S'han fet dies molt llargs, però per fi ha arribat l'inici de la final ACB. Dies on s'ha parlat més de fitxatges, renovacions i futur que dels perills del Bilbao. Ha sonat molt el nom de Eidson, amb el que comporta aquest fitxatge pels extracomunitaris. També es dóna per fet que Ricky se'n va cap a Minesota Timberwolves i que el seu substitut seria el serbi Teodosic, conformant un cinc inicial de cara a l'any vinent increïble. Teodosic, Navarro, Mickael, Lorbek i... el Bilbao. Al final torna el Bilbao. Que si, que és el Bilbao, però si ha arribat a la final i ha eliminat a València i Madrid no pot ser casualitat. I així es va confirmar ahir. Perquè el regal Barça va fer un molt bon partit, però el Bilbao va demostrar que no serà un passeig. Pot ser un 3-0, un 3-2 o un 2-3, però el Regal barça s'haurà de posar les piles en defensa i sortir al 100%. Perquès si es repeteix l'últim quart el somni basc pot ser complert.

El partit va començar amb una defensa molt treballada sobre Jackson i els homes importants del Bilbao. A darrere la defensa era espectacular i a davant els homes alts feien el que volien amb el Bilbao. Sobretot Lorbek, superava una vegada i una altra a qualsevol jugador o sistema que se li posés per davant. El quart semblava trencar el partit, i es va tancar amb un 26-12 que demostrava el que s'havia vist sobre la pista: bon atac i molt bona defensa. Però va arribar el segon quart, i amb les rotacions el Bilbao va despertar. Vasileiadis va tancar un parcial de 2-9 que va acostar el Bilbao als 7 punts de diferència, però amb el retorn de Navarro a pista, i posteriorment de Sada, el Barça va tornar a posar les coses al seu lloc. Tot i això, el Bilbao ja funcionava millor i va guanyar per la mínima el segon quart, marxant al descans 43-31. 12 punts d'aventatja i el Bilbao que no perdia la cara al partit.

6/9 en tirs de 2 i 3/3 en triples

Tots els barcelonistes esperàvem un tercer quart com el primer, i així escapar-se per 20 punts i tancar definitivament el partit. Per sort per nosaltres, Lorbek també ho tenia igual de clar i va començar el terecer quart excatament com el primer, amb un triple. I un altre cop amb la defensa excelsa, i un atac variat i consistent el Regal barça s'escapava, i escapava en el marcador. Van arribar a ser 26 punts, i es va arribar a l'inici de l'últim període amb un 64-40 que demostrava la superioritat en pràcticament tot dels jugadors blaugranes. Assistències, rebots, rebots ofensius, pilotes perdudes, pilotes recuperades... un partit molt complet on Lorbek feia de Navarro, que no va tenir el dia en el tir (4/13). I amb aquest panorama de festa i "partit guanyat", va arribar la relaxació blaugrana i l'orgull del Bilbao, de la mà del veteraníssim Paco Vázquez. En un tres i no res el Bilbao ja no perdia per més de 20 punts, i Xavi Pascual demanava unt emps mort per esperonar els seus. 40 segons, i parcial de 0-4 a favor del Bilbao: un altre temps mort. Dels 24 punts ja només en quedaven 12 de diferència, i va ser amb un tap de ricky que el Barça va tornar a ficar-se al partit. Al final, Lorbek va tancar definitavament el partit a davant, i N'Dong darrere, convertint-se en una muralla. 74-64, i l'avís del Bilbao a l'últim quart: no hi pot haver relaxacions.

Lorbek va fer 24 punts, acabant amb 28 de valoració. Els altres dos homes amb millora valoració van ser N'Dong amb 17 i Perovic amb 16. I és que jo no sóc entrenador, però és molt evident on té més problemes el Bilbao. Amb la baixa de Sonseca, només tenen 3 pivots, i tant Hervelle, Banic com Mavroeidis són més baixos que les torres blaugranes. El senyor Lele Molin no va ser utilitzar a Tomic i Begic, molt em temo.

I dissabte més!

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

Jornada de transició, amb varis equips esperant la quarta jornada per classificar-se matemàticament. És el cas del Barça, el Madrid, i el Fenerbahce, els únics equips amb 3 victòries en 3 partits. En el cas del Barça i del Madrid, a més, podem parlar de favorits a la primera plaça del grup i a estar a la Final Four. El Fenerbahce té Olympiakos al grup, i és més difícil posar-lo com a favorit. En l'altre grup, el Caja Laboral va voler callar el "run-run" de que aquest any no podrà ni disputar els títols, i va superar a Panathinaikos igualant-lo en la classificació. Els 3 equips que estan virtualment eliminats són el Zalgiris, la Lottomoatica de Roma i el Partizan, que l'any passat va aconseguir arribar a la Final Four. Aquests 3 equips encara no han guanyat cap partit, i necessitarien un triple (o quàdruple) empat a 3 victòries per passar. Masses caramboles. Els equips amb 1 victòria encara depenen d'ells mateixos, tot i que necessitarien guanyar el que els hi resta i superar el bàsquet average en alguns casos. És el cas de l'Unicaja i el Power Electronics València.


