<strong>BARÇA 5 - 0 MADRID</strong>

Bé companys, a aquestes hores de la matinada, després de celebrar aquest històric 5-0, partit pel record i amb més bany i més desigualtat que el 2-6, i de riure una mica amb en Roncero i els personatges de Punto Pelota a Intereconomía, que segueixen ofuscats amb que el Madrid acabarà guanyant al Barça i tal i qual sense veure la realitat.. i després de 3 hores i mitja desde la fi del PARTIDÀS (del Barça) volia rescatar un article de Josep Capdevila, blogger del diari Sport a sport.es

Data del 7 de Novembre:

MOURINHO, EL MILLOR AMIC DEL BARÇA
"Sempre portaré al Barça en el cor", va dir José Mourinho fa ja uns quants anys quan era el traductor del llavors entrenador del FC Barcelona Boby Robson. No sabem si el portuguès segueix portant un tros de culé en el seu cor, però que ningú dubti que el que està fent per aquest club és molt d'agrair.Ni psicòlegs, ni primes extres, ni promeses de més dies de vacances. Aquest Barça no necessita res per motivar-se. La motivació que els seus jugadors poden necessitar ja la hi dóna el bon amic José Mourinho. Ni volent es podria haver trobat una fórmula de motivació millor. És gratis i no falla ni un sol dia. Puntual com un rellotge, aquí tens sempre al bocamoll oficial del regne, sempre amb la paraula justa, sempre amb el Barça en el seu record.

Quan no t'ho esperes i et donen un fort cop, ho acuses. Fa mal. Però si et van donant petits copets constants, arriba un moment que t'acostumes. I això és el que li està passant al culé. Està ja anestesiat de tant atac sense solta ni volta per part d'aquest personatge. És un discurs pesat, que avorreix, sense cap sentit. El culé, pansa d'ell.I si el culé passa, ja no et dic res dels professionals de tot això, jugadors i tècnics del FC Barcelona. Ho han dit ja en més d'una ocasió i crec que no els falta raó. Mourinho no els fa enfadar, no els preocupa, no els molesta. Simplement, els motiva. I l'exemple més clar ho vam tenir en el partit contra el Sevilla. Sense citar-ho (els covards mai donen noms) el tècnic es va recordar d'un jugador "que també va costar molts diners i no li marca un gol a ningú". Tothom va captar cap a qui anava dirigit el missatge. Villa podria haver sortit al camp encara amb més ansietat de la que ja se li suposava que tenia. Però no va ser així. Va poder haver empès la pilota en el gol de Messi i ell hauria estat ja l'autor. Minut 3 i adéu ansietat. Però no va anar així. Es va quedar mirant com la pilota entrava. Posteriorment li va ficar dos golets al Sevilla. I Mourinho es va haver de menjar les seves paraules.En definitiva, no sabem si és aquesta la seva intenció pel tros culé que té encara el seu cor, però la realitat és que Mourinho li està fent un gran favor al Barça amb les seves constants referències al Barcelona. Si no canvia de tàctica, Mou és ja el millor amic del Barça.

Què en penseu? Admetran mai que aquest Barça és superior, no a ells, sinó a tots els equips?

S'ha acabat de rebentar aquest globus (que ells mateixos havien inflat, sobretot determinats diaris ¬_¬) i que el primer equip bo contra el que han jugat els hi ha fet explotar a la cara? Seguiran igual de prepotents? Jugaran al toc???

I ara a gaudir unes setmanetes, que ja s'ha parlat lo que s'havia de parlar, on s'havia de parlar, AL CAMP. Ah, i ànims pels madridistes, que això és un cop dur.. enèssim..