de la mà d'Alan Anderson, que ha descol·locat els sistemes de Messina durant tot el primer quart. 11 punts dels 19, amb una esmaixada a cistella passada pel record. Per part madridista, Tomic no trobava qui l'aturés i com sempre, Suárez treballava fent de tot.

El segon quart ha sigut el més madridista. Sense Anderson a pista, Ingles sense minuts, i Lakovic inèdit, Xavi Pascual ha jugat molts moments amb Ricky i Sada junts a pista, amb Grimau de 3. Així doncs, un perímetre defensiu. Com he dit, el partit estava on el volia Messina, i el Barça semblava caure al parany. Els últims minuts de quart han sigut un duel Anderson-Suárez que no s'ha decantat clarament cap a ningú. 30-30, pocs punts, molta defensa i descans. Per part del Madrid Tucker havia començat molt bé el partit, però no apareixeria més, i Llull estava confirmant que aquesta no era la seva copa. Qui si feia un bon partit era Prigioni, que era l'encarregat de defensar a Navarro. Del Barça, Anderson i Sada els millors. Ricky dirigint bé, però amb problemes evidents en el llançament. El problema estava per dins, on els pivots no aconseguien frenar a Tomic, i amb tanta rotació cap aconseguia agafar una bona ratxa.

En el tercer quart ha vingut la primera cistella de Navarro, que ha estat un triple. 2 triples consecutius de Lorbek feien en pensar en que el barça per fi s'escaparia, però el Madrid no ho ha permès. De la mà de Sergio Rodríguez ha arribat una reacció blanca, que ha frenat Víctor Sada. Si s'ha de destacar un nom aquest quart, és el d'en Víctor. Assistències, defensa, rebots ofensius i defensius, i intangibles dels seus feien pensar en una nova escletxa blaugrana, que ha arribat. Però no ha arribat al tercer quart, sinó a l'últim. Anderson tornava a ser protagonista amb un triple que posava el Barça a +10, i un 2+1 seu incendiava els ànims, enfonsava al Madrid, i posava la màxima diferència - +15, minut 35 -. La evident i previsible reacció del Madrid ha posat nerviós a molta gent, però no al Barça. I menys a Pascual, que ha demanat els temps morts quan eren necessaris, i ha sabut controlar molt bé la reacció madridista, i deixar-la en intent de.. i no en remuntada. La falta d'esma per fer faltes desesperades a l'últim minut per remuntar no ha fet més que demostrar el de sempre: el Madrid és inferior al Barça, i ho sap. Avui han fet un partit pràcticament perfecte, i el Barça ha estat desencertat, sense Mickael, i amb Navarro i Ricky amb valoració negativa. Fins i tot han fet més valoració. Però el resultat, implacable: victòria pel Regal Barça. 
Per cert, no em vull descuidar dos coses: Mirotic ha estat clau en la reacció madridista, i apunta maneres de crack, com es venia dient en totes les prèvies. I també destacar que amb l'esquinç al turmell de Ricky, Sada ha jugat molts minuts seguits i estava cansadíssim. Ricky ha tornat mig coix, i esperem que no sigui res ja que el dijous hi ha partit. 

MVP. Tot apuntava a Navarro, però indiscutiblement, Anderson ha estat el millor

Personalment, m'ha impactat veure com Messina obligava als seus jugadors a quedar-se en la entrega del trofeu al Barça, per veure si així fan el click necessari per creure's que poden guanyar al Barça. Però la celebració del títol, les cares a la llotja, i les millors imatges aniran en un altre post.

Com també tinc preparat un especial amb la agressió a Manel Comas, comentarista de Teledeporte, a mans d'ultres madridistes. Avanço que l'han agredit a crits de "el Marca tenia razón". Denunciable, vergonyós i lamentable.

Llegir més...

Jornada amb dos partits molt interessants, que enforntava a equips històrics de la ACB. A Vitòria vam veure un Caja Laboral - Madrid, on estava en joc el liderat de la lliga. I al Palau Braugrana vam tenir el duel català per excel·lència: Barça- Penya. A Vitòria el Caja Laboral va dominar amb rendes curtes gairebé tot el partit, amb un Barac i Teletovic dominadors però sense suplents com sempre. En el duel dels millors 3 de la lliga (amb el permís de Mickael, no me'l descuido) Suárez va estar molt millor que un desconegut San Emeterio. Els bases i escoltes es van anul·lar entre ells, i ni Prigioni ni Sergio Rodríguez van poder amb Marcelinho, i viceversa. Com acostuma a passar, només Reyes va donar la cara en els pivots del Madrid, però amb bon treball defensiu del de sempre: d'Or Fischer. a menys de 3 minuts pel finals, Teletovic va clavar un triple dels seus,  que va posar el Baskonia 7 punts amunt. Semblava que el Caja Laboral ho tenia fet, però un increïble parcial de 1-13 final va capgirar el marcador i va donar la victòria al Madrid, que es reafirma en el liderat. Però s'haurà de veure el següent partit, on s'enfrontarà al Regal barça. Estan en un gran moment, i venen de guanyar en una pista on no ho feien des del 2006, però no crec que arribin confiats. Encara tindran la SuperCopa al cap.