Unicaja va estrenar el seu casiller de victòries amb un últim quart sublim, on va remuntar un partit que portava bastant malament. De fet, havia perdut els 3 primers quarts. Però un parcial de 36-21, amb Sinanovic imparable (28 de valoració en poc més de 10 minuts), van decantar el partit de la part malaguenya.
Pitjor ho va tenir el Power Electronics, que va anar al camp de l'Olympiakos. Pocs valencianistes devien comptar amb una victòria del seu equip, i la sortida de l'equip grec encara va frenar més els ànims valencians. Amb una defensa excelsa a la primera meitat, l'Oly ja va agafar una renda de 14 punts, prou còmoda per anar-hi "jugant." La segona part va ser la típica en aquesta casos: el valència va millorar, però no suficientment com per creure en la remuntada. I mai se sap si va ser per dessidia d'Olympiakos o si va ser reacció de veritat. Com he dit, lo habitual.

Sergio, per fi respon

Partits importants pel Caja Laboral i Madrid. El Madrid va anar a remolc tot el partit, davant un bon Efes Pilsen, que va estar a punt de donar la sorpresa. Però, la sorpresa de veritat la va donar Sergio Rodríguez, en el millor partit des de que ha tornat a la ACB. Ja portava fent un bon partit, però va ser en els moments finals que es va posar l'equip a la esquena i va anotar, dirigir, i forçar una falta de 3 tirs per portar el partit a la pròrroga. Vaig veure la segona meitat d'aquest partit i la pròrroga, i la veritat és que el Madrid pot donar gràcies als àrbitres, que van xiular bastant a favor seu. 20 tirs lliures més pel Madrid, incloent-hi els 3 finals de Sergio, que va rebre una falta... justeta. A la pròrroga entre Sergio ofensivament, i d'Or Fischer en defensa van poder amb l'Efes, que va demostrar la seva candidatura a la primera plaça de grup. 

Batista cada cop més acoplat

El Caja Laboral, per la seva banda, va viure la confirmació de que San Emeterio és un jugador 100% Baskonia. Defensa, intensitat en totes les jugades i aquell orgull, aquell caràcter Baskonia que tant agrada als seus aficionats. Després del 35 (gràcies pels que et teniem al SM) de valoració del dissabte passat, ahir davant tot un Panathinaikos va fer 27. 21 punts, 4 rebots, 4 assistències i 9 faltes rebudes. I va deixar a Sato amb 6 punts. El gran duel, però, estava a la pintura. Batista vs Batiste. Per cert, algú, si pot, em podria explicar com pot ser que Barac passi de ser un dels millors 5 d'Europa a no llençar a cistella i a passar totalment desapercebut? Coses de Dusko, suposo. 
Els "Batista" van protagonitzar un duel molt interessant, que tot i estar igualat, podriem dir que va guanyar el del Caja Laboral. A falta d'un minut i mig un triple del Panathinaikos va posar la por al cos dels baskonistes, però van saber jugar amb el rellotge i al final es van endur el partit amb 7 punts d'avantatge, que hauran de conservar a Grècia en el pròxim partit. 


Regal Barça vs Lottomatica Roma (80-56)

5 assistències i 5 pilotes robades

No és casualitat que avui els partits dels altres ACB ocupin més que de costum. Sóc del barça, però per sobre de tot m'agrada el bàsquet, i el partit d'ahir era d'aquells que s'han de guanyar, i punt. Contra un dels pitjors -o el pitjor- equips de la Eurolliga, el Barça havia de guanyar sense desgastar-se, per seguir primer i encarar els partits decisius contra Olimpia i Maccabi. I malauradament, el Barça no va sortir "endollat" al partit. No va ser fins a finals del segon quart on va tenir un domini clar en el ritme, el joc i poc a poc en el marcador. Va ser a l'inici de la segona meitat, on el Barça si que va sortir a per totes, i va trencar el partit. Al minut 27, el marcador ja era de 59 a 42, i el que quedava, era acabar el partit. La victòria ja no s'escaparia, i així vam poder veure a Ingles anotar els punts que tant necessitava i un Fran Vázquez recordant a Europa que és un taponador com n'hi ha pocs. Bon partit d'Anderson, i partits correctes de Ricky i Navarro, que tampoc van tenir ni molts minuts, ni moltes ganes de ser MVP de la jornada, precisament. Perovic va tornar a sorprendre sent el millor dels interiors, i sembla que el seu fitxatge ha estat tot un encert. 


http://www.euroleague.net/main/standings

PD: Ja s'ha descobert el perquè Mirotic és tant bon jugador tot i la seva pressumpta joventut. Perquè pressumpta? És un vampir!

Llegir més...