El blog del Barça i d'esports en català: J14 11/12 Getafe 1

Sóc del Barça. És evident, o el blog tindria un altre nom. I no crec ni en Déu, ni en els fenòmens paranormals, ni en alienígenes, ni en bona ni mala sort. Suposo que penso que la vida et torna el que tú li dones. És bonic pensar que si fas bé les coses al final les coses et surten bé i et veus recompensat. Malauradament, hi han moltes evidències que la resposta final tampoc és aquesta, ja que massa sovint es veuen injustícies que no tenen cap explicació. I a petita escala, i a una importància ínfima si ho comparem amb altres aspectes que de veritat importen, ahir en vam tenir una nova mostra. I no parlo només de la derrota ahir a Getafe. L'empat a 0 contra el Sevilla va ser una fatalitat. A València hi va haver mala sort i errors arbitrals. A Bilbao més mala sort, amb relliscades i gol en pròpia inclòs. Com estúpid va ser el gol del Milan en temps afegit d'un córner que mai hauria d'haver existit. I després de tots aquests partits, on el Barça es va merèixer emportar-se la victòria, trobem el partit d'ahir.

El resum simplista del partit es que el Getafe va arribar una vegada i va fer gol. El Barça va estar tot el partit en camp rival i per una sèrie de desgràcies no va poder superar al Getafe. I més o menys va ser així, però amb matisos. El Barça va començar el partit a tot drap. Intens, amb profunditat, i acostant-se de seguida a la porteria de Moyà. Però aquesta intensitat, i clarividència per superar al Getafe al mig del camp, es va anar apagant durant la primera part. El domini de la pilota, i control del partit era total, però pràcticament no es creaven oportunitats. Ni clares ni menys clares.

La segona part no va resultar el canvi que els aficionats del Barça esperaven. El Barça no obria el joc a les bandes, i Guardiola ja n'estava fart. Fart de cridar a Alexis que s'obris a la banda i que aquest sempre volgués entrar pel mig. Tampoc Villa ajudava, col·locant-se al mig buscant trencar la defensa amb les seves desmarcades. Messi havia començat com a quart mig campista però ara ja tampoc sabia ni del que jugava, i amb tot això va arribar el gol del Getafe. De córner, i amb Piqué, Keita i Abidal al camp. La defensa en zona dels córners va guanyant més detractors cada dia, com li passa a Villa.30 minuts per remuntar, i no va ser fins el 90 en que vam veure les dos ocsions per l'ansiat 2-1. Primer Messi va fer una paret amb Keita dins l'àrea i va marcar, però l'àrbitre va anul·lar el gol per fora de joc. Em sembla que no ho és, però no em va estranyar que el marqués, ja que tot el partit l'assistent havia estat marcant fores de joc al Barça que no ho eren. D'aquells àrbitres que, en cas de dubte, xiulen fora de joc. Les conxorxes de:

Messi xuta al pal al '93 de partit

villarato
Teixerira Vitienes va ser l'últim àrbitre amb el que el Barça va perdre
majoria absoluta del PP
al Madrid 2 penals i 2 expulsions i a nosaltres ens anul·len gols legals

no m'agraden i denoten un sentiment d'inferioritat que no es correspon amb aquest Barça. Això si, que aquest any no diguin res de Villarato per Madrid, que ja comencen a ser uns quants partits del Barça que l'àrbitre ajudar, el que es diu ajudar, no gaire.
Per fer-ho tot més cruel i indignant, Messi va xutar al pal al minut 93, i el rebot va caure als peus d'un blaugrana que va xutar a porteria, però ni així. Entre porter i defensa del Getafe la van treure, quedant els dos dins la porteria amb cops i sense poder-se aixecar. Però amb la victòria. Èpica.

Per tancar amb el que ha sigut el paràgraf inicial d'aquest post, només vull deixar-vos un vídeo. El dia 10 de desembre el Barça va al Bernabeu. I s'ha d'anar a guanyar. I que? Tampoc serà res fora del normal, ni res del que el Barça no faci sovint. Només estem en una mala ratxa, però aquest cicle no s'acaba aquí. I si es fan bé les coses aquest cicle pot durar molts més anys. Perquè com deia un eslògan del Barça en aquest etapa de Guardiola: el futbol et torna el que li dones.