Sóc del Barça. És evident, o el blog tindria un altre nom. I no crec ni en Déu, ni en els fenòmens paranormals, ni en alienígenes, ni en bona ni mala sort. Suposo que penso que la vida et torna el que tú li dones. És bonic pensar que si fas bé les coses al final les coses et surten bé i et veus recompensat. Malauradament, hi han moltes evidències que la resposta final tampoc és aquesta, ja que massa sovint es veuen injustícies que no tenen cap explicació. I a petita escala, i a una importància ínfima si ho comparem amb altres aspectes que de veritat importen, ahir en vam tenir una nova mostra. I no parlo només de la derrota ahir a Getafe. L'empat a 0 contra el Sevilla va ser una fatalitat. A València hi va haver mala sort i errors arbitrals. A Bilbao més mala sort, amb relliscades i gol en pròpia inclòs. Com estúpid va ser el gol del Milan en temps afegit d'un córner que mai hauria d'haver existit. I després de tots aquests partits, on el Barça es va merèixer emportar-se la victòria, trobem el partit d'ahir.

El resum simplista del partit es que el Getafe va arribar una vegada i va fer gol. El Barça va estar tot el partit en camp rival i per una sèrie de desgràcies no va poder superar al Getafe. I més o menys va ser així, però amb matisos. El Barça va començar el partit a tot drap. Intens, amb profunditat, i acostant-se de seguida a la porteria de Moyà. Però aquesta intensitat, i clarividència per superar al Getafe al mig del camp, es va anar apagant durant la primera part. El domini de la pilota, i control del partit era total, però pràcticament no es creaven oportunitats. Ni clares ni menys clares.

La segona part no va resultar el canvi que els aficionats del Barça esperaven. El Barça no obria el joc a les bandes, i Guardiola ja n'estava fart. Fart de cridar a Alexis que s'obris a la banda i que aquest sempre volgués entrar pel mig. Tampoc Villa ajudava, col·locant-se al mig buscant trencar la defensa amb les seves desmarcades. Messi havia començat com a quart mig campista però ara ja tampoc sabia ni del que jugava, i amb tot això va arribar el gol del Getafe. De córner, i amb Piqué, Keita i Abidal al camp. La defensa en zona dels córners va guanyant més detractors cada dia, com li passa a Villa.30 minuts per remuntar, i no va ser fins el 90 en que vam veure les dos ocsions per l'ansiat 2-1. Primer Messi va fer una paret amb Keita dins l'àrea i va marcar, però l'àrbitre va anul·lar el gol per fora de joc. Em sembla que no ho és, però no em va estranyar que el marqués, ja que tot el partit l'assistent havia estat marcant fores de joc al Barça que no ho eren. D'aquells àrbitres que, en cas de dubte, xiulen fora de joc. Les conxorxes de:

Messi xuta al pal al '93 de partit

• villarato
• Teixerira Vitienes va ser l'últim àrbitre amb el que el Barça va perdre
• majoria absoluta del PP 
• al Madrid 2 penals i 2 expulsions i a nosaltres ens anul·len gols legals

no m'agraden i denoten un sentiment d'inferioritat que no es correspon amb aquest Barça. Això si, que aquest any no diguin res de Villarato per Madrid, que ja comencen a ser uns quants partits del Barça que l'àrbitre ajudar, el que es diu ajudar, no gaire.
Per fer-ho tot més cruel i indignant, Messi va xutar al pal al minut 93, i el rebot va caure als peus d'un blaugrana que va xutar a porteria, però ni així. Entre porter i defensa del Getafe la van treure, quedant els dos dins la porteria amb cops i sense poder-se aixecar. Però amb la victòria. Èpica.

Per tancar amb el que ha sigut el paràgraf inicial d'aquest post, només vull deixar-vos un vídeo. El dia 10 de desembre el Barça va al Bernabeu. I s'ha d'anar a guanyar. I que? Tampoc serà res fora del normal, ni res del que el Barça no faci sovint. Només estem en una mala ratxa, però aquest cicle no s'acaba aquí. I si es fan bé les coses aquest cicle pot durar molts més anys. Perquè com deia un eslògan del Barça en aquest etapa de Guardiola: el futbol et torna el que li dones.

Llegir més...

Partit que venia marcat per una setmana horrible pels interessos barcelonistes. Primer de tot, per les noticies que sortien des de la capital sobre el dopatge a can Barça i després per la baixa indefinida d'Eric Abidal. Tot això ha de fer més fort l'equip i demostrar-lo en el terreny de joc. El Barça s'està jugant la Lliga i no pot fallar.

El rival, el Getafe, que va arribar més tard del previst per culpa del vol, es presentava amb nombroses baixes. Era el partit idoni per guanyar amb autoritat.
El partit va començar amb un homenatge a Abidal i amb un minut de silenci per les víctimes del Japó. Amb el xiulet d l'àrbitre va començar un altre monòleg del Barça. El Getafe esperant i els culers tocant i tocant, al minut 13 Messi va estar a punt de fer un gol de chilena, però la pilota va anar a parar al cos del porter. Minuts després Alves, es va treure un xut des de fora l'àrea sense deixar botar la pilota que poc va poder fer el porter. Un gol d'aquells que poques vegades es veuen al Camp Nou. El partit ja estava per matar-lo però la pilota no entrava, Villa en va tenir 4-5 en tot el partit; esperem que recuperi l'olfacte golejador que ha de tenir un davanter del nivell d'aquest equip.

La tisora de Messi

Als primers minuts de la segona part, Bojan va poder marcar el seu golet, amb l'ajuda d'un defensa que va desviar la pilota. Amb el 2-0 i 40 minuts per davant i amb el poc perill dels madrilenys ningú es pensava que el Barça acabaria demanant l'hora. Al minut 87 en unes de les poques arribades de l'equip de Michel, una badada dels centrals va originar el 2-1 a a càrrec de Manu. El Barça havia perdonat i ho acabava de pagar. I sort va haver, 5 minuts després el Getafe va fallar la oportunitat de fer el 2-2. Per sort no va marcar, però el Barça continua guanyant per la mínima en els últims partits i patint d'una manera innecessària, manca de concentració defensiva en molts moments que podem pagar molt cars. Entrem en la fase decisiva de la temporada, esperem que aquesta tònica canvii i podem gaudir del verdader Barça una altra vegada.

J29: FC Barcelona 2-1 Getafe(RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.

Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Milito, Adriano, Mascherano, Xavi, Iniesta (Afellay, min.81), Messi, Bojan (Keita, min.68) i Villa (Jeffren, min.89).
Getafe: Codina; Víctor Sánchez, Cata Díaz, Marcano, Miguel Torres, Borja, Casquero (Miku, min.60), Manu, Parejo (Mosquera, min.75), Albín i Arizmendi (Sardinero, min.67).
Gols: 1-0: Alves, min.17. 2-0: Bojan, min.50. 2-1: Manu del Moral, min.88.

Llegir més...