Barça - Penya 83-63

3 triples de Navarro, que millora

Venien de derrota els dos equips catalans, tot i que hi havia la sensació de que la Penya podia sorprendre a un Barça molt castigat per les lesions, que tampoc està en un bon moment de forma. Lorbek i Lakovic no han tingut lesions gaire importants, així com Sada que era dubte i va jugar. El problema ve de que als entrenaments no estan molts jugadors, i tots els sistemes no es poden entrenar amb els jugadors que Pascual voldria. Amb el retorn de Navarro ja només falta Mickael i Basile, i podem dir que poc a poc el Barça agafarà el to. Potser el partit contra el Madrid arribarà massa d'hora, però el Barça tindrà opcions. Juga diferent de l'any passat, però segueix tenint un gran equip, amb grans jugadors. Això vam veure el diumenge al matí, quan de seguida el Barça es va escapar de 10 punts de la Penya. Amb els primers canvis el Barça es va deixar una mica, com si ja hagués trencat el partit i el DKV va anar remuntant fins a igualar el resultat. El barça va reaccionar, i abans del descans ja tenia una renta de 8 punts, i la sensació de dominar el partit. 

Molt ben defensat Josep Franch

Va tornar una mica endormiscat del descans el Joventut, i un Barça molt seriós va començar a escapar-se i posar-se en un tres i no res amb 20 punts d'avantatge. El partit es va trencar molt d'hora i quedaven 15 minuts per veure si el DKV podia obrar el miracle, o si el Barça podia clavar una pallissa històrica a un equip que semblava entregat. El DKV va intentar recuperar-se i augmentar la intensitat defensiva, però això només li va servir per mantenir les distàncies. Pascual va aprofitar la renda per repartir minuts entre els no habituals, i a dos minuts del final va anotar el rookie, Ivan Garcia, aconseguint que tots els jugadors del barça haguessin anotat punts. Com sempre que guanya bé, minuts molt repartits i tothom molt content en el Barça, especialment un Sada que va fer un partidàs, amb el seu rècord anotador des que és al Regal Barça. No va fallar especialemnt ningú a la Penya, i va ser més un problema general que no d'algun jugador en concret. English no va superar als escoltes blaugranes, i ni els pivots verd-i-negres ni els bases van poder amb la defensa del Barça. L'últim quart va servir per maquillar molts números, però en resum podem parlar d'un mal partit del joventut. Aquestes dos derrotes consecutives preocupen, però la Penya està fent un any més que bo i pot acabar la temporada en una posició que ningú esperava a priori.


Assignia Manresa

Imatge típica del partit Cajasol- Manresa

Partit infame, molt dolent. Rècord negatiu històric d'anotació. El 52-48 final, deixa moltes curiositats en forma d'estadística. Abans, però, vull destacar la gran reacció del Manresa a l'últim quart quan tot semblava perdut. La fe d'aquest equip és increïble, i van estar a punt de donar la sorpresa. Si ja és difícil remuntar, quan estàs en un partit tant dominat per les defenses i amb baixa anotació encara ho fa més difícil. Els 19 punts a l'últim quart semblen poca cosa, però són mes punts dels que havia fet el Manresa sumant el segon i tercer quart. Com sempre, bons números de San Miguel, i partit correcte de Jordi Grimau. Bé Slokar en defensa, però com gairebé tothom, malament en atac. I ara si, les curiositats estadístiques (by ACB):

La segona victòria més "barata". Poques vegades es necessiten tants pocs punts per guanyar. En ACB, només en una ocasió es va aconseguir vèncer amb menys dels 52 punts del Cajasol. Va ser un 51-50.

La primera meitat, molt gris. Al descans, el marcador reflectia un 26-17 favorable als sevillans.

Valoració estranya: menys de 50 valoració en un mateix partit: 49 a 42 a favor del Cajasol. Els parcials van ser pírrics: 8-11, 14-2, 19-7 i 8-22.

Percentatges molt baixos. Es va veure gairebé el doble d'errors (60) que d'encerts (36), amb un 37,5% conjunt en tirs de camp i jugadors com Slokar (1 / 9) i Urtasun (1 / 7) molt allunyats de les seves mitjanes. La creu dels sevillans va ser el triple (2 / 17 ... un 0 / 13 sense comptar a Bullock) mentre que l'Assignia no va tenir el seu dia en els tirs de 2 (9 / 30). 

La menor puntuació va quedar lluny. L'Assignia va coquetejar durant la primera part amb el límit negatiu de punts en un partit que va marcar el Lagun Aro el passat curs amb 39, encara que els seus 19 punts en l'últim període van elevar la xifra final fins els 48, que únicament suposa la 19a pitjor anotació a l'ACB. 

I res més, com sempre deixo el link de la classificació complerta, de la pàgina de la ACB:

http://www.acb.com/resulcla.php

Llegir més...