El guardiolisme i els pecadors
Els gairebé 3 anys de Guardiolisme han convertit ha molta
gent. A l’aficionat del Barça de tota la vida, que és pessimista i amb poca
paciència, li ha canviat el caràcter. Alguns ja esperen una mica més de un
fitxatge nou abans de enviar-lo a fregir espàrrecs, i ja no estripen d’un
jugador per una mala tarda. Però el que ha aconseguit sobretot, és que sortides
al camp del Sevilla, Madrid, o Chelsea és mirin d’una altra manera. No dic que
la gent vegi una clara victòria del barça, però no pensa en la derrota, ni en
salvar un empat. Només veu la victòria, i si no es guanya sap que no passarà
res. Perquè cada derrota d’aquest equip es converteix en 9 victòries. Es pràcticament
una formula matemàtica, i això a la gent li queda.
Però el guardiolisme, com totes les religions, té una
part de sacrifici personal. D’entrega, de seny i de control. És complicat, però
funciona així:
“L’entorn creurà sempre en el seu equip, amb una
confiança cega. No obstant, l’equip rival sempre serà complicadíssim, i la
prudència es indispensable per superar-lo.”
Com una sentència així, tant contradictòria a priori, pot
ser la base en la que s’ha format el guardiolisme? Doncs és un misteri, però
les religions tenen aquestes coses. El cristianisme, per no rebuscar molt, és
basa en 10 manaments fonamentals, que el 90% dels cristians han infligit en
menor o major mesura.
Doncs amb el Guardiolisme passa el mateix. La gent s’ha
fet d’aquesta “religió” pel que els aporta. Pels resultats, que es converteixen
en felicitat. I quan saps que alguna cosa et fa feliç, ja no et planteges
perquè ho fa, només vols que et continuï proporcionant aquest mateix nivell de
felicitat, o superar-lo. Això si, tens clar que quan l’entorn en general
incompleix la sentència guardiolana, el càstig es immediat i pràcticament
segur: l’equip et falla. Els exemples són clars: el Rubin Kazan una i una altra
vegada, l’Inter la temporada passada, o els partits contra el Bilbao, o Gijón d’aquesta
temporada per dir-ne alguns. Quan a l’entorn hi ha el convenciment de la
victòria, quan es parla de golejades perquè Messi es separi de Cristiano en el pitxitxi,
quan es vol jugar amb els del B perquè preveuen passejos militars, al Barça li
costa guanyar. Tant li costa, que de vegades arriba a perdre i tot.
La meva manera, i d’algú que no sigui omnipresent, de fer
una radiografia prou acurada de l’entorn, és per la premsa. La premsa recull la
opinió dels aficionats amb enquestes, la de personalitats més o menys famoses,
la d’experts en futbol, i la opinió del Barça. I de tots aquests grups, es pot
dir que el guardiolisme va de menys a més. Així, els aficionats encara sempre
veuen golejades, els famosos en majoria pronostiquen resultats ajustats, els
experts es moderen molt més que fa 5 anys i des del barça el discurs es sempre
el mateix: prudència.
![]() |
| Sandro veu un 5-0 |
I amb tota aquesta parrafada, que jo honestament me la
crec, algú em pot explicar perquè el president del barça ha pronosticat un 5-0?
I llavors, que algú altre se li afegeixi, perquè encara necessitaré més gent
per entendre com el president de Catalunya pronostica 4 gols de diferència. Jo no
ho entenc, i em sap greu. Orgullós de no haver votat a cap dels dos? Probablement
avui és el dia per estar-ho, però això ja es una altra història.




7 comentaris:
31 de març del 2011, a les 19:38
31 de març del 2011, a les 20:39
No podia dir tal cosa, no pots anar dient que el Barça guanyarà 5-0. Estic molt emprenyat, la veritat.
I nervis, quins nervis pel partit d'avui!
1 d’abril del 2011, a les 1:12
La religió del karma ja diria avui que han eliminat el Regal Barça per culpa de la sobrada de Rossell. Jo ho deia Earl Hickey i la seva llista
1 d’abril del 2011, a les 19:39
Crec que amb el que ha dit en Rossell l'ha cagat, i se n'adonarà, i potser demanarà perdó i tot.
Aquest pecat és casi exclusiu del mandril, així els hi va, i aquí no volem aquesta supèrbia.
Pel que fa a ridiculitzar la religió, compta amb mi pel que sigui Gotham. Però no comparteixo la visió de que Guardiola sigui l'instigador únic del canvi en la mentalitat de l'aficionat culé.
Del vell pessimista s'ha passat al jove optimista, i sempre victoriós, però Guardiola (ei que per mi segueix sent el millor de llarg, dins i fora del camp) va heredar un equipàs, amb jugadors que acabarien sent campions del món però que ja havien passat una època daurada al costat de Ronaldinho, Rijkaard i Deco i que ho havien aixecat tot menys el mundialet.
Pel que fa al discurs de prudència de Guardiola, he arribat a la conclusió que no es pot passar a tota una massa social. Depen de la forma de ser de cada persona.
1 d’abril del 2011, a les 22:05
2 d’abril del 2011, a les 10:26
Estic d'acord al 99%. A l'últim paràgraf dius que Mas també va ficar la pota, i amb això no hi estic d'acord. Mas no està gens vinculat amb el Barça, només és President del país del Barça. Que digui que guanyarem per 4 gols no em sembla cap bestiesa, perquè, sincerament, els del Madrid no es podran ficar amb Mas per haver pronosticat això en canvi, per les declaracions de Rosell, es podran ficar amb nosaltres si perdem, perquè ell ens representa a tots. Mas, representa un país, no a un club.
2 d’abril del 2011, a les 16:45
Publica un comentari a l'entrada