<strong>Esta es la Espanya que nos deja Zapatero</strong>

El títol es una broma habitual que dic quan hi ha alguna cosa de la qual Zapatero no va tenir cap culpa. Com per exemple, en unes escales mecàniques del metro, si s'aturen i les haig de pujar caminant, la frase és: "Esta es la Espanya/ escales mècaniques que nos deja Zapatero." I és que el zapping i el canal Intereconomia fa molt de mal en un jove impresionable com jo. Però parlem de la federació espanyola de fulbo. Perquè el president, que ja ho és des del 1988, ho diu així. No sé que s'ha de d'esperar d'algú que no sap ni dir correctament del que és president. Però Villar només és la punta de llança, ja que el problema és global. La federació és un òrgan vell. La Lliga Professional tampoc destaca per la seva modernitat. I anem a l'agrupació més vella, carca, i amb tics pre-democràtics de totes: el Comitè de Competició i el comitè tècnic arbitral.

Com ja es va parlar bastant quan la trepitjada de Pepe a Messi, el Comitè de Competició té un jutge únic. Com un dictador, ell i només ell és el responsable de prendre alguna decisió sobre qualsevol acció relacionada amb el futbol. Per fer-ho més esperpèntic, aquest senyor és un home de 84 anys. No dubto de les seves capacitats mentals ja que no el conec, però 84 anys són molts. Ja hauria de fer 19 anys que s'hagués jubilat i segueix allà. La meva àvia en farà 82 d'aquí uns mesos, i la idea de que ella sigui la màxima responsable d'alguna cosa a nivell estatal se'm fa molt difícil. És una dona bastant independent, i encara es val per ella mateixa. Fins i tot té telèfon mòbil. Sempre dic que ja m'agradaria a mi arribar a la seva edat, i estar tant bé com està ella.
La realitat, però, és que Alfredo Flórez va néixer durant la Dictadura de Primo de Rivera. Abans de la Segona República. I demagògia o no, això el fa molt vell.

Sánchez Arminio

Evidentment, la "caspa" no acaba aquí. El president del Comitè Tècnic d'Àrbitres és un home de 70 anys, que fa 19 anys que està al càrrec. Irònicament, porta tants anys al càrrec com els anys que Flórez hauria de portar jubilat. Des del 1993. Protagonista de la polèmica de la setmana, avisant de que pensava denunciar a Piqué per les seves polèmiques declaracions. Unes declaracions, que vull recordar exactament: "En el descans li vaig dir a l'àrbitre que era penal a Keita i ell se l'ha guardat. Tinc la sensació que hi ha hagut premeditació"
Piqué no parla d'una conxorxa global tipus el villarato que hem anat escoltant els últims anys. Ell parlava de que en aquest partit concret, per culpa d'una discussió al túnel de vestuaris, l'àrbitre ja li havia apuntat la matrícula, que es diu. Declaracions poc afortunades, potser si, però molt menys greus del que hem anat sentint la resta de temporada. I temporades anteriors. Del Madrid i de Mourinho especialment, si. Perquè jo si que ho dic. No com la Junta de Sandro Rosell.

Toni Freixa, ahir

La roda de premsa d'ahir de Toni Freixa va començar bé. Molt bé, fins i tot. Deia que el Barça li volia preguntar a la federació quin era el reglament, quan entrava el Comitè de Competició a valorar alguna cosa o quan no. I que proposarien que en comptes d'un jutge únic fos un òrgan col·legiat. El problema va ser quan es va posar a valorar l'actuació arbitral. Va parlar de que les coses pintaven malament, de mala sort, i en definitiva va deixar-ho a mitges. O no deia res o explotava amb tot, però quedar-se a mitges ho deixa tot en interpretacions personals. I ja sabem com s'interpreta tot des de la majoria de premsa d'aquest estat.
Era una bona oportunitat per decidir-se, i la van tornar a cagar. Tenen por de triar un dels dos camins. Si parlen dels àrbitres obertament, Guardiola i una part del barcelonisme estaran molt descontent. Si no en parlen, la majoria de l'afició quedarà enfadada però Guardiola estaria content. Però un president, al final, ha de decidir. I una vegada més no ho va fer.

En resum, estic enfadat amb tot. Amb el sistema. La federació espanyola de futbol i tot el que l'envolta sembla haver-se quedat en la generació anterior. Gairebé en blanc i negre. I en blanc i negre tots sabem qui era l'equip d'Espanya, i quin tracte tenia. Però en això no hi puc fer res. No canviaré jo el futbol espanyol ni l'estil de fer política d'aquest estat. El que m'acaba d'encendre és la indecisió dels dirigents del Barça. Tant de bo m'equivoqui, però aquesta junta cada cop em fa venir una metàfora al cap. Sabeu aquell empresari jove, que amb 3 anys es carrega la empresa que al seu pare li ha costat tota la vida de crear? Doncs la Junta de Rosell em fa pensar en això. I no m'agrada.