<strong>TOP 16, Jornada 3</strong>

Jornada de transició, amb varis equips esperant la quarta jornada per classificar-se matemàticament. És el cas del Barça, el Madrid, i el Fenerbahce, els únics equips amb 3 victòries en 3 partits. En el cas del Barça i del Madrid, a més, podem parlar de favorits a la primera plaça del grup i a estar a la Final Four. El Fenerbahce té Olympiakos al grup, i és més difícil posar-lo com a favorit. En l'altre grup, el Caja Laboral va voler callar el "run-run" de que aquest any no podrà ni disputar els títols, i va superar a Panathinaikos igualant-lo en la classificació. Els 3 equips que estan virtualment eliminats són el Zalgiris, la Lottomoatica de Roma i el Partizan, que l'any passat va aconseguir arribar a la Final Four. Aquests 3 equips encara no han guanyat cap partit, i necessitarien un triple (o quàdruple) empat a 3 victòries per passar. Masses caramboles. Els equips amb 1 victòria encara depenen d'ells mateixos, tot i que necessitarien guanyar el que els hi resta i superar el bàsquet average en alguns casos. És el cas de l'Unicaja i el Power Electronics València.


Unicaja va estrenar el seu casiller de victòries amb un últim quart sublim, on va remuntar un partit que portava bastant malament. De fet, havia perdut els 3 primers quarts. Però un parcial de 36-21, amb Sinanovic imparable (28 de valoració en poc més de 10 minuts), van decantar el partit de la part malaguenya.
Pitjor ho va tenir el Power Electronics, que va anar al camp de l'Olympiakos. Pocs valencianistes devien comptar amb una victòria del seu equip, i la sortida de l'equip grec encara va frenar més els ànims valencians. Amb una defensa excelsa a la primera meitat, l'Oly ja va agafar una renda de 14 punts, prou còmoda per anar-hi "jugant." La segona part va ser la típica en aquesta casos: el valència va millorar, però no suficientment com per creure en la remuntada. I mai se sap si va ser per dessidia d'Olympiakos o si va ser reacció de veritat. Com he dit, lo habitual.

Sergio, per fi respon

Partits importants pel Caja Laboral i Madrid. El Madrid va anar a remolc tot el partit, davant un bon Efes Pilsen, que va estar a punt de donar la sorpresa. Però, la sorpresa de veritat la va donar Sergio Rodríguez, en el millor partit des de que ha tornat a la ACB. Ja portava fent un bon partit, però va ser en els moments finals que es va posar l'equip a la esquena i va anotar, dirigir, i forçar una falta de 3 tirs per portar el partit a la pròrroga. Vaig veure la segona meitat d'aquest partit i la pròrroga, i la veritat és que el Madrid pot donar gràcies als àrbitres, que van xiular bastant a favor seu. 20 tirs lliures més pel Madrid, incloent-hi els 3 finals de Sergio, que va rebre una falta... justeta. A la pròrroga entre Sergio ofensivament, i d'Or Fischer en defensa van poder amb l'Efes, que va demostrar la seva candidatura a la primera plaça de grup. 

Batista cada cop més acoplat

El Caja Laboral, per la seva banda, va viure la confirmació de que San Emeterio és un jugador 100% Baskonia. Defensa, intensitat en totes les jugades i aquell orgull, aquell caràcter Baskonia que tant agrada als seus aficionats. Després del 35 (gràcies pels que et teniem al SM) de valoració del dissabte passat, ahir davant tot un Panathinaikos va fer 27. 21 punts, 4 rebots, 4 assistències i 9 faltes rebudes. I va deixar a Sato amb 6 punts. El gran duel, però, estava a la pintura. Batista vs Batiste. Per cert, algú, si pot, em podria explicar com pot ser que Barac passi de ser un dels millors 5 d'Europa a no llençar a cistella i a passar totalment desapercebut? Coses de Dusko, suposo. 
Els "Batista" van protagonitzar un duel molt interessant, que tot i estar igualat, podriem dir que va guanyar el del Caja Laboral. A falta d'un minut i mig un triple del Panathinaikos va posar la por al cos dels baskonistes, però van saber jugar amb el rellotge i al final es van endur el partit amb 7 punts d'avantatge, que hauran de conservar a Grècia en el pròxim partit. 


Regal Barça vs Lottomatica Roma (80-56)

5 assistències i 5 pilotes robades

No és casualitat que avui els partits dels altres ACB ocupin més que de costum. Sóc del barça, però per sobre de tot m'agrada el bàsquet, i el partit d'ahir era d'aquells que s'han de guanyar, i punt. Contra un dels pitjors -o el pitjor- equips de la Eurolliga, el Barça havia de guanyar sense desgastar-se, per seguir primer i encarar els partits decisius contra Olimpia i Maccabi. I malauradament, el Barça no va sortir "endollat" al partit. No va ser fins a finals del segon quart on va tenir un domini clar en el ritme, el joc i poc a poc en el marcador. Va ser a l'inici de la segona meitat, on el Barça si que va sortir a per totes, i va trencar el partit. Al minut 27, el marcador ja era de 59 a 42, i el que quedava, era acabar el partit. La victòria ja no s'escaparia, i així vam poder veure a Ingles anotar els punts que tant necessitava i un Fran Vázquez recordant a Europa que és un taponador com n'hi ha pocs. Bon partit d'Anderson, i partits correctes de Ricky i Navarro, que tampoc van tenir ni molts minuts, ni moltes ganes de ser MVP de la jornada, precisament. Perovic va tornar a sorprendre sent el millor dels interiors, i sembla que el seu fitxatge ha estat tot un encert. 


http://www.euroleague.net/main/standings

PD: Ja s'ha descobert el perquè Mirotic és tant bon jugador tot i la seva pressumpta joventut. Perquè pressumpta? És un vampir!