<strong> ACB: Jornada 12 </strong>

Jornada amb dos partits molt interessants, que enforntava a equips històrics de la ACB. A Vitòria vam veure un Caja Laboral - Madrid, on estava en joc el liderat de la lliga. I al Palau Braugrana vam tenir el duel català per excel·lència: Barça- Penya. A Vitòria el Caja Laboral va dominar amb rendes curtes gairebé tot el partit, amb un Barac i Teletovic dominadors però sense suplents com sempre. En el duel dels millors 3 de la lliga (amb el permís de Mickael, no me'l descuido) Suárez va estar molt millor que un desconegut San Emeterio. Els bases i escoltes es van anul·lar entre ells, i ni Prigioni ni Sergio Rodríguez van poder amb Marcelinho, i viceversa. Com acostuma a passar, només Reyes va donar la cara en els pivots del Madrid, però amb bon treball defensiu del de sempre: d'Or Fischer. a menys de 3 minuts pel finals, Teletovic va clavar un triple dels seus,  que va posar el Baskonia 7 punts amunt. Semblava que el Caja Laboral ho tenia fet, però un increïble parcial de 1-13 final va capgirar el marcador i va donar la victòria al Madrid, que es reafirma en el liderat. Però s'haurà de veure el següent partit, on s'enfrontarà al Regal barça. Estan en un gran moment, i venen de guanyar en una pista on no ho feien des del 2006, però no crec que arribin confiats. Encara tindran la SuperCopa al cap.


Barça - Penya 83-63

3 triples de Navarro, que millora

Venien de derrota els dos equips catalans, tot i que hi havia la sensació de que la Penya podia sorprendre a un Barça molt castigat per les lesions, que tampoc està en un bon moment de forma. Lorbek i Lakovic no han tingut lesions gaire importants, així com Sada que era dubte i va jugar. El problema ve de que als entrenaments no estan molts jugadors, i tots els sistemes no es poden entrenar amb els jugadors que Pascual voldria. Amb el retorn de Navarro ja només falta Mickael i Basile, i podem dir que poc a poc el Barça agafarà el to. Potser el partit contra el Madrid arribarà massa d'hora, però el Barça tindrà opcions. Juga diferent de l'any passat, però segueix tenint un gran equip, amb grans jugadors. Això vam veure el diumenge al matí, quan de seguida el Barça es va escapar de 10 punts de la Penya. Amb els primers canvis el Barça es va deixar una mica, com si ja hagués trencat el partit i el DKV va anar remuntant fins a igualar el resultat. El barça va reaccionar, i abans del descans ja tenia una renta de 8 punts, i la sensació de dominar el partit. 

Molt ben defensat Josep Franch

Va tornar una mica endormiscat del descans el Joventut, i un Barça molt seriós va començar a escapar-se i posar-se en un tres i no res amb 20 punts d'avantatge. El partit es va trencar molt d'hora i quedaven 15 minuts per veure si el DKV podia obrar el miracle, o si el Barça podia clavar una pallissa històrica a un equip que semblava entregat. El DKV va intentar recuperar-se i augmentar la intensitat defensiva, però això només li va servir per mantenir les distàncies. Pascual va aprofitar la renda per repartir minuts entre els no habituals, i a dos minuts del final va anotar el rookie, Ivan Garcia, aconseguint que tots els jugadors del barça haguessin anotat punts. Com sempre que guanya bé, minuts molt repartits i tothom molt content en el Barça, especialment un Sada que va fer un partidàs, amb el seu rècord anotador des que és al Regal Barça. No va fallar especialemnt ningú a la Penya, i va ser més un problema general que no d'algun jugador en concret. English no va superar als escoltes blaugranes, i ni els pivots verd-i-negres ni els bases van poder amb la defensa del Barça. L'últim quart va servir per maquillar molts números, però en resum podem parlar d'un mal partit del joventut. Aquestes dos derrotes consecutives preocupen, però la Penya està fent un any més que bo i pot acabar la temporada en una posició que ningú esperava a priori.


Assignia Manresa

Imatge típica del partit Cajasol- Manresa

Partit infame, molt dolent. Rècord negatiu històric d'anotació. El 52-48 final, deixa moltes curiositats en forma d'estadística. Abans, però, vull destacar la gran reacció del Manresa a l'últim quart quan tot semblava perdut. La fe d'aquest equip és increïble, i van estar a punt de donar la sorpresa. Si ja és difícil remuntar, quan estàs en un partit tant dominat per les defenses i amb baixa anotació encara ho fa més difícil. Els 19 punts a l'últim quart semblen poca cosa, però són mes punts dels que havia fet el Manresa sumant el segon i tercer quart. Com sempre, bons números de San Miguel, i partit correcte de Jordi Grimau. Bé Slokar en defensa, però com gairebé tothom, malament en atac. I ara si, les curiositats estadístiques (by ACB):

La segona victòria més "barata". Poques vegades es necessiten tants pocs punts per guanyar. En ACB, només en una ocasió es va aconseguir vèncer amb menys dels 52 punts del Cajasol. Va ser un 51-50.

La primera meitat, molt gris. Al descans, el marcador reflectia un 26-17 favorable als sevillans.

Valoració estranya: menys de 50 valoració en un mateix partit: 49 a 42 a favor del Cajasol. Els parcials van ser pírrics: 8-11, 14-2, 19-7 i 8-22.

Percentatges molt baixos. Es va veure gairebé el doble d'errors (60) que d'encerts (36), amb un 37,5% conjunt en tirs de camp i jugadors com Slokar (1 / 9) i Urtasun (1 / 7) molt allunyats de les seves mitjanes. La creu dels sevillans va ser el triple (2 / 17 ... un 0 / 13 sense comptar a Bullock) mentre que l'Assignia no va tenir el seu dia en els tirs de 2 (9 / 30). 

La menor puntuació va quedar lluny. L'Assignia va coquetejar durant la primera part amb el límit negatiu de punts en un partit que va marcar el Lagun Aro el passat curs amb 39, encara que els seus 19 punts en l'últim període van elevar la xifra final fins els 48, que únicament suposa la 19a pitjor anotació a l'ACB. 

I res més, com sempre deixo el link de la classificació complerta, de la pàgina de la ACB:

http://www.acb.com/resulcla.php