La masia d'or
Dia històric, tot i que la gran festa serà el 10 de gener. 3 jugadors de la pedrera han sigut elegits els tres millors jugadors de l'any 2010. Realment, hi ha poc més a dir. No és com el 5-0, que pots escriure paraules i detalls i opinions.
A mi aquesta nominació m'omple de felicitat. És diferent que els títols, i potser molta gent no considera que aquest reconeixement sigui important. Discrepo, ja que com va dir Guardiola " al Barça, el més gran que es pot aconseguir és pujar un jugador al primer equip. És més important que un títol". I suposo que un cop estan al primer equip, el que més es pot demanar és ser el millor jugador del món.
Tot i que estem tots d'acord en que el millor jugador és Messi, també es sabut que per guanyar els premis individuals necessites premis col·lectius. I aquest any hi ha hagut Mundial, i Messi no va arribar gaire lluny. Xavi va ser el motor de la selecció, i Iniesta va fer el gol de la final. En principi, el més just seria que Xavi guanyés la Pilota d'or, amb Iniesta i Messi darrere. Però aquest premi és un misteri, i fins que no veiem els resultats no podrem dir res. Però una cosa és segura: la projecció del Barça al món es immillorable, i mai havíem estat tots més orgullosos de ser del Barça. Ser del Barça està de moda. Totes les seccions estan al màxim nivell esportiu i socialment el Barça no para d'ajudar en obres socials amb Unicef al capdavant. No és només el futbol i que la pilota entri, aquest any es podria guanyar 4 copes d'Europa, i la Lliga en totes les disciplines (futbol, bàsquet, handbol, hoquei i futbol sala). És la humilitat, les formes i la manera de fer. Ser del Barça és un orgull, i com diu el famós càntic popular: o lé lé, o là là, ser del Barça és el millor que hi ha.
És senzill, és bonic, és pur. És autèntic i ho resumeix perfectament.
Almenys per mi.
A mi aquesta nominació m'omple de felicitat. És diferent que els títols, i potser molta gent no considera que aquest reconeixement sigui important. Discrepo, ja que com va dir Guardiola " al Barça, el més gran que es pot aconseguir és pujar un jugador al primer equip. És més important que un títol". I suposo que un cop estan al primer equip, el que més es pot demanar és ser el millor jugador del món.
Tot i que estem tots d'acord en que el millor jugador és Messi, també es sabut que per guanyar els premis individuals necessites premis col·lectius. I aquest any hi ha hagut Mundial, i Messi no va arribar gaire lluny. Xavi va ser el motor de la selecció, i Iniesta va fer el gol de la final. En principi, el més just seria que Xavi guanyés la Pilota d'or, amb Iniesta i Messi darrere. Però aquest premi és un misteri, i fins que no veiem els resultats no podrem dir res. Però una cosa és segura: la projecció del Barça al món es immillorable, i mai havíem estat tots més orgullosos de ser del Barça. Ser del Barça està de moda. Totes les seccions estan al màxim nivell esportiu i socialment el Barça no para d'ajudar en obres socials amb Unicef al capdavant. No és només el futbol i que la pilota entri, aquest any es podria guanyar 4 copes d'Europa, i la Lliga en totes les disciplines (futbol, bàsquet, handbol, hoquei i futbol sala). És la humilitat, les formes i la manera de fer. Ser del Barça és un orgull, i com diu el famós càntic popular: o lé lé, o là là, ser del Barça és el millor que hi ha.
És senzill, és bonic, és pur. És autèntic i ho resumeix perfectament.
Almenys per mi.
| Història del Barça, història del futbol. |



2 comentaris:
6 de desembre del 2010, a les 23:56
7 de desembre del 2010, a les 0:33
Quina filosofia més maca. Més que esportiva sembla de vida.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada