<strong>Aniversaris i sistemes</strong>

Avui Guardiola compleix 40 anys. Avui es compleix 1 any de la renovació per aclamació popular - concert dels Manel inclòs - de Guardiola. Avui també es compleixen 50 dies del 5-0. Avui, doncs, és un dia bonic pel barcelonisme. I lluny de posar un vídeo amb música dramàtica/emotiva, amb imatges de Guardiola fent gestos, parlant amb els seus jugadors, i que segur acabaria amb Guardiola plorant amb la victòria del Barça en el Mundial de Clubs, des de Tenimunblog volem fer una altra cosa.


Gràcies a Pep Guardiola, el que ús està escrivint va descobrir el grup Manel. I fins i tot en l'antic blog, on comentava portades del diari Marca al facebook, vaig utilitzar varies vegades dos versos de dues cançons d'aquest gran grup, que m'encanta:
- Ens ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí
- De vegades, ens en sortim.
I durant aquest últim any, he parlat amb amics personals meus i companys del blog o del món de la xarxa d'aquest grup, recomanant-lo. I una d'aquestes persones, col·laboradora del blog, em va parlar del grup Els Amics de les Arts, semblant als Manel. I és gràcies als Amics de les Arts, que arribem al final d'aquest "rollo". Amb una cançó seva, anomenada 4-3-3, on parlen del Barça i fan referència al seu sistema de joc.


Vull parlar d'una de les coses més importants que ha fet Guardiola: la tàctica i el sistema de joc. No parlarem de la psicologia, o de pujar nois del planter, o del tracte amb la premsa i projecció del Barça al món. 
Del que vull parlar, és bàsicament del sistema del Barça. És realment un 4-3-3? Canvia cada partit? O canvia durant el partit?
El Barça habitualment comença amb un 4-3-3. Res a dir, és l'alineació que fa tants i tants anys veiem en les televisions, diaris, i per tot arreu. Però amb Guardiola, aquest sistema només va aguantar fix uns mesos, i ja en el seu primer any va començar a introduir variants, com baixar a Messi al mig del camp per associar-se amb Xavi i Iniesta. Així Messi va marxar de la banda dreta, i Eto'o i Henry eren els dos de la banda, formant el Barça un 4-4-2 amb una espècie de rombe al mig del camp.  Si algú recorda el 2-6 al Bernabeu, sabrà de que parlo.


En aquesta imatge, a la dreta del text, veiem el rombe al mig del camp del que parlo, i els laterals més ofensius, ja que amb el mig del camp més reforçat, els laterals han d'agafar més protagonisme. Qui també pateix més, són els teòrics extrems, ja que amb Messi al mig, ells han de buscar diagonals des de la banda cap a la porteria. A la temporada passada, Ibra mai va saber adaptar-se a jugar a la banda. Tot i això, Guardiola no va voler treure a Messi del mig, i així es va treure del barret un 4-2-3-1, del que no he fet imatge, ja que va durar pocs partits. 4 defenses, 2 pivots que eren Busquets/Touré i Xavi, 3 mig-campistes que eren Pedro a la dreta, Messi al mig i Maxwell o Iniesta a l'esquerra. A dalt, Ibra. Era tot antinatural, i només Messi i Ibra jugaven en una posició còmoda, però igualment no s'entenien. Amb un Iniesta més recuperat, i Xavi més ofensiu, es va haver de tornar al 4-3-3, o al 4-4-2, amb Bojan per Ibra, que si sabia jugar a la banda.


Aquest sistema, el 3-4-3, és per mi el sistema d'aquesta temporada. Evidentment, el Barça no juga amb 3 defenses. De fet, juga amb 2, els dos centrals. L'altre defensa, és Busquets (el punt una mica més avançat). Els dos laterals juguen pràcticament tot el partit al mig del camp, i arriben a la línia de fons molt sovint. A part de l'incombustible Alves, fins i tot Abidal (o Maxwell) està arribant a l'àrea rival més que mai. A la davantera, Messi juga al mig, amb tendència cap a l'anarquia. Tant està al mig del camp, com d'extrem. Llibertat absoluta, i números inigualables: 31 gols i 16 assitències en mitja temporada. Villa i Pedro fan de falsos extrems, ja que els que fan d'extrems són els laterals. Veient el joc del barça, és el sistema ideal i amb el que tantes i tantes golejades hem viscut.



I per acabar, el sistema amb més asteriscs, amb més condicionants. Si juga Busquets, si l'equip rival està tancadíssim darrere, si el barça no va pel davant al marcador i si Messi li dóna la gana, és el sistema emprat. Bàsicament, i per no enrollar-me més, és el 3-4-3 anterior, amb Messi al mig del camp. El vam veure sobretot contra el Villa-real a casa, contra el València a casa, i en fases de les famoses manetes contra Madrid i Espanyol.


Resumint, Guardiola té un equip molt treballat, i l'està modificant, i arreglant partit rere partit. El barça de Rijkaard li van passar moltes coses, però mai vam veure retocs tàctics com aquests. Guardiola intenta que els rivals no s'aprenguin com juga el Barça, i de moment se n'ha anat sortint. Cada temporada penso que Guardiola no aconseguirà trobar una altra fórmula, però em deixa malament. Ell ho pot negar, i pot dir que tot està inventat, però jo estic d'acord amb Xavi: Guardiola passarà a la història pels seus avanços tàctics, per la seva aportació al món del futbol. I podem estar ben contents de veure-ho i viure-ho en directe. Només els anys ens deixaran veure la grandesa d'aquest entrenador. En fi, felicitats Pep. 


Evidentment, no podia faltar el vídeo amb la cançó esmentada. 4-3-3:



Esperem renovi aquest any amb aquest grup, seria una bona manera. I al Palau de la Música? Això ja és aventurar-se molt, però fan 2 concerts al febrer, on hi ha setmana de seleccions i Guardiola té temps lliure...

dedicat a Piquenbauer