<strong>Diumenge de Copa ACB</strong>

Últim dia de la Copa ACB, que ha acabat com molts desitjàvem, i com gairebé tothom esperava: Regal Barça campió.

Però abans d'anar a la crònica del partit, s'ha de parlar de l'altre partit del dia. La final de la miniCopa. No faré una crònica de la MiniCopa. Bàsicament, perquè no l'he vist. Però si que crec que cal esmentar-la, ja que la final ha sigut Regal Barça contra DKV Joventut, amb victòria pels verd-i-negres. Cal dir també que de les vuit edicions de la MiniCopa, les vuit se les han repartit Barça i Penya. Pels qui creieu que és un torneig sense importància, s'ha de recordar que un tal Ricky Rubio va guanyar la miniCopa el mateix any que Rudy "apareixia" i s'enduia el MVP tot i la derrota de la Penya a mans del TAU de Nocioni, Scola i Calderón.

Felicitats als joves de la Penya, que ens demostren un cop més que el bàsquet català és el que millor treballa les categories inferiors, i el DKV el millor entre ells.

I ara si: la crònica del Barça-Madrid. 

L'ultra-favoritisme del Regal Barça em feia patir als moments previs del partit. Suposo que un culé pateix en tots els esports, i sigui quin sigui el moment del club. I es que té collons que encara patim...

Doncs no. El Barça ha sortit bé, almenys tot lo bé que la xarxa defensiva de Messina els ha deixat. Messina volia dos coses, i el seu equip les ha sabut fer: defenses centrades en Navarro, per què no entrés en joc en cap moment, i ritme de partit baix amb possessions lentes i marcador a 60 punts. Com molts recordem, al playoff per arribar a la Final Four de l'any passat, el Madrid va posar en més problemes de l'esperat al Barça. Amb un Tomic imparable, els de Messina van aconseguir guanyar al Palau un dels dos partits, però ja no van poder aturar als blaugranes a Madrid. De fet és la victòria aquella que surt en les estadístiques ( 11 dels últims 12 partits guanyats del Barça al Madrid). Amb Navarro sense sort en l'anotació, els punts han vingut de la mà d'Alan Anderson, que ha descol·locat els sistemes de Messina durant tot el primer quart. 11 punts dels 19, amb una esmaixada a cistella passada pel record. Per part madridista, Tomic no trobava qui l'aturés i com sempre, Suárez treballava fent de tot.

El segon quart ha sigut el més madridista. Sense Anderson a pista, Ingles sense minuts, i Lakovic inèdit, Xavi Pascual ha jugat molts moments amb Ricky i Sada junts a pista, amb Grimau de 3. Així doncs, un perímetre defensiu. Com he dit, el partit estava on el volia Messina, i el Barça semblava caure al parany. Els últims minuts de quart han sigut un duel Anderson-Suárez que no s'ha decantat clarament cap a ningú. 30-30, pocs punts, molta defensa i descans. Per part del Madrid Tucker havia començat molt bé el partit, però no apareixeria més, i Llull estava confirmant que aquesta no era la seva copa. Qui si feia un bon partit era Prigioni, que era l'encarregat de defensar a Navarro. Del Barça, Anderson i Sada els millors. Ricky dirigint bé, però amb problemes evidents en el llançament. El problema estava per dins, on els pivots no aconseguien frenar a Tomic, i amb tanta rotació cap aconseguia agafar una bona ratxa.

En el tercer quart ha vingut la primera cistella de Navarro, que ha estat un triple. 2 triples consecutius de Lorbek feien en pensar en que el barça per fi s'escaparia, però el Madrid no ho ha permès. De la mà de Sergio Rodríguez ha arribat una reacció blanca, que ha frenat Víctor Sada. Si s'ha de destacar un nom aquest quart, és el d'en Víctor. Assistències, defensa, rebots ofensius i defensius, i intangibles dels seus feien pensar en una nova escletxa blaugrana, que ha arribat. Però no ha arribat al tercer quart, sinó a l'últim. Anderson tornava a ser protagonista amb un triple que posava el Barça a +10, i un 2+1 seu incendiava els ànims, enfonsava al Madrid, i posava la màxima diferència - +15, minut 35 -. La evident i previsible reacció del Madrid ha posat nerviós a molta gent, però no al Barça. I menys a Pascual, que ha demanat els temps morts quan eren necessaris, i ha sabut controlar molt bé la reacció madridista, i deixar-la en intent de.. i no en remuntada. La falta d'esma per fer faltes desesperades a l'últim minut per remuntar no ha fet més que demostrar el de sempre: el Madrid és inferior al Barça, i ho sap. Avui han fet un partit pràcticament perfecte, i el Barça ha estat desencertat, sense Mickael, i amb Navarro i Ricky amb valoració negativa. Fins i tot han fet més valoració. Però el resultat, implacable: victòria pel Regal Barça. 
Per cert, no em vull descuidar dos coses: Mirotic ha estat clau en la reacció madridista, i apunta maneres de crack, com es venia dient en totes les prèvies. I també destacar que amb l'esquinç al turmell de Ricky, Sada ha jugat molts minuts seguits i estava cansadíssim. Ricky ha tornat mig coix, i esperem que no sigui res ja que el dijous hi ha partit. 

MVP. Tot apuntava a Navarro, però indiscutiblement, Anderson ha estat el millor

Personalment, m'ha impactat veure com Messina obligava als seus jugadors a quedar-se en la entrega del trofeu al Barça, per veure si així fan el click necessari per creure's que poden guanyar al Barça. Però la celebració del títol, les cares a la llotja, i les millors imatges aniran en un altre post.

Com també tinc preparat un especial amb la agressió a Manel Comas, comentarista de Teledeporte, a mans d'ultres madridistes. Avanço que l'han agredit a crits de "el Marca tenia razón". Denunciable, vergonyós i lamentable.