<strong>Guardiola explota i amb raó</strong>

No penso ni censurar-me, ni repassar les males paraules que pugui escriure. Estic molt enfadat, i no sóc tan ben educat com Pep Guardiola. I abans de començar, també vull deixar clar que no defenso al 100% el que va fer el Barça ahir, però que de l'únic que es pot acusar, es de falta de previsió.
Ahir va ser un atac general, des de Marca, As, Cuatro, la Sexta i qualsevol mitjà de Madrid. I no va ser un atac al Barça, sino al seu màxim representant: Pep Guardiola. Per mi, l'objectiu està molt clar: fer que Guardiola no renovi. Tothom sap que Guardiola pateix molt, i que està envellint moltíssim a la banqueta del Barça. Així doncs, la mentalitat és intentar desgastar tant a Guardiola que no vulgui seguir. És pensen que si marxa Guardiola el Barça i tot l'equip s'enfonsarà. I com no dubto ni per un moment que aquest sigui l'objectiu, exploto. M'indigno. Em cago amb les seves famílies. 


Entenc que un periodista no té un jurament hipocràtic com el dels metges, però la era digital ha canviat el món periodístic. En molts casos no hi ha ètica, ni vergonya. Tot s'hi val per guanyar, i tots emparats amb la llibertat d'expressió. Seria il·legal partir-li les cames a Messi. Seria il·legal matar a Guardiola. Seria il·legal pagar als àrbitres. Però no és il·legal publicar en un diari, o dir per televisió coses com parar a Messi por lo civil o por lo criminal, Villarato, o desqualificar constantment a Guardiola. Són atacs intel·lectuals, però són atacs. Si hi ha maltractament psicològic i físic, no entenc per que no es pot sancionar als atacs psicològics. No pot ser que una colleja sigui una agressió, i que un article d'Eduardo Inda on insulta a Guardiola, i s'inventa complots de Guardiola sigui menys greu. Inda pot escriure i sortir en videoblogs dient el que li passa pel cap. Però ai, si Guardiola diu alguna cosa. I com he dit, si jo fos Guardiola, vaig a buscar el premi de millor entrenador al diari Marca, i m'acosto cap a Inda. Primer l'insulto, després l'empento, i acabo amb un insult pitjor. I que? No hauria de passar res, ja que ell m'ha estat maltractant durant 2 anys. Però tots sabem que passaria. I això és el que no entenc. El que no aprovo. El que m'indigna.


Tornem al dia d'ahir. La federació enganya al Barça, i tracta fatal a l'Osasuna. El culpable de tot, a Madrid, és Guardiola. Si, si, Guardiola. Amb dos collons. Al Marca: "La federación da marcha atrás en su regalo a Pep". A l'As: "Guardiolato i Villarato". A Cuatro i a la Sexta totes les notícies "confirmaven" que Guardiola estava darrere de tot. Com si Guardiola tingués una mansió amb un amagatall, tipus Batman, amb Tito Vilanova d'Alfred, on maquina per destruir al Madrid. I a Espanya. 
Per favor, Guardiola no és el president del Barça, Guardiola no mana a la federació espanyola i Guardiola no té la culpa que la federació espanyola de futbol sigui un organisme lamentable, mentider, i que es deixa manipular per la premsa. Perquè estic segur que el comunicat del Barça és veritat, i que la Federació li va dir al Barça que es podia jugar l'endemà. Ni al Barça li anava bé  -juga dimarts Champions- ni li van preguntar a Osasuna. Quan van veure els mitjans, és van cagar a sobre i van donar marxa enrrere. Els jugadors del Barça, corrent cap a Osasuna, i a sobre han d'aguantar crits i càntics com si ells tinguessin la culpa. 


Això m'ha fet explotar, però la realitat és que porten anys igual. Als resums del Barça es veu totes les arribades o jugades polèmiques del rival, i del Barça els gols i com a molt els pals. Són resums manipulats, que no ensenyen la realitat del que ha passat al partit, i que fan que el públic no vegi el que fa el Barça. Declaracions manipulades, paraules fora de context i critiques que només se les creuen ells. I des d'aquest any, han començat una campanya de victimisme que és fastigosa. Amb Mourinho com a abanderat, el Madrid intenta fer creure que és un club atacat per la UEFA, la RFEF, i els aficionats i entrenadors rivals. El Madrid és una víctima, i fins i tot Mourinho té els sants collons de dir que hi ha dos reglaments: un per ell i un altre per la resta. 8 anys criticant a qui vol, com vol, i ell és la víctima. Si fins i tot va fer plegar un àrbitre, quan el va acusar de passar el descans menjant i bebent amb Rijkaard. I no passa res, el dolent és Guardiola.


Hi ha una part positiva, que és la motivació. Els jugadors i Guardiola estan ultra-motivats a demostrar que per molta merda que els hi tirin a sobre, persistiran. Però des del meu punt de vista és inadmissible la campanya anti-Guardiola. La entendria i acceptaria a TeleMadrid, però no en televisions i mitjans estatals. És massa injust, és massa cabró. Podria guanyar 5 Champions i 10 lligues seguides el Barça, i encara veurien complots. Seguirien intentar desestabilitzar. Perquè venen una informació que no és la realitat. Ahir el València el van atracar, i el Madrid va jugar fatal. Pepe fa gestos mil vegades més provocadors que Piqué. Cristiano fa gol, i el van a abraçar 2 o 3 companys. Mourinho surt abans que Emery a la roda de premsa i no passa res. La seva crònica és que la víctima Mou, une al vestuario que en un gran partido gana al Valencia. Expulsión rigurosa de Albelda pero penalty no pitado a Di María.


Jo no torno a mirar ni el Marca, ni l'As, ni deportes Cuatro, ni la Sexta ni Punto Pelota en un temps. Necessito desconnectar. Han pogut amb mi. I per això admiro al Barça, i sobretot a Guardiola, amb una roda de premsa espectacular ahir. Va reconèixer que té un amic a la Federació, el gran barcelonista Fernando Hierro. Ets molt gran Pep.